Joan Roís de Corella

- “La revaluació crítica de Joan Roís de Corella”, en Third Online Conference on Catalan Studies “La cultura catalana i l’acadèmia”, ed. Dominic Keown, 27 de novembre-3 de desembre de 2000, University of Cambridge-Universitat Oberta de Catalunya.

L’any 1494 l’impressor barceloní Pere Miquel va fer un tiratge de mil exemplars de les "Transformacions" de Francesc Alegre (ca.1452–ca.1508), una versió catalana de "Les metamorfosis" del poeta romà Publi Ovidi Nasó. A continuació, en el mateix incunable, Alegre va fer estampar les seves "Al·legories", un comentari mitològic compost a partir de la "Genealogia deorum gentilium" de Giovanni Boccaccio. El present volum inclou l’edició crítica i annotada de les "Transformacions" de Francesc Alegre, amb èmfasi especial en l’estudi dels originals usats pel traductor. Per a dur a terme aquest estudi s’ha comparat l’obra amb les traduccions d’Ovidi en vulgar més difoses dels segles XIV i XV, i amb tants còdexs llatins de les "Les metamorfosis" com ha estat possible. Un cop conformada aquesta xarxa, s’ha analitzat el català en relació a tots aquests textos. Com es mostrarà, Alegre tradueix, principalment i de manera sostinguda, de dos textos: l’original llatí d’Ovidi i la versió italiana de Giovanni Bonsignori (s. XIV). A més d’aquestes fonts habituals, Alegre inclou passatges concrets que provenen de la "Genealogia" de Boccaccio. Un cas a part, que analitzem, són alguns passatges relacionats amb la producció de Joan Roís de Corella, i la relació de Corella i Alegre amb la traducció catalana anterior de "Les metamorfosis" feta per Francesc de Pinós.

El present treball final de màster respon a la necessitat de proposar alternatives a la metodologia docent en l’ensenyança de la literatura medieval en l’assignatura de ‘Valencià: Llengua i Literatura’ de l’educació secundària. En aquest cas concret, avaluarem una sèrie d’adaptacions o versions d’algunes de les obres canòniques més representatives de la literatura medieval en valencià.

Pensar en els clàssics és recordar històries o motius poètics que han sobreviscut en l’imaginari col·lectiu durant anys i que, consegüentment, s’han convertit en obres que resulten familiars a un bon nombre de persones entre les quals s’inclouen tant gent que les han llegides com gent que no ho ha fet. A la vigència dels clàssics contribueixen decisivament les traduccions, adaptacions i versions modernes que cada cert temps se’n fan.

Amb aquest treball final de màster es busca donar resposta a un dels grans problemes als quals han d’enfrontar-se els professors de ‘Valencià: Llengua i Literatura’ hui dia als centres de secundària, com és la tria d’adaptacions adequades per a impartir les lliçons sobre els clàssics valencians de l’època medieval. Per tant, ens proposem establir un catàleg d’adaptacions de les obres d’alguns dels textos valencians més reeixits d’eixe període, descriure’n les característiques i fer-ne una valoració des del punt de vista de les seues potencialitats didàctiques a les aules de secundària.

Tot plegat, l’objectiu del treball és demostrar la importància que té l’elecció d’una bona adaptació o versió per tal que els alumnes, a banda d’aprendre sobre els clàssics valencians i les seues obres, els servisca d’estímul perquè algun dia decidisquen llegir les obres completes d’Ausiàs March, Joanot Martorell, Jaume Roig o Joan Roís de Corella, entre d’altres.

