Day of Defeat

Imatges externes
	Portada

Day of Defeat
Publicació	Microsoft Windows: 1r maig 2003 ; macOS, Linux: 13 març 2013
Gènere	acció en primera persona
Descriu l'univers de ficció	univers de Dead of Defeat
Llicència	programari gratuït
Disponible en	alemany, anglès, castellà, francès i italià
Característiques tècniques
Plataforma	Linux, Windows i macOS
Motor	GoldSrc
Modes	multijugador
Format	disc òptic, distribució digital i descàrrega digital
Dispositiu d'entrada	Teclat, Ratolí, Internet
Equip
Desenvolupador(s)	Valve Corporation
Editor	Activision ; Valve Corporation
Dissenyador	DoD Team
Compositor	Mike Morasky
Distribuidor	Steam i Mod DB
Qualificacions
Més informació
Lloc web	dayofdefeat.com (anglès)
MobyGames	day-of-defeat
Steam	30
Day of Defeat: Source →

Day of Defeat (DoD) és un videojoc multijugador per equips d'acció en primera persona ambientat en el front occidental d'Europa durant la Segona Guerra Mundial.

Joc

Day of Defeat recrea les batalles d'infanteria entre els dos bàndols més importants en la Segona Guerra Mundial: l'Eix (l'Alemanya nazi) i els Aliats (els Estats Units i l'Imperi Britànic). La finalitat del joc és completar diversos objectius als diferents tipus de mapes.

Un cop dins del servidor, els jugadors escullen el seu bàndol i la classe del personatge. La classe determina les armes que duen i la seva aparença. Cada ronda comença amb els dos equips simultàniament en les seves respectives zones de respawn (regeneració). Una ronda acaba quan un equip completa tots els objectius preestablerts pel tipus de mapa.

Les morts del jugador es converteixen en reforços que es proveeixen segons un temporitzador. Els reforços s'originen al respawn del seu equip. El temporitzador de reforços varia generalment entre 8 i 25 segons, segons el servidor.

Com molts altres mods de Half-Life, Day of Defeat mostra estadístiques de cada jugador incloent-hi enemics abatuts, morts pròpies i objectius per equip, així com ping, classe' triada i el sobrenom.

El joc acaba quan el temps límit seleccionat expira, l'equip que hagi arribat a més objectius serà el guanyador sense importar els enemics abatuts o les seves pròpies morts. També pot donar-se el cas d'un empat si cap equip aconsegueix els objectius o la puntuació per equip és igual a cada bàndol. Es mostra un tauló amb les puntuacions finals i el servidor canvia de mapa.

Objectius

Els mapes de Day of Defeat no sempre tenen els mateixos objectius per a ambdós equips. Es destaquen tres tipus d'objectius:

Captura de bandera. Els jugadors poden capturar una bandera situant-se prop d'ella durant un temps variable. Algunes banderes necessiten més d'un jugador per a ser capturades. Les banderes es mostren sense capturar (color gris), capturades per l'Eix (en vermell) o capturades pels Aliats (en verd). En general les banderes poden ser recapturades, però certs mapes no permeten que una bandera ja capturada sigui recapturada.

Destruir l'objectiu. Els jugadors han de destruir un objectiu col·locant una bomba. Les bombes s'obtenen en la zona de regeneració, encara que també poden ser recuperades dels cossos de companys morts. Per a col·locar la bomba el jugador ha de situar-se en la zona prevista durant un temps. Les bombes poden ser desactivades i sempre causen una gran explosió.

Capturar l'objectiu. Es tracta d'una variació de captura de bandera, però l'objectiu en comptes de ser una bandera és altre objecte, com un camió, un avió o un edifici.

Història

Cronologia (incompleta)

Beta 1.0 (12 de gener 2001)
Beta 1.1 (14 de febrer 2001)
Beta 1.2 (5 d'abril 2001 ?)
Beta 1.3 (1 de juliol 2001)
Beta 2.0 (13 d'octubre 2001 ?)
Beta 2.1 (10 de maig 2002)
Beta 3.0 (11 de juliol 2002)
Beta 3.1 (8 d'agost 2002)
Versió 1.0 (1 de maig 2003)
Versió 1.1 (14 de novembre 2003, primer llançament a la plataforma Steam)
Versió 1.2 (19 de maig 2004)
Versió 1.3 (7 de juliol 2004)

Day of Defeat va començar com un mod de Half-Life el 2001. Més tard, el grup DoD (nom dels desenvolupadors del videojoc) van ser comprats per Valve i van crear una versió independent publicada per Activision. La versió 1.0 va ser llançada oficialment al maig de 2003. La versió 1.1 es va llançar el 14 de novembre utilitzant el sistema Steam.

