Estudi de la colònia obrera que Puig i Cadafalch va projectar a Mollerussa per l'empresari Miguel... more Estudi de la colònia obrera que Puig i Cadafalch va projectar a Mollerussa per l'empresari Miguel Ybern. A partir d'aquest projecte Puig va implicar-se en diferents negocis d'Ybern com el Ferrocarril de Villena a Alcoy y Yecla
Aquest article tracta de l’edifici de la Central Catalana de Electricidad, construit per Pere Fal... more Aquest article tracta de l’edifici de la Central Catalana de Electricidad, construit per Pere Falques a Barcelona a finals del segle xix, el qual es concebut d’una manera molt diferent, donant una importancia a l’aspecte estetic i simbolic que no trobem en construccions contemporanies similars, com ara la central electrica del Paral·lel de l’empresa rival, la Compania Barcelonesa de Electricidad, de linies senzilles. A mes d’analitzar la complexa genesi constructiva de l’edifici, volem destacar que Falques hi conjuga els valors de funcionalitat amb la voluntat de crear una arquitectura que «expressi» el que significa l’electricitat com a paradigma de modernitat en el tombant de segle, i alhora que satisfaci la necessitat de representativitat de la nova companyia, entrant en competencia amb els majestuosos edificis on s’havien instal·lat les seus corporatives d’altres empreses d’energia com ara la Compania de Gas Lebon i la Catalana de Gas.
Arquitectura Y Ciudad En Espana De 1845 a 1898 Actas De Las I Jornadas De Arquitectura Historica Y Urbanismo Cadiz 3 4 Y 5 De Junio De 1998 2000 Isbn 84 7786 915 4 Pags 161 174, 2000
Ressenya del llibre Mireia Freixa i Mar Léniz, El Park Güell i els seus orígens, 1894-1926, Barce... more Ressenya del llibre Mireia Freixa i Mar Léniz, El Park Güell i els seus orígens, 1894-1926, Barcelona, Museu d’Història de Barcelona - Ajuntament de Barcelona, 2019.
Brick was one of the preferred materials in the time of the Catalan Modernisme. A selection of ex... more Brick was one of the preferred materials in the time of the Catalan Modernisme. A selection of examples is shown.
Tras la restauración la Universidad de Barcelona en 1837 se designa el desamortizado convento de ... more Tras la restauración la Universidad de Barcelona en 1837 se designa el desamortizado convento de los Carmelitas Calzados como su nueva sede. A partir de aquí se suceden una serie de proyectos para adecuar el edificio al nuevo uso, pero el mal estado de las construcciones y la falta de fondos acabaran determinando el derribo del antiguo cenobio.
Artículo sobre la casa del arquitecto Josep Vilaseca, de la plaza de Urquinaona, edificio que se ... more Artículo sobre la casa del arquitecto Josep Vilaseca, de la plaza de Urquinaona, edificio que se daba por desaparecido en un incendio pero que no fue así, tal y como se explica
Narrativas urbanas. VIII Jornadas Internacionales Arte y Ciudad, 2019
From the very moment of the approval of the Cerdá plan in 1859 there had been numerous projects f... more From the very moment of the approval of the Cerdá plan in 1859 there had been numerous projects for the creation of a not foreseen by the engineer large public space that would link the old town with the Eixample area, that aroused the opposition of the owners of the affected land. It wasn’t until May 1886 that the mayor Rius and Taulet managed to establish the definitive limits of the future plaza de Cataluña, approving the requalification of two entire blocks in which some buildings had already been built. In order to gain time, a project competition was launched even before having the mandatory approval of the Junta Consultiva de Caminos, Canales y Puertos (Advisory Board of Roads, Channels and Ports). The contest was decided in favor of the project of the architect Pedro Falqués in 1887 but the government approval did not arrive until 1889, in form of a Royal Order in which they suggested a series of possible modifications, which forced the architect to elaborate variants of his original idea. After long discussion, in 1891 the consistory decided to reach an agreement with the S.A. Gran Hotel Continental, under which it should take over the costs of expropriation and demolition of the buildings that still occupy the space of the future square, in exchange for giving the right to build a new establishment in the northwest corner of this one , adopting the variant that foresaw the presence of particular buildings in the mentioned angle of the square, that will be developed by Falqués to adapt it to the new use. However, in 1897 the city council decided to rescind the agreement with the S.A. Hotel Continental, since the works had not yet begun, and once again asked Falqués for a new project, now with the idea of a completely free of buildings square. However, the city council will not be able to clear the land until 1903, at which time a simple temporary landscaping of the square was carried out. Our aim in this paper is to analyze the different projects generated by the architect Falqués during these almost two decades (1886-1903), since these include a great typological and formal variety, within a monumental eclecticism unusual in the city of Barcelona; in spite of the fact that the project never saw the light, it will influence decisively the later projects of Puig i Cadafalch, of 1923, and in the definitive, of F. Nebot, of 1927.
