Antoni Ferrando
Universitat de València, Departamento de Filología Catalana, Faculty Member
Dos dels pilars culturals de la història contemporània del poble valencià benbé mereixien una obra com la que, de la ploma d’Antoni Ferrando, ha publicatrecentment la Institució Alfons el Magnànim.L’obra l’enceta Rafael Roca amb «A tall... more
Dos dels pilars culturals de la història contemporània del poble valencià benbé mereixien una obra com la que, de la ploma d’Antoni Ferrando, ha publicatrecentment la Institució Alfons el Magnànim.L’obra l’enceta Rafael Roca amb «A tall de pròleg: Com és que Llorenteescrigué tant en valencià?» (pp. 11-26), amb un pròleg que conjuga laimportància que, tant Teodor Llorente com Antoni Ferrando, han tingut en latrajectòria acadèmica del prologuista. No de bades, Roca és un dels màximsconeixedors de l’obra de Llorente, i a Ferrando devem que s’interessàs pel «millorescriptor valencià del Vuit-cents» (p. 13).
Research Interests:
Catalan fiction in the 15th century is framed within the context of the expansion of the Crown of Aragon around the Mediterranean, the emergence of Valencia as the cultural capital of the Crown, the crisis in the prevailing mediaeval... more
Catalan fiction in the 15th century is framed within the context of the expansion of the Crown of Aragon around the Mediterranean, the emergence of Valencia as the cultural capital of the Crown, the crisis in the prevailing mediaeval values, the consolidation of a monetary economy, and fertile contacts between Catalan culture and Castile, France, Burgundy and especially Italy. This is perfectly illustrated by the five most important fictional pieces from that era: Història de Jacob Xalabín, which refers to the Ottoman Empire; Curial e Güelfa, which is set in Italy, France, the German Empire, the eastern Mediterranean and North Africa; Tirant lo Blanc, by Joanot Martorell, which focuses on England, the eastern Mediterranean and North Africa; Espill, by Jaume Roig, whose main character travels around Catalonia, France, Castile and Galicia; and Vita Christi, by Mother Isabel de Villena, which sets Jesus' life in a courtly milieu.
Research Interests:
ABSTRACT 11:35 h Presentació de doctorands del Programa de Doctorat Internacional " TRANSFERÈNCIES INTERCULTURALS I HISTÒRIQUES EN L'EUROPA MEDIEVAL MEDITERRÀNIA || INTERCULTURAL AND HISTORICAL TRANSFERS IN MEDITERRANEAN... more
ABSTRACT 11:35 h Presentació de doctorands del Programa de Doctorat Internacional " TRANSFERÈNCIES INTERCULTURALS I HISTÒRIQUES EN L'EUROPA MEDIEVAL MEDITERRÀNIA || INTERCULTURAL AND HISTORICAL TRANSFERS IN MEDITERRANEAN MEDIEVAL EUROPE ". Vegeu: http://www.ivitra.ua.es/doctorado/doctorado.htm 11:35 h Presentació de publicacions de revistes internacionals amb monogràfics referits a l'especialitat (2015):-ESCARTÍ, VICENT J. (UV, RABLB, IIFV): Scripta (Universitat de València): https://ojs.uv.es/index.php/scripta/issue/archive-CORTIJO, Antonio (UCSB, EUA): eHumanista/IVITRA (University of California at Santa Barbara, EUA): http://www.ehumanista.ucsb.edu/eHumanista%20IVITRA/index.shtml-COSTA, RICARDO Da (UFES, Brasil): Mirabilia/MedTrans (Universitat Autònoma de Barcelona): http://www.revistamirabilia.com/medtrans-MALLORQUÍ-RUSCALLEDA, ENRIC (CSUF, EUA): Studia Iberica et Americana (California State University at Fullerton, EUA): http://hss.fullerton.edu/mll/journal/issues/-GRILLI, GIUSEPPE (Università di Roma Tre, Itàlia): Una frase, un rigo appena (Aracne Editrice, Roma):
This study of the Valencian representation at and contribution to the 1906 Conference discusses the failure of the Renaixenca movement in Valencia.
