ENTORN DE LA LLENGUA DEL TIRANT LO BLANC ANTONIF ERRANDO Universitat de Valencia Tot i tractar-se d'una obra cabdal de la nostra literatura i d'una de les fonts literaries més riques per a l'estudi de la llengua del segle XV, el Tiran1 encara no ha estat objecte de cap analisi lingüística sistemkica, com han reclamat, entre d'altres, Marti de Riquer i Joan Coromines, els dos únics filblegs que nlian avancat unes observacions globals en aquest sentit. A part l'estudi de les perífrasis verbals amb estar i anar realitzar per Max Wheeler, tampoc no hem pogut comptar fins fa poc amb cap altra monografia que en pal.lias parcialment aquests dtficits. L'abstncia d'una edició crítica, potser l'extensió considerable del text i la superposició d'importans retocs i afegits que n'alteren la coherencia lingüística interna podrien explicar la poca fortuna del Tirant c o n a objecte d'estudi lingüístic. L'edició que prepara Albert Hauf obrira noves perspectives per aquest costat. Mentrestant, disposemja d'una edició experimental de les Concordances del Tirant (1983), obtingudes per Joaquim Rafe1 i Teresa Cabré en el marc del projecte d'investigació d'informatica lingüística "Prospecció Automatitzada de Textos Catalansw de la Universitat de Barcelona. El buidat del text slia fet a partir del facsímil (1967) de l'incunable que posseeix la Hispanic Society of America de Nova York. Els primers resultats no slian fet esperar: Joan Perera nlia extret tots els usos de les preposicions a, amb i en i n'ha publicat ja les conclusions (1986-1987). Segons declara Marti Joan de Galba al colofó del Tirant (1490), l'autor, Joanot Martorell, "per mort sua, no en pogué acabar de traducir sino les tres partsw i ell, a pren. d'Isabel de Lloris, hagué d'incorporar-hi la traducció de la "part quarta, que és la fi del Ilibre". Galba no en va poder contemplar l'edició, ja que morí el 27 d'abril de 1490 i el Tirant s'acabari d'imprimir fins el 20 de novembre d'aquell any. No slia conservat cap manuscrit del Tirant i, per tant, qualsevol estudi lingüistic que se'n faca haura de partir necessariament de l'edició de 1490 i haura de prendre nota de les afirmacions de Galba. Així dona, el Tirant hauria conegut dues redaccions: la de Martorell, datable entre 1470 i 1468, i la de Galba, entre 1468 i 1490 com a dates límit. Com siga que les edicions catalanes i valencianes més antigues en distribueixen el contingut en 487 capítols, ens haurem de guiar, en principi, per l'edició castellana de 1511 per conéixer la correspondencia entre les "parts" pretesament originals i els "capítoIsnde I'editor, atribüibles a Galba. Segons aquesta edició, la primera part comprén del capítol 1 al 99, la segona, del 100 al 1 16, la tercera, del 1 17 al 298, i la quarta, del 299 al 487. Per tant, Galba, hauria traduit els 189 últims capítols. Tanmateix, les coses no són tan simples com el1ens vol fer creure. Marti de Riquer, basant-se en indicis de caracter textual, afirma una intervenció progressiva de Galba: el text rigorosament original de Martorell arribaria al capítol 348; del 349 al 415, la manipulació de Galba es limitaria a introduir conceptes propis i potser algun capítol sencer; del 4 16 al final, la responsabilitat del conjunt seria ja seua, si bé amb alguns fragments, com els capitols 43 1-439, que podrien atribuir-se a Martorell. Joan Coromines considera la hipotesi de Riquer una adquisició definitiva, pero postula una "analisi detinguda de l'estil i maneres dels dos autors" per precisar-ne més la responsabilitat de l'un i de l'altre. Segons Coromines, la prosa de Galba es caracteritzaria per l'abús d'epítets anteposats ("prospera mar") redundants ("dolorosa lamentació"), per la col.locaciÓ del verb in fondo ('per la ma la pres"), per la profussió de cultismes ("caliditat", "heritica pravitat") i de cites erudites dels classics i de la patrística, pel llenguatge emfhtic, farragós i feixugament declamatori ('virtut d'animo viril prudentment discemeix deure cessar l'amargosa ansietat") i pel recurs al plagi servil i a la fraseologia renaixentista. Amb aquests elements, Coromines atribueix a Martorell la primera (1-99) i