Tesi doctoral amb menció internacional presentada el 15 de juliol del 2019 a la Universitat de Ll... more Tesi doctoral amb menció internacional presentada el 15 de juliol del 2019 a la Universitat de Lleida, al programa de Doctorat en Territori, Patrimoni i Cultura, línia de recerca d’Història. Codirigida per Antoni Riera i Melis (Universitat de Barcelona) i Pere Benito i Monclús (Universitat de Lleida). Tutor: Pere Benito i Monclús (Universitat de Lleida).
La present tesi tracta de contribuir al debat historiogràfic sobre la Crisi del segle XIV amb dades d’un observatori mediterrani: Catalunya. La riquesa de les fonts catalanes permet fer aportacions rellevants a les controvèrsies historiogràfiques sobre la cronologia, la causalitat i els efectes de les crisis alimentàries i les seves interrelacions amb les crisis de mortalitat, incloent-hi la Pesta Negra. A partir de l’anàlisi i la reconstrucció d’indicadors econòmics i demogràfics hem establert una cronologia i topografia de les crisis alimentàries i les crisis de mortalitat a Catalunya entre 1283 i 1351. L’anàlisi dels preus alimentaris, especialment dels cereals, ha contribuït a l’estudi de la causalitat, el desenvolupament i els efectes de cada cicle de crisi alimentària, amb una atenció especial a la fam de 1333-1334. L’estudi dels preus juntament amb les sèries indicadores de les crisis de mortalitat (fonamentalment sobre la base de testaments) ha contribuït a l’anàlisi de la causalitat de les crisis de mortalitat a Catalunya entre 1239 i 1351 i a l’estudi de les relacions de les crisis alimentàries i les crisis de mortalitat, amb una especial atenció a la Pesta Negra de 1348 i a la crisi de mortalitat de 1334. ----- La presente tesis trata de contribuir al debate historiográfico sobre la Crisis del siglo XIV con datos de un observatorio mediterráneo: Cataluña. La riqueza de las fuentes catalanas permite hacer aportaciones relevantes a las controversias historiográficas sobre la cronología, la causalidad y los efectos de las crisis alimentarias y sus interrelaciones con las crisis de mortalidad, incluyendo la Peste Negra. A partir del análisis y reconstrucción de indicadores económicos y demográficos hemos establecido una cronología y topografía de las crisis alimentarias y las crisis de mortalidad en Cataluña entre 1283 y 1351. El análisis de los precios alimentarios, especialmente de los cereales, ha contribuido al estudio de la causalidad, desarrollo y efectos de cada ciclo de crisis alimentaria, con especial atención a la hambruna de 1333-1334. El estudio de los precios junto con las series indicadoras de las crisis de mortalidad (fundamentalmente sobre la base de testamentos) ha contribuido al análisis de la causalidad de las crisis de mortalidad en Cataluña entre 1239 y 1351 y al estudio de las relaciones de las crisis alimentarias y las crisis de mortalidad, con una especial atención a la Peste Negra de 1348 y a la crisis de mortalidad de 1334. ----- This thesis aims to contribute to the historiographic debate about the XIVth century Crisis with relevant data from a Mediterranean example: Catalonia. The richness of Catalan sources provides relevant contributions to historiographical controversies about the chronology, causation, and effects of food crises and their relationship to mortality crises, including the Black Death. Based on the analysis and reconstruction of economic and demographic indicators we have established a chronology and topography of food crises and mortality crises in Catalonia between 1283 and 1351. The analysis of food prices, especially cereals, has contributed to the study of the causality, development, and effects of each cycle of food crisis, with special attention to the famine of 1333-1334. The study of prices along with the series of indicators of mortality crises (fundamentally based on testaments) has contributed to the analysis of the causality of mortality crises in Catalonia between 1239 and 1351 and to the study of the relationships of food crises and mortality crises, with special attention to the Black Death of 1348 and the 1334 mortality crisis.
a Investigar l’edat mitjana, ed. Flocel Sabaté i Curull i Jesus Brufal Sucarrat (Lleida: Pagès ed... more a Investigar l’edat mitjana, ed. Flocel Sabaté i Curull i Jesus Brufal Sucarrat (Lleida: Pagès editors, 2018), 67-83.
Políticas contra el hambre y la carestía en la Europa medieval, Luciano Palermo, Andrea Fara, Per... more Políticas contra el hambre y la carestía en la Europa medieval, Luciano Palermo, Andrea Fara, Pere Benito (eds.), Lleida, Editorial Milenio, 2018: pp.81-119
L'estudi del primer volum dels llibres de Batllia de Mataró permet d'introduir-nos en la vida com... more L'estudi del primer volum dels llibres de Batllia de Mataró permet d'introduir-nos en la vida comunal i ciutadana de la vila del segle XV. http://www.raco.cat/index.php/FullsMASMM/article/view/276547/399823
The famine of 1334 in Catalonia was one of the worst moments in social equilibrium before the spr... more The famine of 1334 in Catalonia was one of the worst moments in social equilibrium before the spread of the Black Death in 1348. In this paper, I will analyze the discourse, rhetoric, and feelings of the lowest part of society, also called ‘the crowd’. As well, I will present the most relevant episodes of riots and violence documented Catalonia, including the important April food riot of Barcelona. I’m going to use: judicial sources, city council, and chancery documents to reveal who is the crowd or name the nameless and faceless, and hear their repressed voices; trying to understand which were their purposes and mental representations in that moment in which their world was dramatically in crisis.
International Medieval Meeting Lleida 2017, FEELINGS IN THE MIDDLE AGES, 26-28 of June, Universitat de Lleida.
“XV Seminari d'Estudis Doctorals” organizat per: “Institut Milà i Fontanals” Centro Superior de I... more “XV Seminari d'Estudis Doctorals” organizat per: “Institut Milà i Fontanals” Centro Superior de Investigaciones Científicas. Barcelona, 26/01/2017.
Les relacions econòmiques i els equilibris polítics del territori dibuixen una creixent integració dels mercats catalans als segles XIII i XIV amb Barcelona com a principal impulsora. Les successives caresties i en especial les fams, com a crisi de distribució, alteraren aquestes dinàmiques d’integració alhora que mostraren les condicions i febleses de les polítiques anticrisi en un territori català més compacte econòmicament que políticament. En aquest “paper” analitzarem una iniciativa contra la fam que inclou una fixació de preus per tot el Principat, a partir de documentació inèdita, en el context del 1334: l’anomenat per la historiografia “lo mal any primer”. Les polítiques econòmiques de caràcter general pel conjunt d’un regne en temps de fam i que, a més, inclouen l’establiment de cots en els preus són exemples excepcionals en el context de l’Europa del segle XIV i de molt escassa difusió a la Corona d’Aragó, només conegudes per 1235 i 1375. Més enllà de presentar l’estructura i contingut del document, aprofundirem en el seu procés d’elaboració i conceptualització per part de les autoritats, mogudes per idees paternalistes i d’una economia moral pragmàtica. En la redacció del document observem la preocupació per servar l’ideal del preu just alhora que es volia protegir un comerç de cereals que era vist com la veritable solució a la fam. Aquest difícil equilibri vehiculat per una monarquia que no dominava políticament tot el Principat fa que el desenvolupament del cot tingués diversos graus d’acompliment. La difusió i aplicació dels acords que implicà el document foren diversos per un territori amb rellevants diferències en les seves estructures econòmicopolítiques relacionades amb l’abastiment. L’avaluació de l’eficàcia i les conseqüències de la sanció d’aquesta iniciativa contribuïren de manera cabdal en la crisi de distribució de 1334, alhora que ens ajuden a comprendre les posicions polítiques i ideològiques que suposaren l’impuls d’una naixent integració dels mercats.
