a Qué és una cél-lula? Un dels objectius principals de la ciéncia ha estat comprendre de qué estaven formats els éssers vius. Els avencos técnics han estat crucials per aconseguir-ho. Un dels més importants va ser Vinvent del microscopi, fet per Zacharias Janssen el 1590. El 1665, Robert Hooke va observar unes cel-les buides en una lamina de suro iels va donar el nom de cél-lules. Les cél-lules son les estructures més petites a les quals es pot considerar éssers vius. Tenen capacitat per no- drir-se, relacionar-se amb el medi i reproduir-se. Tots els éssers vius es- tan constituits per una o diverses céllules i cada céllula sorgeix d’una altra d’anterior per divisié d’aquesta El que Hooke va observar eren ls buits detxats per clues vogetals Ja desaparegudes en mori el text. Les parts de la cél-tula Encara que hi ha diversos tipus de cél-lules, totes comparteixen unes estructures basiques: ‘Membrana plasmatica. fs una capa prima, consttuda majoritriament per fipids, que recobreix total cél lula. Té com a funcié principal reguiar el pas de substincies entre exterior interior CCitoplasma. fel continguit intern dela céVula, Est consttuit per un ult viscds on ¢s poden trobar dverses estructures antomenades organs Material genetic. Consttuit sobretot per DNA, Conté la informaci6 necessaria perque la céb-lula faci totes les seves activitats. Una copia aquest material genétic passa a cadascun dels descendents, fis microscopis permeten observa les cet ules a gran augment Tipus de cél-lules Segons on i com es trobi el material genétic, podem distingir dos tipus generals de cél-lules troba dispers + Procariotes. En aquestes, el material gendtic pel citoplasma, + Eucariotes. Tenen bona part del material genétic a interior ’una estructura anomenada nucli, que té un emboleall propi 92 Bee Ecco eee ee ee ee eee ee eee eee eee oaLa cél-lula procariota Les cdLules procariotes sén les céllules d’organitzacié més sen- la i solen ser més petites que les eucariotes. Totes s6n de vida liure, 6s a dir, s6n organismes unicel-lulars, com els bacteris. Tot i que n’hi ha una gran varietat, en general les cél-lules proca- riotes presenten les estructures segiients + Es distingeixen perqué no tenen nucli, de manera que el seu material genetic es troba lliure en el citoplasma + A més de la membrana plasmatica, poden tenir una coberta rigida al seu voltant, anomenada paret cel-lular. La seva fun- cid és donar forma a la céllula i protegir-la. Alguns bacteris poden tenir una altra coberta addicional, la capsula bacteria- na * Només presenten un tipus d’organul citoplasmatic, els riboso- mes, unes estructures implicades en la produccié de proteines. + En alguns casos poden presentar flagels, unes prolongacions allargades que utilitzen per desplagar-se. Parts d’una cél-lula procariota Material gondtic ribosomes: Membrane plasmatica celular capsula © Per qué es diu que la célula és estructura ‘més petita amb vida propia? de les céblules? coternwe lective = ee Ccaviutaprocariota vista al microscopl G Fixa'ten la fotogratia indica quines parts de la célula procariota hi reconelxes. Flagel ee bacteriana ACTIVITATS @ Een veritables célules les estructures © comes aisposa el material genétic en una cel ula ue va observar Robert Hooke? procariota? 1 en una cétula eucariota? uina diferencia hi ha entre la membrana plasmatica ila paret celular en un bacter!? Quin altre embocall posseeixen? Quins organuls ©) Pera qué serveix la membrana plasmatica citoplasmatics tenen?esesos siecle $ organuls i les seves funcions organuls presents en les cél-lules eucariotes tenen formes di- nts i cadascun realitza una funcid. Organul membrands format per + Reticle endoplasmatic rugés (RER). Presenta ribosomes en la seva superficie, jaixd li dona aspecte rugés. || Emmagatzema i transporta les proteines suctures serise membrana, formades que produelxen els ribosomes. dos elements. Estan implicades + Reticle endoplasmatic Ilis (REL). No té la produccié de proteines. Sén més ribosomes. Esta implicat en la producci6 fans que els dels procariotes. de lipids. unt de sacs aplanats, n les suosténcies fabricades Tenen doble membrana i estan retices, les emmagatzemen especialitzats en la produccié d’energia. | Petites vesicules implicades en la digestio. aliberen a exterior. Shiduuaterme la respiracio cellule. | de substancies complexes. — Cloroplasts Sas om ai \ | > = | = = “TRANS Cxganuls membranosos especialtzts cura sense membrana formada ena produccié de substancies organiques. dos centrfols Només es troben Contenen clorofilai shi cua terme CContenen una dissolucié aquosa, céHules animals. Estan implicats _la fotosintesiutiitzant renergia soar, Paden ocupar bona part del citoplesma el moviment ien a divisié cellular, | Sonexclusius de les cétlules vegetals. de les cél-ules vegetals. ) ACTIVITATS: Per que les cél-lules vegetals tenen forma regular i les animals no? Rolaciona els organuls segients tenint en compte la funcié que fan: reticle endoplasmatic lis irugés, ribosomes i aparell de Goigl Quins organuls s6n exclusius de les c&!