Fimosi
Tipus | malaltia del penis i malaltia |
---|---|
Especialitat | urologia |
Classificació | |
CIM-11 | GB05.2 |
CIM-10 | N47 |
CIM-9 | 605 |
CIAP | Y81 |
Recursos externs | |
Enciclopèdia Catalana | 0109045 |
DiseasesDB | 10019 |
eMedicine | emerg/423 |
MeSH | D010688 |
UMLS CUI | C0031538 |
DOID | DOID:2712 |
La fimosi (del grec ἡ φίμωσις, -εως “tapament o tamponament d'orifici; fimosi’, derivat de ὁ φιμός ‘boç, morrió’) és una anomalia de la pell del penis que altera la mecànica d'aquest òrgan. És deguda a l'estenosi de l'orifici prepucial, que impedeix la retracció completa del prepuci per a deixar el gland al descobert. La fimosi pot dificultar l'erecció i impedir una bona higiene del penis. La solució consisteix a operar quirúrgicament realitzant l'anomenada fimosectomia o fimosiectomia,[1] que és com s'anomena aquest tipus de circumcisió o postectomia.[2]
Casassas/Alsina/Ramis/Llauradó/Francí 1990, pàg. 617, defineixen la fimosi de la següent manera:
«Estenosi congènita o accidental, més o menys pronunciada, de l'anell prepucial. Comporta la impossibilitat, total o parcial, de l'exteriorització del gland»
(Casassas/Alsina/Ramis/Llauradó/Francí Diccionari Enciclopèdic de Medicina, 1990, pàg. 617)
Segons l'origen, la fimosi pot ésser de dos tipus: congènita o adquirida.
- Congènita, o fimosi fisiològica, és quan en el naixement i en els primers anys de vida es fa palès un restrenyiment prepucial. En aquest cas és aconsellable l'operació quirúrgica (circumcisió) només si la fimosi no és retràctil, si la fimosi és retràctil es pot resoldre el problema amb repetits exercicis per augmentar l'elasticitat de la pell de la zona.
- Adquirida, o fimosi secundària -també: fimosi patològica-, si es manifesta en edat adulta en un home a causa d'inflamacions fúngiques o bacterianes del gland o del prepuci, o bé a conseqüència d'un liquen esclerós i atròfic. En aquests casos sol ésser necessària l'operació quirúrgica.
La impossibilitat de retracció del prepuci també es pot deure a un fre o vincle del prepuci massa curt (“frenulum breve”). En tal cas es pot recórrer a una simple plàstia del fre del prepuci (“frenuloplàstia”, “frenoplàstia”), consistent en una incisió del frènulum.
Al costat de la fimosi existeix la parafimosi, que es produeix quan el prepuci es pot retirar, deixant lliure el gland, però no pot pas tornar enrere, és a dir, no pot pas tornar a la posició normal. Es forma un anell fimòtic estret que pot arribar a ocasionar la inflamació i edematització del gland.
Bibliografia
[modifica]- Casassas, Oriol; Josep Alsina i Bofill, Joaquim Ramis i Coris, Eduard Llauradó i Miret, Jaume Francí i Pallejà. Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears & Enciclopèdia Catalana. Diccionari Enciclopèdic de Medicina, 1990. ISBN 84-7739-093-2.
- Segen, Joseph C. McGraw-Hill. Concise Dictionary of Modern Medicine, 2006. ISBN 978-88-386-3917-3.
- Stone, Keith; Humphries L.Roger. McGraw-Hill. Guida pratica alla diagnosi e alla terapia in medicina d'urgenza 1ª edizione, 2005. ISBN 88-386-3908-6.