Leeds International Medieval Congress 2016.
Wednesday 6th July, 11.15 - 12.45h, Michael Sadler Bu... more Leeds International Medieval Congress 2016. Wednesday 6th July, 11.15 - 12.45h, Michael Sadler Building: Banham Theater. Session 1116: Famine, Dearth and Food Supply in the Mediterranean World: New Approaches from Catalonian Evidence, I. Moderate by Paul Freedman.
Paper presentado en el “International Medieval Meeting Lleida” organizado por: “Grup de Recerca C... more Paper presentado en el “International Medieval Meeting Lleida” organizado por: “Grup de Recerca Consolidat en Estudis Medievals Espai, poder i cultura” Universitat de Lleida. Celebrado en la Facultat de Lletres de la Universidad de Lleida del 20 al 22 de junio de 2016
Paper presentado en el “International Medieval Meeting Lleida” organizado por: “Grup de Recerca C... more Paper presentado en el “International Medieval Meeting Lleida” organizado por: “Grup de Recerca Consolidat en Estudis Medievals Espai, poder i cultura” Universitat de Lleida. Celebrado en la Facultat de Lletres de la Universidad de Lleida del 20 al 22 de junio de 2016
Datini-ESTER Advanced Seminar 2016, Prato (Italy), 5th-11th of May.
The study of the evolution o... more Datini-ESTER Advanced Seminar 2016, Prato (Italy), 5th-11th of May.
The study of the evolution of foodstuffs prices, especially those of grains, but also those of meat and wine (mainly in a Mediterranean context) are normally used to identify shortages and general economic disruptions. The reconstruction of price series from pre-statistic times must follow an accurate methodology; the historian of prices should be careful and weight his results, not only with sources but also with arithmetic or moving averages and extrapolations. Despite the several problems of historic prices (metrology, continuity, sources…), its study can contribute in different aspects to a better knowledge of economic life in the past. Principally, prices can reflect the value of products, but during an availability decline in a foodstuff market they can help us to examine the mechanism of famine. Famines are one of the main historiographic issues of Late Middle Ages associated with “the medieval crisis”, and prices can be useful for its study if we accept the thesis of A. Sen, by which famines are caused due to a breakdown of the ability of an actor to exchange his entitlements for food. According to Sen, the price as an important part of a market can be an indirect but sufficient indicator of availability of foodstuffs. Prices are not only useful in famines also in a short or long term analysis with normal years. On the one hand, price reflects the relations between different foodstuff and it is a classical analytic tool. For example if we calculate elasticity we can stablish the substitute goods or complementary goods in every singular conjuncture. Also the hierarchy of prices between products is interesting to have a quantitative vision of the consumer’s preferences. On the other hand, the comparison between different markets, of a single commercial net in a territory with different grades of political integration, is interesting to evaluate the integration of markets. Also, in the same sense, is relevant to understand the mechanisms of formation of prices which moreover are related to politics or to the power structure of territory. Taking all this aspects as the point of departure, our paper uses Catalonia and Barcelona as a study case. A singular case, where the city of Barcelona as a Mediterranean interconnected market, and Catalonia, which is the hinterland of Barcelona parceled of multiple jurisdictions, offered prices to be compared during the first half of 14th-century. My dissertation project is centred on social and economic issues of shortages, famines and mortality crises in Catalonia between 1285-1351. (Title registered in the Universty of Lleida on 01/04/2014: “Shortages, famine and mortality crises in Catalonia (1285-1351)”). The work is focused on establish a chronology of food crisis and a study of the effects and dynamics in a regional scale. The main sources include a number of different municipal, royal, manorial, ecclesiastic, charity and notarial series of various typologies (accounts, chancery, judicial processes, ordinances, letters, etc.) in the principal cities and towns of Catalonia (Barcelona, Girona, Tarragona, Lleida, Vic, Puigcerdà, Tàrrega, Cervera). The analysis of shortages and famines also includes the anti-cyclical policies in every singular institutional framework and its legislation, and also the interactions of the actors, which can be very different: from producers to authorities (the King, lords and municipal governments) or moralists, merchants, middlemen and finally consumers. One of the most important parts of my dissertation is precisely a study on prices. I am interested in prices, its evolution and formation, since my final project of master entitled: “Prices and wages in Barcelona in the first half of 14th-century (1283-1345)”. The dissertation gives me the opportunity to enlarge the research on prices, and to create series of main foodstuffs prices in different cities in Catalonia beyond Barcelona, which is a singular case. The data obtained for Catalonia will be compared in this paper to each other but also with previously published price series from other towns in the rest of Crown of Aragon and western Mediterranean area. Finally, quantitative data and methodological approaches will be combined with more qualitative evidence. To sum up, this paper could help us to understand the relations inside the urban markets and the connections of cities with its hinterland markets, examining price formation beyond economic sense in political and institutional issues.
Medieval Culture Seminar, Semester 2, 2015-2016.
Friday April 29th at 3.00pm.
Queen’s Universi... more Medieval Culture Seminar, Semester 2, 2015-2016.
Friday April 29th at 3.00pm.
Queen’s University of Belfast, Graduate School, Training Room 4.
These are the first results of a comparative study between two different famines; the famine of Northern Europe of 1315-1317 and the Iberian and Italian peninsulas and south France famine of 1333-1334. For the comparison I have selected two regions of these large territories in which famines occurred: Catalonia for the South and England for the North. The choice of these nations is related to the wealth of economic documentation and the strong historiographical tradition in the study of famines and economic and social history.
CRISES IN THE MIDDLE AGES (IV): Hoarders, regraters and foodstuffs resellers. Middlemen and food ... more CRISES IN THE MIDDLE AGES (IV): Hoarders, regraters and foodstuffs resellers. Middlemen and food crises. Organized by: Pere Benito i Monclús and Antoni Riera i Melis. Lleida, Universitat de LLeida, 12th-13th november, 2015.
Paper presentado en el "CONGRESO INTERNACIONAL LA AUTORÍA: REFLEXIONES TEÓRICAS Y ANÁLISIS DE LAS... more Paper presentado en el "CONGRESO INTERNACIONAL LA AUTORÍA: REFLEXIONES TEÓRICAS Y ANÁLISIS DE LAS PRÁCTICAS ” organizado por: Claudio Canaparo, Birkbeck College, University of London, Juan Andrés Bresciano, Universidad de la República, Uruguay, y Israel Sanmartín, Universidad de Santiago de Compostela. Universidad de Santiago de Compostela, Facultad de Geigrafía e Historia, Santiago de Compostela, 22 y 23 de octubre de 2015.