Research Interests:
La narrativa catalana del segle xv s’emmarca en un context d’expansio de la Corona d’Arago per la Mediterrania, de trasllat a Valencia de la capitalitat cultural de la Corona, de crisi dels valors dominants medievals, de consolidacio... more
La narrativa catalana del segle xv s’emmarca en un context d’expansio de la Corona d’Arago per la Mediterrania, de trasllat a Valencia de la capitalitat cultural de la Corona, de crisi dels valors dominants medievals, de consolidacio d’una economia monetaria i de fecunds contactes de la cultura catalana amb Castella, Franca, Borgonya i, sobretot, amb Italia. Ho il·lustren molt be les cinc narracions mes importants: la Historia de Jacob Xalabin, que remet a l’Imperi otoma; Curial e Guelfa, que te com a escenaris Italia, Franca, l’Imperi germanic i el nord d’Africa; Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell, que se centra en Anglaterra, el Mediterrani oriental i el nord d’Africa; l’Espill, de Jaume Roig, que fa viatjar el seu protagonista per Catalunya, Franca, Castella i Galicia, i la Vita Christi, de sor Isabel de Villena, que situa la vida de Jesus en un ambient cortesa.
Research Interests: Humanities and Art
This article studies Sanchis Guarner's Gramatica Valenciana, trying to assess its relevant contribution, referring not only to the author's ideology and established goal, but also to its historical context and to its Catalan as... more
This article studies Sanchis Guarner's Gramatica Valenciana, trying to assess its relevant contribution, referring not only to the author's ideology and established goal, but also to its historical context and to its Catalan as well as Valencian precedents, like Fabra on one side, and Fullana, Giner and Salvador, on the other.
Research Interests:
Examen critic de les investigacions i publicacions dels darrers trenta anys sobre la situacio de la llengua i la literatura catalana del Regne de Valencia a l’epoca del barroc estricte (1609-1707). S’hi assenyalen els interrogants... more
Examen critic de les investigacions i publicacions dels darrers trenta anys sobre la situacio de la llengua i la literatura catalana del Regne de Valencia a l’epoca del barroc estricte (1609-1707). S’hi assenyalen els interrogants suscitats per les recerques i els buits detectats i s’hi dona compte de treballs en curs, que contribuiran a arredonir el nostre coneixement de l’evolucio sociolinguistica i literaria del segle xvii valencia.
Research Interests:
The text of the three Catalan editions of «Historia de les amors de Paris i Viana», published in Barcelona and Girona in the last decade of the fifteenth century, shows a linguistic orientation towards Castilian and Italian onomastics. It... more
The text of the three Catalan editions of «Historia de les amors de Paris i Viana», published in Barcelona and Girona in the last decade of the fifteenth century, shows a linguistic orientation towards Castilian and Italian onomastics. It has led to postulate two hypotheses on its textual dependence: a Castilian origin and an Italian origin. A revision of the text as translation and adaptation for the printing allows to ascertain the confluence of two linguistic layers: one, of the first half of the fifteenth century, which explains the persistence of archaic features and the Italian onomastics, and another, contemporary with the edition, which accounts for the Castilian orientation of the text as a modernising option within the sociolinguistic context of the reign of Ferdinand the Catholic (1479- 1516).
Research Interests:
The expression «valenciana prosa» , used from the XVth century onwards by writers like Rois de Corella, Miquel Peres, Bernardi de Vallmanya, and others, has been interpreted in different and sometimes contradictory ways (Rubio i Lluch,... more
The expression «valenciana prosa» , used from the XVth century onwards by writers like Rois de Corella, Miquel Peres, Bernardi de Vallmanya, and others, has been interpreted in different and sometimes contradictory ways (Rubio i Lluch, Nicolau d'Olwer, Riquer, Fuster, Coromines, etc). The author of this article considers it to be a mere way of outlining the fact that a given text was written in «lengua valenciana», this is to say in the modality of the Catalan Language used in Valencia, and that does not therefore relate to any specific literary style.
Research Interests:
Llorente, in spite of his political and literary conservatism and his unitary beliefs concerning language, employed several linguistic registers in order to maintain his position as the intellectual leader of the Renaixenca in Valencia.
Research Interests:
After highlighting the significance of editors and proof-readers in the printing process and the difficult conditions, both political, socio-economic and technical, in which they worked in the Catalan-spraking lands, author investigates... more
After highlighting the significance of editors and proof-readers in the printing process and the difficult conditions, both political, socio-economic and technical, in which they worked in the Catalan-spraking lands, author investigates the linguistic corrections carried out on a wide range of editions and reprints in this period. He observes that they fluctuate between dialectization and regional diversification, on the one hand, and a homogenous standardization with recourse, lo tradition, on the other hand. Through the press the written variety was modernized by adapting it to models inspired in the work of the Humanists.
