CENU

gia les grans concentracions escolars perquè es considerava que despersonalitzaven l'alumnat. L'endèmic dèficit de professionals de l'educació representà un segon gran problema que calgué superar. El lema central del CENU, "Cap nen sense escola, cap escola sense mestre", reflectia aquesta preocupació permanent dels responsables polítics. Ja abans del 1936, només una minoria de professorat disposava de titulació oficial o de competència professional solvent, perquè això no era un requisit indispensable per a l'exercici docent. La fragmentació de la xarxa escolar i la manca d'interès per part de les autoritats educatives de la Restauració i la dictadura possibi-litava aquestes situacions. Davant d'aquesta circumstància, les pretensions inicials del Consell s'hagueren de rebaixar, i es dedi-cà una bona part dels esforços a la formació inicial i permanent dels mestres. Si bé l'administració i la planificació global pertanyien a l'admi-nistració, la gestió del personal corresponia als sindicats. Mentre el Consell endegava un procés de depuració dels docents des-afectes a l'ordre revolucionari, la CNT i la UGT foren els que seleccionaren paritàriament el professorat mitjançant una certifi-cació de competència professional. En aquest sentit, la central anarcosindicalista va tenir més problemes que la socialista per a trobar docents, perquè tradicionalment aquest darrer sindicat havia tingut un pes més gran en el sector educatiu. De manera paral·lela, s'oferiren una gran quantitat de cursos de català per al professorat, ateses les mancances lingüístiques del col·lectiu. Aquest interès de l'organisme era motivat per una aposta clara per l'escolarització en la llengua materna. A més dels canvis estructurals, el CENU protagonitzà un canvi en profunditat de l'orientació pedagògica en el sistema educatiu. Al llarg dels mesos de setembre i octubre del 1936, i en un intens treball de les sis ponències en què es dividia l'organisme (ensen-yament primari, secundari, superior, tècnic, professional i artís-tic), es redactà un pla d'estudis fonamentat en els principis de l'escola nova-amb una especial predilecció per la tradició de les escoles racionalistes fundades per Ferrer i Guàrdia-, en els diver-sos corrents europeus de pedagogia activa, en els centres d'inte-rès i les experiències educatives soviètiques. Coherentment amb els nous valors revolucionaris, i els principis imperants en una societat en què es proclamava la fi dels privilegis de classe, s'em-fasitzà la idea que tot ensenyament havia d'anar lligat al món del treball, sense excloure una formació humanística de base, alhora que es ressaltaven els vincles entre escola i medi proper, des d'un plantejament de globalitat. Coincident amb la conjunció d'idees republicanes, socialistes i llibertàries, l'educació havia de contri-buir a construir el nou individu i la nova societat. Tres principis bàsics establerts per l'organisme resumeixen la filosofia i la pràc-tica: l'educació comença amb el naixement i conclou en el moment en què s'assoleix la plena formació tècnica i espiritual, l'obligatorietat de la convivència sense distinció de sexes, proce-dència o classe social, i la selecció en funció de factors individuals d'intel·ligència i voluntat. Les noves circumstàncies derivades dels fets de Maig de 1937 van provocar canvis en l'estructura del Consell, el qual, a partir de juliol, començà a tenir un perfil més tècnic i menys polític. D'acord amb l'evolució de la rereguarda republicana, el CENU adquirí més graus d'institucionalització i plantejà una major cen-tralització del sistema educatiu, amb la creació d'un cos de mes-tres de la Generalitat, des d'un model més estatalitzador. Tanma-teix, les creixents dificultats polítiques, econòmiques i militars, agreujades per l'arribada massiva de refugiats de les regions ocu-pades per l'exèrcit franquista, els bombardejos a la ciutat, les man-cances de subministres i la progressiva mobilització militar al front de la pràctica totalitat dels mestres masculins d'edat inferior a quaranta anys afebliren el sistema educatiu, el qual, no obstant això, continuà funcionant amb una relativa normalitat fins a l'o-cupació de Catalunya, durant els primers mesos del 1939, que és quan l'organisme fou derogat per la legislació franquista.