Mireia Comas

El presente artículo analiza el trabajo retribuido de las mujeres medievales en el ámbito doméstico, una de las principales ocupaciones laborales femeninas. A pesar de la dificultad de rastrear tales prácticas en la documentación, pretendemos visibilizar la importancia de las tareas domésticas para el sustento y bienestar de la sociedad medieval, a partir de la reflexión que pueden aportar categorías de análisis como son las "actividades de mantenimiento", la "economía de cuidados" y la "agencia femenina". Por todo ello, el artículo examina las experiencias de sirvientas en la Cataluña bajomedieval en lo que concierne a su contratación y remuneración, sus tareas y las relaciones que se establecían entre amos y sirvientas.

Els interessos polítics de Jaume II van portar la seva filla Elisabet d’Aragó a convertir-se en reina dels Romans pel seu matrimoni amb Frederic el Bell, duc d’Àustria. Certament, el destí que l’esperava en terres del Sacre Imperi Romanogermànic no es revelà de la manera desitjada a causa de l’enfrontament del seu marit amb Lluís de Baviera per obtenir el títol imperial. L’objectiu del treball que presentem no és únicament biografiar Elisabet d’Aragó, sinó també fixar-se en el viatge que la va portar fins a terres germàniques
i en la comitiva que la va acompanyar en aquesta circumstància.
The political interests of James II led his daughter Isabella of Aragon to become Queen of the Romans through her marriage to Frederick the Fair, Duke of Austria. However, the destiny that awaited her in the
lands of the Holy Roman Empire did not unfold in the desired manner, due to her husband’s confrontation with Ludwig of Bavaria over the imperial title. The aim of the present paper is not only to present the life of Isabella of Aragon, but also to analyse the journey that took her to Germanic lands and the entourage that accompanied her in this circumstance.

La documentació notarial és una font indispensable per a la Història de les dones. Mentre que els testaments, els inventaris i tot tipus de contractes solen ser els documents més utilitzats, els requeriments i els arbitratges no han cridat tant l’atenció dels historiadors i historiadores. L’objectiu d’aquest treball és analitzar, en primer lloc el paper del notari en aquestes tipologies documentals i, en segon lloc estudiar les di cultats de les vídues de la Barcelona baixmedieval que apareixen en aquesta documentació. Les fonts mostren viudes de totes les classes socials defensant els seus drets i els dels seus infants, especialment per aconseguir la restitució del dot, així com resoldre altres qüestions de caràcter econòmic. Tot i que aquestes situacions es devien probablement a la seva vulnerabilitat en tant que dones sense home, les vídues eren capaces de fer sentir les seves veus davant d’un tribunal per tal de trobar una solució als seus problemesNotarial documents are, certainly, an indispensable resource for women history. While wills, inventories and any type of contracts are the most used notarial documents, requests and arbitration awards do not usually attract scholars’ attention. However, this kind of notarial documents is an effective source to study the dif culties they had to deal with and to analyse the causes of their situation. The substantial presence of widows in judicial documents from Barcelona seems to suggest that their rights were not always respected. The fact that they were usually single women or women without men sometimes led the late husband’s heirs and relatives to try to take advantage of the widow’s position for personal gain. The sources show widows defending their rights, as well as the rights of their children, especially when pursuing the restitution of their dowries, and complaining about the excessive expenses of judicial proceedings, requesting a fair and transparent trial, and for judgments to be expedited. Even though such situations were probably a consequence of their vulnerability, widows were able to have their voices heard in court to find a solution to their needs

La documentacio notarial es una font indispensable per a la Historia de les dones. Mentre que els testaments, els inventaris i tot tipus de contractes solen ser els documents mes utilitzats, els requeriments i els arbitratges no han cridat tant l’atencio dels historiadors i historiadores. L’objectiu d’aquest treball es analitzar, en primer lloc el paper del notari en aquestes tipologies documentals i, en segon lloc estudiar les di cultats de les vidues de la Barcelona baixmedieval que apareixen en aquesta documentacio. Les fonts mostren viudes de totes les classes socials defensant els seus drets i els dels seus infants, especialment per aconseguir la restitucio del dot, aixi com resoldre altres questions de caracter economic. Tot i que aquestes situacions es devien probablement a la seva vulnerabilitat en tant que dones sense home, les vidues eren capaces de fer sentir les seves veus davant d’un tribunal per tal de trobar una solucio als seus problemes

The aim of this paper is to present the first steps of the Arquibanc Project that has as a main objective to recover archives that are in private hands to make them available to the scientific community. The fact is that the access to these private documents is not always so easy and, in some cases, the preservation of the records cannot be assured. Therefore, our project focuses on creating two online databases that may allow the consultation and use of the documents for research purposes. The databases have been designed to provide a description of each document to which is associated a digital reproduction of the document easier to read on screen.