Amb el llançament inicial del joc (on només es podia triar les classes d'infanteria de suport, sergent, soldat i franctirador), la velocitat del personatge depenia de la classe. Els soldats eren els més veloços, i la infanteria de suport els més lents. Els sergents tenien una velocitat mitjana. Això es va considerar completament irreal, perquè si els desenvolupadors es basaven en el pes de l'armament per a la velocitat (que era la suposició general abans de la sortida de la Beta 2.0), els suboficials de cada bàndol (el sergent major nord-americà i el unteroffizier alemany) haurien de moure's a diferents velocitats, ja que la metralladora Thompson és més pesant que el MP40, i el BAR.

Amb la sortida de la Beta 2.0, es va poder veure l'eliminació de la diferència de velocitat i una expansió de classes de personatge. Aquesta versió va afegir el sergent de primera (Staff Sergeant) amb la carrabina M1 per als Aliats. Els alemanys tenien ara dues versions de l'arma dels Fallschirmjäger, el FG 42 (un amb bípode i l'altre amb mira telescòpica), i el rifle de franctirador va ser substituït per un Karabiner 98k.

A més, cada bàndol va rebre metralladores, la .30 per als aliats, i per als alemanys, la MG42, el que va afegir un nou element tàctic al joc. Es van fer diversos canvis perquè el joc fora més realista, com eliminar la possibilitat de saltar i disparar. Es van introduir la possibilitat de copejar amb la culata en algunes armes, i poder situar-se de genolls o tombat per a millorar la punteria.

En la Beta 3.0 es va afegir un nou sistema de joc, els mapes para_, amb un funcionament per rondes similar al Counter-Strike, on no hi ha objectius, sinó que s'ha d'eliminar el bàndol contrari, que va provocar cert rebuig, fins a arribar a ser eliminat en la versió 1.0. Addicionalment, una nova classe, el sergent aliat va ser creada, que duia l'arma M3 Grease Gun.

En el llançament de la versió 1.0 es va incloure bastants característiques noves que no van ser ben rebudes d'una banda dels jugadors veterans, però que d'altra banda convidava als nous jugadors (especialment del Counter-Strike). El joc era menys realista però més divertit: s'eliminava per defecte el foc amic, es va afegir un mapa per a poder veure als membres del grup i les magranes, la recàrrega de munició era automàtica i s'afegia un símbol damunt dels caps dels jugadors per a distingir entre aliats i enemics.

Armes

Day of Defeat presenta l'armament històric utilitzat en la Segona Guerra Mundial: M1 Garand, M1 Carbine, metralladora Thompson, M3 Grease Gun, Springfield 1903, BAR, metralladora del calibre .30, Bazooka, Karabiner 98k, Karabiner 43, MP40, Sturmgewehr 44, FG 42, MG34, MG42, Panzerschreck, Llig-Enfield, Sten, Bren i el PIAT.

La classe del soldat determina quines armes utilitzarà en un principi el jugador. A més a més, cada jugador porta una pistola: M1911 per als nord-americans i britànics, una Luger para els alemanys i el revòlver Webley para els britànics. També un ganivet o pala. Algunes classes duen també granades.

Els jugadors poden llençar la seva arma principal per a agafar una altra que hagin deixat els soldats morts o hagin llançat altres jugadors, per la qual cosa no és estrany veure jugadors aliats amb armes de l'Eix i viceversa.

Mapes

Els mapes del Day of Defeat reuneixen escenaris de batalles històriques de la Segona Guerra Mundial. Els escenaris de control de zona requereixen que els jugadors capturin banderes en punts importants del mapa. Els mapes basats en objectius fan combatre els jugadors pels objectius de la missió, com un pont o artilleria. Per aconseguir aquests objectius els jugadors han d'utilitzar sovint càrregues de TNT. Hi ha altres possibles objectius com recuperar documents secrets i retornar-los a l'instant d'inici.

Els mapes oficials inclouen escenaris com Omaha Beach durant la Batalla de Normandía, el combat als carrers de Salern durant l'Operació Avalanche o una missió en planejadora per destruir una antena de ràdio i un canó de 88 mm.

A més dels mapes oficials, existeixen els mapes custom creats per dissenyadors independents.

Bots

Encara que Day of Defeat és principalment un joc multijugador, es pot jugar fora de línia utilitzant bots, contrincants controlats per l'ordinador. Dos dels bots més populars són SturmBOT i ShrikeBot.

Day of Defeat: Source

Day of Defeat: Source és la següent versió del joc, una actualització utilitzant el motor Source del Half-Life 2, que va aparèixer el 26 de setembre de 2005. A més dels canvis gràfics, es van fer canvis significatius en el sistema de joc.

Vegeu també

Enllaços externs

Web oficial de Day of Defeat (anglès)