Paper presentado en el “5th International Medieval Meeting Lleida” organizado por: “Grup de Recer... more Paper presentado en el “5th International Medieval Meeting Lleida” organizado por: “Grup de Recerca Consolidat en Estudis Medievals Espai, poder i cultura” Universitat de Lleida. Celebrado en la Facultat de Lletres de la Universidad de Lleida del 25 al 26 de junio de 2014
Paper presentado en el “5th International Medieval Meeting Lleida” organizado por: “Grup de Recer... more Paper presentado en el “5th International Medieval Meeting Lleida” organizado por: “Grup de Recerca Consolidat en Estudis Medievals Espai, poder i cultura” Universitat de Lleida. Celebrado en la Facultat de Lletres de la Universidad de Lleida del 25 al 26 de junio de 2014
Tesi doctoral amb menció internacional presentada el 15 de juliol del 2019 a la Universitat de Ll... more Tesi doctoral amb menció internacional presentada el 15 de juliol del 2019 a la Universitat de Lleida, al programa de Doctorat en Territori, Patrimoni i Cultura, línia de recerca d’Història. Codirigida per Antoni Riera i Melis (Universitat de Barcelona) i Pere Benito i Monclús (Universitat de Lleida). Tutor: Pere Benito i Monclús (Universitat de Lleida).
La present tesi tracta de contribuir al debat historiogràfic sobre la Crisi del segle XIV amb dades d’un observatori mediterrani: Catalunya. La riquesa de les fonts catalanes permet fer aportacions rellevants a les controvèrsies historiogràfiques sobre la cronologia, la causalitat i els efectes de les crisis alimentàries i les seves interrelacions amb les crisis de mortalitat, incloent-hi la Pesta Negra. A partir de l’anàlisi i la reconstrucció d’indicadors econòmics i demogràfics hem establert una cronologia i topografia de les crisis alimentàries i les crisis de mortalitat a Catalunya entre 1283 i 1351. L’anàlisi dels preus alimentaris, especialment dels cereals, ha contribuït a l’estudi de la causalitat, el desenvolupament i els efectes de cada cicle de crisi alimentària, amb una atenció especial a la fam de 1333-1334. L’estudi dels preus juntament amb les sèries indicadores de les crisis de mortalitat (fonamentalment sobre la base de testaments) ha contribuït a l’anàlisi de la causalitat de les crisis de mortalitat a Catalunya entre 1239 i 1351 i a l’estudi de les relacions de les crisis alimentàries i les crisis de mortalitat, amb una especial atenció a la Pesta Negra de 1348 i a la crisi de mortalitat de 1334. ----- La presente tesis trata de contribuir al debate historiográfico sobre la Crisis del siglo XIV con datos de un observatorio mediterráneo: Cataluña. La riqueza de las fuentes catalanas permite hacer aportaciones relevantes a las controversias historiográficas sobre la cronología, la causalidad y los efectos de las crisis alimentarias y sus interrelaciones con las crisis de mortalidad, incluyendo la Peste Negra. A partir del análisis y reconstrucción de indicadores económicos y demográficos hemos establecido una cronología y topografía de las crisis alimentarias y las crisis de mortalidad en Cataluña entre 1283 y 1351. El análisis de los precios alimentarios, especialmente de los cereales, ha contribuido al estudio de la causalidad, desarrollo y efectos de cada ciclo de crisis alimentaria, con especial atención a la hambruna de 1333-1334. El estudio de los precios junto con las series indicadoras de las crisis de mortalidad (fundamentalmente sobre la base de testamentos) ha contribuido al análisis de la causalidad de las crisis de mortalidad en Cataluña entre 1239 y 1351 y al estudio de las relaciones de las crisis alimentarias y las crisis de mortalidad, con una especial atención a la Peste Negra de 1348 y a la crisis de mortalidad de 1334. ----- This thesis aims to contribute to the historiographic debate about the XIVth century Crisis with relevant data from a Mediterranean example: Catalonia. The richness of Catalan sources provides relevant contributions to historiographical controversies about the chronology, causation, and effects of food crises and their relationship to mortality crises, including the Black Death. Based on the analysis and reconstruction of economic and demographic indicators we have established a chronology and topography of food crises and mortality crises in Catalonia between 1283 and 1351. The analysis of food prices, especially cereals, has contributed to the study of the causality, development, and effects of each cycle of food crisis, with special attention to the famine of 1333-1334. The study of prices along with the series of indicators of mortality crises (fundamentally based on testaments) has contributed to the analysis of the causality of mortality crises in Catalonia between 1239 and 1351 and to the study of the relationships of food crises and mortality crises, with special attention to the Black Death of 1348 and the 1334 mortality crisis.
a Investigar l’edat mitjana, ed. Flocel Sabaté i Curull i Jesus Brufal Sucarrat (Lleida: Pagès ed... more a Investigar l’edat mitjana, ed. Flocel Sabaté i Curull i Jesus Brufal Sucarrat (Lleida: Pagès editors, 2018), 67-83.
Políticas contra el hambre y la carestía en la Europa medieval, Luciano Palermo, Andrea Fara, Per... more Políticas contra el hambre y la carestía en la Europa medieval, Luciano Palermo, Andrea Fara, Pere Benito (eds.), Lleida, Editorial Milenio, 2018: pp.81-119
L'estudi del primer volum dels llibres de Batllia de Mataró permet d'introduir-nos en la vida com... more L'estudi del primer volum dels llibres de Batllia de Mataró permet d'introduir-nos en la vida comunal i ciutadana de la vila del segle XV. http://www.raco.cat/index.php/FullsMASMM/article/view/276547/399823
The famine of 1334 in Catalonia was one of the worst moments in social equilibrium before the spr... more The famine of 1334 in Catalonia was one of the worst moments in social equilibrium before the spread of the Black Death in 1348. In this paper, I will analyze the discourse, rhetoric, and feelings of the lowest part of society, also called ‘the crowd’. As well, I will present the most relevant episodes of riots and violence documented Catalonia, including the important April food riot of Barcelona. I’m going to use: judicial sources, city council, and chancery documents to reveal who is the crowd or name the nameless and faceless, and hear their repressed voices; trying to understand which were their purposes and mental representations in that moment in which their world was dramatically in crisis.
International Medieval Meeting Lleida 2017, FEELINGS IN THE MIDDLE AGES, 26-28 of June, Universitat de Lleida.
“XV Seminari d'Estudis Doctorals” organizat per: “Institut Milà i Fontanals” Centro Superior de I... more “XV Seminari d'Estudis Doctorals” organizat per: “Institut Milà i Fontanals” Centro Superior de Investigaciones Científicas. Barcelona, 26/01/2017.