Was man in Deutschland »Backsteinarchitektur« nennt, wird in Spanien sinngemäß »sichtbare Backste... more Was man in Deutschland »Backsteinarchitektur« nennt, wird in Spanien sinngemäß »sichtbare Backsteinarchitektur« benannt. Der Begriff be-tont die Tatsache, dass die Ziegel nicht geputzt sind, da der Baustoff zwischen dem 16. und dem 3. Drittel des 19. Jahrhunderts als minderes, un-würdiges Material betrachtet wurde. Erst mit dem Aufkommen des Historismus wurde der Begriff »sichtbare Backsteinarchitektur« ausgedehnt, als man die Architektur des Mudéjars »entdeckte«. Der sogenannte Neomudéjar-Stil erschien. Der Fokus folgender Betrachtung liegt daher auf dem Ursprung der Neomudéjar-Architektur im spani-schen Kontext, zeigt anschließend die frühere Entfaltung der Backsteinarchitektur in Katalonien in den 80er Jahren des 19. Jahrhunderts und wertet abschließend die Rolle der Backsteinbau-kunst bei der Weltausstellung Barcelona 1888 aus.
Espais urbans i ideologia: el cas de la Plaça Reial de Barcelona (1822-1848) Resum La Plaça Reial... more Espais urbans i ideologia: el cas de la Plaça Reial de Barcelona (1822-1848) Resum La Plaça Reial de Barcelona que avui coneixem és el resultat d'un procés que arrenca a fi nals del segle xviii i pren forma a partir de 1822 amb la cessió del convent dels caputxins per construir-hi una plaça dedicada als herois de la Guerra del Francès. Però els diferents canvis de règim que se succeeixen al llarg del segle infl uencien decisivament en el concepte de la plaça, que tendeix a convertir-se en un espai més comercial que representatiu. Tot i això, en alguns dels diferents projectes que es presenten en el concurs de 1848, la idea patriòtica es manté amb força, però abordada des de diferents perspectives, des de la glorifi cació de l'Imperi Espanyol fi ns a la rei-vindicació catalanista. A partir de les diferents memòries dels projectes podrem analitzar els interessants programes iconogràfi cs proposats, la qual cosa ens permetrà mostrar l'ampli ven-tall d'opcions ideològiques dominants a Barcelona en el trànsit del Romanticisme al Realisme. Abstract Today's Plaça Reial square in Barcelona is the result of a process that started in the late eighteenth century, and took shape from 1822 when the Capuchin convent was relocated to the city in order to build a square dedicated to the heroes of the Napoleonic Wars. But various regime changes throughout the century decisively infl uenced the ideological concept of the square, which gradually became a commercial rather than a representative site. Nevertheless, some of the projects presented at the 1868 competition retained patriotic ideas, although they were considered in many diff erent ways, from the glorifi cation of the Spanish Empire to the vindication of the Catalan state. Based on several reports on these projects, we will analyse the interesting iconographic programmes proposed, allowing us to illustrate the wide range of ideologies present in Barcelona at the time between Romanticism and Realism. Molet, J., «Espais urbans i ideologia: el cas de la Plaça Reial de Barcelona (1822-1848)», Acta/ Artis. Estudis d'Art Modern, 4-5, 2016-2017, pàgs. 151-161
Aquest article tracta de l’edifici de la Central Catalana de Electricidad, construït per Pere Fal... more Aquest article tracta de l’edifici de la Central Catalana de Electricidad, construït per Pere Falqués a Barcelona a finals del segle xix, el qual és concebut d’una manera molt diferent, donant una importància a l’aspecte estètic i simbòlic que no trobem en construccions contemporànies similars, com ara la central elèctrica del Paral·lel de l’empresa rival, la Compañía Barcelonesa de Electricidad, de línies senzilles.
