Mà d'Irulegi
Imatge i transcripció de la mà d'Irulegi | |
Tipus | obra escultòrica, objecte arqueològic i inscripció |
---|---|
Creació | segle I aC |
Data de descobriment o invenció | 18 juny 2021 |
Lloc de descobriment | poblat d'Irulegui i Aranguren |
Material | bronze |
Mida | 127,9 () × 143,1 () × 1,09 () mm |
Llengua | valor desconegut |
Pes | 35,9 g |
Col·lecció | |
objecte arqueològic |
La mà d'Irulegi és un artefacte arqueològic trobat en un poblat de l'edat del ferro prop del castell d'Irulegi, a la vall de l'Aranguren.
Es tracta d'una téssera de bronze que conté una inscripció en una variant de l'escriptura ibèrica nord-oriental. Es creu que es tracta d'un text apotropaic, utilitzat per portar bona sort, col·locat a l'entrada d'una casa.
Va ser descoberta per l'arqueòleg Mattin Aiestaran el 18 de juny de 2021 i presentada a la premsa el 14 de novembre de 2022 pel Govern de Navarra i la Societat de Ciències Aranzadi.[1][2][3]
Context
[modifica]Es va trobar en un poblat de l'edat del ferro prop del Castell d'Irulegi. El poblat fou abandonat cap al segle i aC. Tenint en compte tot el material trobat a la zona, es pensa que els habitants van haver d'abandonar-ho tot a casa i fugir.[4]
Característiques
[modifica]El material de base és el bronze, i la seva pàtina és de 53% d'estany, 41% de coure i 2% de plom; una cosa habitual en els aliatges antics,[3] segons Aranzadi. Sembla una mà dreta a mida real.[3] La zona del palmell és plana i les ungles estan marcades, encara que tres dels dits no estan ben conservats.
Els dits estan mirant cap avall, la qual cosa es dedueix per un forat amb un diàmetre de sis mil·límetres i mig a la part superior, al voltant del canell. Després d'examinar l'entorn del forat, es va descobrir que la peça no estava penjada, sinó clavada a un suport tou, probablement fusta.[3] Fa 143 mil·límetres d'alçada, un mil·límetre de gruix i 128 d'ample, i pesa 36 grams.[3]
Text
[modifica]Tot i que la inscripció es pot llegir a partir de l'escriptura ibèrica nord-oriental, hi ha un signe en forma de "T" que només apareix en l'abecedari de Can Rodon[5] i dos tipus de monedes creades al País Basc: oTtikes i uTambaate.
Ara per ara, només s'ha pogut interpretar amb seguretat la primera paraula, transcrita com a «SORIONEKU» i que es pot relacionar amb l'èuscar zorioneko «afortunat».[3] La resta del text encara no es pot traduir:[6]
« |
sorioneku · {n} |
» |
Opinió dels experts
[modifica]Els experts que van examinar primer la inscripció que conté la mà d'Irulegi prengueren en consideració, d'una banda, la importància del descobriment des del punt de vista de la lingüística històrica; i, d'altra, la certesa que es tracta d'un text en llengua vascònica.
Joakin Gorrotxategi, lingüista de l'EHU, va fer notar que la troballa de la mà es va fer amb plenes garanties arqueològiques, ja que el procés d'excavació va ser recollit amb vídeo i fotografies, i topogràficament documentat com la resta d'objectes trobats en aquell indret. Pel que fa a la inscripció, va donar especial importància a la seva integritat: «Quatre línies, amb un començament i un final. Això és molt important: tenim la inscripció sencera. No hem trobat un fragment de l'objecte amb una part de la inscripció». A més, va remarcar que les lletres hi poden ser llegides sense gaire dificultat: «Tret d'una lletra o, a tot estirar, dues, es pot llegir, les lletres s'identifiquen bé».[7]
Javier Velaza, epigrafista i professor de la Universitat de Barcelona, va assegurar que la troballa de la mà d'Irulegi obre una via d'investigació insospitada, ja que considera que no hi ha cap dubte sobre la llengua del text: «Hi ha una sorpresa: la primera paraula és sorioneku, cosa per la qual es pot interpretar i comprendre de seguida que el text està escrit en llengua basca».[8]
Referències
[modifica]- ↑ «Así hemos retransmitido la presentación de la Mano de Irulegi» (en castellà). Naiz.eus, 13-11-2022. [Consulta: 14 novembre 2022].
- ↑ Imaz-Aranguren, Andoni. «Hizkuntza baskonikozko idazkunik zaharrena aurkitu dute Nafarroan, K.a. I. mendekoa: 'sorioneku'» (en basc). Arxivat de l'original el 2022-11-24. [Consulta: 14 novembre 2022].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 «La mà d’Irulegi: el descobriment del segle I aC que sacseja la història de llengua basca». Vilaweb, 14-11-2022 [Consulta: 14 novembre 2022].
- ↑ «"Irulegiko eskua komunitate barnetik datorren ahots bat da"» (en basc). [Consulta: 14 novembre 2022].
- ↑ Ferrer i Jané, Joan «Ibèric kutu i els abecedaris ibèrics». Veleia, 31, 2014, pàg. 227-259.
- ↑ «Euskaraz idatzitako orain arteko testu zaharrena aurkitu dute Nafarroan, Irulegiko aztarnategian» (en basc). [Consulta: 14 novembre 2022].
- ↑ Imaz, Andoni. ««Ematen du hizkuntza asko aldatu dela, eta ematen du ez dela batere aldatu»» (en basc). [Consulta: 16 novembre 2022].
- ↑ Berria. ««Ia sinetsita geunden euskaldunak analfabetoak zirela Antzinaroan»» (en basc). Arxivat de l'original el 2022-11-15. [Consulta: 16 novembre 2022].