Les relacions econòmiques i els equilibris polítics del territori dibuixen una creixent integració dels mercats catalans als segles XIII i XIV amb Barcelona com a principal impulsora. Les successives caresties i en especial les fams, com a crisi de distribució, alteraren aquestes dinàmiques d’integració alhora que mostraren les condicions i febleses de les polítiques anticrisi en un territori català més compacte econòmicament que políticament. En aquest “paper” analitzarem una iniciativa contra la fam que inclou una fixació de preus per tot el Principat, a partir de documentació inèdita, en el context del 1334: l’anomenat per la historiografia “lo mal any primer”. Les polítiques econòmiques de caràcter general pel conjunt d’un regne en temps de fam i que, a més, inclouen l’establiment de cots en els preus són exemples excepcionals en el context de l’Europa del segle XIV i de molt escassa difusió a la Corona d’Aragó, només conegudes per 1235 i 1375. Més enllà de presentar l’estructura i contingut del document, aprofundirem en el seu procés d’elaboració i conceptualització per part de les autoritats, mogudes per idees paternalistes i d’una economia moral pragmàtica. En la redacció del document observem la preocupació per servar l’ideal del preu just alhora que es volia protegir un comerç de cereals que era vist com la veritable solució a la fam. Aquest difícil equilibri vehiculat per una monarquia que no dominava políticament tot el Principat fa que el desenvolupament del cot tingués diversos graus d’acompliment. La difusió i aplicació dels acords que implicà el document foren diversos per un territori amb rellevants diferències en les seves estructures econòmicopolítiques relacionades amb l’abastiment. L’avaluació de l’eficàcia i les conseqüències de la sanció d’aquesta iniciativa contribuïren de manera cabdal en la crisi de distribució de 1334, alhora que ens ajuden a comprendre les posicions polítiques i ideològiques que suposaren l’impuls d’una naixent integració dels mercats.
Leeds International Medieval Congress 2016.
Wednesday 6th July, 11.15 - 12.45h, Michael Sadler Bu... more Leeds International Medieval Congress 2016. Wednesday 6th July, 11.15 - 12.45h, Michael Sadler Building: Banham Theater. Session 1116: Famine, Dearth and Food Supply in the Mediterranean World: New Approaches from Catalonian Evidence, I. Moderate by Paul Freedman.
Paper presentado en el “International Medieval Meeting Lleida” organizado por: “Grup de Recerca C... more Paper presentado en el “International Medieval Meeting Lleida” organizado por: “Grup de Recerca Consolidat en Estudis Medievals Espai, poder i cultura” Universitat de Lleida. Celebrado en la Facultat de Lletres de la Universidad de Lleida del 20 al 22 de junio de 2016
Paper presentado en el “International Medieval Meeting Lleida” organizado por: “Grup de Recerca C... more Paper presentado en el “International Medieval Meeting Lleida” organizado por: “Grup de Recerca Consolidat en Estudis Medievals Espai, poder i cultura” Universitat de Lleida. Celebrado en la Facultat de Lletres de la Universidad de Lleida del 20 al 22 de junio de 2016
Datini-ESTER Advanced Seminar 2016, Prato (Italy), 5th-11th of May.
The study of the evolution o... more Datini-ESTER Advanced Seminar 2016, Prato (Italy), 5th-11th of May.
The study of the evolution of foodstuffs prices, especially those of grains, but also those of meat and wine (mainly in a Mediterranean context) are normally used to identify shortages and general economic disruptions. The reconstruction of price series from pre-statistic times must follow an accurate methodology; the historian of prices should be careful and weight his results, not only with sources but also with arithmetic or moving averages and extrapolations. Despite the several problems of historic prices (metrology, continuity, sources…), its study can contribute in different aspects to a better knowledge of economic life in the past. Principally, prices can reflect the value of products, but during an availability decline in a foodstuff market they can help us to examine the mechanism of famine. Famines are one of the main historiographic issues of Late Middle Ages associated with “the medieval crisis”, and prices can be useful for its study if we accept the thesis of A. Sen, by which famines are caused due to a breakdown of the ability of an actor to exchange his entitlements for food. According to Sen, the price as an important part of a market can be an indirect but sufficient indicator of availability of foodstuffs. Prices are not only useful in famines also in a short or long term analysis with normal years. On the one hand, price reflects the relations between different foodstuff and it is a classical analytic tool. For example if we calculate elasticity we can stablish the substitute goods or complementary goods in every singular conjuncture. Also the hierarchy of prices between products is interesting to have a quantitative vision of the consumer’s preferences. On the other hand, the comparison between different markets, of a single commercial net in a territory with different grades of political integration, is interesting to evaluate the integration of markets. Also, in the same sense, is relevant to understand the mechanisms of formation of prices which moreover are related to politics or to the power structure of territory. Taking all this aspects as the point of departure, our paper uses Catalonia and Barcelona as a study case. A singular case, where the city of Barcelona as a Mediterranean interconnected market, and Catalonia, which is the hinterland of Barcelona parceled of multiple jurisdictions, offered prices to be compared during the first half of 14th-century. My dissertation project is centred on social and economic issues of shortages, famines and mortality crises in Catalonia between 1285-1351. (Title registered in the Universty of Lleida on 01/04/2014: “Shortages, famine and mortality crises in Catalonia (1285-1351)”). The work is focused on establish a chronology of food crisis and a study of the effects and dynamics in a regional scale. The main sources include a number of different municipal, royal, manorial, ecclesiastic, charity and notarial series of various typologies (accounts, chancery, judicial processes, ordinances, letters, etc.) in the principal cities and towns of Catalonia (Barcelona, Girona, Tarragona, Lleida, Vic, Puigcerdà, Tàrrega, Cervera). The analysis of shortages and famines also includes the anti-cyclical policies in every singular institutional framework and its legislation, and also the interactions of the actors, which can be very different: from producers to authorities (the King, lords and municipal governments) or moralists, merchants, middlemen and finally consumers. One of the most important parts of my dissertation is precisely a study on prices. I am interested in prices, its evolution and formation, since my final project of master entitled: “Prices and wages in Barcelona in the first half of 14th-century (1283-1345)”. The dissertation gives me the opportunity to enlarge the research on prices, and to create series of main foodstuffs prices in different cities in Catalonia beyond Barcelona, which is a singular case. The data obtained for Catalonia will be compared in this paper to each other but also with previously published price series from other towns in the rest of Crown of Aragon and western Mediterranean area. Finally, quantitative data and methodological approaches will be combined with more qualitative evidence. To sum up, this paper could help us to understand the relations inside the urban markets and the connections of cities with its hinterland markets, examining price formation beyond economic sense in political and institutional issues.
Medieval Culture Seminar, Semester 2, 2015-2016.
Friday April 29th at 3.00pm.
Queen’s Universi... more Medieval Culture Seminar, Semester 2, 2015-2016.
Friday April 29th at 3.00pm.
Queen’s University of Belfast, Graduate School, Training Room 4.
These are the first results of a comparative study between two different famines; the famine of Northern Europe of 1315-1317 and the Iberian and Italian peninsulas and south France famine of 1333-1334. For the comparison I have selected two regions of these large territories in which famines occurred: Catalonia for the South and England for the North. The choice of these nations is related to the wealth of economic documentation and the strong historiographical tradition in the study of famines and economic and social history.
CRISES IN THE MIDDLE AGES (IV): Hoarders, regraters and foodstuffs resellers. Middlemen and food ... more CRISES IN THE MIDDLE AGES (IV): Hoarders, regraters and foodstuffs resellers. Middlemen and food crises. Organized by: Pere Benito i Monclús and Antoni Riera i Melis. Lleida, Universitat de LLeida, 12th-13th november, 2015.
Paper presentado en el "CONGRESO INTERNACIONAL LA AUTORÍA: REFLEXIONES TEÓRICAS Y ANÁLISIS DE LAS... more Paper presentado en el "CONGRESO INTERNACIONAL LA AUTORÍA: REFLEXIONES TEÓRICAS Y ANÁLISIS DE LAS PRÁCTICAS ” organizado por: Claudio Canaparo, Birkbeck College, University of London, Juan Andrés Bresciano, Universidad de la República, Uruguay, y Israel Sanmartín, Universidad de Santiago de Compostela. Universidad de Santiago de Compostela, Facultad de Geigrafía e Historia, Santiago de Compostela, 22 y 23 de octubre de 2015.