A més d’analitzar la complexa gènesi constructiva de l’edifici, volem destacar que Falqués hi conjuga els valors de funcionalitat amb la voluntat de crear una arquitectura que «expressi» el que significa l’electricitat com a paradigma de modernitat en el tombant de segle, i alhora que satisfaci la necessitat de representativitat de la nova companyia, entrant en competència amb els majestuosos edificis on s’havien instal·lat les seus corporatives d’altres empreses d’energia com ara la Compañía de Gas Lebon i la Catalana de Gas.
Este artículo plantea algunas reflexiones sobre la cuestión de la autoría de las obras arquitectó... more Este artículo plantea algunas reflexiones sobre la cuestión de la autoría de las obras arquitectónicas mediante el análisis de la trayectoria profesional del que fuera uno de los más controvertidos arquitectos municipales de Barcelona, Pere Falqués i Urpí, y su relación con los llamados firmones, es decir, los profesionales que firman las obras ajenas por encargo de su legítimo autor. Por motivos poco claros Falqués pidió a otro arquitecto y a un maestro de obras que firmaran algunos de sus proyectos más importantes, lo que nos ha obligado a revisar en parte el catálogo de las obras atribuidas tradicionalmente a éste, para verificar su autoría. Comprobaciones que han terminado por contradecir lo que se desprendería de la documentación oficial, poniéndose en duda una de las principales fuentes de información de la que disponemos a la hora de estudiar la arquitectura del siglo xix.
Estudi de la colònia obrera que Puig i Cadafalch va projectar a Mollerussa per l'empresari Miguel... more Estudi de la colònia obrera que Puig i Cadafalch va projectar a Mollerussa per l'empresari Miguel Ybern. A partir d'aquest projecte Puig va implicar-se en diferents negocis d'Ybern com el Ferrocarril de Villena a Alcoy y Yecla
Aquest article tracta de l’edifici de la Central Catalana de Electricidad, construit per Pere Fal... more Aquest article tracta de l’edifici de la Central Catalana de Electricidad, construit per Pere Falques a Barcelona a finals del segle xix, el qual es concebut d’una manera molt diferent, donant una importancia a l’aspecte estetic i simbolic que no trobem en construccions contemporanies similars, com ara la central electrica del Paral·lel de l’empresa rival, la Compania Barcelonesa de Electricidad, de linies senzilles. A mes d’analitzar la complexa genesi constructiva de l’edifici, volem destacar que Falques hi conjuga els valors de funcionalitat amb la voluntat de crear una arquitectura que «expressi» el que significa l’electricitat com a paradigma de modernitat en el tombant de segle, i alhora que satisfaci la necessitat de representativitat de la nova companyia, entrant en competencia amb els majestuosos edificis on s’havien instal·lat les seus corporatives d’altres empreses d’energia com ara la Compania de Gas Lebon i la Catalana de Gas.
Arquitectura Y Ciudad En Espana De 1845 a 1898 Actas De Las I Jornadas De Arquitectura Historica Y Urbanismo Cadiz 3 4 Y 5 De Junio De 1998 2000 Isbn 84 7786 915 4 Pags 161 174, 2000
Ressenya del llibre Mireia Freixa i Mar Léniz, El Park Güell i els seus orígens, 1894-1926, Barce... more Ressenya del llibre Mireia Freixa i Mar Léniz, El Park Güell i els seus orígens, 1894-1926, Barcelona, Museu d’Història de Barcelona - Ajuntament de Barcelona, 2019.
Brick was one of the preferred materials in the time of the Catalan Modernisme. A selection of ex... more Brick was one of the preferred materials in the time of the Catalan Modernisme. A selection of examples is shown.
