Swati
| SiSwati (siswatʼi) | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Altres noms | Isiswazi, Ngwane, Phuthi, Siswati, Swazi, Tekela, Tekeza | ||||
| Tipus | llengua i llengua viva  | ||||
| Ús | |||||
| Parlants | 2.608.300 (2016)[1] | ||||
| Parlants nadius | 2.034.200 | ||||
| Rànquing | Oficial a Swazilàndia i a Sud-àfrica | ||||
| Parlat a | Sud-àfrica, Moçambic i Mpumalanga | ||||
| Autòcton de | Sud-est d'Àfrica | ||||
| Estat |  Eswatini 1.090.000 Sud-àfrica 1.380.000 Lesotho 52.000 Zimbàbue 52.000 Moçambic 1.800[2] | ||||
 | |||||
Distribució geogràfica del Swazi a Sud-àfrica: densitat de parlants de Swazi com a llengua materna.
| |||||
| Classificació lingüística | |||||
| llengua humana llengües nigerocongoleses llengües congoatlàntiques llengües volta-congoleses llengües Benué-Congo llengües bantoides llengües bantoides meridionals llengües bantus llengües bantu orientals llengües bantus meridionals llengües nguni | |||||
| Característiques | |||||
| Sistema d'escriptura | alfabet llatí | ||||
| Institució de normalització | Pan South African Language Board i Siswati Language Board (en)  | ||||
| Codis | |||||
| ISO 639-1 | ssw | ||||
| ISO 639-2 | ssw | ||||
| ISO 639-3 | ssw | ||||
| SIL | swat1243 | ||||
| Glottolog | swat1243 | ||||
| Linguasphere | 99-AUT-fe | ||||
| Ethnologue | ssw | ||||
| IETF | ss | ||||
| 0–20% 20–40% 40–60% | 60–80% 80–100% |
El swati o swazi[3][4] és una llengua Bantu del grup Nguni parlat a Swazilàndia i Sud-àfrica per l'ètnia Swazi.
Extensió geogràfica i estatus
[modifica]El Swati és oficial a Swazilàndia, al costat de l'anglès, on és parlat com a primera llengua per 980.000 persones (2006), i és una de les onze llengües oficials a Sud-àfrica, on 1.300.000 parlants el tenen com a llengua materna, i fins a 2.400.000 parlants el coneixen i el poden usar com a segona llengua. A més, hi ha 43.000 parlants de swazi a Lesotho i 1.200 a Moçambic, països on no és reconegut.[2]
A Lesotho el Swati és conegut com a Phuthi o Sephuthi. A Moçambic, on se l'anomena Swati, Siswati, Siswazi, Swazi, Tekela o Tekeza, és parlat a la província de Maputo, a l'oest de la capital. A Sud-àfrica, on es coneix amb els noms de Siswati, Siswazi, Swazi, Tekela, Tekeza, Thithiza o Yeyeza, es parla a les províncies de KwaZulu-Natal i Mpumalanga.[2]
El swati és una llengua propera o semblant a les altres llengües Nguni Tekela, com el Phuthi i el Ndebele del Transvaal del nord, però és també molt propera a les llengües Nguni Zunda, com el Zulu, el Ndebele del sud, el Ndebele del nord i el Xhosa.
Dialectes
[modifica]El Swati que es parla a Swazilàndia (eSwatini) es pot dividir en quatre dialectes, corresponents a les quatre províncies administratives del país: Hhohho, Lubombo, Manzini, i Shiselweni.
El Swati té una varietat estàndard, prestigiada, parlada principalment al nord, centre i sud-oest del país, mentre que a la resta del territori es parla una altra varietat menys prestigiada.
A l'extrem sud, sobretot a ciutats com Nhlangano i Hlatikhulu, es parla una varietat amb molta influència del Zulu. Molts parlants no la consideren pròpiament una varietat del Swati sinó que s'hi refereixen com el segon dialecte del país.
Els swatiparlants de Swazilàndia veuen la parla dels nombrosos swatiparlants de Sud-àfrica (principalment a la província de Mpumalanga i a Soweto) com una forma no estàndard de la llengua.
A diferència de la varietat del sud de Swazilàndia, la varietat de Mpumalanga sembla menys influïda pel Zulu, i per tant es considera més propera al swati estàndard. No obstant això, aquesta varietat de Mpumalanga té uns patrons d'entonació, i de to diferents. L'entonació i l'accentuació del swati de Mpumalanga sonen estranys a l'orella d'un Swazilandès. Aquesta varietat sud-africana del swati rep la influència d'altres llengües sud-africanes properes al swati.
Una característica de la varietat estàndard prestigiada (parlada al nord i al centre de Swazilàndia) és l'estil d'elocució reial, lenta i molt emfàtica, que pretesament sona "mel·líflua" a les orelles de qui la sent.
Algunes paraules o frases comunes
[modifica]| Català | Swati |
|---|---|
| Benvingut | Sondzela |
| Gràcies | Siyabonga |
| Bon dia / Hola | Sawubona |
| Adéu | Sala kahle / Hamba kahle |
| Prohibit fumar | Akubhenywa |
| No funciona / (Fora de servei) | Akungenwa |
| Compte amb l'esglaó | Caphela sitebhisi |
| Compte! | Caphela! |
| Feliç aniversari / Per molts anys | Lusuku lwekutalwa loluhle |
| Bones Festes | Tilokotfo letinhle kulesikhatsi semnyaka |
| Bon Nadal | Khisimusi lomuhle |
| Bon Nadal i Feliç Any Nou | Khisimusi lomuhle kanye neMnyaka lomusha lonenjabulo |
Referències
[modifica]- ↑ Swati a The Joshua Project
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Swati». Ethnologue. [Consulta: 24 febrer 2015].
- ↑ El Diccionari de Llengües del món del TERMCAT dona com a entrada principal swati, mentre que swazi és un sinònim complementari al costat de: isiswazi, phuthi, siswati, tekela, tekeza.
- ↑ El motiu de l'alternança del nom swazi amb z i swati amb t és a causa que en Zulu, (llengua a través de la qual pot haver arribat el nom internacionalment) és swazi, però en swati el nom és SiSwati, segons Ethnologue.
Enllaços externs
[modifica]
Software
[modifica]- Projecte per traduir software lliure en Swazi Arxivat 2007-01-14 a Wayback Machine.
- Educció Swazi d'OpenOffice.org Arxivat 2007-03-24 a Wayback Machine.
- Corrector ortogràfic swazi per OpenOffice.org i Mozilla (basic) Arxivat 2007-01-14 a Wayback Machine.
| Official | |
|---|---|
| No oficials | |
| Llengua de signes | |
| Oficials | |||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Llengües no oficials reconegudess mencionades en la Constitució de 1996 |
| ||||||||||
| Altres |
| ||||||||||
| Llengües oficials |
|
|---|---|
| Llengües no oficials | |
| Llengües immigrants | |