Paper presentado en el “5th International Medieval Meeting Lleida” organizado por: “Grup de Recer... more Paper presentado en el “5th International Medieval Meeting Lleida” organizado por: “Grup de Recerca Consolidat en Estudis Medievals Espai, poder i cultura” Universitat de Lleida. Celebrado en la Facultat de Lletres de la Universidad de Lleida del 25 al 26 de junio de 2014
Paper presentado en el “5th International Medieval Meeting Lleida” organizado por: “Grup de Recer... more Paper presentado en el “5th International Medieval Meeting Lleida” organizado por: “Grup de Recerca Consolidat en Estudis Medievals Espai, poder i cultura” Universitat de Lleida. Celebrado en la Facultat de Lletres de la Universidad de Lleida del 25 al 26 de junio de 2014
Paper presentado en el "II Winter School. Investigar la Edad Media” organizado por: “Grup de Rece... more Paper presentado en el "II Winter School. Investigar la Edad Media” organizado por: “Grup de Recerca Consolidat en Estudis Medievals Espai, poder i cultura” Universitat de Lleida y el Centro de Estudios Medievales de la Universidad de Murcia, Celebrado en la Facultat de Lletres de la Universidad de Lleida del 9 al 11 de febrero de 2015
Paper presentado en el “4th International Medieval Meeting Lleida” organizado por: “Grup de Recer... more Paper presentado en el “4th International Medieval Meeting Lleida” organizado por: “Grup de Recerca Consolidat en Estudis Medievals Espai, poder i cultura” Universitat de Lleida. Celebrado en la Facultat de Lletres de la Universidad de Lleida del 25 al 27 de junio de 2013
This paper presents an overview of mortality crises in Catalonia between 1285 and 1350. Drawing o... more This paper presents an overview of mortality crises in Catalonia between 1285 and 1350. Drawing on notarial documents, chronicles, and diaries and series from municipal and royalarchives, it begins with the limited crisis of 1285, the result purportedly of poor harvests, thenassesses the impact of the 1315-1317 Great Famine, which resulted in a moderate inflation of grain prices in Catalonia owing to the exportation of vast quantities of grain. The paper concludes with an analysis of the relationship between famine and pestilence between 1325 and 1333, a prominent period of mortality crisis in Catalonia before the Black Death.
Paper presented in: "Mortality Crises between the Plagues: Epidemics, Epizootics and Food Shortages, c.800-c.1300 CE," organizaded by: Dr. Tim Newfield, Centre for Environmental History and Policy, University of Stirling and Economic History Society. Celebrated in Stirling (Great Britain), University of Stirling, 12-13 November 2013.
Paper presentado en el “VIº Seminario di studi dottorali Fonti per la storia dell’economia europe... more Paper presentado en el “VIº Seminario di studi dottorali Fonti per la storia dell’economia europea (secoli XIII-XVII) Scambio di merci e pagamenti in europa (secoli XIV-XVII): attori, imprese, reti, sistema” organizado por: l’École Française de Rome, en colaboración con l’École Normale Supérieure (París), Universidad París-7 “Denis Diderot”, l’Institut d’Histoire moderne et contemporaine (CNRS-École normale supérieure), l’Istituto storico italiano per il Medio Evo, Universidad de Siena (Arezzo). Celebrado en Arezzo (Italia), Fraternita dei Laici, del 1 al 5 de Julio de 2013.
Paper presentado en el “3rd International Medieval Meeting Lleida” organizado por: “Grup de Recer... more Paper presentado en el “3rd International Medieval Meeting Lleida” organizado por: “Grup de Recerca Consolidat en Estudis Medievals Espai, poder i cultura” Universitat de Lleida. Celebrado en la Facultat de Lletres de la Universidad de Lleida del 26 al 28 de junio de 2013
Intervenció a 3r Seminari Crisis i cicles en la Historia, Cultures i mercats alimentaris a l’Edat... more Intervenció a 3r Seminari Crisis i cicles en la Historia, Cultures i mercats alimentaris a l’Edat Mitjana” seminari del projecte d'investigació “Mercados alimenticios en la Edad Media: actores, mecanismos y dinámicas (HAR2012-31802)”, organizat per: Departament d'Historia Medieval, Paleografia i Diplomàtica (Universitat de Barcelona), Observatori de l'Alimentació (Universitat de Barcelona), “Grup de Recerca Consolidat en Estudis Medievals Espai, poder i cultura” (Universitat de Lleida) i l'Institut d’Estudis Catalans. Celebrat a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona el 23 de gener de 2013.
Treball final de recerca del Màster de Cultures Medievals (Universitat de Barcelona), dirigit per... more Treball final de recerca del Màster de Cultures Medievals (Universitat de Barcelona), dirigit per Antoni Riera i Melis. Defensat el juny del 2012, a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona.
Es presenta l’evolució dels preus i dels salaris a Barcelona a la primera meitat del segle XIV a partir de l’estudi dels valors trobats. S’ofereixen nombroses dades de preus: cereals, carns, sal, vi, greixos, espècies, llegums, llenya, a més d’altres productes alimentaris i objectes relacionats amb les cuines. S’aporta molta documentació inèdita de la Pia Almoina de la Catedral de Barcelona a més d’altres dades ja publicades, sobretot pel que fa als salaris, el forment i les carns de quadrúpedes. A partir de les interpretacions dels resultats es fa una cronologia de les crisis i caresties del principi del segle XIV.
Se presenta la evolución de los precios y de los salarios en Barcelona en la primera mitad del siglo XIV a partir del estudio de los datos encontrados. Se ofrecen numerosos datos de precios: cereales, carnes, sal, vino, grasas, especias, legumbres, leña, además de otros productos alimenticios y objetos relacionados con las cocinas. Se aporta mucha documentación inédita de la Pia Almoina de la Catedral de Barcelona además de otros datos ya publicados, sobre todo en cuanto a los salarios, el trigo y las carnes de cuadrúpedos. A partir de las interpretaciones de los resultados se hace una cronología de las crisis y carestías del principio del siglo XIV.
La present tesi tracta de contribuir al debat historiogràfic sobre la Crisi del segle XIV amb dad... more La present tesi tracta de contribuir al debat historiogràfic sobre la Crisi del segle XIV amb dades d’un observatori mediterrani: Catalunya. La riquesa de les fonts catalanes permet fer aportacions rellevants a les controvèrsies historiogràfiques sobre la cronologia, la causalitat i els efectes de les crisis alimentàries i les seves interrelacions amb les crisis de mortalitat, incloent-hi la Pesta Negra. A partir de l’anàlisi i la reconstrucció d’indicadors econòmics i demogràfics hem establert una cronologia i topografia de les crisis alimentàries i les crisis de mortalitat a Catalunya entre 1283 i 1351. L’anàlisi dels preus alimentaris, especialment dels cereals, ha contribuït a l’estudi de la causalitat, el desenvolupament i els efectes de cada cicle de crisi alimentària, amb una atenció especial a la fam de 1333-1334. L’estudi dels preus juntament amb les sèries indicadores de les crisis de mortalitat (fonamentalment sobre la base de testaments) ha contribuït a l’anàlisi de la c...
a Investigar l’edat mitjana, ed. Flocel Sabaté i Curull i Jesus Brufal Sucarrat (Lleida: Pagès ed... more a Investigar l’edat mitjana, ed. Flocel Sabaté i Curull i Jesus Brufal Sucarrat (Lleida: Pagès editors, 2018), 67-83.
