Xavier Diez

Análisis sobre el conflicto España - Cataluña desde una perspectiva de la historia de historia contemporánea del siglo XX. El presente artículo trata de explicar la eclosión del movimiento independentista catalán como una reacción ante la persistencia del franquismo en las estructuras del estado profundo español, lo que impide una democracia plena y explica la represión institucional y política contra el movimiento independentista. El artículo también resume la evolución reciente del movimiento independentista de las últimas décadas, especialmente desde una perspectiva de historia inmediata.

In recent years, an obsession with innovating in the education system has been detected. It is considered that the tradition of pedagogical renewal in Catalonia justifies experimenting with various didactic methodologies. However, the article states that a large part of the educational proposals are aimed at implementing measures of educational neoliberalism. In this context, the misrepresentation of the history of Catalan education is another mechanism for manipulating public opinion.

Notes on the ideological elaboration of federalism by Francesc Pi i Margall, both in the context and in the concept given by the republican thinker. The text, corresponding to a conference, also tries to analyze the federalism of Pi i Margall, as well as its ideological confluences with the first anarchism of the mid-nineteenth century. The concept of free municipality theoretically elaborated by the Catalan federalist is also analyzed.

Apuntes sobre la elaboración ideológica del federalismo de Francesc Pi i Margall, tanto del contexto como del concepto que otorga el pensador republicano. El texto, correspondiente a una conferencia, también trata de analizar el federalismo de Pi i Margall, así como sus confluencias ideológicas con el primer anarquismo de mediados del siglo XIX. También se analiza el concepto de municipio libre elaborado teóricamente por el federalista catalán.

The history of Francesc Ferrer i Guàrdia and his network of rationalist schools appear to be, even today, a controversial issue. Due to the myths of anarchist historiography and the discredit of the personage there has been a lack of analysis of his educational proposals and his role in 20th century Catalan society. This article aims to describe and analyze Ferrer’s proposal of a libertarian education, starting from his political views and pedagogical background. Ferrer’s project achieves considerable success when he arrives in Barcelona in 1901. The city offers a virgin education market, due to the inefficiency of the Spanish administration and the educational monopoly held by the Catholic Church. Ferrer’s ideas are welcomed by the lay anticlerical middle class. But he also wishes to influence the Catalan working class. His purpose is to construct a society without social differences, free from religious control, capable of making a revolution. Ferrer’s Modern School proves to be a business success. However, he fails politically. He does not get the expected support and accumulates a great number of powerful enemies. The scarce confidence of the former and the hostility of the latter will put an end to his project. His trial and execution for the events of the Tragic Week prove that social antagonisms are still an unsolved matter.

Abstract: in no case can we consider fakes as a contemporary creation. On the contrary, falsified facts, especially in the field of history, represent a distortion of reality in the service of political projects and traditionally serve to create justifying narratives, especially linked to the construction of nation states. In general, this has traditionally served to elaborate the “Official History.” However, and due to this successful manipulation of the past, the mechanism will be imitated by all sorts of alternative political, cultural and social movements. The diverse currents of historiographical interpretation can be explained by the realization of how effective is for the construction of collective mentality.

Resum: En cap cas podem considerar els fakes com una creació contemporània. Al contrari, els fets falsificats, especialment en el camp de la història, rerpresenten una deformació de la realitat al servei de projectes polítics i serveixen tradicionalment per crear relats justificatius vinculats especialment a la construcció dels estats nacionals. Normalment, això ha servit tradicionalment per elaborar la “història oficial”, Tanmateix, i a causa de l’èxit d’aquesta manipulació del passat, aquest mecanisme serà imitat per tota mena de moviments polítics, culturals i socials alternatius. Els diversos corents d’interpretació historiogràfica s’expliquen a partir de la constatació de l’eficàcia per a la construcció d’una mentalitat col·lectiva

Reflexión sobre la construcción de identidades a partir de la historia contemporánea de la Patagonia. A partir de los mitos sobre la idea de frontera, de espacio vacío, de lugar remoto, se observa también un territorio desconocido como la posibilidad de reinventarse como individuos, y ejemplo de identidades dinámicas

