[go: up one dir, main page]

Vés al contingut

Burpalita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralBurpalita

Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaNa₂CaZr(Si₂O₇)F₂
EpònimBurpala alkaline Massif (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusMassís alcalí de Burpala, Riu Maigunda, Conca del riu Mama, Buriàtia, Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.BE.17
Nickel-Strunz 9a ed.9.BE.17 Modifica el valor a Wikidata
Dana56.2.4.2
Heys17.1.23
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 10,11Å; b = 10,44Å; c = 7,25Å; β = 90,03°
Grup espacialgrup espacial P2₁/a Modifica el valor a Wikidata
Duresa5 a 6
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1,627 nβ = 1,634 nγ = 1,639
Birefringènciaδ = 0,012
Angle 2Vmesurat: 80°, calculat: 80°
Dispersió òpticar > v o r < v
Impureses comunesTi, Y, Nb, Fe, Mn
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1988-036 Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1988
SímbolBrp Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La burpalita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la wöhlerita. Rep el nom del massís alcalí de Burpala, a Rússia, la seva localitat tipus.

Característiques

[modifica]

La burpalita és un silicat de fórmula química Na₂CaZr(Si₂O₇)F₂. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1988. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5 i 6.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la burpalita pertany a «09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si₂O₇, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: wadsleyita, hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, ilvaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, cuspidina, hiortdahlita, janhaugita, låvenita, niocalita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, marianoïta, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, rosenbuschita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, schüllerita, lileyita, murmanita, epistolita, lomonossovita, vuonnemita, sobolevita, innelita, fosfoinnelita, yoshimuraïta, quadrufita, polifita, bornemanita, xkatulkalita, bafertisita, hejtmanita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, bussenita, jinshajiangita, perraultita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), estronciochevkinita, chevkinita-(Ce), poliakovita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, fersmanita, belkovita, nasonita, kentrolita, melanotekita, til·leyita, kil·lalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.

Formació i jaciments

[modifica]

Va ser descoberta al massís alcalí de Burpala, prop el riu Maigunda, a Buriàtia (Rússia). També ha estat descrita al mont Al·luaiv, a l'óblast de Múrmansk (Rússia), a Natrolittodden (Vestfold, Noruega), i en un parell d'indrets a la població de Narsaq (Groenlàndia): Igaliku i el Complex intrusiu d'Ilímaussaq.

Referències

[modifica]
  1. «Burpalite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 maig 2019].