Pirineus

Diez años después de la muerte de Franco, la escritora catalana Maria Barbal publicó Pedra de tartera (1985), una novela sobre la trayectoria vital de una campesina del Pirineo marcada por la Guerra Civil española. El objetivo de este artículo es demostrar que el éxito local e internacional de la obra reside en la capacidad de la voz narrativa por rememorar el pasado desde el posicionamiento ético en contra de los seculares poderes patriarcales y el compromiso con la denuncia de la condición de la mujer. La obra de Barbal ha merecido una atención académica poco significativa, que además no ha profundizado en su dimensión de relato de guerra. Con el fin de situar Pedra de tartera en el corpus de narrativas de la memoria que abordan la Guerra Civil, proponemos una exégesis que pone el foco en el reconocimiento de la violencia patriarcal, bélica y postbélica que sufre la protagonista.

Avui, que vivim ràpidament i vertiginosament al ritme que marquen les noves tecnologies de la comunicació i del transport, hem oblidat que aquesta és una activitat tan antiga com la mateixa condició humana, és a dir des que ara fa dos milions d'anys un grup d'homínids singulars van aconseguir posar-se dempeus i iniciar l'apassionant camí de la humanitat. De caminar pel món ho hem fet sempre i, tot i que no és l'objectiu d'aquest capítol la història del caminar i del transport al llarg del temps, si que ho és explicar que Peguera i el seu entorn, una de les valls més singulars del Berguedà, no han estat mai lluny d'aquest fet, i que a ritmes diferents als actuals, la vall ha estat travessada per camins i caminai-res de tot tipus.

El projecte «Perseguits i salvats. La fugida de refugiats jueus durant la Segona Guerra Mundial a través dels Pirineus i Barcelona», impulsat per la Diputació de
Barcelona i els seus socis internacionals, el Memorial de la Shoah de París, Topographie des Terror de Berlín, el Servei d’Història i Documentació de la Universitat de Lleida i l’Institut Català d’Investigacions en Ciències Socials de la Universitat de Perpinyà, amb l’objectiu d’identificar protagonistes o segones generacions per
que poguessin parlar d’un episodi poc conegut de la nostra història i que ens connecta directament amb la necessitat de mantenir viva i activa la història comuna
dels europeus.
Hem pogut contactar amb tretze testimonis excepcionals: Nelly Curiel, Avner Nahum, Denise Papo, Victor Papo, Francisco Pastor, Miriam Torres, Clara Schorr, Dory Sontheimer, Jaime Vandor, Dalia Levinshon, i els historiadors Jean Louis Blanchon, Francisco Pastor i Lluís Esteve.
Aquest projecte no s’hauria pogut portar a terme –i tampoc hauria tingut cap sentit– sense la seva inestimable i generosa col·laboració. Hem fet de les entrevistes i dels entrevistats l’eix central del projecte per tal com elles i ells són els testimonis d’una història molt poc coneguda.

The geographic context of the central Pyrenees offers a good number of crossings between linguistic and political borders, which allow us to contrast different political areas into a single language and different linguistic areas into a single administrative context. In this article the contrast is observed between different liguistic policies for the Catalan linguistic area and different linguistic areas, Catalan and Occitan, affected by the politics of language planning applied under the Catalan autonomous administration, again in contrast, for the case of Occitan, with what is found along the border between the French and the Spanish states, where Occitan is also spoken. As a result, some conclusions are offered that invite us to review some interpretations concerning the social role of intralinguistic diversity and to promote actions in this sense.

El segle XVII és per a la historiografia europea contemporània el moment en què es fixen les fronteres, un període durant el qual els debats i les teories sobre els límits entre monarquies donen pas a la delimitació entre els estats moderns en construcció. Aquest és l’estudi d’un cas concret com va ser el de Catalunya a partir del Tractat dels Pirineus. S’acostuma a posar de relleu el cantó polític de l’acord de pau, les seves conseqüències «nacionals» i els efectes per a la Catalunya del Nord. Ara bé, calia aportar una mirada sobre el que va passar a escala local, anant d’una focalització macro a una de micro, des de les grans decisions institucionals fins a les realitats autòctones. El present llibre aborda la incipient formació de la frontera pirinenca en la seva zona més afectada, i les aplicacions de les mesures adoptades. Ho fa a través de tres grans eixos: la frontera en si mateixa, els efectes socials més directes i, finalment, la identitat vista des de diferents àmbits. En aquest estudi destaca un nord de Catalunya afectat per més de tres dècades de guerra i enfrontaments continus, per la presència constant de soldats, per la consegüent militarització de la vida diària, i per l’arribada d’un nou poder d’exposició vertical com va ser el de França. Però, tota idea sobre una frontera opaca i ferma sembla que perd força per fer emergir tota una sèrie de tonalitats variades sobre la identitat de la frontera pirinenca. Al mig de tot això, una creació clau: Montlluís, el gran ull controlador del Pirineu centre-oriental.

Al segle XVI Berga va deixar de ser el que havia estat durant l’època medieval, una vila protegida per uns monarques que eren senyors de la Mediterrània. El Principat va passar a ser, amb Carles V i Felip II, un territori en un racó de l’imperi, i Berga només una petita vila rural a les portes d’una gran frontera, la pirinenca, escenari de continus enfrontaments de tot tipus, però sempre violents, entre la monarquia francesa i els Àustries espanyols. Catalunya era vista, des de la centralitat de Castella i per la totalitat dels òrgans de govern imperials, com un territori fronterer amb l’enemic francès i, a mesura que avançava el s. XVI, i sobretot al llarg del s. XVII, Catalunya va ser considerada massa rebel i, enmig d’aquest context d’enfrontaments internacionals, fins i tot va esdevenir traïdora, el 1640.
Quin paper jugava la petita vila de Berga en aquest context fronterer?. L'article vol respondre aquesta pregunta.

