Fu (kana)

Fu
	;
Caràcter	ふ (hiragana) ; Unicode: 3075; ; フ (katakana) ; Unicode: 30D5; ; ﾌ (kana d'ample meitat) ; Unicode: FF8C; ; ㋫ (katakana) ; Unicode: 32EB;
Tipus	caràcter hiragana i caràcter Unicode
Part de	hiragana, gojūon i kana
Entitat HTML	ふ i ふ

En l'escriptura japonesa,^[1] els caràcters ふ (hiragana) i フ (katakana)^[2] són dues mores o kanes que ocupen la 28a posició en el sistema modern d'ordenació alfabètica gojūon (五十音), entre ひ i へ; i el 32è en el poema iroha, entre け i こ.^[3] En la taula de l'ordre gojūon (per columnes, i de dreta a esquerra), es troba en la sisena columna (は行, «columna HA») i la tercera fila (う段, «fila U»). En fonologia, una mora és la unitat superior al segment i inferior a la síl·laba.^[4]

Tant ふ com フ provenen del kanji 不. Poden dur l'accent dakuten: ぶ, ブ; així com el handakuten: ぷ, プ. Existeix una versió hentaigana de ふ, , que prové del kanji 婦.

Romanització

Segons els sistemes de romanització Hepburn modificat,^[5] Kunrei-shiki i Nihon-shiki:

ふ, フ es romanitzen com a «fu».
ぶ, ブ es romanitzen com a «bu».
ぷ, プ es romanitzen com a «pu».

Escriptura

	El caràcter ふ s'escriu amb tres o quatre traços: Traç curt diagonal cap avall a la dreta. Traç corbilini descendent semblant a un ganxo sota del primer traç. De vegades els dos primers traços es fusionen en un similar en forma a un xifre 3.
	El caràcter フ s'escriu amb un sol traç compost per una línia horitzontal seguida d'un traç corbilini semblant a un arc de circumferència de 90° traçat en el sentit de les agulles del rellotge.

Altres escriptures

ふ / フ en braille japonès^[6]
は / ハ ha	ば / バ ba	ぱ / パ pa	はあ / ハー hā	ばあ / バー bā	ぱあ / パー pā

Altres kanes en braille basades en ふ / フ
ひゅ / ヒゅ hyu	びゅ / ビュ byu	ぴゅ / ピュ pyu	ひゅう / ヒュー hyū	びゅう / ビュー byū	ぴゅう / ピュー pyū

Alfabet fonètic: 「富士山のフ」 (la «fu de Fuji-san», el mont Fuji)
Codi Morse: －－・・^[7]

Referències

↑ «escriptura japonesa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Bernabé, Marc. Japonès en vinyetes. Norma editorail, maig del 2005, p. 17-19 i 26-28. ISBN 84-9814-162-1.
↑ Gilhooly, Helen. Beginner's Japanese Script (en anglès). Teach Yourself, 2003. ISBN 978-0-340-86024-3.
↑ «mora». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «Romanization of Japanese Kana – Modified Hepburn System» (pdf) (en anglès) p. 2. Government Digital Service (GDS) – The National Archives (Regne Unit), 01-10-2016.
↑ «Japanese Braille» (en anglès). Accessible Japan, 12-10-2015. [Consulta: 4 febrer 2024].
↑ Ohta, Satoru. «The Earliest Japanese Telecommunication Technology» (en anglès). IEEE Conference Publication. Institute of Electrical and Electronics Engineers (IEEE), 01-08-2017. DOI: 10.1109/histelcon.2017.8535723. [Consulta: 4 febrer 2024].

Bibliografia

López i Vidal, Lluc López i. L'escriptura japonesa. Editorial UOC, 2008. ISBN 978-84-9788-772-4.
Nolla i Cabellos, Albert. L'escriptura en kanji (pdf). Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya, p. 40.

[1] «escriptura japonesa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[2] Bernabé, Marc. Japonès en vinyetes. Norma editorail, maig del 2005, p. 17-19 i 26-28. ISBN 84-9814-162-1.

[3] Gilhooly, Helen. Beginner's Japanese Script (en anglès). Teach Yourself, 2003. ISBN 978-0-340-86024-3.

[4] «mora». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[5] «Romanization of Japanese Kana – Modified Hepburn System» (pdf) (en anglès) p. 2. Government Digital Service (GDS) – The National Archives (Regne Unit), 01-10-2016.

[6] «Japanese Braille» (en anglès). Accessible Japan, 12-10-2015. [Consulta: 4 febrer 2024].

[7] Ohta, Satoru. «The Earliest Japanese Telecommunication Technology» (en anglès). IEEE Conference Publication. Institute of Electrical and Electronics Engineers (IEEE), 01-08-2017. DOI: 10.1109/histelcon.2017.8535723. [Consulta: 4 febrer 2024].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]