Mosandrita-(Ce)

Mosandrita-(Ce)
Fórmula química	(Ca₃REE)[(H₂O)₂Ca0.5☐0.5]Ti(Si₂O₇)₂(OH)₂(H₂O)₂
Epònim	Carl Gustaf Mosander
Localitat tipus	Låven, Langesundsfjorden, Larvik, Vestfold, Noruega
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.BE.20
Nickel-Strunz 9a ed.	9.BE.20
Dana	56.2.5.1
Heys	17.1.21
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 7,398(1) Å; b = 5,595(1) Å; c = 18,662(2) Å; β = 101,37(1)°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Grup espacial	p21/b
Color	marró vermells profund, verd marronós, groguenc; groc verdós
Exfoliació	bona en {100}
Fractura	irregular, desigual, concoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa	4 a 5
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	groc clar, verd groguenc
Densitat	3,2 a 3,4 g/cm³ (mesurada);
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,646 nβ = 1,649 nγ = 1,658
Birefringència	δ = 0,012
Angle 2V	mesurat: 43° a 87°, calculat: 62°
Dispersió òptica	r > v forta
Més informació
Estatus IMA	mineral redefinit (Rd) i mineral heretat (G)
Codi IMA	IMA2016 s.p.
Símbol	Msd-Ce
Referències

La mosandrita-(Ce) és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la rinkita. Va rebre el nom de mosandrita el 1840 en honor del químic i mineralogista suec Carl Gustav Mosander (1797-1858), qui havia descobert i descrit l'element lantani el 1839. L'IMA va canviar el nom el 2016 de mosandrita a mosandrita-(Ce).

Característiques

La mosandrita-(Ce) és un silicat de fórmula química (Ca₃REE)[(H₂O)₂Ca_0.5☐_0.5]Ti(Si₂O₇)₂(OH)₂(H₂O)₂. Es tracta d'una espècie aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional, i publicada per primera vegada el 1841. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 4 i 5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la mosandrita-(Ce) pertany a «09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si₂O₇, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: wadsleyita, hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, ilvaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, cuspidina, hiortdahlita, janhaugita, låvenita, niocalita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, marianoïta, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, rosenbuschita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, schüllerita, lileyita, murmanita, epistolita, lomonossovita, vuonnemita, sobolevita, innelita, fosfoinnelita, yoshimuraïta, quadrufita, polifita, bornemanita, xkatulkalita, bafertisita, hejtmanita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, bussenita, jinshajiangita, perraultita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), estronciochevkinita, chevkinita-(Ce), poliakovita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, fersmanita, belkovita, nasonita, kentrolita, melanotekita, til·leyita, kil·lalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a Låven, dins Langesundsfjorden, al municipi de Larvik (Vestfold, Noruega). També ha estat descrita en altres indrets de Noruega, així com a Dinamarca, Suècia, Guinea, Sud-àfrica, Rússia, el Tadjikistan, la República Popular de la Xina, el Canadà, els Estats Units i Brasil.