The social status of married women clearly changed when their husbands died. If we focus on the diffi culties that widowhood entailed for women in Barcelona in the fourteenth and fi fteenth centuries, we must include an analysis of their economic situation. The threat of poverty was constant, and in most cases, widows found it diffi cult to survive. It must be said that this direct link between poverty and widowhood existed only in the case of women: widowers were not similarly embattled. In other words, this was a sort of gendered poverty, because it was their status as “women without a man” that relegated widows to the social condition of the poor. Depending on their economic and social realities, the ways in which widows faced the inherent problems of widowhood and their ability to solve them were completely different.

We would like to introduce our group of research, [CONTRA TAEDIUM], created by professionals from different fields, that have contributed in this article. Our purpose is to expose our reflections based on our own experiences, not only in research, but also in teaching. We propose new forms of writing history in order to understand the dairy life of the women and men of the past, from birth to death. We would like to point out that interacting all types of sources is essential to understand our history. But, what really makes sense is to bring our students in the historical methodology and involve them in their education. Moreover, it is necessary to design new teaching materials using the new technologies, although it requires team-work and a great, but satisfying, effort.

En aquest estudi pretenem apropar-nos a les activitats professionals de les dones a Catalunya, sobretot a Barcelona i la seva area d�influencia, durant els darrers segles medievals, centrant-nos en la seva participacio en el mon dels negocis i dels treballs autonoms. Per aconseguir-ho, hem treballat amb documentacio molt diversa i dificilment seriable. Hem repassat exemples de dones que, especialment en l�ambit urba, treballaven en el mon del comerc i de la manufactura. Tambe hem analitzat les transmissions entre mestra i aprenenta, i fins a quin punt la formacio de les corporacions d�oficis va restringir progressivament la presencia femenina �almenys de manera oficial� en el treball independent. Constatem que moltes dones urbanes tenien oficis i negocis completament diferents dels del marit, i elles els regien de manera independent.

... Estefanía Carrós y de Mur (ca. 1455-1511). Información General. Autores: Teresa María Vinyoles i Vidal, Mireia Comas Via, Estefanía Carrós y de Mur; Editores: Ediciones del Orto; Año de publicación: 2004; País: España; Idioma: Español; ISBN : 84-7923-340-0. Otros catálogos ...

Aquesta comunicació s’emmarca dins del tema de la meva recerca, que gira al voltant de la viduïtat femenina durant la Baixa Edat Mitjana. Tot i això, l’interès concret per les vídues dels apotecaris, especialment de la ciutat de Barcelona, neix a partir de la troballa d’una àpoca en què Isabel, vídua d’en Genís Solsona, rep un trull amb totes les eines necessàries per a la producció de midó, procedents de l’herència del seu difunt marit. L’àpoca descriu cadascuna d’aquestes eines i, fins i tot, en alguns casos, descriu la seva funció. Certament, es tracta d’un document singular, raó per la qual vaig decidir estirar el fil per tal de conèixer més sobre la història de la dita Isabel. A partir d’aquí s’inicia la recerca per tal de trobar documents relacionats amb aquesta vídua i la seva possible dedicació a l’elaboració de midó com a professional. S’inicia posteriorment la recerca de documents relacionats amb vídues d’apotecaris, entre les quals trobem Agnès, vídua de Guillem Metge, ap...

