Maresme

Segle dinou on tot comença una altre vegada, sota el lledoner de la plaça, que no deixa "penetrar los raigs del sol, tanta és la espesura de sas fullas". Horts, que tothom diu, i memòria dels jardins de roses i clavells que en Pepet feia florir. És migdia, i un dinar animat en aquest menjador ampla amb l'aire d'abans. Una senyora m'explica el poble de quan eren pocs i els de Barcelona eren senyors. Alella és una riera ampla, "molt llarga y pesada per sa arena y argila". I el segle dinou hi passen coses, les llegirem. I la vinya a les costes.

Anem a caminar amb lletres per camins que no hi són. Aixecar acta de com era anar de poble a poble a peu i a cavall i amb carro, ara fa segles. I establir els trajectes que feien els besavis. Un passeig de Mataró a Barcelona tocant les parròquies arrecerades a les muntanyes, i cap als petits nuclis habitats a la banda de la serra que les amaga del mar. Per camins històrics 1.

Index

Anar per camins
Els rius sense pont i amb sort
Camins de muntanya
Camins del Vallès
Camins de la Marina
El camí de la serra
El camí dels francesos
Melcior de Palau fa carreteres

Guerra carlista i partits polítics del Sexenni Democràtic a la Restauració. El dietari que va escriure Josep Gualba els anys 1873-76 és un document únic per a conèixer el detall menut dels esdeveniments petits i grans que cada dia passaven a la ciutat de Mataró. A través de les seves descripcions apareix una multitud de fets dels quals no teníem notícia, com la proclamació del cantó.

Per camins històrics II. El camí de Mataró a Granollers surt a tants documents antics que espigolant llibres dels historiadors que han tractat els segles foscos podem resseguir la seva existència. Ara el trobem, i per primer cop, en la fitació del terme de La Roca el segle dotze, ara és un mossèn que hi passa el segle catorze, ara és una propietat argentonina que limita amb el camí real de Granollers el segle quinze …..


Índex

El camino que oy se pasa
Anirem a Parpers des d'Argentona
De Granollers a La Roca i a Parpers
El camino que debe abrirse
L’obra del segle divuit
La carretera nova
Guerres a Parpers
El camí romà imaginat
Mapa del camí real

CLARABUCH, Pere; GRAUPERA, Joaquim (2017) «El Patrimoni arquitectònic del Mas Jordà. Síntesi evolutiva i elements significatius» amb Pere Clarabuch. El Mas Jordà de Santa Susanna des de la prehistòria fins els nostres dies. Una aproximació multidisciplinar. Mataró: Arxiu Comarcal del Maresme. p.127-147.

Capítol que forma part del llibre Els Vallmajor de Dosrius, una nissaga entre l'Edat Mitjana i l'Època contemporània. En el capítol s'analitza l'evolució d'aquesta família de pagesos de mas de Dosrius des del punt de vista de la gestió del patrimoni, estratègies matrimonials i pautes de riquesa al llarg dels segles moderns.

GRAUPERA, Joaquim (2018). "Burgs, viles i llocs". L'urbanisme medieval al Maresme". XI Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. El desenvolupament urbanístic dels pibles del Maresme. Vilassar de Mar, 6 de maig de 2017. Argentona: Centre d'Estudis Vilassarencs; Arxiu Comarcal del Maresme. P. 45-55.

L'expansió de les confraries amb devoció a la Mare de Déu del Roser va prendre força arreu del territori i Vilanova de Palafolls (Malgrat) no en va ser una excepció. A través del llibre de comptes de la confraria es configura l'activitat musical.

Noves dades sobre la terrisseria de Mas Coll d'Alella, excavada parcialment en 1987 amb caràcter d'urgència. L'estudi de materials trobats allà entre 1972-1982 ha proporcionat algunes formes ceràmiques que completen la taula de les produccions de la terrisseria

Els llibres de canelars, espèculums o llibres mestres han estat definits com un arxiu d’arxiu o com el document clau de qualsevol fons documental pel fet d’aplegar un resum de les principals tipologies documentals conservades. Dissortadament, aquests documents han estat poc treballats i en molts casos es conserven dins dels fons patrimonials, molts dels quals es troben en mans privades. En aquest sentit, l’objectiu d'aquesta comunicació consistirà, per una banda, en donar a conèixer els llibres mestres que tenim identificats i localitzats a la comarca, així com la seva autoria, datació i organització i, per altra, mostrar les  possibilitats d’anàlisi que ofereix per a la recerca.