Este es un viejo texto inédito, preparación para un ciclo de conferencias, en el que se describe el ambiente catalanófobo desplegado a inicios de siglo vinculado a la discusión de la Reforma del Estatut de Catalunya entre 2003-2006. La tesis de este artículo es que los ataques contra Cataluña tienen que ver con el choque entre el franquismo profundamente enraizado en la estructura del estado y el republicanismo democrático que caracteriza la sociedad catalana, y el antifranquismo como elemento profundamente identitario

Tot imaginari col·lectiu s'alimenta de realitats concretes, si bé sempre des de la creació individual, capaç
d'interpretar els grans temes universals a partir de dotar-los de signicat. Des de geograes escrites teòricament imaginàries –i locals– com el comtat de Yoknapatawpha (W. Faulkner), el Macondo (G. García Márquez), la vila indeterminada del centre de Catalunya (N. El-Hachmi) o el poble empordanès innominat (D. Bardera), s'examina la universalitat de la condició humana.

Análisis de las razones del ocultamiento de la Revolución Anarquista de 1936 en la ciudad de Barcelona. La historiografia marxista y la nacional han menospreciado las características de las colectivizaciones y la obra constructiva de la Revolución. Pero el contraste con los hechos es capaz de romper con los tópicos transmitidos por una cierta memoria oficial.

Pròleg de l'obra de teatre "Orsini", d'Aleix Aguilà. En aquest text es tracta d'indagar sobre el fenomen de la "propaganda pel fet" que va sacsejar amb atemptats individuals l'Europa del darrer quart del segle XIX. També s'analitza el context i les motivacions de la violència individual, tot relacionant-la amb el contingut de l'obra de teatre.

Prologue to the play "Orsini", by Aleix Aguilà. This text is about investigating the phenomenon of "propaganda for the fact" that shook Europe in the last quarter of the 19th century with individual attacks. The context and motivations of individual violence are also analyzed, relating it to the content of the play.

Análisis de la historiografía anarquista desde la perpectiva de construcción del discurso historiográfico. Ello implica la distinción entre la historiografía del anarquismo y la historiografía anarquista, así como la de los historiadores anarquistas militantes.

Critical analysis around the project "Escola Nova 21", a proposal elaborated from the neoliberal pedagogy of transformation of the educational system in Catalonia.

Anàlisi crítica al voltant del projecte "Escola Nova 21", una proposta elaborada des de la pedagogia neoliberal de transformació del sistema educatiu a Catalunya.

Analysis of neoliberal policies in education around the world, as a result of globalization, and focusing on Catalonia in recent years. An assessment of endurance experiences over recent years is also performed.

Anàlisi de les polítiques neoliberals en educació arreu del món, com a conseqüència de la globalització, i centrant l'atenció a Catalunya al llarg dels darrers anys. També es realitza una valoració de les experiències de resistència al llarg dels darrers anys.

Xavier Diez, Història de la renovació pedagògica Breu història de la renovació pedagògica Per Xavier Diez Docència, núm. 41, juny 2018 lerta Joan Soler, a la seva tesi doctoral, sobre les dificultats de consens respecte al concepte "Renovació Pedagògica"[1]. En certa mesura, el propi concepte "renovació" té un punt de reactiu, de protesta respecte a un model educatiu oficial insatisfactori. Ara bé, sovint s'obvia que tot projecte de renovació pedagògica respon sempre a unes finalitats polítiques, socials o nacionals, i persegueix un model determinat de societat. Per això, al darrere de cada moviment renovador, sol haver un espai polític definit, un projecte de classe, una voluntat de construir un model social. Això explica que sovint, al darrere de propostes pedagògiques originals, trobem esglésies, anarquistes, socialistes, republicans o conservadors. Sostenia Nietzsche que els estats contemporanis es fonamentaven en dos pilars: el primer, l'obediència, i el segon, la por. Per al primer tenia l'exèrcit, per al segon, l'escola. En els seus orígens, els sistemes educatius nacionals, és a dir, els dissenyats i executats per l'estat contemporani, també perseguien uns objectius definits: la nacionalització de les joves generacions (l'estat, com el cas francès, italià o espanyol pretén construir la nació des de les aules); disciplinar les masses i assegurar l'obediència a l'autoritat que controla el A

The breaking. It is a question of investigating the deep causes that explain the expansion of independentism within the Catalan society thorught the last decade. In this sense, this profound evolution is not due to aspects related to conventional nationalism, but due to a clash of political cultures  between a society, the Catalan one, where traditionally a democratic and republican culture has been rooted, connected to the continent, and Spain, a state of isolationist tradition, steeped in Francoism in its deep structures, which has brought to light a nationalism sentiment closely linked to a Francoist political culture that is highly imbued with the institutions and spread in the hegemonic media.