la segona (1W116) parts, es a dir, la dels episodis a Anglaterra, Sicília i Rodes, i també tota o quasi tota la tercera part (1 17-298), llevat d'algun parlament interpolat, és a dir, la de 1'Imperi grec, mentre que la quarta (299-413) i l'epíleg (414487), es a dir, la del nord d'Africa i la del retorn a Constantinoble respectivament, serien de Galba tret d'alguns capítols sencers o quasi sencers (299-308) i de fragments importants fins a capítol 325, especialment el 315. Francesc de Borja Moll assenyala precisament al capítol 325 com a inici de la intervenció de Galba. en fer notar la desaparició dels refranys i l'eliminació gairebé total de les espressions típiques de Martorell: "parla en estil de semblants paraules" o "féu principi a paraules de semblant estil". En un article recent (1987), Rafael Bosch ha proposat, en contra de l'opinió prevalent, que cal atribuir a Galba la major part del 7irant. Martorell hauria redactat exclusivament els capítols 1-41 i parcialment del 42 al 97. A partir del 98, la redacció seria ja només de Galba, si bé amb elements presos de Martorell fins al capítol 157. Bosch argumenta que la contradicció entre dues visions aposades davant la guerra, l'amor, la religió, la riquesa i les relacions personals, entre altres conceptes, no sols confirma l'autoria dual del Tirant sinó que permet tracar la divisió entre la part de I'un i la de I'altre. Una cosa és ben segura: la preparació de tot el material per a la impremta, incloent-hi el colofó, s'ha d'atribuir a Galba. Com que en I'inventari de béns d'aquest s'esmenten dos manuscrits del Tirant -'Item, un llibrealbert de pergamí apellat TiranWi"Item, n'hi ha un altre, tot acabat, lo qual tenen per original los estampadors e per lo qual ne tenen a donar dotze volums, com sien estampatsm-, sembla raonable sospitar que el primer podria ser l'original de Martorell, o una de les copies més antigues, i el segon, el que Galba lliurh als impressors. Ara bé,Lfins a quin punt el manipula Galba? Si he de dir la meua en aquest sentit, insistiria, com fa Coromines, en la necessitat d'estudiar lingüísticamentel text, bo i advertint que la profussió de plagis, sovint quasi literals, Es un factor a tenir sempre present. Els anys transcorreguts entre la redacció de Martorell i la de Galba no passaren debades per als gustos literaris i les preferencies lingüístiques. Bastad un exemple per comprovar-ho. Mentre Martorell usa al proleg 'girar" i "expondre" per indicar l'hipotetic pas de la llengua originaria a la terminal, al colofó Galba repeteix tres vegades el verb "traduir", d'introducció recent. En aquest sentit, l'examen atent de les esmentades Concordancesa es revela ben útil. Ara ens n'hem de limitar a uns breus apunts. La separació de les dues parts del Tirant 6s particularment difícil d'escatir en el cas de les grafies, ja que un bon nombre d'alteracions s'han d'atribuir als impressors. Tot i amb aixo, el tal1 hi és perceptible. Així, mentre als 236 primen capítols es donen 18 casos d'augmenrar i 27 d'aumentar. el 76 casos posterion apareixen sistematicament senseg; mentre tots els exemples de batailla (cap. 155), taillar (19), trebail(234), vermeilles(67) i similars i gairebé tots els d'atxa (233), penatxos (l48), xaperia (41), xarnera (72) i similan són anteriors al capítol237, els que duen 11 i ch respectivament es distribueixen per tot el Ilibre. Els casos de reprotxar (51) / reprochar (59) i de porxe (234) / porche (236), que apareixen tan proxims, poden il.lustrar molt bé aquest estat vacil.lant, que tornem a veure, per raons ben diferents, en les alternances del tipus segueixca (60) / distribuesquen (477) / restituixquen (138) o en elegesch (208) / mereixch (99). Dins de la morfologia verbal, predomina la desinencia -e per a la primera persona del singular del present d'indicatiu dels verbs de la primera conjugació. Els casos sensedesinencia són rars en les dues últimes parts. Adorar, per exemple, presenta ador als capítols 83 i 161. pero els set casos restants, que apareixen a partir del capítol2 13. fan sempre adore. En canvi. desinencies com les d'amau o haveu o les formes fortes del perfet