L'estudi del primer volum dels llibres de Batllia de la Universitat de Mtaro permet d'inc... more L'estudi del primer volum dels llibres de Batllia de la Universitat de Mtaro permet d'incidir en la vida de la petita vila mataronina del segle XV Joan Montero i Maltas, es llicenciat en historia per la universitat de Barcelona. Actualment estudia a la Universitat de Lleida amb una beca predoctorat
Uploads
Codirigida per Antoni Riera i Melis (Universitat de Barcelona) i Pere Benito i Monclús (Universitat de Lleida).
Tutor: Pere Benito i Monclús (Universitat de Lleida).
http://hdl.handle.net/10803/667511
La present tesi tracta de contribuir al debat historiogràfic sobre la Crisi del segle XIV amb dades d’un observatori mediterrani: Catalunya. La riquesa de les fonts catalanes permet fer aportacions rellevants a les controvèrsies historiogràfiques sobre la cronologia, la causalitat i els efectes de les crisis alimentàries i les seves interrelacions amb les crisis de mortalitat, incloent-hi la Pesta Negra. A partir de l’anàlisi i la reconstrucció d’indicadors econòmics i demogràfics hem establert una cronologia i topografia de les crisis alimentàries i les crisis de mortalitat a Catalunya entre 1283 i 1351. L’anàlisi dels preus alimentaris, especialment dels cereals, ha contribuït a l’estudi de la causalitat, el desenvolupament i els efectes de cada cicle de crisi alimentària, amb una atenció especial a la fam de 1333-1334. L’estudi dels preus juntament amb les sèries indicadores de les crisis de mortalitat (fonamentalment sobre la base de testaments) ha contribuït a l’anàlisi de la causalitat de les crisis de mortalitat a Catalunya entre 1239 i 1351 i a l’estudi de les relacions de les crisis alimentàries i les crisis de mortalitat, amb una especial atenció a la Pesta Negra de 1348 i a la crisi de mortalitat de 1334.
-----
La presente tesis trata de contribuir al debate historiográfico sobre la Crisis del siglo XIV con datos de un observatorio mediterráneo: Cataluña. La riqueza de las fuentes catalanas permite hacer aportaciones relevantes a las controversias historiográficas sobre la cronología, la causalidad y los efectos de las crisis alimentarias y sus interrelaciones con las crisis de mortalidad, incluyendo la Peste Negra. A partir del análisis y reconstrucción de indicadores económicos y demográficos hemos establecido una cronología y topografía de las crisis alimentarias y las crisis de mortalidad en Cataluña entre 1283 y 1351. El análisis de los precios alimentarios, especialmente de los cereales, ha contribuido al estudio de la causalidad, desarrollo y efectos de cada ciclo de crisis alimentaria, con especial atención a la hambruna de 1333-1334. El estudio de los precios junto con las series indicadoras de las crisis de mortalidad (fundamentalmente sobre la base de testamentos) ha contribuido al análisis de la causalidad de las crisis de mortalidad en Cataluña entre 1239 y 1351 y al estudio de las relaciones de las crisis alimentarias y las crisis de mortalidad, con una especial atención a la Peste Negra de 1348 y a la crisis de mortalidad de 1334.
-----
This thesis aims to contribute to the historiographic debate about the XIVth century Crisis with relevant data from a Mediterranean example: Catalonia. The richness of Catalan sources provides relevant contributions to historiographical controversies about the chronology, causation, and effects of food crises and their relationship to mortality crises, including the Black Death. Based on the analysis and reconstruction of economic and demographic indicators we have established a chronology and topography of food crises and mortality crises in Catalonia between 1283 and 1351. The analysis of food prices, especially cereals, has contributed to the study of the causality, development, and effects of each cycle of food crisis, with special attention to the famine of 1333-1334. The study of prices along with the series of indicators of mortality crises (fundamentally based on testaments) has contributed to the analysis of the causality of mortality crises in Catalonia between 1239 and 1351 and to the study of the relationships of food crises and mortality crises, with special attention to the Black Death of 1348 and the 1334 mortality crisis.
International Medieval Meeting Lleida 2017, FEELINGS IN THE MIDDLE AGES, 26-28 of June, Universitat de Lleida.
Les relacions econòmiques i els equilibris polítics del territori dibuixen una creixent integració dels mercats catalans als segles XIII i XIV amb Barcelona com a principal impulsora. Les successives caresties i en especial les fams, com a crisi de distribució, alteraren aquestes dinàmiques d’integració alhora que mostraren les condicions i febleses de les polítiques anticrisi en un territori català més compacte econòmicament que políticament.
En aquest “paper” analitzarem una iniciativa contra la fam que inclou una fixació de preus per tot el Principat, a partir de documentació inèdita, en el context del 1334: l’anomenat per la historiografia “lo mal any primer”. Les polítiques econòmiques de caràcter general pel conjunt d’un regne en temps de fam i que, a més, inclouen l’establiment de cots en els preus són exemples excepcionals en el context de l’Europa del segle XIV i de molt escassa difusió a la Corona d’Aragó, només conegudes per 1235 i 1375.
Més enllà de presentar l’estructura i contingut del document, aprofundirem en el seu procés d’elaboració i conceptualització per part de les autoritats, mogudes per idees paternalistes i d’una economia moral pragmàtica. En la redacció del document observem la preocupació per servar l’ideal del preu just alhora que es volia protegir un comerç de cereals que era vist com la veritable solució a la fam. Aquest difícil equilibri vehiculat per una monarquia que no dominava políticament tot el Principat fa que el desenvolupament del cot tingués diversos graus d’acompliment. La difusió i aplicació dels acords que implicà el document foren diversos per un territori amb rellevants diferències en les seves estructures econòmicopolítiques relacionades amb l’abastiment.
L’avaluació de l’eficàcia i les conseqüències de la sanció d’aquesta iniciativa contribuïren de manera cabdal en la crisi de distribució de 1334, alhora que ens ajuden a comprendre les posicions polítiques i ideològiques que suposaren l’impuls d’una naixent integració dels mercats.
Wednesday 6th July, 11.15 - 12.45h, Michael Sadler Building: Banham Theater.
Session 1116: Famine, Dearth and Food Supply in the Mediterranean World: New Approaches from Catalonian Evidence, I. Moderate by Paul Freedman.
The study of the evolution of foodstuffs prices, especially those of grains, but also those of meat and wine (mainly in a Mediterranean context) are normally used to identify shortages and general economic disruptions. The reconstruction of price series from pre-statistic times must follow an accurate methodology; the historian of prices should be careful and weight his results, not only with sources but also with arithmetic or moving averages and extrapolations.