Despite the tradiction and influence of anarchism on Catalan Countries before the Spanish Civil War, the histoirography of the topic is hardly known today. Nevertless, it is abundant and has common features that allow its descriptions. One possible explanation to this colud be the political and academic evolution followed by historiography since the Spanish Transition, which has not viewed the history of Anarchism as a relevant object of study and has not taken into account a substantial volume of works and historians. In this article, we have tried to summarize these common feaures in order to provide unity and coherence to the anarchisto historiography school. This includes literature written by historians unambiguously identified as participants in libertarian culture, since their origins, in the late 19th century, until nowadays. A discription by phases is made and main reference works are mentioned. The article invites the reader to reflect on the role this school of historiography has had in the frame of Catalan culture

The anarchism was traditionally a continuous and bidirectional stream which promoted wide networks of exchanges. It also alowed a space of refuge on both sides of the French-Spanish border. It's necessary to add the migrations (more or less economic and often temporal character) which used the networks of sociability as an instrument of knowledge. The closure of the borders during the Francoism eventyally separates two libertarian communities having the same background

El anarquismo individualista español durante el período de la Dictadura de Primo de Rivera y la Segunda República entre 1923 y 1938. Este artículo se detiene especialmente en el anáisis de su discurso político así como en los canales de comunicación (especialmente la prensa), así como en la creación de una intelectualidad anarquista.

Analysis of the creation of contrasting cultural and historical imaginaries between Spain and Catalonia with respect to their experience with the Franco dictatorship and opposition to the regime. The article investigates the political consequences of this double historical memory as an explanatory factor for the growth of independence in Catalonia.

Anàlisi de la creació d'imaginaris culturals i històrics contraposats entre Espanya i Catalunya respecte a la seva experiència amb la dictadura franquista i l'oposició al règim. L'article indaga en les conseqüències polítiques d'aquesta doble memòria històrica com a factor explicatiu del creixement de l'independentisme a Catalunya.

The history of Francesc Ferrer i Guàrdia and his network of rationalist schools appear to be, even today, a
controversial issue. Due to the myths of anarchist historiography and the discredit of the personage there has been a
lack of analysis of his educational proposals and his role in 20th century Catalan society. This article aims to describe
and analyze Ferrer’s proposal of a libertarian education, starting from his political views and pedagogical
background.
Ferrer’s project achieves considerable success when he arrives in Barcelona in 1901. The city offers a virgin
education market, due to the inefficiency of the Spanish administration and the educational monopoly held by the
Catholic Church. Ferrer’s ideas are welcomed by the lay anticlerical middle class. But he also wishes to influence the
Catalan working class. His purpose is to construct a society without social differences, free from religious control,
capable of making a revolution.
Ferrer’s Modern School proves to be a business success. However, he fails politically. He does not get the expected
support and accumulates a great number of powerful enemies. The scarce confidence of the former and the hostility
of the latter will put an end to his project. His trial and execution for the events of the Tragic Week prove that
social antagonisms are still an unsolved matter.

When the instances of power try to eliminate it, the welfare state has recovered relevance to contemplate its questioning from the media. These attacks launched by the most influential sectors of society, which are the ones who clearly benefit from this slow and silent dismantling, prevent an in-depth debate on the meaning of the set of policies that try to compensate, ineffectively, the inequalities generated by capitalism. In a way, the ease with which these partial measures, although useful for the daily lives of millions of people, are dismantled one by one without excessive opposition, reveals the intrinsic weaknesses of what the Anglo-Saxons call welfare.
Throughout this essay the author will try to seek a broad and critical definition of the welfare state, as it is currently conceived, and to expose a global and realistic alternative that goes beyond good intentions, and allows to build a reality in which society can ensure the well-being and security of the individuals that compose it,  From what could be called an institutional framework of its own and autonomous of a State that too easily ends up being a simple instrument of the elites to increase their profits at the expense of others.

