Janhaugita

Janhaugita
Cristall de dalyita (marró) associats a janhaugita (ataronjat)
Fórmula química	(Na,Ca)₃(Mn2+,Fe2+)₃(Ti,Zr,Nb)₂(Si₂O₇)₂O₂(OH,F)₂
Epònim	Jan Haug (en)
Descobridor	Jan Haug (en)
Localitat tipus	Gjerdingselva (Gjerdingen), Nordmarka, Lunner, Oppland, Noruega
Classificació
Categoria	silicats > sorosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.BE.17
Nickel-Strunz 9a ed.	9.BE.17
Dana	56.2.4.10
Heys	14.9.37
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 10,66Å; b = 9,78Å; c = 13,93Å; β = 107,82°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Grup espacial	P2₁
Color	marró vermellós, marró daurat
Exfoliació	bona en (010)
Tenacitat	molt fràgil
Duresa	5
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	marró clar
Diafanitat	transparent
Densitat	3,6 g/cm³ (mesurada); 3,71 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,770 nβ = 1,828 nγ = 1,910
Birefringència	δ = 0,140
Pleocroisme	feble
Angle 2V	mesurat: 80°, calculat: 84°
Dispersió òptica	r > v distinta
Impureses comunes	Ca, Fe, Zr, Nb, Ta, K, H
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1981-018
Any d'aprovació	1981
Símbol	Jhg
Referències

La janhaugita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la wöhlerita. Rep el seu nom de Jan Haug (1934-1998), un mineralogista aficionat noruec que va participar en la investigació mineralògica sistemàtica de la zona en què es trobà l'espècie.

Característiques

La janhaugita és un sorosilicat de fórmula química (Na,Ca)₃(Mn²⁺,Fe²⁺)₃(Ti,Zr,Nb)₂(Si₂O₇)₂O₂(OH,F)₂. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la janhaugita pertany a «09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si₂O₇, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: wadsleyita, hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, ilvaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, cuspidina, hiortdahlita, låvenita, niocalita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, marianoïta, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, rosenbuschita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, schüllerita, lileyita, murmanita, epistolita, lomonossovita, vuonnemita, sobolevita, innelita, fosfoinnelita, yoshimuraïta, quadrufita, polifita, bornemanita, xkatulkalita, bafertisita, hejtmanita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, bussenita, jinshajiangita, perraultita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), estronciochevkinita, chevkinita-(Ce), poliakovita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, fersmanita, belkovita, nasonita, kentrolita, melanotekita, til·leyita, kil·lalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta l'any 1981 a Gjerdingselva, Nordmarka, Lunner (Oppland, Noruega), on sol trobar-se associada a altres minerals com: pirofanita, monazita, kupletskita, elpidita, dalyita i aegirina. També ha estat descrita al massís de Khibini, una àrea muntanyenca que es troba a l'óblast de Múrmansk, a Rússia.