Despite the several problems of historic prices (metrology, continuity, sources…), its study can contribute in different aspects to a better knowledge of economic life in the past. Principally, prices can reflect the value of products, but during an availability decline in a foodstuff market they can help us to examine the mechanism of famine. Famines are one of the main historiographic issues of Late Middle Ages associated with “the medieval crisis”, and prices can be useful for its study if we accept the thesis of A. Sen, by which famines are caused due to a breakdown of the ability of an actor to exchange his entitlements for food. According to Sen, the price as an important part of a market can be an indirect but sufficient indicator of availability of foodstuffs. Prices are not only useful in famines also in a short or long term analysis with normal years.
On the one hand, price reflects the relations between different foodstuff and it is a classical analytic tool. For example if we calculate elasticity we can stablish the substitute goods or complementary goods in every singular conjuncture. Also the hierarchy of prices between products is interesting to have a quantitative vision of the consumer’s preferences.
On the other hand, the comparison between different markets, of a single commercial net in a territory with different grades of political integration, is interesting to evaluate the integration of markets. Also, in the same sense, is relevant to understand the mechanisms of formation of prices which moreover are related to politics or to the power structure of territory.
Taking all this aspects as the point of departure, our paper uses Catalonia and Barcelona as a study case. A singular case, where the city of Barcelona as a Mediterranean interconnected market, and Catalonia, which is the hinterland of Barcelona parceled of multiple jurisdictions, offered prices to be compared during the first half of 14th-century.
My dissertation project is centred on social and economic issues of shortages, famines and mortality crises in Catalonia between 1285-1351. (Title registered in the Universty of Lleida on 01/04/2014: “Shortages, famine and mortality crises in Catalonia (1285-1351)”). The work is focused on establish a chronology of food crisis and a study of the effects and dynamics in a regional scale. The main sources include a number of different municipal, royal, manorial, ecclesiastic, charity and notarial series of various typologies (accounts, chancery, judicial processes, ordinances, letters, etc.) in the principal cities and towns of Catalonia (Barcelona, Girona, Tarragona, Lleida, Vic, Puigcerdà, Tàrrega, Cervera). The analysis of shortages and famines also includes the anti-cyclical policies in every singular institutional framework and its legislation, and also the interactions of the actors, which can be very different: from producers to authorities (the King, lords and municipal governments) or moralists, merchants, middlemen and finally consumers.
One of the most important parts of my dissertation is precisely a study on prices. I am interested in prices, its evolution and formation, since my final project of master entitled: “Prices and wages in Barcelona in the first half of 14th-century (1283-1345)”. The dissertation gives me the opportunity to enlarge the research on prices, and to create series of main foodstuffs prices in different cities in Catalonia beyond Barcelona, which is a singular case. The data obtained for Catalonia will be compared in this paper to each other but also with previously published price series from other towns in the rest of Crown of Aragon and western Mediterranean area.
Finally, quantitative data and methodological approaches will be combined with more qualitative evidence. To sum up, this paper could help us to understand the relations inside the urban markets and the connections of cities with its hinterland markets, examining price formation beyond economic sense in political and institutional issues.
Friday April 29th at 3.00pm.
Queen’s University of Belfast, Graduate School, Training Room 4.
These are the first results of a comparative study between two different famines; the famine of Northern Europe of 1315-1317 and the Iberian and Italian peninsulas and south France famine of 1333-1334. For the comparison I have selected two regions of these large territories in which famines occurred: Catalonia for the South and England for the North. The choice of these nations is related to the wealth of economic documentation and the strong historiographical tradition in the study of famines and economic and social history.
Codirigida per Antoni Riera i Melis (Universitat de Barcelona) i Pere Benito i Monclús (Universitat de Lleida).
Tutor: Pere Benito i Monclús (Universitat de Lleida).
http://hdl.handle.net/10803/667511
La present tesi tracta de contribuir al debat historiogràfic sobre la Crisi del segle XIV amb dades d’un observatori mediterrani: Catalunya. La riquesa de les fonts catalanes permet fer aportacions rellevants a les controvèrsies historiogràfiques sobre la cronologia, la causalitat i els efectes de les crisis alimentàries i les seves interrelacions amb les crisis de mortalitat, incloent-hi la Pesta Negra. A partir de l’anàlisi i la reconstrucció d’indicadors econòmics i demogràfics hem establert una cronologia i topografia de les crisis alimentàries i les crisis de mortalitat a Catalunya entre 1283 i 1351. L’anàlisi dels preus alimentaris, especialment dels cereals, ha contribuït a l’estudi de la causalitat, el desenvolupament i els efectes de cada cicle de crisi alimentària, amb una atenció especial a la fam de 1333-1334. L’estudi dels preus juntament amb les sèries indicadores de les crisis de mortalitat (fonamentalment sobre la base de testaments) ha contribuït a l’anàlisi de la causalitat de les crisis de mortalitat a Catalunya entre 1239 i 1351 i a l’estudi de les relacions de les crisis alimentàries i les crisis de mortalitat, amb una especial atenció a la Pesta Negra de 1348 i a la crisi de mortalitat de 1334.
-----
La presente tesis trata de contribuir al debate historiográfico sobre la Crisis del siglo XIV con datos de un observatorio mediterráneo: Cataluña. La riqueza de las fuentes catalanas permite hacer aportaciones relevantes a las controversias historiográficas sobre la cronología, la causalidad y los efectos de las crisis alimentarias y sus interrelaciones con las crisis de mortalidad, incluyendo la Peste Negra. A partir del análisis y reconstrucción de indicadores económicos y demográficos hemos establecido una cronología y topografía de las crisis alimentarias y las crisis de mortalidad en Cataluña entre 1283 y 1351. El análisis de los precios alimentarios, especialmente de los cereales, ha contribuido al estudio de la causalidad, desarrollo y efectos de cada ciclo de crisis alimentaria, con especial atención a la hambruna de 1333-1334. El estudio de los precios junto con las series indicadoras de las crisis de mortalidad (fundamentalmente sobre la base de testamentos) ha contribuido al análisis de la causalidad de las crisis de mortalidad en Cataluña entre 1239 y 1351 y al estudio de las relaciones de las crisis alimentarias y las crisis de mortalidad, con una especial atención a la Peste Negra de 1348 y a la crisis de mortalidad de 1334.
-----
This thesis aims to contribute to the historiographic debate about the XIVth century Crisis with relevant data from a Mediterranean example: Catalonia. The richness of Catalan sources provides relevant contributions to historiographical controversies about the chronology, causation, and effects of food crises and their relationship to mortality crises, including the Black Death. Based on the analysis and reconstruction of economic and demographic indicators we have established a chronology and topography of food crises and mortality crises in Catalonia between 1283 and 1351. The analysis of food prices, especially cereals, has contributed to the study of the causality, development, and effects of each cycle of food crisis, with special attention to the famine of 1333-1334. The study of prices along with the series of indicators of mortality crises (fundamentally based on testaments) has contributed to the analysis of the causality of mortality crises in Catalonia between 1239 and 1351 and to the study of the relationships of food crises and mortality crises, with special attention to the Black Death of 1348 and the 1334 mortality crisis.
International Medieval Meeting Lleida 2017, FEELINGS IN THE MIDDLE AGES, 26-28 of June, Universitat de Lleida.
Les relacions econòmiques i els equilibris polítics del territori dibuixen una creixent integració dels mercats catalans als segles XIII i XIV amb Barcelona com a principal impulsora. Les successives caresties i en especial les fams, com a crisi de distribució, alteraren aquestes dinàmiques d’integració alhora que mostraren les condicions i febleses de les polítiques anticrisi en un territori català més compacte econòmicament que políticament.