Cuando las instancias de poder tratan de eliminarlo, el estado del bienestar ha recuperado actualidad para contemplar su cuestionamiento desde los medios de comunicación. Estos ataques lanzados por los sectores más influyentes de la sociedad, que son quienes salen claramente beneficiados de este lento y silencioso desmantelamiento, impiden un debate en profundidad sobre el sentido del conjunto de políticas que tratan de compensar, ineficazmente, las desigualdades generadas por el capitalismo. En cierta manera, la facilidad con que estas medidas parciales, aunque útiles para la vida cotidiana de millones de personas, son desmontadas una a una sin excesiva oposición, revela las debilidades intrínsecas de aquello que los anglosajones denominan welfare.
A lo largo de este ensayo el autor tratará de buscar una definición amplia y crítica del estado de bienestar, tal como se concibe en la actualidad, y de exponer una alternativa global y realista que vaya más allá de las buenas intenciones, y permita construir una realidad en la cual la sociedad pueda velar por el bienestar y seguridad de los individuos que la componen, desde lo que podría denominarse un entramado institucional propio y autónomo de un estado que con excesiva facilidad acaba siendo un simple instrumento de las élites para incrementar sus beneficios a costa de los demás.

Doctoral thesis presented in 2003 on the current of individualist anarchism in Spain between 1923 and 1938. The thesis investigates the intellectual and theoretical origins throughout the nineteenth century, publications and communicative strategies, as well as the analysis of discourse and the political thought of this little-known and, in the case of Spanish anarchism, peripheral current. The thesis obtained the qualification of Excellent "Cum Laude".

Tesi Doctoral presentada el 2003 sobre el corrent de l'anarquisme individualista a Espanya entre 1923 i 1938. La tesi indaga sobre els orígens intel·lectuals i teòrics al llarg del segle XIX, les publicacions i estratègies comunicatives, així com l'anàlisi del discurs i el pensament polític d'aquest corrent poc conegut i, en el cas de l'anarquisme espanyol, perifèric. La tesi va obtenir la qualificació d'Excel·lent "Cum Laude".

"Class revenge" is an analysis of the root causes of revolutionary violence during the Libertarian Revolution of 1936. This violence is correlated with the labor, economic, housing, cultural factors of the immediately preceding years, especially throughout of the three decades prior to the events.

"Venjança de classe" es tracta d'una anàlisi sobre les causes profundes de la violència revolucionària durant la Revolució llibertària de 1936. Aquesta violència és correlacionada amb els factors de caràcter laboral, econòmic, d'habitatge, cultural dels anys immediatament anterior, especialment al llarg de les tres dècades anteriors als esdeveniments.

Biography and analysis of the political thought of Salvador Seguí (1887-1923), one of the founders of the CNT, unionist and European theorist of anarcho-syndicalism.

Biografia i anàlisi del pensament polític de Salvador Seguí (1887-1923), un dels principals fundadors del sindicat CNT, sindicalista i teòric europeu de l'anarcosindicalisme.

Assaig sobre el paper de l'anarquisme en la història de Catalunya. Es tracta d'explicar per quin motiu l'anarquisme va tenir tent d'èxit entre 1868-1939 així com d'esbrinar què resta de la presència anarquista en la cultura política de la Catalunya actual
Essay on the role of anarchism in the history of Catalonia. The idea is to explain why anarchism was so successful between 1868 and 1939 and to find out what is left of the anarchist presence in the political culture of present-day Catalonia.

Article per interpretar la ideologia del MIL (Moviment Ibèric d'Alliberament), col·lectiu llibertari, influenciat pels corrents ideològics derivats del moviment del Maig del 68 i que es va dedicar a la guerrilla urbana i a la propaganda durant la primera meitat de la dècada de 1970, amb integrants com Salvador Puig Antich

Book Review about La CNT. Papers de l’exili i clandestinitat edited by historian Teresa Abelló. It reflects on the difficulties of analysing the history of the anarchist movement, particularly in the period 1939-1979. Secrecy and exile forced militants to destroy or hide various documents. However, he made a great effort to keep alive the communication with anarchists persecuted and repressed by the Francoism. Indeed the lack of sources, at the same time with a certain marginalization of anarchism as an object of study, has led to a very superficial knowledge of the anarchist world, especially in the period analysed. In recent years, especially thanks to CEHI has made great efforts to build up a good archive on this subject. Dr. Abelló has been dedicated to editing a selection, description, introduction and notes that may help researchers study the political in this chronology. The book also helps us understand the peculiar logic of media sources movements pursued by a totalitarian state. The result could be compared to dissent countries of Eastern Europe during the Cold War. However, there is a clear lack of institutional about the question.