SoS Colonia de Santa Eulalia; Pedro Estevan Alpañés, Maestro Requinto, y sus obras de ebanistería; ¿Un nuevo museo festero para Sax?; Las fiestas de hace 50 años; 105 Aniversario de las persianas en Sax; Pedro y Julia Valdés: de la luz del Mediterráneo a la historia de Sax; efemérides sajeñas; 10 cosas que hacer y ver en Sax

La Querella de las Mujeres es el nombre por el que se conoce el encendido debate que tuvo lugar en Europa a lo largo de varios siglos, en el que se cuestiona la dignidad de las mujeres y su capacidad intelectual y política. La Querella se manifestó públicamente en tertulias y generó un ingente número de escritos en torno al valor, la diferencia y las relaciones entre ambos sexos.En ella participaron, de diversas maneras, mujeres y hombres pertenecientes a los círculos más influyentes de la época, culturales y políticos.
España tuvo una participación significativa en el debate y muestra de ello es la proyección europea que alcanzaron algunas de las obras españolas del momento. En este libro se indaga sobre la presencia y el desarrollo de la Querella en la península ibérica en el siglo XV, mediante el estudio pormenorizado de los tratados en defensa de las mujeres. Obras que surgen principalmente en ambientes cortesanos con la clara intención de responder, de oponerse, a los argumentos misóginos que circularon en el contexto de la polémica.
En este estudio la Querella es entendida como un fenómeno histórico políticamente significativo y no como una cuestión puramente retórica, se analiza los temas de discusión y  el decisivo papel que jugaron las mujeres hispánicas en el debate, así como la participación de las mujeres en la construcción de Europa.

Throughout his mythological prose compositions, Joan Roís de Corella (1435-1497) makes extensive use of the sea journey metaphor. This article examines Corella’s two main uses of this metaphor. Firstly, it explores the traditional metaphor of writing as a sea journey, and suggests that Corella based the opening of his Parlament en casa de Berenguer Mercader on the prologues of John Cassian’s Collations and of Boccaccio’s Genealogia deorum. Secondly, it argues that in Corella’s mythological love stories the love navigation and the love shipwreck metaphor function as a means of conveying a moral message both Stoic and Christian —the fatal consequences of the irrational nature of passion. Finally, it focuses on Corella’s Història de Leànder i Hero, in order to show how the literal story of Leander’s drowning is enriched by the moral ressonances of the navigation metaphor and of the mythological story of Icarus, both drawn on Ovid, Seneca, and Boccaccio.

El escritor valenciano (1435 - 1497) accedió a la condición de caballero de acuerdo con los usos de la época, que reservaban tal estatus a los primogénitos. Pese a ello, jamás debió sentirse atraído por tal rango y buscó una salida profesional en el ámbito de la teología y de la predicación de la palabra de Dios, aunque sin llegar al sacerdocio.
Su desinterés por la caballería, cuando menos por la caballería laica, pudo influir en la denuncia de las prácticas caballerescas ociosas y sin objetivos trascendentes, dirigidas a la vana ostentación pomposa de los caballeros, tal como se deduce de sus obras 'Triümfo de les dones' y 'Escriu Medea a les dones'. Su rechazo de la violencia bélica, en general, como causa de muerte y destrucción, se plasma sin paliativos en el 'Plant dolorós de la reina Hècuba'. De tal rechazo, no obstante, se exceptúa la violencia vinculada a guerras con componente religioso, según se deduce de la 'Sepultura de Francí Aguilar', algo que se explica más por su condición de religioso que de caballero.

La vida de la sacratíssima verge Maria is a Marian poem by Joan Roís de Corella, preserved in one manuscript witness, the Cançoner de Mayans, and in two printed versions with important variants, Primer del Cartoixà, 1496 and 1518. The latter has
been considered the definitive version, and this witness has been used for modern
editions of the poem. However, the early printed version does not contain the final version of this poem; my article analyses the external data and contextualises the publishing process.

JOSEP LLUÍS MARTOS Universitat d'Alacant https://orcid.org/0000-0002-1379-7536 Resumen: El prestigio editorial y la calidad de la imprenta veneciana dieron lugar a que se recurriera a ella no solo para adquirir sus productos en el mercado del libro, sino también para imprimir obras de editores extranjeros. Solo contamos con ejemplares de cuatro incunables que, a pesar de haberse gestado como proyecto editorial en la Corona de Aragón, se imprimieron en Venecia. Tres de ellos son valencianos, en los cuales se centra este trabajo, para analizar un fenómeno comercial poco docu-mentado en la Corona de Aragón durante el siglo XV y que, sin embargo, eclosiona durante el XVI. Palabras clave: imprenta; incunables; Venecia; Valencia; Liber elegantiarum; Joan Roís de Corella; Missale Valentinum. Abstract: The editorial prestige and the quality of Venetian printing presses led to them being used not only to acquire their own products in the book market, but also to print works by foreign publishers. We only have copies of four incunabula that, despite having been created as editorial projects in the Crown of Aragon, were printed in Venice. Three of them are Valencian, on which this work focuses, in order to analyse a commercial phenomenon that is poorly documented in the Crown of Aragon in the 15 th century but which, nevertheless, blossomed in the 16 th century.