Resum La documentació notarial és una font indispensable per a la Història de les dones. Mentre que els testaments, els inventaris i tot tipus de contractes solen ser els documents més utilitzats, els requeriments i els arbitratges no han cridat tant l'atenció dels historiadors i historiadores. L'objectiu d'aquest treball és analitzar, en primer lloc el paper del notari en aquestes tipologies documentals i, en segon lloc estudiar les dificultats de les vídues de la Barcelona baixmedieval que apareixen en aquesta documentació. Les fonts mostren viudes de totes les classes socials defensant els seus drets i els dels seus infants, especialment per aconseguir la restitució del dot, així com resoldre altres qüestions de caràcter econòmic. Tot i que aquestes situacions es devien probablement a la seva vulnerabilitat en tant que dones sense home, les vídues eren capaces de fer sentir les seves veus davant d'un tribunal per tal de trobar una solució als seus problemes. Abstract Notarial documents are, certainly, an indispensable resource for women history. While wills, inventories and any type of contracts are the most used notarial documents, requests and arbitration awards do not usually attract scholars' attention. However, this kind of notarial documents is an effective source to study the difficulties they had to deal with and to analyse the causes of their situation. The substantial presence of widows in judicial documents from Barcelona seems to suggest that their rights were not always respected. The fact that they were usually single women or women without men sometimes led the late husband's heirs and relatives to try to take advantage of the widow's position for personal gain. The sources show widows defending their rights, as well as the rights of their children, especially when pursuing the restitution of their dowries, and complaining about the excessive expenses of judicial proceedings, requesting a fair and transparent trial, and for judgments to be expedited. Even though such situations were probably a consequence of their vulnerability, widows were able to have their voices heard in court to find a solution to their needs.

La mort del marit significava per a les dones el canvi d’estatus social, de manera que la viduïtat representava per a elles un canvi important en les seves vides. La documentació permet constatar que, més enllà del marc legislatiu referent a les viudes catalanes, la seva realitat quotidiana estava plena de dificultats, principalment econòmiques, a les quals havien de fer front. La raó per la qual les fonts medievals mostraven les vídues com un personatge dèbil que havia de ser protegit es troba en el fet que vivien sense la pretesa protecció masculina. Per això es considerava que eren més vulnerables a les agressions sexuals, així com a la marginació econòmica i l’exclusió social. Tanmateix, cal tenir en compte que una cosa era la condició o estatus de vídua i una altra ben diferent era la realitat quotidiana que s’amagava darrere de cadascuna d’elles. En la mentalitat col·lectiva, en el formulisme dels documents, i malauradament moltes vegades en la realitat, aquesta consideració de la vídua genèricament com a pobra i miserable persona es va mantenir, no només durant l’Edat Mitjana, sinó més enllà en el temps. Es fa palès que moltes vídues, tot i les divergències que poguessin existir entre els diferents estaments, no tenien els mitjans suficients per mantenir la seva posició social i econòmica després de la mort del marit. Sens dubte, la viduïtat empobria les dones. Però, per a algunes d’elles no només empobria, sinó que l’estat vidual esdevenia sinònim de misèria i, fins i tot, d’exclusió social.
L’objectiu d’aquesta treball és analitzar aquells elements que portaren a les vídues barcelonines a l’exclusió social, de manera que ens fixarem en les vídues més pobres que habitaven a la ciutat de Barcelona en els darrers segles medievals. Cal tenir en compte que moltes d’elles no tenien els recursos econòmics suficients per mantenir-se: si aconseguien recuperar el dot que havien aportat al marit en el moment de casar-se, això no significava una sustentació econòmica que garantís poder viure de forma adequada. Algunes d’elles eren expulsades de la llar conjugal un cop passat l’any de plor, si el marit no els garantia l’usdefruit dels seus béns a l’hora de testar. Per altra banda, tot i que algunes podien treballar, no sempre els salaris que n’obtenien eren suficients, ja que generalment estaven ocupades en els sectors laborals més marginals. Davant d’aquesta situació, moltes vídues anaven perdent tot allò que tenien, perquè es veien desbordades pel seu nou estat. Carregades de deutes – els propis o els heretats del marit –, havien de fer front a la seva situació venent els béns que posseïen. Tanmateix, tot i aquest panorama desolador per a les vídues medievals, és important senyalar que algunes d’elles teixiren estratègies amb altres dones per poder sobreviure dins de l’espiral de marginació. La documentació ens mostra la capacitat d’aquestes dones per ajudar-se entre elles davant de les dificultats tant econòmiques com d’integració social.

The social status of married women clearly changed when their husbands died. If we focus on the diffi culties that widowhood entailed for women in Barcelona in the fourteenth and fi fteenth centuries, we must include an analysis of their economic situation. The threat of poverty was constant, and in most cases, widows found it diffi cult to survive. It must be said that this direct link between poverty and widowhood existed only in the case of women: widowers were not similarly embattled. In other words, this was a sort of gendered poverty, because it was their status as “women without a man” that relegated
widows to the social condition of the poor. Depending on their economic and social realities, the ways in which widows faced the inherent problems of widowhood and their ability to solve them were completely different.