Ressenya del llibre La CNT. Papers de l’exili i clandestinitat editat per la historiadora Teresa Abelló. En el comentari es reflexiona sobre les dificultats d’analitzar la història del moviment anarquista, sobretot en el període 1939-1979. La clandestinitat i l’exili va obligar els militants a destruir o amagar diversa documentació. Tot i així, es va fer un gran esforç per mantenir viva la comunicació amb uns anarquistes perseguits i reprimits pel franquisme. Precisament la falta de fonts, paral·lelament a una certa marginació de l’anarquisme com a objecte d’estudi, ha provocat un coneixement molt superficial del món anarquista, especialment en el període analitzat. En els darrers anys, especialment gràcies al CEHI s’ha fet un gran esforç per acumular un bon arxiu sobre aquesta temàtica. La doctora Abelló s’ha dedicat a fer una selecció, descripció, introducció i notes que pot ajudar els investigadors a estudiar aquest àmbit polític en aquesta cronologia. El llibre també ens ajuda a comprendre la peculiar lògica les fonts de comunicació de moviments perseguits per un estat totalitari. El resultat podria comparar-se al de la dissidència dels països de l’est d’Europa al llarg de la guerra freda. En canvi, existeix un clar desinterès institucional sobre el tema.

Pere Sánchez Lopez Book’s review, which analyze the origin of “Casas Baratas de Can Tunis” a neighborhood  of public housing a place with several social conflicts during the 1920 and 1930 decades. The author, in its research, combines conventional documental resources with oral History. But the most interesting of this book are the difficulties of the historian looking for a clear discourse in contradictions between formal documents and witness alive. The fact, this is an investigation about the role of radical anarchism in a conflictive area and that’s still a controversial question, generates contradictions building discourses about the facts. So, Rastros de rostros became an interesting exercise about how the historians build a historic discourse, which it could be perceived the influences of documentaries technical in the writing of Contemporary History.

Ressenya del llibre de Pere Lopez Sánchez, que analitza els orígens de les Cases Barates de Can Tunis, un barri d’habitatge subvencionat i nucli de conflictes socials al llarg de les dècades de 1920 i 1930. L’autor, en el seu estudi, combina informació documental amb tècniques d’història oral. Tanmateix, l’interès de l’obra es troba en les dificultats de l’historiador a buscar un relat viable en les contradiccions entre fonts documentals i testimonis vius. El fet que s’investiga sobre un passat polèmic –el paper de l’anarquisme més radical en un dels barris més conflictius és encara avui un tema controvertit entre historiadors- genera contradiccions a l’hora de construir un discurs sobre els fets. És així com Rastros de rostros es converteix en un exercici interessant sobre la construcció del relat històric, on es percep la influència de les tècniques dels documentals en l’escriptura de la història contemporània.

Pere Sánchez Lopez Book’s review, which analyze the origin of “Casas Baratas de Can Tunis” a neighborhood  of public housing a place with several social conflicts during the 1920 and 1930 decades. The author, in its research, combines conventional documental resources with oral History. But the most interesting of this book are the difficulties of the historian looking for a clear discourse in contradictions between formal documents and witness alive. The fact, this is an investigation about the role of radical anarchism in a conflictive area and that’s still a controversial question, generates contradictions building discourses about the facts. So, Rastros de rostros became an interesting exercise about how the historians build a historic discourse, which it could be perceived the influences of documentaries technical in the writing of Contemporary History.

Key words: Oral History, Social History, Historical Memory, Documentary, Anarchism

Pròleg i estudi introductori d' El Manifest de l'Anarquia, escrita per Anselme Bellegarrigue el 1850. L'estudi estudia el context en el qual es va redactar, indaga en les idees que fonamenten el primer anarquisme de mitjans del segle XIX a Europa i descriu les bases ideològiques de l'autor. Fonamentalment, s'explora la dimensió antipolítica de l'autor i exposa l'individualisme que s'expressa al llarg de tota la seva obra, tot destacant les coincidències amb altres pensadors coetanis com Max Stirner o Pierre-Joseph Proudon. L'estudi també mira d'elaborar una petita biografia de Bellegarrigue-un personatge del qual hi ha poques dades biogràfiques-, de la seva trajectòria personal, i també reprodueix el procés de publicació i difusió d'un dels documents més importants de la teoria política del segle XIX i de la història de l'anarquisme.