-lules animals? | de les vegetals? | i ij |ACTIVITATS: ‘© Explica les diferencies centre la cBtula que forma “un organisme uniceiular {les que formen un altre plurice! ular @ En qué es diferencien els touts dels organs? G Ales plantes, és possible ‘robar teats, organs ‘i sistemes? Posa’n un exemple. a Els nivells d’organitzacio Hi ha una gran varietat d’éssers vius. Una manera d’organitzar aquesta diversitat és ordenar-los segons la complexitat. Tenint en compte aquest criteri, es distingeixen dos grans grups: + Essers vius unicel-lulars. Sén els més senzills, com els bacte- ris. La seva tinica célula viu independent i realitza les funcions de cada individu. + Essers vius pluricel-lulars. Estan constituits per més d’una céblula. Dins d’aquest grup hi ha els éssers vius amb una orga- nitzaci6 més complexa, com les plantes, els fongs i els animals. Les seves cél-lules s’especialitzen a fer unes funcions concretes i depenen les unes de les altres per sobreviure. Nivells d’organitzacié cel-lular En els organismes més complexos, com ara les plantes iels animals, es poden distingir els nivells dorganitzacié cel-lular segiients: * Teixits. Estan constituits per agrupacions de cél-lules sem- blants que fan la mateixa activitat. Per exemple, el teixit ner- vids. * Organs. Estan constituits per diversos teixits que en conjunt duen a terme una funcié determinada, Per exemple, el cervell * Sistemes i aparells. En tots dos casos estan formats per un conjunt d’organs que actuen de manera coordinada, Per exem- ple, el sistema nervids i 'aparell locomotor Aparell locomotor céttuia cettula muscularINTERPRETA LA IMATGE CObserva la classificacio taxondmica del tigre | escriu els noms dels taxons als quals pertany, comengant pel que agrupa el major nombre diindividus, nimals Filum: Cordats @ e a 8 2 2 25 @ La Classificaci6 dels éssers vius Per poder estudiar la gran diversitat present en el nostre planeta és necessari identificar, agrupar i ordenar els éssers vius; és a dir, classificar-los. La ciéncia encarregada de classificar els éssers vius s‘anomena taxonomia. La taxonomia estableix una classificaci6 jerarquica que agrupa els, éssers vius que tenen caracteristiques comunes, per a aix6 utilitza criteris que poden ser de dos tipus diferent: * Artificials. Sén els que només consideren algunes caracteris- tiques externes dels éssers vius, com la forma, la mida 0 el co- lor, ino tenen en compte les relacions de parentiu, Sén les que van utilitzar els primers naturalistes j les que s‘utilitzen actual- ment en les guies de camp i claus d’identificacié d’éssers vius. * Naturals. Aquests criteris busquen relacions de parentiu a par tirde les semblances que hi ha, no només en les carateristiques externes dels éssers vius, sind també en la seva composici6 genética. Sén els que s‘utilitzen actualment per a la seva ficaci6, de manera que, aquells amb caracteristiques comunes s‘inclouen en un mateix grup. A continuacié, els grups sem- blants s‘inclouen en altres més amplis i aixi successivament, Cada un d’aquests grups es denomina categoria taxonomica © taxon Classificaci6 taxondmica del tigre Classe: Mamiters Ordre: Carnivors Familia: Felids Genere: Panthera 2 ie » & Panthers: aeRegne dels protoctists El formen els protozous i les algues. Tipus de nutricio: autotrota oheterotrofa Organitzacié cellular: Unicelular pluricel-tular. ‘Tipus de cél-tula: eucoriota Preséncia de teixits: sense toinits, Alig unice} ular. Protozou: parameci. Regne de les moneres Is bacteris pertanyen a aquest regne ‘Alga pluricel lar. Tipus de nutrici6: autdtrofa oheterdtofa organitzacié celular: uniceltur ‘Tipus de céblula: procerota Preséncia de telxits: sense telets acter de tipus wie. Cianobacters del genere Nostoc cass | )identificar éssers vius amb una clau dicotomica Les claus dicotomiques sutlitzen per identificar gruns concrets d’éssers vius. En una clau dicotémica sempre es plantegen dues opcions sobre alguna de les les carateristiques de 'ésser viu que volem identificar. bservem la caracteristca que tei escollim aquella opcio El procés es repetei fins que arribem a identificar-o, Classifiquem una alga amb la clau dicotomica seguent. En el pas 1 escollim onc b), perqué les algues tenen cél-lules eucariates, | passer al pas 2. Com ‘que les algues no tenen tebits, escollim Yopcié a) i anem al pas 3. Les algues sn autotrofes, i concloem en 'opcid a) REGNE DELS PROTOCTISTS. REGNE DE LES MONERES 4. a) Tenen cébluies procariotes by Tenen cellules eucariotes Aanar a2 a au dicotdmic 2. a) No tenen teixits Anar a 3 @ uuitiza ta ciau dicotdmica per classiicar es éssers vius by Sitenen tr Anara4 segtients. 