Marco Lucchinelli

Carrera esportiva
Nacionalitat	Itàlia
Temporades	1975 – 1986
Equips	Honda, Suzuki, Yamaha, Cagiva
Palmarès en velocitat
CIV	2 500cc (1980-1981)

Marco Lucchinelli
	; Lucchinelli havent guanyat el Dutch TT a Assen (1981)
Biografia
Naixement	26 juny 1954 (70 anys); Bolano (Itàlia)
Altres noms	Crazy Horse
Activitat
Ocupació	pilot de motociclisme, comentarista esportiu, pilot d'automobilisme, director d'equip
Esport	motociclisme ; automobilisme
Premis
	(2019) Collar d'or al Mèrit Esportiu; (2017) MotoGP Legend ;

Marco Lucchinelli (Bolano, 26 de juny de 1954) és un antic pilot de motociclisme italià que va guanyar el campionat del món de 500cc amb Suzuki el 1981.^[1] El 2017 fou incorporat al Saló de la Fama de MotoGP.

Trajectòria esportiva

Lucchinelli va començar la seva carrera el 1975 amb una Laverda en curses de resistència. El seu pilotatge va impressionar prou a Yamaha com per a valdre-li una moto amb patrocini de fàbrica per al Campionat d'Itàlia, així com una inscripció al Gran Premi de les Nacions de 1975 a la classe de 350cc.

El 1976 va pilotar una Suzuki al Campionat del Món de 500cc i va acabar-lo en quart lloc final després d'haver obtingut dos segons llocs, un tercer i un de quart. Es va guanyar el sobrenom de Crazy Horse pel seu estil de pilotatge salvatge, que atreia molts fans. Aquest estil de conducció sense por també implicava, però, que caigués força sovint. La temporada de 1977 va baixar a l'onzè lloc final al mundial de 500 amb una Yamaha.

Lucchinelli (2) durant el Dutch TT d'Assen de 1981

Lucchinelli va tornar a Suzuki la temporada de 1978 i el 1980 va guanyar el seu primer Gran Premi de 500cc, concretament el d'Alemanya a Nürburgring. Acabà la temporada en tercer lloc final darrere de Kenny Roberts i Randy Mamola. La millor temporada de Lucchinelli va ser la de 1981: va començar l'any amb una victòria sobre Kenny Roberts a la prestigiosa Imola 200 italiana;^[2] després va obtenir cinc victòries en Gran Premi amb la Suzuki, amb el suport de Roberto Gallina, lluitant amb Randy Mamola fins a l'última cursa de la temporada abans de guanyar el mundial de 500cc.^[3] El 1982, l'italià va acceptar l'oferta d'Honda per a pilotar la nova NS500 tricilíndrica amb Freddie Spencer i Takazumi Katayama de companys. Aquell any no va destacar i Franco Uncini va acabar guanyant el campionat per a l'equip Roberto Gallina-Suzuki, el mateix pel qual l'havia guanyat Lucchinelli l'any anterior.

Després d'una altra temporada fluixa amb Honda el 1983, Lucchinelli va entrar a l'equip de Cagiva i s'hi va estar durant les temporades de 1984 i 1985 abans de retirar-se dels Grans Premis. Llavors va provar sort a les curses d'automobilisme i va participar a la prova italiana de la temporada de Fórmula 3000 de 1986 amb un Lola-Ford. El 1987 va tornar a les motos i va obtenir una sonada victòria a la Daytona Battle of the Twins amb una Ducati 851. El 1988 va disputar amb Ducati el Campionat del Món de Superbike, en què va guanyar dues curses abans d'assumir el rol de director d'equip de la marca.^[4] El 6 de desembre de 1991, Marco Lucchinelli va ser detingut per tinença de drogues i va passar una temporada a la presó durant la qual va lluitar amb èxit contra l'addicció a les drogues.^[5]

Un cop retirat de les competicions, Lucchinelli va fer de comentarista de televisió a les curses de motociclisme per a la cadena Eurosport. Tot i així, va tornar breument a les curses el 1998 tot participant als 1000 km de Monza i a la cursa inaugural de la International Sports Racing Series (ISRS) amb l'equip Centenari; no va poder prendre la sortida a Monza^[6] però va acabar sisè a la general (segon a la classe CN) a la cursa inaugural de l'ISRS.^[7]

Palmarès

Resultats al Mundial de motociclisme

Barem de puntuació de 1969 a 1987:

Posició	1	2	3	4	5	6	7	8	9	10
Punts	15	12	10	8	6	5	4	3	2	1

(Ids. Grans Premis | Llegenda) (Curses en negreta indiquen pole; curses en itàlica indiquen volta ràpida)