Tras la restauración la Universidad de Barcelona en 1837 se designa el desamortizado convento de ... more Tras la restauración la Universidad de Barcelona en 1837 se designa el desamortizado convento de los Carmelitas Calzados como su nueva sede. A partir de aquí se suceden una serie de proyectos para adecuar el edificio al nuevo uso, pero el mal estado de las construcciones y la falta de fondos acabaran determinando el derribo del antiguo cenobio.
Artículo sobre la casa del arquitecto Josep Vilaseca, de la plaza de Urquinaona, edificio que se ... more Artículo sobre la casa del arquitecto Josep Vilaseca, de la plaza de Urquinaona, edificio que se daba por desaparecido en un incendio pero que no fue así, tal y como se explica
Narrativas urbanas. VIII Jornadas Internacionales Arte y Ciudad, 2019
From the very moment of the approval of the Cerdá plan in 1859 there had been numerous projects f... more From the very moment of the approval of the Cerdá plan in 1859 there had been numerous projects for the creation of a not foreseen by the engineer large public space that would link the old town with the Eixample area, that aroused the opposition of the owners of the affected land. It wasn’t until May 1886 that the mayor Rius and Taulet managed to establish the definitive limits of the future plaza de Cataluña, approving the requalification of two entire blocks in which some buildings had already been built. In order to gain time, a project competition was launched even before having the mandatory approval of the Junta Consultiva de Caminos, Canales y Puertos (Advisory Board of Roads, Channels and Ports). The contest was decided in favor of the project of the architect Pedro Falqués in 1887 but the government approval did not arrive until 1889, in form of a Royal Order in which they suggested a series of possible modifications, which forced the architect to elaborate variants of his original idea. After long discussion, in 1891 the consistory decided to reach an agreement with the S.A. Gran Hotel Continental, under which it should take over the costs of expropriation and demolition of the buildings that still occupy the space of the future square, in exchange for giving the right to build a new establishment in the northwest corner of this one , adopting the variant that foresaw the presence of particular buildings in the mentioned angle of the square, that will be developed by Falqués to adapt it to the new use. However, in 1897 the city council decided to rescind the agreement with the S.A. Hotel Continental, since the works had not yet begun, and once again asked Falqués for a new project, now with the idea of a completely free of buildings square. However, the city council will not be able to clear the land until 1903, at which time a simple temporary landscaping of the square was carried out. Our aim in this paper is to analyze the different projects generated by the architect Falqués during these almost two decades (1886-1903), since these include a great typological and formal variety, within a monumental eclecticism unusual in the city of Barcelona; in spite of the fact that the project never saw the light, it will influence decisively the later projects of Puig i Cadafalch, of 1923, and in the definitive, of F. Nebot, of 1927.
Was man in Deutschland »Backsteinarchitektur« nennt, wird in Spanien sinngemäß »sichtbare Backste... more Was man in Deutschland »Backsteinarchitektur« nennt, wird in Spanien sinngemäß »sichtbare Backsteinarchitektur« benannt. Der Begriff be-tont die Tatsache, dass die Ziegel nicht geputzt sind, da der Baustoff zwischen dem 16. und dem 3. Drittel des 19. Jahrhunderts als minderes, un-würdiges Material betrachtet wurde. Erst mit dem Aufkommen des Historismus wurde der Begriff »sichtbare Backsteinarchitektur« ausgedehnt, als man die Architektur des Mudéjars »entdeckte«. Der sogenannte Neomudéjar-Stil erschien. Der Fokus folgender Betrachtung liegt daher auf dem Ursprung der Neomudéjar-Architektur im spani-schen Kontext, zeigt anschließend die frühere Entfaltung der Backsteinarchitektur in Katalonien in den 80er Jahren des 19. Jahrhunderts und wertet abschließend die Rolle der Backsteinbau-kunst bei der Weltausstellung Barcelona 1888 aus.
