Tshivenḓa

Tshivenḓa
Tshivenḓa (chivenda)
Altres noms	sotho, sotho meridional, sesotho meridional
Tipus	llengua natural i llengua viva
Ús
Parlants	1.1 milions
Parlants nadius	1.300.000 (2011 )
Parlat a	Província de Limpopo
Oficial a	Sud-àfrica, Zimbàbue
Autòcton de	Àfrica meridional
Estat	Sud-àfrica, Zimbàbue
Classificació lingüística
	llengua humana; llengües nigerocongoleses; llengües congoatlàntiques; llengües volta-congoleses; llengües Benué-Congo; llengües bantoides; llengües bantoides meridionals; llengües bantus; llengües bantu orientals; llengües bantus meridionals
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet llatí
Institució de normalització	Pan South African Language Board
Codis
ISO 639-1	ve
ISO 639-2	ven
ISO 639-3	ven
SIL	ven
Glottolog	vend1245
Linguasphere	99-AUT-b
Ethnologue	ven
IETF	ve

El Tshivenḓa (o venda, o Luvenḓa) és una llengua bantu oficial de Sud-àfrica. També es parla a Zimbàbue. El 2006 hi el Tshivenḓa tenia 1.100.000 parlants.^[2] La majoria dels parlants de venda viuen al nord de Sud-àfrica, sobretot a la Província de Limpopo, tot i que un 10% viuen a Zimbàbue. El venda és pròxim al kalanga (shona occidental), parlat a Botswana i a Zimbàbue. Durant l'Apartheid sud-africà, el bantustan de Venda fou creat perquè hi visquessin els parlants de venda sud-africans.

Distribució geogràfica i dialectologia

Distribució geogràfica del Tshivenda a Sud-àfrica: proporció de la població que parla venda a casa.
  0–20%

  20–40%

  40–60%

  60–80%

  80–100%

Distribució geogràfica dels Tshivenda a Sud-àfrica: densitat dels parladors de Tshivenda com a primera llengua.
  <1 /km²

  1–3 /km²

  3–10 /km²

  10–30 /km²

  30–100 /km²

  100–300 /km²

  300–1000 /km²

  1000–3000 /km²

  >3000 /km²

A Sud-àfrica hi ha 1.210.000 parlants de venda segons el cens del 2011, tot i que el nombre de venda-parlants està augmentant. El nombre total de venda-parlants en tots els països és d'1.294.000, però hi ha 1.7.000.000 persones que utilitzen el thsivenda com a segona llengua.^[2] A Sud-àfrica, els parlants de Tsivenda estan concentrats a les següents zones: municipalitat de Makhado (35.000), municipalitat de Thulamela (370.000), municipalitat de Musina (35.000) i municipalitat de Mutale (89.000). Al districte de Vhembe hi ha 844.000 venda-parlants. A la Província de Gauteng hi ha 275.000 venda-parlants. Això, juntament amb uns 10.000 venda-parlants que viuen en altres zones de Sud-àfrica, fa que en aquest país hi hagi 1,2 milions de persones que parlen aquest idiomna (2,2% de la població total). Els venda-parlants són la segona minoria lingüística més petita de Sud-àfrica, després dels parlants d'isiNdebele (ndebele meridional), que hi té 1.1 milions de parlants. Segons l'ethnologue, la majoria dels venda-parlants viuen a la Província de Limpopo.^[1] A Sud-àfrica hi ha els següents dialectes del tshivenda: guvhu, ilafuri (venda occidental), lembetu, manda (venda central), mbedzi (venda oriental), phani, ronga (venda del sud-est) i tavha-tshindi.^[2]

A Zimbàbue hi ha 84.000 parlants de venda (1989), sobretot al sud i al sud-est del país, a la zona de la frontera amb Sud-àfrica. A Zimbàbue es parlen els dialectes phani i tavhatsindi.^[1]

Història

El tshivenda va emergir com una llengua separada en el segle XVI a la zona septentrional del Transvaal i a la frontera de Zimbàbue amb Sud-àfrica.^[3]