Any	Categoria	Moto	1	2	3	4	5	6	7	8	9	10	11	12	Posició	Punts
1975	350cc	Yamaha	FRA	ESP	AUT	GER	NAT 7	IOM	NED	FIN	CZE	YUG			32è	4
1976	350cc	Yamaha	FRA Ret	AUT	NAT	YUG	IOM	NED	FIN	CZE	GER	ESP			NC	0
1976	500cc	Suzuki	FRA 3	AUT 2	NAT DNS	IOM	NED	BEL	SWE 15	FIN 5	CZE Ret	GER 2			4t	40
1977	500cc	Suzuki	VEN 7	AUT DNS	GER 7	NAT Ret	FRA Ret	NED 6	BEL Ret	SWE Ret	FIN 2	CZE Ret	GBR		11è	25
1978	350cc	Yamaha	VEN	AUT	FRA	NAT 6	NED	SWE							18è	5
	350cc	Harley-Davidson							FIN Ret	GBR	GER	CZE	YUG		18è	5
	500cc	Suzuki	VEN	ESP Ret	AUT 4	FRA Ret	NAT 3	NED Ret	BEL 7	SWE Ret	FIN Ret	GBR 4	GER Ret		9è	30
1979	500cc	Suzuki	VEN	AUT 9	GER Ret	NAT Ret	ESP 10	YUG Ret	NED Ret	BEL DNS	SWE 7	FIN 9	GBR 9	FRA Ret	18è	11
1980	500cc	Suzuki	NAT Ret	ESP 2	FRA 3	NED Ret	BEL 2	FIN Ret	GBR 3	GER 1					3r	59
1981	500cc	Suzuki	AUT Ret	GER 3	NAT 5	FRA 1	YUG 2	NED 1	BEL 1	SM 1	GBR 19	FIN 1	SWE 9		1r	105
1982	500cc	Honda	ARG 5	AUT Ret	FRA DNS	ESP 5	NAT 5	NED Ret	BEL 6	YUG 8	GBR 17	SWE 5	SM 6	GER 5	8è	43
1983	500cc	Honda	RSA 9	FRA 2	NAT 10	GER 3	ESP Ret	AUT 7	YUG 9	NED Ret	BEL 7	GBR Ret	SWE 6	SM 4	7è	48
1984	500cc	Cagiva	RSA Ret	NAT Ret	ESP Ret	AUT Ret	GER	FRA DNS	YUG	NED Ret	BEL	GBR	SWE	SM	NC	0
1985	500cc	Cagiva	RSA	ESP	GER	NAT	AUT	YUG 15	NED Ret	BEL Ret	FRA	GBR	SWE	SM Ret	NC	0
1986	500cc	Cagiva	ESP	NAT Ret	GER	AUT	YUG	NED	BEL	FRA	GBR	SWE	SM		NC	0

Resultats al Mundial de Superbike

(Ids. Rondes | Llegenda) (Curses en negreta indiquen pole; curses en itàlica indiquen volta ràpida)

Amy	Moto	1		2		3		4		5		6		7		8		9		10		11		Pos	Pts
Amy	Moto	R1	R2	R1	R2	R1	R2	R1	R2	R1	R2	R1	R2	R1	R2	R1	R2	R1	R2	R1	R2	R1	R2	Pos	Pts
1988	Ducati	GBR 2	GBR 1	HUN 9	HUN Ret	GER 6	GER 11	AUT 1	AUT Ret	JPN 12	JPN Ret	FRA 10	FRA C	POR 3	POR 4	AUS	AUS	NZL	NZL					5è	63
1989	Ducati	GBR	GBR	HUN	HUN	CAN	CAN	USA	USA	AUT	AUT	FRA	FRA	JPN DNS	JPN DNS	GER Ret	GER 10	ITA 9	ITA DNS	AUS	AUS	NZL	NZL	42è	13

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marco Lucchinelli

↑ «Marco Lucchinelli career statistics» (en anglès). motogp.com. Arxivat de l'original el 2020-04-09. [Consulta: 15 març 2024].
↑ «Luchinelli wheels to win» (en anglès). Anchorage Daily News, 06-04-1981. Arxivat de l'original el 19/7/2012 [Consulta: 22 desembre 2010].
↑ Porcar, Joan «Velocidad. Campeonatos del Mundo» (en castellà). El año SOLO MOTO'81. SOLO MOTO [Barcelona], 12-1981, p. 58-63. «Lucchinelli dió forma a lo imposible: derrotar a Roberts»
↑ «Marco Lucchinelli career World Superbike statistics» (en anglès). worldsbk.com. Arxivat de l'original el 2009-04-10. [Consulta: 15 març 2024].
↑ «Lucchinelli, 5 anni per la " coca " : la cella mi ha aiutato» (en italià). corriere.it. Corriere della Sera, 17-11-1992. [Consulta: 15 març 2024].
↑ «Monza 1000 Kilometres 1998 - Race results» (en anglès). Racing Sports Cars. [Consulta: 21 juliol 2013].
↑ «International Sports Racing Series Paul Ricard 1998 - Race results» (en anglès). Racing Sports Cars. [Consulta: 21 juliol 2013].

[1] «Marco Lucchinelli career statistics» (en anglès). motogp.com. Arxivat de l'original el 2020-04-09. [Consulta: 15 març 2024].

[2] «Luchinelli wheels to win» (en anglès). Anchorage Daily News, 06-04-1981. Arxivat de l'original el 19/7/2012 [Consulta: 22 desembre 2010].

[3] Porcar, Joan «Velocidad. Campeonatos del Mundo» (en castellà). El año SOLO MOTO'81. SOLO MOTO [Barcelona], 12-1981, p. 58-63. «Lucchinelli dió forma a lo imposible: derrotar a Roberts»

[4] «Marco Lucchinelli career World Superbike statistics» (en anglès). worldsbk.com. Arxivat de l'original el 2009-04-10. [Consulta: 15 març 2024].

[5] «Lucchinelli, 5 anni per la " coca " : la cella mi ha aiutato» (en italià). corriere.it. Corriere della Sera, 17-11-1992. [Consulta: 15 març 2024].

[6] «Monza 1000 Kilometres 1998 - Race results» (en anglès). Racing Sports Cars. [Consulta: 21 juliol 2013].

[7] «International Sports Racing Series Paul Ricard 1998 - Race results» (en anglès). Racing Sports Cars. [Consulta: 21 juliol 2013].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]