Miriam Cabré

Les corts catalanes medievals formaven part d'una xarxa d'aliances i vincles tant amb cases peninsulars com occitanes: són ben coneguts els interessos de la Casa de Barcelona a Provença, a Montpeller i altres territoris. No és estrany, doncs, que entre els segles XII i XIV fossin també terra de trobadors i contribuïssin de manera decisiva a la producció i difusió tro-badoresques. En una estimació con-servadora, 121 trobadors van estar relacionats d'alguna manera amb la cort reial catalano aragonesa, amb branques laterals de la casa reial o amb la noblesa catalana. Seguint aquesta mateixa estimació, 25 se-nyors catalans van tenir relació di-recta amb la producció i difusió de la cultura trobadoresca, com a receptors o com a promotors. Dins d'aquesta xarxa, la lírica i, per extensió, la cultura dels trobadors va convertir-se en una marca de dis-tinció, transmissora d'un sistema de valors en el qual la noblesa i la mo-narquia s'emmirallaven i del qual aprofitaven el prestigi. És una lírica que formula en clau amorosa aquest sistema de valors cortesans, però que també reflecteix conflictes polítics, s'esforça a projectar la imatge desit-jada pels poderosos (o contrarestar la dels enemics) i ressegueix els vin-cles canviants entre els diversos centres de poder. És, en definitiva, un factor essencial per definir la cultura d'aquest període a Catalu nya, alhora que un reflex de la realitat coetània, passada pel filtre de la creació lite-rària, que ens hauria d'ajudar a perfilar, per exemple, el con-cepte i la naturalesa de la cort, així com la manera com es justifiquen alguns esdeveniments i tensions. En el cas català, a més, la continuïtat d'aquesta associació ideològica, del con-reu líric en aquests cercles i del model trobadoresc va esde-venir durant tota l'edat mitjana un tret definidor de les ini-ciatives reials i del perfil de la noblesa. A Catalunya, les corts reials són un motor fonamental per a la difusió d'aquesta cultura. Convé no oblidar, però, la importància i el poder efectiu, també en el terreny cultural, de les cases dels infants i d'algunes famílies comtals i vescomtals. Desgracia-dament, manquen estudis monogràfics aprofundits sobre aquests entorns, que ajudarien a passar pel sedàs moltes de les al·lusions històriques de les poesies i de passada permetrien una interpre-tació més global. Com a mostra, po-dríem assenyalar que s'ha destacat el paper de l'infant Pere d'Aragó com a mecenes poètic, però havia passat per malla el fet que el seu germà Ramon Berenguer també és destinatari de poe-sies en què es descriu la seva cort en termes elogiosos. En conjunt, cal ex-plorar les connexions entre senyors, corts i trobadors i l'impacte en la pro-ducció i difusió cultural de manera sis-temàtica i dins d'un marc geogràfic i geopolític ampli, tal com ens hem pro-posat com a direcció de recerca al projecte Trob-Eu (www.trob-eu.net) i a la base de dades Can çoners DB (candb.narpan.net; hi trobareu les lo-calitzacions actuals dels manuscrits que esmentem més endavant). Hem volgut afegir a aquesta anàli-si els cançoners, és a dir, els reculls manuscrits que actualment ens per-meten llegir la lírica dels trobadors i que són testimoni de la importància que va rebre durant aquests segles i més enllà, però que també donen claus precioses per definir la cultura dels centres comitents. Recordem que la còpia de manuscrits trobadorescos presenta un retard considerable res-pecte al conreu: si situem l'origen de la lírica dels trobadors al pas del segle XI al XII, els primers manuscrits conservats