Between March 12 th and September 14 th of 2020, the schools in Catalonia were closed. Education continued only through screens. This episode evidenced that an educational system designed to generate social cohesion demonstrated the profound inequalities and paradoxes of western society. There were not more than individual strategies, a dissociation between a real and virtual world and a depressing connected solitude.

Anàlisi de les col·laboracions de premsa de l'escriptora Maria Àngels Anglada al llarg de les dècades de 1980 i 1990, i on es recullen els posicionaments polítics de l'escriptora vigatana. Destaca el seu catalanisme, independentisme i humanisme en un context d'aparent estabilitat, encara que, alhora, de profundes tensions larvades.

gia les grans concentracions escolars perquè es considerava que despersonalitzaven l'alumnat. L'endèmic dèficit de professionals de l'educació representà un segon gran problema que calgué superar. El lema central del CENU, "Cap nen sense escola, cap escola sense mestre", reflectia aquesta preocupació permanent dels responsables polítics. Ja abans del 1936, només una minoria de professorat disposava de titulació oficial o de competència professional solvent, perquè això no era un requisit indispensable per a l'exercici docent. La fragmentació de la xarxa escolar i la manca d'interès per part de les autoritats educatives de la Restauració i la dictadura possibi-litava aquestes situacions. Davant d'aquesta circumstància, les pretensions inicials del Consell s'hagueren de rebaixar, i es dedi-cà una bona part dels esforços a la formació inicial i permanent dels mestres. Si bé l'administració i la planificació global pertanyien a l'admi-nistració, la gestió del personal corresponia als sindicats. Mentre el Consell endegava un procés de depuració dels docents des-afectes a l'ordre revolucionari, la CNT i la UGT foren els que seleccionaren paritàriament el professorat mitjançant una certifi-cació de competència professional. En aquest sentit, la central anarcosindicalista va tenir més problemes que la socialista per a trobar docents, perquè tradicionalment aquest darrer sindicat havia tingut un pes més gran en el sector educatiu. De manera paral·lela, s'oferiren una gran quantitat de cursos de català per al professorat, ateses les mancances lingüístiques del col·lectiu. Aquest interès de l'organisme era motivat per una aposta clara per l'escolarització en la llengua materna. A més dels canvis estructurals, el CENU protagonitzà un canvi en profunditat de l'orientació pedagògica en el sistema educatiu. Al llarg dels mesos de setembre i octubre del 1936, i en un intens treball de les sis ponències en què es dividia l'organisme (ensen-yament primari, secundari, superior, tècnic, professional i artís-tic), es redactà un pla d'estudis fonamentat en els principis de l'escola nova-amb una especial predilecció per la tradició de les escoles racionalistes fundades per Ferrer i Guàrdia-, en els diver-sos corrents europeus de pedagogia activa, en els centres d'inte-rès i les experiències educatives soviètiques. Coherentment amb els nous valors revolucionaris, i els principis imperants en una societat en què es proclamava la fi dels privilegis de classe, s'em-fasitzà la idea que tot ensenyament havia d'anar lligat al món del treball, sense excloure una formació humanística de base, alhora que es ressaltaven els vincles entre escola i medi proper, des d'un plantejament de globalitat. Coincident amb la conjunció d'idees republicanes, socialistes i llibertàries, l'educació havia de contri-buir a construir el nou individu i la nova societat. Tres principis bàsics establerts per l'organisme resumeixen la filosofia i la pràc-tica: l'educació comença amb el naixement i conclou en el moment en què s'assoleix la plena formació tècnica i espiritual, l'obligatorietat de la convivència sense distinció de sexes, proce-dència o classe social, i la selecció en funció de factors individuals d'intel·ligència i voluntat. Les noves circumstàncies derivades dels fets de Maig de 1937 van provocar canvis en l'estructura del Consell, el qual, a partir de juliol, començà a tenir un perfil més tècnic i menys polític. D'acord amb l'evolució de la rereguarda republicana, el CENU adquirí més graus d'institucionalització i plantejà una major cen-tralització del sistema educatiu, amb la creació d'un cos de mes-tres de la Generalitat, des d'un model més estatalitzador. Tanma-teix, les creixents dificultats polítiques, econòmiques i militars, agreujades per l'arribada massiva de refugiats de les regions ocu-pades per l'exèrcit franquista, els bombardejos a la ciutat, les man-cances de subministres i la progressiva mobilització militar al front de la pràctica totalitat dels mestres masculins d'edat inferior a quaranta anys afebliren el sistema educatiu, el qual, no obstant això, continuà funcionant amb una relativa normalitat fins a l'o-cupació de Catalunya, durant els primers mesos del 1939, que és quan l'organisme fou derogat per la legislació franquista.