hagué o volguées repeteixen sistemhticament en tot el llibre. El contrat lexic és ben visible en el cas de marrre (73, 1 17), amb dos exemples, enfront de martir, amb deu exemples distribuits per tot el Ilibre, o també en els 28 exemples de coratge, que es concentren majorithriament en les tres primeres parts, enfront dels 107 exemples d'animo, d'ús general. Tro apareix exclusivament al capítol54; altrament constatem sempre fins. Alendar només figura al 231. Si bé els mots més arcaitzants predominen en les parts atribuides tradicionalment a Martorell, la modemització Iexica -generalment en forma de llatinismes- recorre tot el Tirant. Comentant el plagi de la versió catalana de la Lletra de reals costums de Petrarca (cap. 128), Riquer ja va fer notar que l'autor hi substituí els verbs cuidar, glac, cosruma, paor i gitar perpensar, gel, costum, temor i Ilancar. Per aixo no ens pot estranyar la preferencia rnés o menys sistematica per ajudar, bodes, núpcies, clero, estrado, modo, rriümfo, superbo. A la llista de modernitzacions lexiques s'han d'afegir castellanismes com el discuit coixo (21, 58, 100,357), italianismes competo, sacomano, i francescismes com clotxa, porsavant. Quan la dicotomia no és entre variant arcaica / variant moderna sinó entre preferencia general / preferencia valenciana, la frontera autorial s'esvaeix completament. És relativament freqüent l'ús sistematic de les preferencies o variants formals més generalitzades, com ara encalqar, ombra i tresor, tot i que les formes valencianes més corrents podrien ser ja acacar, sombra i tesor respectivament. Sortir hi és usat amb I'accepció semhntica primiginia i general: "lo hi partí en dues parts fins els muscles e sortí-li lo cervell" (239). Pero la norma és l'alternanca, en diverses proporcions, amb les preferencia i variants formals valencianes o l'ús exclusiu d'aquestes, generalment comunes a tot o a una gran part del catala occidental. Així, al costat d'arribar (85 casos) apareix aplegar o plegar (1 18 casos), al costat de defensar (15 casos), defendre (100 casos), al costat de maleir (8 casos), malair (8 casos), al costat de mas (1 cas), alqueria (1 a s ) , al costat depetit (79 casos), xic (4 casos), al costat desegell(1 cas),sagell (26 casos). En canvi, es prefereix sistemhticament espilli no mirall, febra i nofebre, lafe1 i no lo fel, junc i no jonc, llauger i no Ileuger, melic i no Ilombr~ol,pereós i no peresós o pererós, castic i no castig, forrar i no folrar, hui i no vui, huit i no vuit, dacsa i no blat demoro, murta i no murtra, verdader i no vertader, punxar i no puncar, amprar i no manllevar. Comptat i debatur, es pot observar que els trets lingüístics més arcaitzants es concentren en les dues primeres parts i parcialment en la tercera, mentre que els més moderns, si bé predominen en la quarta, recorren tota l'obra. Galba -i per Galba hem d'entendre també les possibles manipulacions d'altri que hui desconeixem- procedí probablement de la següent manera: respecta el text de Martorell corresponent als capítols 1-1 16, potser corregint-hi alguns aspectes grafics, morfol6gics o lexics, manipula o amplifica la redacció original corresponent als capítols 117-289, especialment el darer terc, i redacta tota la part quarta (299487), potser aprofitant-hi alguns materials de Martorell. Aquestes sumhies impressions "lingüístiques", que s'haunen de confirmar amb un estudi molt detingut i minuciós, vindrien a reforpr les conclusions "estilístiques" de Coromines. BIBLIOGRAFIA: B o s c ~ A. . "Dos llenguatges i dos autors del Tirant ': DAlNA 2 (1987), 23-34. C OROMINES , J . "Sobre l'estil i la manera de MARTIJ OAN DE G ALBA i els de JOANOT M ARTORELL ", dins Lleures iconverses dúnfilGleg, ClubEditor, Barcelona, 1971,363-378. M ARTORELL , J./ G ALBA , M. J., Tirant lo Blanch. Text, introducció, notes i índexs per MARTIDE R I Q UER , Editorial Selecta, Barcelona, 1947. M OLL , F. DE B., "Els refranys del Tirant lo Blanc': BOLLETI DEL DICCIONARI DE LA LLENGUA CATALANA XV (1933), 169-1 72. W HEELER , M. W., "Estar i anar amb gerundi en Tirant lo blanc i Curiale Güelfa': ESTUDIS ROMANICS XVI (1971-1975), 2147.