La línia Pirineus, o línia P com se la va conèixer popularment i oficialment Organització defensiva dels Pirineus, va ser una barrera defensiva construïda entre 1944 i 1948 per evitar que el Tercer Reich o els Aliats penetressin al territori espanyol. Estava composta teòricament per uns búnquers, dels quals uns 6.000van ser acabats. Alguns dels més notables de Martinet de Cerdanya es poden visitar de la mà del Centre d'Interpretació dels Búnquers de Martinet de Cerdanya.

L'ascens d'Adolf Hitler al poder i l'esclat de la Segona Guerra Mundial va fer que moltes persones i famílies jueves marxessin d'Alemanya i dels països ocupats. Alguns milers van trobar refugi a Barcelona, fos com una escala en el viatge cap a Amèrica, l'Orient Pròxim o el nord d'Àfrica, fos per quedar-s'hi i iniciar una nova vida acompanyats per la petita comunitat jueva que ja hi havia. Malgrat les dificultats de l'època, van acabar sent, ells i els seus descendents, uns barcelonins més.
Aquest és un llibre il·lustrat, on cada capítol explica el context històric i es completa amb els testimonis directes de gran valor de persones que van haver de fugir de l'horror nazi. Amb la voluntat de rescatar uns fets pocs coneguts de la nostra història recent i de fer-los conèixer perquè no s'oblidin, Barcelona, refugi de jueus (1933-1958) serà un llibre de referència imprescindible.
• Una part de la nostra història no explicada fins ara.
• Testimonis directes de persones que van fugir de l'Holocaust.
• Imatges inèdites d’arxius particulars.
“Editat amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona

Resumen Diez años después de la muerte de Franco, la escritora catalana Maria Barbal publicó Pedra de tartera (1985), una novela sobre la trayectoria vital de una campesina del Pirineo marcada por la Guerra Civil española. El objetivo de este artículo es demostrar que el éxito local e internacional de la obra reside en la capacidad de la voz narrativa por rememorar el pasado desde el posicionamiento ético en contra de los seculares poderes patriarcales y el compromiso con la denuncia de la condición de la mujer. La obra de Barbal ha merecido una atención académica poco significativa, que además no ha profundizado en su dimensión de relato de guerra. Con el fin de situar Pedra de tartera en el corpus de narrativas de la memoria que abordan la Guerra Civil, proponemos una exégesis que pone el foco en el reconocimiento de la violencia patriarcal, bélica y postbélica que sufre la protagonista. Palabras clave: Guerra Civil española, novela catalana, Maria Barbal, Pirineo, condición de la...

This article aims to expose some of the questions through the study of specific cases of persons who emigrated to France during a time period, but that finally settled down there. The path to emigration had already ‘been opened’ by former people from the same town, being the destination a sort of ‘eldorado’ for the future. Thanks to the correspondence of some families, essentially that of a single woman that left her town with her family being a child. One can distinguish several types of human relationships, concerning the town of origin, France and the French as well as with the ‘refugees’ of the Civil War from 1936. The final picture allows the understanding from the dramatic moment of the emigration to the dreamed and mythic of an –imaginary- country, the Pyrenean people.

Resum L'actual situació demogràfica i econòmica del Pallars Sobirà planteja seriosos dubtes sobre el futur de la comarca. Aquest panorama negatiu es pot fer extensible al grau de coneixement que ara mateix tenim sobre el passat de la població que hi va viure al llarg de la prehistòria. Destinada al redreçament d'aquesta segona qüestió, es planteja en aquest article una propos-ta de col·laboració entre entitats locals (Consell Comarcal i altres entitats administratives, l'Ecomuseu de les Valls d'Àneu, Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i Parc Natural de l'Alt Pirineu) i foranes (en aquest cas el Departament de Prehistòria de la UAB). L'objectiu seria desenvolupar projectes que possibilitin el reconeixement dels processos his-tòrics de la Prehistòria i, alhora, que es fomenti la seva difusió i posada en valor com a elements culturals i valors de cara al futur de la comarca. Fruit d'aquesta voluntat ja s'han portat a terme diferents campanyes arqueològiques, dintre del pro-jecte "La vida prehistòrica a l'alta muntanya del Pallars Sobirà: de la cacera a la transhumància", que han permès augmentar de manera substantiva el coneixement de la prehistòria de la comarca, i endegar els treballs destinats a la propera museïtzació (restauració i senyalització per a la seva visita) d'algun dels jaciments excavats (Dolmen de la Font dels Coms, Baiasca, Llavorsí). Així, esperem que a la vegada que s'incrementa el coneixement del passat, es puguin refermar apostes locals per al desenvolupament econòmic i cultural dins de dinàmiques que entenguin el patrimoni històric com una aposta pel futur de la comarca. Paraules clau: Pirineus, Pallars Sobirà, Prehistòria, Patrimoni cultural, Dolmen de la Font dels Coms. Abstract The actual demographic crisis and economic situation of the Pallars Sobrirà opens serious doubts on the future of the area. This negative perspective may be extended to the degree of knowledge that currently we have about the past lived here during the Prehistory.