Al segle XX el tshivenda tenia un vocabulari similar al sesotho però a nivell gramatical era més similar als dialectes del shona.^[3]

Escriptura i alfabet

La llengua tshivenda utilitza l'alfabet llatí en l'escriptura, tot i que té cinc lletres addicionals - hi ha quatre consonants dentals amb accent circumflex sota la lletra (ḓ, ḽ, ṋ, ṱ) i un punt diacrític sobre la velar ṅ-. Hi ha cinc lletres vocals que s'utilitzen per a escriure set vocals. Els lleres C, J i Q són utilitzades només en paraules i noms estrangers.

L'alfabet venda
A a	B b	(C c)	D d	Ḓ ḓ	E e	F f	G g
H h	I i	(J j)	K k	L l	Ḽ ḽ	M m	N n
Ṋ ṋ	Ṅ ṅ	O o	P p	(Q q)	R r	S s	T t
Ṱ ṱ	U u	V v	W w	X x	Y y	Z z

El tshivenda distingeix les consonants dentals ṱ, ṱh, ḓ, 'ṋ, ḽ de les alveolars t, th, d, n, l, així com les labiodentals f, v de les bilabials fh, vh. No hi ha consonants de click; x té el so de ch (del Bach de l'anglès). Com en altres llengües sud-africanes com el zulu, ph, ṱh, th i kh són aspirades i p, ṱ, t i k són ejectives.

pʰ		t̪ʰ	tʰ			kʰ	kʷʰ
pʼ		t̪ʼ	tʼ			kʼ	pʷʼ
b		d̪	d	dʲ		ɡ	bʷ
	pfʰ		tsʰ	tsʷʰ	tʃʰ
	bv		dz	dzʷ	dʒ
ɸ	f		s	sʷ	ʃ	x		h
β	v		z	zʷ	ʒ
m		n̪	n		ɲ	ŋ	ŋʷ
		l̪	l
			r
					j		w

Hi ha canvis en les consonants, d'un so més suau a un de més fort () en els sons /ɸ β s ʃ x h l̪ l r w/ després dels prefixos nasals com [pʰ? b tsʰ tʃʰ kʰ? pʰ d̪ d d b].^[4]

lletre(s)	valor(s) en IPA	notes
a	[a], [ɔ]
b	[b]
bv	[b̪v]
bw	[bɣw] or [bj]	Varia segons el dialecte
d	[d]
dz	[d͡z]
dzh	[d͡ʒ]	semblant a la "j" de l'anglès
dzw	[d͡zw]
ḓ	[d̪]
e	[ɛ], [e]
f	[f]
fh	[ɸ]
g	[ɡ]
h	[ɦ], [h]	pronunciat [h] abans de la e.
hw	[ɣw]
i	[i]
k	[kˀ]
kh	[kʰ]
khw	[kʰw]
l	[ɭ]
ḽ	[l̪]
m	[m], [m̩]	M és sil·làbica [m̩], quan la següent síl·laba comença amb m.
n	[n], [n̩]	N és sil·làbica quan la següent síl·laba comença amb n.
ng	[ŋɡ]
ny	[ɲ]
nz	[nd͡z]
ṋ	[n̪]
ṅ	[ŋ]
ṅw	[ŋw]
o	[ɔ], [o]
p	[pˀ]
ph	[pʰ]
pf	[p̪f]
pfh	[p̪fʰ]
r	[ɾ]
s	[s]
sh	[ʃ]
sw	[ʂ]
t	[tˀ]
th	[tʰ]
ts	[t͡s]
tsh	[t͡ʃʰ]
tsw	[t͡sw]
ty	[c]
ṱ	[t̪]
ṱh	[t̪h]
u	[u]
v	[v]
vh	[β]
w	[w]
x	[x]	semblant a la ch de l'escocès 'loch.'
xw	[xw]
y	[j]
z	[z]
zh	[ʒ]
zw	[ʐ]