The Psalter of the Cathedral of Valencia is not a complete work, but was restored in the nineteenth century from different versions of the biblical text, one of which is lost by now. With this restoration process, we have news and preserves, in part. The restoration process took place in 1820 and was supervised by Onofre Soler Rubio Canon archivist, who had been rector of the University of Valencia and years before it would be after this episode.
El Salteri de la Seu de València no es una obra completa, sinó que va estar restaurat al segle XIX a partir de diferents versions d’aquest text bíblic, una de les qual és perduda a hores d’ara. Gràcies a aquest procés de restauració, en tenim notícia i el conservem, en part. El procés de restauració va tenir lloc l’any 1820 i va estar supervisat per Onofre Soler i Rubio, el canonge arxiver, que havia estat rector de la Universitat de Valencia anys abans i que ho tornaria a ser després d’aquest episodi.

A first approach to Isabel de Villena’s use of the so-called "prosa d’art" in her Vita Christi, a style originated in the medieval artes dictaminis. It is shown that usually Villena’s rhetoric preferences are similar to Joan Roís de Corella’s; at least to those in his proses mitològiques period, which are stated as a point of reference here as they have already been rhetorically characterized.

-“La cosmovisión medieval en March y en Corella: ‘la que fexuga jau’ y la ‘tremuntana ferma’”, Revista de Filología Románica, 27 (2010), p. 101-130.
RESUMEN Los objetivos de este trabajo radican, por un lado, en la demostración de que Ausiàs March y Joan Roís de Corella elaboran sus imágenes cosmológicas desde la visión medieval del universo, aprendida en sus estudios de artes. Este estudios se centra en la conexión establecida entre el poema 47 y la Tragèdia de Caldesa. Finalmente, se focaliza la lectura de dos imágenes cosmológicas de una cierta ambigüedad, que han tenido problemas de lectura y que parecen relacionadas entre sí: «la que fexuga jau» y «la tremuntana ferma». The medieval world view in March and Corella: «la que fexuga jau» and «la tremuntana ferma» ABSTRACT The objectives of this work lie, first, to demonstrate that Ausiàs March and Joan Roís de Corella develop their cosmological images from the medieval vision of the universe, learned in his studies of artes. This study focuses on the established connection between the poem 47 and the Tragèdia de Caldesa. Finally, focus is reading two cosmological images of a certain ambiguity, which have had reading problems that seem related to each other: «la que fexuga jau» y «la tremuntana ferma». La astronomía medieval organiza el cosmos como un sistema de esferas concéntricas a la tierra, «unidas unas a las otras de modo que la superficie interna de una (por ejemplo, Saturno) coincide con la superficie externa de la siguiente (Júpiter en este caso), sin que en medio haya nada, ni éter ni vacío» (Pérez Sedeño 1987: 36). Ptolo-meo concibe estas esferas como círculos imaginarios; sin embargo, a partir de los autores árabes, que comentan su obra desde la perspectiva aristotélica, la tradición medieval las entiende como algo sólido: __________ Este trabajo se enmarca en el proyecto Del impreso al manuscrito: hacia un canon de transmisión del cancionero medieval, financiado por el Ministerio de Ciencia e Innovación (FFI2008-04486), del cual soy investigador principal.

“El Còdex de Cambridge del Trinity College, R. 14. 17 (X2): descripció i estudi”, en Actes del VII Congrés Internacional de l'Associació Hispànica de Literatura Medieval (Castelló de la Plana, 22-26 de setembre de 1997), 2, ed. Santiago Fortuño Llorens i Tomàs Martínez Romero, Castelló de la Plana, Universitat Jaume I, 1999, p. 443-460.