Espais urbans i ideologia: el cas de la Plaça Reial de Barcelona (1822-1848) Resum La Plaça Reial... more Espais urbans i ideologia: el cas de la Plaça Reial de Barcelona (1822-1848) Resum La Plaça Reial de Barcelona que avui coneixem és el resultat d'un procés que arrenca a fi nals del segle xviii i pren forma a partir de 1822 amb la cessió del convent dels caputxins per construir-hi una plaça dedicada als herois de la Guerra del Francès. Però els diferents canvis de règim que se succeeixen al llarg del segle infl uencien decisivament en el concepte de la plaça, que tendeix a convertir-se en un espai més comercial que representatiu. Tot i això, en alguns dels diferents projectes que es presenten en el concurs de 1848, la idea patriòtica es manté amb força, però abordada des de diferents perspectives, des de la glorifi cació de l'Imperi Espanyol fi ns a la rei-vindicació catalanista. A partir de les diferents memòries dels projectes podrem analitzar els interessants programes iconogràfi cs proposats, la qual cosa ens permetrà mostrar l'ampli ven-tall d'opcions ideològiques dominants a Barcelona en el trànsit del Romanticisme al Realisme. Abstract Today's Plaça Reial square in Barcelona is the result of a process that started in the late eighteenth century, and took shape from 1822 when the Capuchin convent was relocated to the city in order to build a square dedicated to the heroes of the Napoleonic Wars. But various regime changes throughout the century decisively infl uenced the ideological concept of the square, which gradually became a commercial rather than a representative site. Nevertheless, some of the projects presented at the 1868 competition retained patriotic ideas, although they were considered in many diff erent ways, from the glorifi cation of the Spanish Empire to the vindication of the Catalan state. Based on several reports on these projects, we will analyse the interesting iconographic programmes proposed, allowing us to illustrate the wide range of ideologies present in Barcelona at the time between Romanticism and Realism. Molet, J., «Espais urbans i ideologia: el cas de la Plaça Reial de Barcelona (1822-1848)», Acta/ Artis. Estudis d'Art Modern, 4-5, 2016-2017, pàgs. 151-161
Aquest article tracta de l’edifici de la Central Catalana de Electricidad, construït per Pere Fal... more Aquest article tracta de l’edifici de la Central Catalana de Electricidad, construït per Pere Falqués a Barcelona a finals del segle xix, el qual és concebut d’una manera molt diferent, donant una importància a l’aspecte estètic i simbòlic que no trobem en construccions contemporànies similars, com ara la central elèctrica del Paral·lel de l’empresa rival, la Compañía Barcelonesa de Electricidad, de línies senzilles.
A més d’analitzar la complexa gènesi constructiva de l’edifici, volem destacar que Falqués hi conjuga els valors de funcionalitat amb la voluntat de crear una arquitectura que «expressi» el que significa l’electricitat com a paradigma de modernitat en el tombant de segle, i alhora que satisfaci la necessitat de representativitat de la nova companyia, entrant en competència amb els majestuosos edificis on s’havien instal·lat les seus corporatives d’altres empreses d’energia com ara la Compañía de Gas Lebon i la Catalana de Gas.
Este artículo plantea algunas reflexiones sobre la cuestión de la autoría de las obras arquitectó... more Este artículo plantea algunas reflexiones sobre la cuestión de la autoría de las obras arquitectónicas mediante el análisis de la trayectoria profesional del que fuera uno de los más controvertidos arquitectos municipales de Barcelona, Pere Falqués i Urpí, y su relación con los llamados firmones, es decir, los profesionales que firman las obras ajenas por encargo de su legítimo autor. Por motivos poco claros Falqués pidió a otro arquitecto y a un maestro de obras que firmaran algunos de sus proyectos más importantes, lo que nos ha obligado a revisar en parte el catálogo de las obras atribuidas tradicionalmente a éste, para verificar su autoría. Comprobaciones que han terminado por contradecir lo que se desprendería de la documentación oficial, poniéndose en duda una de las principales fuentes de información de la que disponemos a la hora de estudiar la arquitectura del siglo xix.