To

el tshivenḓa té un to simple específic, l' (sard), amb síl·labes que tenen un to baix. La caiguda fonètica passa, però només en seqüències de més d'una vocal o en la penúltima síl·laba en la qual la vocal és llarga. Els patrons de to existeixen independentment de les consonants i vocals d'una paraula: això significa que són paraules tonals. El to del venda també segueix el rol de Meeussen: quan una paraula comença amb un to alt és precedida per aquest to alt, el seu to alt es perd (no hi poden haver dos tons alts adjacents en una paraula). Els patrons de to de les paraules del tshivenda són:

Paraula	Patró	Després L	Després H	Notes
thamana	–.–.–	thàmà:nà	thámâ:nà	El to baix no marcat cau després d'un to alt.
dukaná	–.–.H	dùkà:ná	dúkâ:ná	Hi ha un diferencia de to alt però baixa abans del to alt final.
danána	–.H.–	dàná:nà	dánâ:nà	Els pics de to en la síl·laba tònica; tenen un to alt no adjacent que els precedeix
phaphána	–.H.–	phàphá:ná	pháphâ:nà
mádzhie	H.–	má:dzhíè	mâ:dzhìè	Diferencial de to alt inicial; el to inicial es perd després d'un to alt que el precedeix immediatament.
dákalo	H.–.–	dáká:lò	dákà:lò
khókholá	H.–.H	khókhô:lá	khókhò:lá

Unicodi

Les lletres extres tenen els següents noms en l'unicode:

Ḓ U+1E12 LLETRA LLATINA MAJÚSCULA D AMB CIRCUMFLEX A SOTA
ḓ U+1E13 LLETRA LLATINA MINÚSCULA D AMB CIRCUMFLEX A SOTA
Ḽ U+1E3C LLETRA LLATINA MAJÚSCULA L AMB CIRCUMFLEX A SOTA
ḽ U+1E3D LLETRA LLATINA MINÚSCULA L AMB CIRCUMFLEX A SOTA
Ṅ U+1E44 LLETRA LLATINA MAJÚSCULA N AMB DOT A SOBRE
ṅ U+1E45 LLETRA LLATINA MINÚSCULA N AMB DOT A SOBRE
Ṋ U+1E4A LLETRA LLATINA MAJÚSCULA N AMB CIRCUMFLEX A SOTA
ṋ U+1E4B LLETRA LLATINA MINÚSCULA N AMB CIRCUMFLEX A SOTA
Ṱ U+1E70 LLETRA MAJÚSCULA LLATINA T AMB CIRCUMFLEX A SOTA
ṱ U+1E71 LLETRA MINÚSCULA LLATINA T AMB CIRCUMFLEX A SOTA

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 «venda a l'ethnologue». [Consulta: 30 abril 2014].
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 «Venda a l'ethnologue». [Consulta: 29 abril 2014].
↑ ^3,0 ^3,1 «venda a countrystudies.us/south-afridca». [Consulta: 6 maig 2014].
↑ Jeff Mielke, 2008. The emergence of distinctive features, p 139ff

Bibliografia

Hi ha una [[:{{{1}}}:|edició en tshivenḓa]] de la Viquipèdia

[ethnologue1-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 «venda a l'ethnologue». [Consulta: 30 abril 2014].

[ethnologue-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 «Venda a l'ethnologue». [Consulta: 29 abril 2014].

[countrystudies-3] 3,0 ^3,1 «venda a countrystudies.us/south-afridca». [Consulta: 6 maig 2014].

[4] Jeff Mielke, 2008. The emergence of distinctive features, p 139ff

[1]

[2]

[3]

[4]

Llengües de Zimbàbue
Llengües oficials	Chewa Chibarwe Anglès Kalanga Koisan Nambya Ndau Ndebele Xona Sesotho Chitonga Tsonga Tswana Venda Xosa Llengua de signes
Llengües no oficials	Dombe Fanagalo Kunda Lozi Manyika Tsoa Tswa