Contemporanean History of Catalonia from the perspective to explein the expanse of Independentist current movement. Chapter of a book analysing the situation of Catalonia to the French readers. This chapter was translated to French and this paper shows the original version

Darrerament s'han multiplicat les experiències populars que volen canviar les coses. Per aconseguir-ho comencen pel que és més proper: l'autogovern. Sota aquesta "aposta municipalista" es reuneixen diferetns elements de la política local en forma de candidatures alternatives forjades per la societat civil. En aquest sentit, Catalunya té una tradició particular arelada en la proposta federalista i de municipi lliure de Pi i Margall. De forma menys institucional, la trobem tant en el protagonisme anarquista durant les vagues de lloguers i les lluites del segle passat com en l'autogestió de la Revolució de 1936. Més recentment, quan encara era inqüestionable el règim del totxo, l'experiència de les CUP o de les Candidatures Alternatives del Vallès, entre d'altres, han posat sobre la taula la proposta d'un municipalisme emancipador.
Tard o d'hora aquests projectes hauran de bregar amb les institucions. Però hi ha dues tensions que tiben de manera recurrent la seva existència: una, entre els moviments i el spartits; l'altra, en la temptació burocràtica de la gestió política.
No obstant, l'actual implosió del règim de la Segona Restauració espanyola ha deixat al descobert una estructura corcada i amarada de franquisme. Aquest llibre constitueix una veu col·lectiva per tal d'organitzar la mirada cap al passat, reflexionar sobre les possibilitats i les limitacions d'aquestes alternatives, i, en definitiva, pensar un present emancipador

Aproximació sobre les conflictives relacions entre Republicanisme i Moviment Obrer a comarques de Girona entre 1900 i 1936

An approach on the conflicting relations between Republicanism and the Workers' Movement in the counties of Girona between 1900 and 1936

Anàlisi de la història de la ciutat de Girona, des de la perspectiva del seu republicanisme, entre 1900-1936. En aquest capítol de llibre s'analitza el context polític i social de la ciutat, així com l'impacte de la Revolució de 1909, els fets d'agost de 1916, la fragmentació del republicanisme relacionada amb els diversos espais de sociabilitat, i la trajectòria de la ciutat en el període republicà de 1931-1936

Analysis of the history of the city of Girona, from the perspective of its republicanism, between 1900-1936. This book chapter examines the political and social context of the city, as well as the impact of the 1909 Revolution, the events of August 1916, the fragmentation of republicanism linked to the various spaces of sociability, and the trajectory of the city in the republican period of 1931-1936

Analysis of the anarchist collectivization of the theatrical sector in Barcelona throughout the 1936 Revolution and its subsequent evolution.

Anàlisi sobre la col·lectivització anarquista del sector teatral a Barcelona al llarg de la Revolució de 1936 i l'evolució posterior.

Analysis, characteristics and evolution of the anarchist exile of 1939. It deals with biographical, sociological and political aspects and the impact that this phenomenon has on the subsequent evolution of anarchism in Catalonia.

Anàlisi, característiques i evolució de l'exili anarquista de 1939. Es tracten aspectes biogràfics, sociològics i polítics i l'impacte que posseeix aquest fenomen en la posterior evolució de l'anarquisme a Catalunya.

Presentació Power Point per al seminari sobre Educació Emocional, en què s'aborden els orígens històrics i acadèmics de la psicologia positiva i s'analitzen les estratègies i resultats de la seva aplicació en els àmbits de les polítiques públiques i de gestió empresarial

Conference given on 22 May 2014 at the Fages de Climent Library in Figueres on the drift of Europe in recent years. Based on the collective desire to build Europe as a space of peace and prosperity, the incorporation of neoliberalism as the official policy of the European institutions, as well as the austerity policies derived from the 2014 crisis, has generated an increasingly negative perception that implies deepening Eurospepticism.