En aquest “paper” analitzarem una iniciativa contra la fam que inclou una fixació de preus per tot el Principat, a partir de documentació inèdita, en el context del 1334: l’anomenat per la historiografia “lo mal any primer”. Les polítiques econòmiques de caràcter general pel conjunt d’un regne en temps de fam i que, a més, inclouen l’establiment de cots en els preus són exemples excepcionals en el context de l’Europa del segle XIV i de molt escassa difusió a la Corona d’Aragó, només conegudes per 1235 i 1375.
Més enllà de presentar l’estructura i contingut del document, aprofundirem en el seu procés d’elaboració i conceptualització per part de les autoritats, mogudes per idees paternalistes i d’una economia moral pragmàtica. En la redacció del document observem la preocupació per servar l’ideal del preu just alhora que es volia protegir un comerç de cereals que era vist com la veritable solució a la fam. Aquest difícil equilibri vehiculat per una monarquia que no dominava políticament tot el Principat fa que el desenvolupament del cot tingués diversos graus d’acompliment. La difusió i aplicació dels acords que implicà el document foren diversos per un territori amb rellevants diferències en les seves estructures econòmicopolítiques relacionades amb l’abastiment.
L’avaluació de l’eficàcia i les conseqüències de la sanció d’aquesta iniciativa contribuïren de manera cabdal en la crisi de distribució de 1334, alhora que ens ajuden a comprendre les posicions polítiques i ideològiques que suposaren l’impuls d’una naixent integració dels mercats.
Wednesday 6th July, 11.15 - 12.45h, Michael Sadler Building: Banham Theater.
Session 1116: Famine, Dearth and Food Supply in the Mediterranean World: New Approaches from Catalonian Evidence, I. Moderate by Paul Freedman.
The study of the evolution of foodstuffs prices, especially those of grains, but also those of meat and wine (mainly in a Mediterranean context) are normally used to identify shortages and general economic disruptions. The reconstruction of price series from pre-statistic times must follow an accurate methodology; the historian of prices should be careful and weight his results, not only with sources but also with arithmetic or moving averages and extrapolations.
Despite the several problems of historic prices (metrology, continuity, sources…), its study can contribute in different aspects to a better knowledge of economic life in the past. Principally, prices can reflect the value of products, but during an availability decline in a foodstuff market they can help us to examine the mechanism of famine. Famines are one of the main historiographic issues of Late Middle Ages associated with “the medieval crisis”, and prices can be useful for its study if we accept the thesis of A. Sen, by which famines are caused due to a breakdown of the ability of an actor to exchange his entitlements for food. According to Sen, the price as an important part of a market can be an indirect but sufficient indicator of availability of foodstuffs. Prices are not only useful in famines also in a short or long term analysis with normal years.
On the one hand, price reflects the relations between different foodstuff and it is a classical analytic tool. For example if we calculate elasticity we can stablish the substitute goods or complementary goods in every singular conjuncture. Also the hierarchy of prices between products is interesting to have a quantitative vision of the consumer’s preferences.
On the other hand, the comparison between different markets, of a single commercial net in a territory with different grades of political integration, is interesting to evaluate the integration of markets. Also, in the same sense, is relevant to understand the mechanisms of formation of prices which moreover are related to politics or to the power structure of territory.
Taking all this aspects as the point of departure, our paper uses Catalonia and Barcelona as a study case. A singular case, where the city of Barcelona as a Mediterranean interconnected market, and Catalonia, which is the hinterland of Barcelona parceled of multiple jurisdictions, offered prices to be compared during the first half of 14th-century.
My dissertation project is centred on social and economic issues of shortages, famines and mortality crises in Catalonia between 1285-1351. (Title registered in the Universty of Lleida on 01/04/2014: “Shortages, famine and mortality crises in Catalonia (1285-1351)”). The work is focused on establish a chronology of food crisis and a study of the effects and dynamics in a regional scale. The main sources include a number of different municipal, royal, manorial, ecclesiastic, charity and notarial series of various typologies (accounts, chancery, judicial processes, ordinances, letters, etc.) in the principal cities and towns of Catalonia (Barcelona, Girona, Tarragona, Lleida, Vic, Puigcerdà, Tàrrega, Cervera). The analysis of shortages and famines also includes the anti-cyclical policies in every singular institutional framework and its legislation, and also the interactions of the actors, which can be very different: from producers to authorities (the King, lords and municipal governments) or moralists, merchants, middlemen and finally consumers.
One of the most important parts of my dissertation is precisely a study on prices. I am interested in prices, its evolution and formation, since my final project of master entitled: “Prices and wages in Barcelona in the first half of 14th-century (1283-1345)”. The dissertation gives me the opportunity to enlarge the research on prices, and to create series of main foodstuffs prices in different cities in Catalonia beyond Barcelona, which is a singular case. The data obtained for Catalonia will be compared in this paper to each other but also with previously published price series from other towns in the rest of Crown of Aragon and western Mediterranean area.
Finally, quantitative data and methodological approaches will be combined with more qualitative evidence. To sum up, this paper could help us to understand the relations inside the urban markets and the connections of cities with its hinterland markets, examining price formation beyond economic sense in political and institutional issues.
Friday April 29th at 3.00pm.
Queen’s University of Belfast, Graduate School, Training Room 4.
These are the first results of a comparative study between two different famines; the famine of Northern Europe of 1315-1317 and the Iberian and Italian peninsulas and south France famine of 1333-1334. For the comparison I have selected two regions of these large territories in which famines occurred: Catalonia for the South and England for the North. The choice of these nations is related to the wealth of economic documentation and the strong historiographical tradition in the study of famines and economic and social history.
Paper presented in: "Mortality Crises between the Plagues: Epidemics, Epizootics and Food Shortages, c.800-c.1300 CE," organizaded by: Dr. Tim Newfield, Centre for Environmental History and Policy, University of Stirling and Economic History Society. Celebrated in Stirling (Great Britain), University of Stirling, 12-13 November 2013.
Es presenta l’evolució dels preus i dels salaris a Barcelona a la primera meitat del segle XIV a partir de l’estudi dels valors trobats. S’ofereixen nombroses dades de preus: cereals, carns, sal, vi, greixos, espècies, llegums, llenya, a més d’altres productes alimentaris i objectes relacionats amb les cuines. S’aporta molta documentació inèdita de la Pia Almoina de la Catedral de Barcelona a més d’altres dades ja publicades, sobretot pel que fa als salaris, el forment i les carns de quadrúpedes. A partir de les interpretacions dels resultats es fa una cronologia de les crisis i caresties del principi del segle XIV.
Se presenta la evolución de los precios y de los salarios en Barcelona en la primera mitad del siglo XIV a partir del estudio de los datos encontrados. Se ofrecen numerosos datos de precios: cereales, carnes, sal, vino, grasas, especias, legumbres, leña, además de otros productos alimenticios y objetos relacionados con las cocinas. Se aporta mucha documentación inédita de la Pia Almoina de la Catedral de Barcelona además de otros datos ya publicados, sobre todo en cuanto a los salarios, el trigo y las carnes de cuadrúpedos. A partir de las interpretaciones de los resultados se hace una cronología de las crisis y carestías del principio del siglo XIV.