Research Interests:
Review and contextualisation of biographical, bibliographical, linguistic and ideological facets of Marti de Viciana el Vell (the elder) and his grandson Rafael Marti de Viciana (with special attention to linguistic attitude). By... more
Review and contextualisation of biographical, bibliographical, linguistic and ideological facets of Marti de Viciana el Vell (the elder) and his grandson Rafael Marti de Viciana (with special attention to linguistic attitude). By contrasting them, it serves to throw into relief the great cultural and sociolinguistic mutation in the heart of the classes dominating the kingdom of Valencia at the end of the 15th century and beginning of the 16th, caused by important political and social changes.
Research Interests:
Research Interests:
Research Interests:
Davant la dificultat d’acceptar al País Valencià l’autoritat lingüística de l’IEC i la codificació de la llengua catalana, Fabra reconegué en almenys tres declaracions (1918, 1930 i 1937), que corresponia als escriptors valencians la... more
Davant la dificultat d’acceptar al País Valencià l’autoritat lingüística de l’IEC i la codificació de la llengua catalana, Fabra reconegué en almenys tres declaracions (1918, 1930 i 1937), que corresponia als escriptors valencians la tasca de depurar i de redreçar la llengua i admeté que la constitució d’un centre d’estudis filològics al País Valencià hi podria ajudar. No es pronuncià sobre les Normes de Castelló, però s’interessà per la seua aplicació i, com a president de l’IEC, mantingué una bona relació amb l’Institut d’Estudis Valencians (1937-1939), creat per Francesc Bosch i Morata a imitació de l’IEC. La creació de l’Institut d’Estudis Valencians (= IEV) fou una aspiració constant del valencianisme polític i cultural a partir dels anys 10 del segle XX, motivada en bona part per l’absència d’una representació valenciana a la Secció Filològica de l’IEC fins al 1961. L’IEV es dotà també d’una Secció Filològica, el secretari, i factòtum de la qual, fou Carles Salvador, alhora se...
Research Interests:
Research Interests:
Research Interests:
Research Interests:
Research Interests: History and Humanities
Research Interests: Humanities and Art
Research Interests:
L 1755, FRA VICENT TOMÀS TARIFA, BIBLIOTECA-ri del convent dominicà de València, va fer enquadernar,«a expensas propias», tres toms de Varia «que dexo escritos de su mano el RP Fr. Thomas Güell, Hijo de este Real Convento de Predicadores... more
L 1755, FRA VICENT TOMÀS TARIFA, BIBLIOTECA-ri del convent dominicà de València, va fer enquadernar,«a expensas propias», tres toms de Varia «que dexo escritos de su mano el RP Fr. Thomas Güell, Hijo de este Real Convento de Predicadores y su Bibliotecario ...
Research Interests:
Un dels aspectes més interessants i singulars de Curial e Güelfa és l’estudi del seu model de llengua. S’ofereixen ací unes observacions sobre els trets més distintius d’aquest model, sobre els procediments d’integració dels elements... more
Un dels aspectes més interessants i singulars de Curial e Güelfa és l’estudi del seu model de llengua. S’ofereixen ací unes observacions sobre els trets més distintius d’aquest model, sobre els procediments d’integració dels elements lingüístics italians, francesos i castellans en la novel·la i sobre la imitació de l’experimentalisme lingüístic de Boccaccio que fa l’anònim autor. La singularitat lingüística i literària del Curial té molt a veure amb la trajectòria biogràfica i cultural de l’autor i amb la gènesi napolitana de la novel·la. Són aspectes imprescindibles per a valorar adequadament l’artefacte lingüístic i literari que és el Curial i la fina sensibilitat filològica del seu autor, que, segons Abel Soler, ha de ser Enyego d’Àvalos, destacat membre de la cort plurilingüe del rei Alfons el Magnànim a Nàpols.
Research Interests:
Research Interests:
Research Interests:
Research Interests:
... 2. Pere Maria Orts i Rasch, Historia de la sepiiiero o1 País Valencid, Valencia, Tres i Quatre, 1979, pigs. 97-170. Per a l'oposició de la Ciutat de Velhncia al$ deaignis de Ferrao d'Antequera de cedir la foia de Bunyol a... more
... 2. Pere Maria Orts i Rasch, Historia de la sepiiiero o1 País Valencid, Valencia, Tres i Quatre, 1979, pigs. 97-170. Per a l'oposició de la Ciutat de Velhncia al$ deaignis de Ferrao d'Antequera de cedir la foia de Bunyol a Alvaro de hvila i la subaegüent resposta del rei, cfr. ...