Manganilvaïta

Manganilvaïta
Fórmula química	CaFe2+Fe3+Mn2+(Si₂O₇)O(OH)
Epònim	manganès i ilvaïta
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.BE.07
Nickel-Strunz 9a ed.	9.BE.07
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 13,025 Å; b = 8,8514 Å; c = 5,8486 Å; β = 90,167°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Grup espacial	p21/b
Color	negre
Exfoliació	bona
Tenacitat	fràgil
Duresa	5,5 a 6
Lluïssor	vítria
Densitat	3,92 g/cm³ (mesurada);
Propietats òptiques	anisotròpica
Pleocroisme	visible
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2002-016
Any d'aprovació	2002
Símbol	Mlv
Referències

La manganilvaïta és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la lawsonita. Rep el nom per la seva composició, sent l'anàleg de manganès de l'ilvaïta.

Característiques

La manganilvaïta és un silicat de fórmula química CaFe²⁺Fe³⁺Mn²⁺(Si₂O₇)O(OH). Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2002. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 5,5 i 6.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la manganilvaïta pertany a «09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si₂O₇, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: wadsleyita, hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, ilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, cuspidina, hiortdahlita, janhaugita, låvenita, niocalita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, marianoïta, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, rosenbuschita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, schüllerita, lileyita, murmanita, epistolita, lomonossovita, vuonnemita, sobolevita, innelita, fosfoinnelita, yoshimuraïta, quadrufita, polifita, bornemanita, xkatulkalita, bafertisita, hejtmanita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, bussenita, jinshajiangita, perraultita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), estronciochevkinita, chevkinita-(Ce), poliakovita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, fersmanita, belkovita, nasonita, kentrolita, melanotekita, til·leyita, kil·lalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.

Formació i jaciments

Va ser descrita a partir de mostres obtingudes en dos indrets: els dipòsits de Mogilata i Osikovo, tots dos dins la mina Septemvri, a la província de Smolyan (Bulgària). També ha estat descrita a la mina Govedarnika, a la província de Plovdiv, també a Bulgària, a la mina Dessau (Buskerud, Noruega) i al comtat de Daye (Hubei, República Popular de la Xina).