3. a) Nutricié autotofa oheterdtrofa REGNE DELS PROTOCTISTS. = calamer b) Nutrci6 neterdtrofa REGNE DELS FONGS « Pettnia, 4, a) Nutricié autdtrofa REGNE DE LES PLANTES + xampinyé. REGNE DELS ANIMALS + acter scherichia cot bb) Nutricié heterdtrofaSUM. Copia i completa els continguts que falten. * Les caracteristiques que permeten ciferenciar ls éssers vius de la matéria inerta son *+ Les substancies inorganiques son * Les substancies arganiques son tres funcions vitals son * Segons la nutricié es distingelxen dos tipus dressers vius: + Lacdilula és * Les parts més importants d'una céHula son ‘+ Les cBbules procariotes es caracteritzen per *+ Les celles eucatiotes es ceracteritzen per * Els nivells c'organitzacié cel-ular son * La taxonomia és + Una espacie és * En 'actualita, els éssers vius es classifiquen en cine regnes. Escriu en dues columnes les paraules segiients irelaciona-tes amb fletxes. bioelement-sals minerals - gh lipid - Acid nucleic (0880s - grelx-glucosa - DNA - carbon Escriu oracions sobre les cé!-ules procariotes Que incloguin els termes segiients per a cada cas, a) Ribosomes -organuls- procariotes 5) DNA. informacié - descendents, ©) Membrana plasmatica - cépsula - paret cellular, Copia i completa fa taulla amb els noms dels organuls cetlulars corresponents, Cel. ules vegetals Ccélules animals ribosomes - reticle endoplasmatic lis entrosoma - cloroplast- mitocond-nucli reticle endoplasmatic rugés - vactiol central ‘aparell de Golgi Copia el dibuix i escriu el nom de les parts indicades. Ordena els nivells d organitzacio segiients de major @ menor complexitat i defineix-los, si mes | aparells - tebvts -cBl-ules indivi - organs Observa les imatges i respon a les preguntes segients. €) Quins éssers vius ce les imatges s6n uniceHulars? i pluriceHtulars? ) Quins tipus de catlules presenta cadascun ells? ©) Quins presenten nutricié eutbtrota? Uheterotr Copia la taula i completa-la amb les carateristiques de cada regne, oe | maa |PRACTICA Indica a quin organul o estructura ce-lular es refereix “cada apartat 2) Capa prima, constituida majoritariament per lids, que recobreix tota la c8-ula ) Orgénulrelacionat amb la produccié d'energia, Estructura sense membrana que només és present. en les céHules animals, ©) Organul exclusiu de les cules vegetals on sfelaboren substancies organiques. ©) Zona on es troba el material genitic en les célHules eucariotes. © Copia el dibuix del microscopi i assenyala les parts “ segtients, Objectiu Ocular Revolver Cargol macrometric Platina Cargol micrometric Font de tum AMPLIA Un origen bacteria Les primeres cét-ules quo van habitar el nostre planeta van ser procariotes, molt similars als actuals bacteris En un principi, totes presentaven nutricio heterdtrofa i sfalimentaven unes de les altres, Perd amb el temps van aparéixer algunes célules autotrofes amb la capacitat de fer la fotosintesi Es creu que un bacteri heterdtrof es deuria alimentar d'un altre heterotrof i, en comptes de digerir-lo, vva sobreviure al seu interior. Per una banda, + theterdtrof rebia aliment de Yautotrof en forma de matéria organica i, per altra, fautdtrof rebia proteccié en front d'altres bacteris heteratrofs, Passat un temps, el bacteri autotrof va donar lloc @ organuls cel-ulars denominats cloroplests, Uneterotrof va augmentar de mida i el seu material sgenétic es va envoltar d'una membrana, formant ln nucli. va apareixer la céllula eucariota de pica-soques. Ficus vnots DDendrocopos major endrocopes medius. 2) Indica quin és el genere dls ocells de les fotograties, ) Tots sn de la mateixa espécie? Podiia ser que altres organuls, com els mitocondris, hhaguessin tingut un origen similar. En aquest cas, a partir d'un bacteri heterétrof molt eficag en la produccié d'energia, ‘S>) @ COMPRENSIO LECTORA. Respon a les preguntes. 2) De que s'aiimentaven les primeres céules que van habitar el planeta Terra? 'b) Quin benefici va obtenir el bacteri que va donar loc as cloroplasts en a relacio descita enel text? ©) Quines diferéncies hi va haver ente les primeres Cét-lules procariotes i eucariotes? S) @ exeressi6 eScrra. Descriu pas a pas com 5 creu que es van originar els mitocondris. Segueix el model dels cloroplests. 108