- “Sèneca i Roís de Corella”, en Actas del IX Congreso Internacional de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval (A Coruña, 18-22 de setembre de 2001), 3, ed. Carmen Parrilla i Mercedes Pampín, la Corunya, Universidade da Coruña-Editorial Toxosoutos, 2005, p. 131-150.

Dels quinze mites clàssics reciclats per Joan Roís de Corella en les seues proses mitològiques, tres s’integren en una obra, les Lamentacions, i altres cinc en una altra, el Parlament, mentre que cadascun dels set mites restants s’exposen en sengles obres independents.
L’element principal que articula els tres relats de les Lamentacions i els cinc del Parlament és la veu d’un narrador o reportador general, anònim en el primer cas i explícitament identificat amb Corella en el segon, que, alhora, esdevé personatge dels dos pretextos narratius que donen peu a l’exposició dels diversos mites que conformen aquestes dues obres. En el cas de les Lamentacions, les tres històries mítiques són exposades, en primera persona, pels seus protagonistes respectius, mentre que les del Parlament es posen en boca de cinc importants personatges històrics, coetanis de Roís de Corella, que, juntament amb aquest, se’ns presenten com a partícips d’una reunió d’amics que, després d’haver sopat, comparteixen una llarga vetlada exposant mites que el nostre autor-personatge diu limitar-se a transcriure a mode d’un mer fedatari. Així mateix, en les dues obres que ens ocupen, la veu del narrador general reforça l’articulació entre les diverses històries que les integren amb seqüències d’enllaç situades al final de cadascuna d’aquestes i al començament de les que, respectivament, les segueixen.
Un segon element que contribueix a cohesionar internament les proses mitològiques és el de les al•lusions que, des d’algunes d’elles, es fan a altres mites de la sèrie amb els quals presenten certes afinitats temàtiques. Així, doncs, en el relat de Narcís, de les Lamentacions, s’al•ludeix al mite de Biblis; en el d’Orfeu, del Parlament, al d’Escil•la i al de Tereu, de la mateixa obra; en el de Pasífae, al d’Escil•la, tots dos també del Parlament; en la Letra al de Medea; en aquesta última al de Tereu i al d’Orfeu, i finalment, en el Johí, es fa referència al mite de Leànder i Hero.
Aquestes tècniques d’articulació interna permeten concloure que, sense menyscapte d’una eventual gènesi i transmissió originàriament independent de la major part d’aquests textos corellans jovenívols, és possible constatar-hi alguns recursos que els doten d’una certa cohesió, al marge de les constants retoricoestilístiques, de les recurrències temàtiques i, sobretot, del propòsit general corellà de moralitzar i commoure.

Studying lost literature allows us both to expand the catalogue of known works of a given author, thus rebuilding his/her literary production, and to address something still more important: the total or partial recovery of texts. This is where the relevance of this essay lies; apart from bearing witness to recovered testimonies and providing a description of the technical processes involved, it contributes the edition of passages from a work whose text was unknown until this moment: the Suplicació de natura humana by Joan Roís de Corella.

El estudio de la literatura perdida no sólo amplía el catálogo de obras conocidas de un autor para reconstruir, así, su producción literaria, sino que permite abordar algo aún más importante: la recuperación, total o parcial, de los textos. Aquí radica la importancia de este trabajo, que, junto a la fotografía de los testimonios recuperados y a la descripción de los procesos técnicos para llegar a ellos, aporta la edición de fragmentos de una obra hasta hoy desconocida textualmente: la Suplicació de natura humana de Joan Roís de Corella.

