Oliver Vergés i Pons

En el present article pretenem analitzar la influència que va tenir Roma des de finals del segle X i durant tot el segle XI en l’arribada de la idea de croada al comtat d’Urgell. L’any 1064, el comte Ermengol III d’Urgell va participar en la presa de Barbastre, un dels primers experiments de la cristiandat d’allò que a finals del segle XI cristal·litzaria en la primera croada a Terra Santa. La participació urgellenca en l’anomenada «croada abans de la croada» no va ser fruit de la casualitat. L’obertura urgellenca a Roma des del 950 i la intensificació dels contactes entre aquest comtat i el centre de la cristiandat llatina a partir de l’any mil van portar a la classe dirigent d’aquest territori –bolcada en les conquestes cap al sud– a imbuir-se dels nous valors de guerra santa provinents de la Seu Apostòlica. El nostre objectiu és situar cronològicament aquests contactes, conèixer-ne els protagonistes i veure com i en quin moment es va passar d’una guerra de caràcter territorial a la frontera a una de caràcter sacralitzat fruit de les relacions entre Urgell i Roma durant l’onzena centúria.

L’aplicació universal de la dècima episcopal, un tribut eclesiàstic mencionat a les Sagrades Escriptures i difós a l’Europa occidental sobretot a partir dels primers carolingis, va topar sovint amb l’oposició del poder laic local. Així va succeir a finals del segle X en els comtats de Cerdanya i Berga, al bisbat d’Urgell, on es va produir una usurpació generalitzada de parròquies episcopals. En aquest article explicarem aquest conflicte fins ara pràcticament desconegut i el situarem en el marc de les tensions entre les famílies comtals de Barcelona i Cerdanya, unes tensions originades al voltant del control de les seus episcopals catalanes i de les relacions amb el califat de Còrdova.

Els anys 980 – 1010 van marcar un abans i un després en la realitat política, social, econòmica i territorial del comtat d’Urgell. En aquest «Urgell a la fi del primer mil·lenni», l’historiador Oliver Vergés analitza aquestes noves dinàmiques, i també les continuïtats dels anys precedents, posant l’accent en el paper protagonista de dos grans personatges dels comtats catalans d’aquell any mil, el comte Ermengol I i el bisbe Sal·la de la Seu. La història que es narra en aquestes pàgines, fins ara molt poc tractada i coneguda, explica gran part de les claus de la realitat urgellenca d’un intens segle XI que a la mort d’Ermengol I i de Sal·la el 1010 tot just començava.