Research report on the documents of the Catalan architect Josep Vilaseca kept in the Ryerson and ... more Research report on the documents of the Catalan architect Josep Vilaseca kept in the Ryerson and Burham Libraries at the Art Institute of Chicago
By the turn of the twentieth century, the Eixample district of Barcelona had already become conso... more By the turn of the twentieth century, the Eixample district of Barcelona had already become consolidated as an urban space, favoured by the upper classes for constructing their new homes and joining up the traditional centre of Barcelona with some of the different villages which are dotted around the sorrounding area, such as Gràcia, Sants, Sant Gervasi, Les Corts de Sarrià and Sant Martí – municipalities which, along with Sant Andreu, had been incorporated as part of the city in 1897 The expansion of the city advanced with great speed and, by 1900, the urban area started approaching what had once been a physical barrier; the Collserola hills. Now the advance was so well decided that not even this range of hills, 17km long by 6km wide could stop it. On the contrary; by the 1890s Barcelona's opinion leaders were already talking about making them part of the city, which included the idea of crossing these hills and converting them into an area for both residential and leisure use. They would achieve this using the most modern transport technology of the time and by adopting the then new concepts of both Garden Cities and nature-related leisure.
El present volum és un estudi en profunditat de l’Exposició Universal de Barcelona de 1888, un de... more El present volum és un estudi en profunditat de l’Exposició Universal de Barcelona de 1888, un dels fets cabdals de la història recent de la ciutat, del qual es conserva la memòria en l’extraordinari fons documental custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani. Profusament il·lustrada amb una gran quantitat d’imatges inèdites, aquesta publicació no només presenta una anàlisi exhaustiva de l’arquitectura, sinó que també s’hi para atenció a d’altres qüestions habitualment poc estudiades, com l’organització i la logística, així com al desenvolupament diari de l’esdeveniment, incloent des de les grans solemnitats i els actes culturals a les festes populars, passant pels accidents laborals, els incendis fortuïts i el controvertit disseny de les medalles. A través d’aquestes pàgines es descobreix que, malgrat la manca de temps, la migradesa dels pressupostos amb que es va dur a terme i les mínimes actuacions urbanístiques que la van acompanyar, l’Exposició Universal de 1888 va ser un triomf inesperat, gràcies al qual el nom de Barcelona va quedar inscrit amb lletres d’or entre el de les grans capitals europees.
Resúmenes de las ponencias y comunicaciones presentadas en el XXIII Congreso Nacional de Historia... more Resúmenes de las ponencias y comunicaciones presentadas en el XXIII Congreso Nacional de Historia del Arte, que se celebrará de modo virtual en Salamanca, del 17 al 20 de mayo del 2021.
Uploads
Papers
In order to gain time, a project competition was launched even before having the mandatory approval of the Junta Consultiva de Caminos, Canales y Puertos (Advisory Board of Roads, Channels and Ports). The contest was decided in favor of the project of the architect Pedro Falqués in 1887 but the government approval did not arrive until 1889, in form of a Royal Order in which they suggested a series of possible modifications, which forced the architect to elaborate variants of his original idea. After long discussion, in 1891 the consistory decided to reach an agreement with the S.A. Gran Hotel Continental, under which it should take over the costs of expropriation and demolition of the buildings that still occupy the space of the future square, in exchange for giving the right to build a new establishment in the northwest corner of this one , adopting the variant that foresaw the presence of particular buildings in the mentioned angle of the square, that will be developed by Falqués to adapt it to the new use.
However, in 1897 the city council decided to rescind the agreement with the S.A. Hotel Continental, since the works had not yet begun, and once again asked Falqués for a new project, now with the idea of a completely free of buildings square. However, the city council will not be able to clear the land until 1903, at which time a simple temporary landscaping of the square was carried out.
Our aim in this paper is to analyze the different projects generated by the architect Falqués during these almost two decades (1886-1903), since these include a great typological and formal variety, within a monumental eclecticism unusual in the city of Barcelona; in spite of the fact that the project never saw the light, it will influence decisively the later projects of Puig i Cadafalch, of 1923, and in the definitive, of F. Nebot, of 1927.