The poem that Joan Roís de Corella presented in the Marian contest of 1474 is a reworking of a larger one: la Vida de la sacratíssima Verge Maria. Given that this source has a dual version, we are in a privileged situation. Through a comparative process, authorial variants emerge, copying possible variants are detected and we correct printing variants. Even more important is that we have data on the underlying original of 1474, a testimony lost today. Its importance is evident, because it was the author’s original text. This research studies the composition of this contest poem and frames it in its context of production.
El poema que Joan Roís de Corella presentó al certamen mariano de 1474 es una reelaboración de uno más extenso: la Vida de la sacratíssima Verge Maria. Teniendo en cuenta que esta fuente presenta una doble versión, nos encontramos ante una situación privilegiada. A través de un proceso comparativo, emergen variantes de autor, se detectan posibles variantes de copista y se corrigen variantes de imprenta. Más importante incluso es que disponemos de datos sobre el original subyacente de 1474, un testimonio de la Vida perdido hoy. Su importancia es evidente, porque era un original de autor. Este trabajo estudia el proceso de composición de este poema de certamen y lo enmarca en su contexto de producción.

Entre les Transformacions de Francesc Alegre (ca.1452 - ca.1508) i les proses mitològiques de Joan Roís de Corella hom hi ha detectat una sèrie de coincidències textuals explicades en conjunt, tot i que amb reserves, per una inf luència corellana. Aquesta resulta l’explicació més satisfactòria, atesa l’admiració que Alegre sent per Corella, la imitació que fa de la seva prosa i perquè el valencià és un autor consagrat a la segona meitat del segle xv. Ara bé, Alegre coneix versions anteriors de Les metamorfosis d’Ovidi, com la de Francesc de Pinós (1416-1475) o l’anònima castellana, avui perdudes, versions potser també conegudes per Corella. En aquest estudi analitzem críticament les coincidències textuals d'aquests dos autors amb l’objectiu de determinar si totes responen a una inf luència corellana o si, en algun cas, poden remetre a un ancestre comú.

Between the Transformacions of Francesc Alegre (c.1452-c.1508) and the mythological proses of Joan Roís de Corella some textual coincidences have been detected. Not without reservations, these coincidences have been explained as Corellas influence on Alegre. This is the most satisfactory explanation, given Alegre's admiration and imitation of Corella's prose, and Corella's huge fame in the second half of the fifteenth century. However, Alegre knew earlier versions of Ovid's Metamorphoses, such as that by Francesc de Pinós (1416-1475), or the anonymous Castilian version, both nowadays lost. And perhaps these versions were known by Corella too. The textual coincidences of these two authors have been analyzed here to determine if they respond to Corella's direct influence or if, in some cases, they could be explained by a common ancestor.

“‘Amor és tal que, si us obre la porta, / tart s’esdevé que pels altres la tanque’: una reinterpretació de la Tragèdia de Caldesa”, en Actes del X Congrés Internacional de l’Associació Hispànica de Literatura Medieval, vol. 3, ed. Rafael Alemany, Josep Lluís Martos i Josep Miquel Manzanaro, Alacant, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, 2005, p. 1147-1167 (Symposia Philologica, 12).

“Un ascle en l’edició crítica de la poesia de Joan Roís de Corella”, en Actas del XI Congreso InterNacional de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval (León, 20-24 de septiembre de 2005), ed. Armando López Castro i Luzdivina Cuesta Torre, Lleó, Universidad de León, 2007, p. 863-871.

This is the beginning of an article about John Dumbleton, for the digital encyclopedia "Biografisch-Bibliografisches Kirchenlexikon" (BBKL), which is a digital encyclopedia in German language about Christian persons related to the history of the church, philosophy and literature. In this encyclopedia, together with a biography of the person, there is a selection of bibliography and secundary literature about this person. The selected people stem from the fields of Christian theology, history, literature, music, painting, pedagogy and philosophy. This encyclopedia had free access until 2011. Since then money has to be paid in order to have full access. This is why we offer here just the beginning of the article. The article appeared in 2022 but only online. It is due to appear in the written version of this encyclopedia in 2023 in its Volume 45 (Columns 1231-1254).

“Los espacios en blanco y la estructura del Cançoner del marqués de Barberà”, en Proceedings of the Eleventh Colloquium, ed. Alan Deyermond i Jane Whetnall, Londres, Queen Mary-University of London, 2002, pp. 57-65 (Papers of the Medieval Hispanic Research Seminar 34).