All’interno della coperta anteriore di un registro che raccoglie
atti notarili del governo municipale di Girona, redatti tra il 1370 e l’autunno del 1372, figurano otto hexasyllabes che corrispondono ai proverbi 166 e 166bis dei Verses proverbials del trovatore Cerverí de Girona. Si tratta, quindi, di un testimone inedito, ancorché molto ridotto,
di questo componimento cerverino che da un lato offre una nuova traccia per lo studio della diffusione della letteratura gnomica in volgare
nel Trecento e della ricezione dell’opera di Cerverí, dall’altro si rivela
di non minore interesse poiché raccoglie alcune frasi in italiano, con
piccole glosse interlineari di carattere linguistico. Pur trattandosi di
esempio di cultura notarile, una serie di tratti allontanano però il testimone dalla maniera consueta in cui tale cultura è riflessa in questa
tipologia di registri, sia per la cura della trascrizione, sia per l’impiego
di lingue volgari, sia per la stretta associazione con il nome del notaio,
che compare nella sottoscrizione con la forma «Ramon sa Brugera».
Tale vincolo con il nome dello scrivano dei magistrati municipali
di Girona ci ha portato a interrogarci sulla figura di Bruguera e, fin
dove lo permettono le fonti, sulla sua formazione e sull’ambiente culturalei n cui si muoveva.

This article presents the principal characteristics and problems that arise from study of the poetic language of the medieval Catalan tradition; it comments on some interesting cases in order to observe language use and evolution. What is unknown about Occitan as a poetic language must be articulated starting with the troubadour period, with regard to the troubadours’ linguistic consciousness and the purpose of the first poetic treatises. The examples studied (Cerverí de Girona, Ramon Llull, Ramon Muntaner, and the verse-narrative corpus) fall within the context of the maintenance of the poetic use of Occitan in a  multilingual culture. Along these lines, a study of the poetic language of medieval Catalonia is also consequential for understanding two important phenomena in late medieval Romance culture: the diffusion of the verse-narrative model and the tradition of vernacular poetic treatises.

A cura de Vicenç Beltran Pepió, Tomàs Martínez Romero, Irene Capdevila Arrizabalaga.
Aquest volum que ara editem és conseqüència directa d’un dels objectius principals del projecte «Corpus des Troubadours»: l’estudi de la recepció, l’impacte i la importància dels trobadors en la història europea, i més particularment de l’empremta dels trobadors catalans i de la tradició literària occitana a Catalunya. La feliç commemoració del setè centenari de la mort de Ramon Llull el 1316 ha estat una excusa immillorable per aplegar un conjunt de col·laboracions al voltant de la figura del pensador mallorquí, del seu món i de les veus anteriors i coetànies, algunes de les quals l’influeixen de manera determinant.

Vient de paraître aux Éditions Honoré Champion

La Vierge dans les arts et les littératures du Moyen Âge
Actes du colloque de Perpignan du 17 au 19 octobre 2013
Sous la direction de Paul Bretel, Michel Adroher et Aymat Catafau

Nouvelle bibliothèque du Moyen Âge No 120
2017. 428 p., broché, 15,5 × 23,5 cm.
ISBN 978-2-7453-3604-0. 58 €



La dévotion à la Mère de Dieu a produit dans tous les domaines de l’art et de la pensée des monuments qui comptent parmi les plus beaux et les plus émouvants des derniers siècles du Moyen Âge. Dans cet ouvrage, historiens, historiens de l’art, spécialistes des littératures française, anglaise, occitane, catalane se sont employés à défricher et à approfondir de nouvelles thématiques. Ce recueil, La Vierge dans la littérature et les arts du Moyen Âge, est ambitieux et cohérent dans sa diversité même. L’étude des représentations littéraires ou artistiques de la belle Dame y est nourrie et éclairée par l’histoire de la spiritualité et du dogme marials.


* * *

Devotion to the Mother of God has resulted in some of the finest and most moving works of art and literature of the late Middle Ages. These conference proceedings study the literary and artistic representations of the Virgin Mary, while also delving into the history of Marian spirituality and dogma.



La Table des matières est disponible sur la fiche de cet ouvrage, à l’adresse : www.honorechampion.com

---------
Cet ouvrage est disponible à la Librairie Honoré Champion 3 rue Corneille 75006 Paris - 01 46 34 02 29
ou chez votre libraire habituel.