A més d’analitzar la complexa gènesi constructiva de l’edifici, volem destacar que Falqués hi conjuga els valors de funcionalitat amb la voluntat de crear una arquitectura que «expressi» el que significa l’electricitat com a paradigma de modernitat en el tombant de segle, i alhora que satisfaci la necessitat de representativitat de la nova companyia, entrant en competència amb els majestuosos edificis on s’havien instal·lat les seus corporatives d’altres empreses d’energia com ara la Compañía de Gas Lebon i la Catalana de Gas.
mediante el análisis de la trayectoria profesional del que fuera uno de los más controvertidos
arquitectos municipales de Barcelona, Pere Falqués i Urpí, y su relación con los llamados firmones,
es decir, los profesionales que firman las obras ajenas por encargo de su legítimo autor. Por motivos
poco claros Falqués pidió a otro arquitecto y a un maestro de obras que firmaran algunos de
sus proyectos más importantes, lo que nos ha obligado a revisar en parte el catálogo de las obras
atribuidas tradicionalmente a éste, para verificar su autoría. Comprobaciones que han terminado
por contradecir lo que se desprendería de la documentación oficial, poniéndose en duda una de las
principales fuentes de información de la que disponemos a la hora de estudiar la arquitectura del
siglo xix.
In order to gain time, a project competition was launched even before having the mandatory approval of the Junta Consultiva de Caminos, Canales y Puertos (Advisory Board of Roads, Channels and Ports). The contest was decided in favor of the project of the architect Pedro Falqués in 1887 but the government approval did not arrive until 1889, in form of a Royal Order in which they suggested a series of possible modifications, which forced the architect to elaborate variants of his original idea. After long discussion, in 1891 the consistory decided to reach an agreement with the S.A. Gran Hotel Continental, under which it should take over the costs of expropriation and demolition of the buildings that still occupy the space of the future square, in exchange for giving the right to build a new establishment in the northwest corner of this one , adopting the variant that foresaw the presence of particular buildings in the mentioned angle of the square, that will be developed by Falqués to adapt it to the new use.
However, in 1897 the city council decided to rescind the agreement with the S.A. Hotel Continental, since the works had not yet begun, and once again asked Falqués for a new project, now with the idea of a completely free of buildings square. However, the city council will not be able to clear the land until 1903, at which time a simple temporary landscaping of the square was carried out.
Our aim in this paper is to analyze the different projects generated by the architect Falqués during these almost two decades (1886-1903), since these include a great typological and formal variety, within a monumental eclecticism unusual in the city of Barcelona; in spite of the fact that the project never saw the light, it will influence decisively the later projects of Puig i Cadafalch, of 1923, and in the definitive, of F. Nebot, of 1927.
A més d’analitzar la complexa gènesi constructiva de l’edifici, volem destacar que Falqués hi conjuga els valors de funcionalitat amb la voluntat de crear una arquitectura que «expressi» el que significa l’electricitat com a paradigma de modernitat en el tombant de segle, i alhora que satisfaci la necessitat de representativitat de la nova companyia, entrant en competència amb els majestuosos edificis on s’havien instal·lat les seus corporatives d’altres empreses d’energia com ara la Compañía de Gas Lebon i la Catalana de Gas.
mediante el análisis de la trayectoria profesional del que fuera uno de los más controvertidos
arquitectos municipales de Barcelona, Pere Falqués i Urpí, y su relación con los llamados firmones,
es decir, los profesionales que firman las obras ajenas por encargo de su legítimo autor. Por motivos
poco claros Falqués pidió a otro arquitecto y a un maestro de obras que firmaran algunos de
sus proyectos más importantes, lo que nos ha obligado a revisar en parte el catálogo de las obras
atribuidas tradicionalmente a éste, para verificar su autoría. Comprobaciones que han terminado
por contradecir lo que se desprendería de la documentación oficial, poniéndose en duda una de las
principales fuentes de información de la que disponemos a la hora de estudiar la arquitectura del
siglo xix.
A través d’aquestes pàgines es descobreix que, malgrat la manca de temps, la migradesa dels pressupostos amb que es va dur a terme i les mínimes actuacions urbanístiques que la van acompanyar, l’Exposició Universal de 1888 va ser un triomf inesperat, gràcies al qual el nom de Barcelona va quedar inscrit amb lletres d’or entre el de les grans capitals europees.