Conclave de 1458

Conclave de 1458

41° 54′ N, 12° 28′ E
Tipus	conclave
Interval de temps	16 - 19 agost 1458
← 1455 1464 →
Localització	Palau Vaticà (Ciutat del Vaticà) , Roma
Estat	Itàlia
Jurisdicció	Ciutat del Vaticà
Participant	Prospero Colonna Giorgio Fieschi Bessarió Guillaume d'Estouteville Juan de Torquemada Pau II Latino Orsini Isidor de Kíev Filippo Calandrini Alain de Coëtivy Antoni Cerdà i Lloscos Pius II Giovanni Castiglione Giacomo Tebaldi Juan de Mella Lluís Joan del Milà i Borja Jaume de Coïmbra i d'Urgell Alexandre VI
Religió	Església Catòlica
Càrrec a elegir	papa
Elegit	Pius II

El Cónclave de 1458 es va celebrar del 16 al 19 d'agost, després de la mort del papa Calixt III, i acabà amb l'elecció del cardenal Enea Silvio Piccolomini que esdevindria Papa amb el nom de Pius II.

Mort de Calixt III

El papa Calixt III, primer papa de la casa Borgia, va morir el 6 d'agost de 1458. Va ser severament criticat pel seu nepotisme i devoció vers els seus compatriotes de Catalunya, cosa que el va fer molt impopular entre la població romana més aviat xenòfoba. Després de la mort del papa, va sorgir una revolta oberta contra ell i alguns dels seus partidaris com el seu nebot Pere Lluís de Borja van haver de fugir de Roma.

Llista de participants

En el moment de la mort de Calixt, hi havia 27 cardenals vius, dels quals 19 eren a Roma, però el 14 d'agost el cardenal Domenico Capranica, arxiprest del col·legi, va morir inesperadament. Hi van participar 18 dels 26 membres del col·legi:

Elector	Nationalitat	Títol cardenalici	Elevat	Elevador	Notes
Giorgio Fieschi (anomenat Cardenal Fieschi)	República de Gènova	Bisbat suburbicari d'Òstia	1439, December 18	Papa Eugeni IV	Degà del Col·legi Cardenalici; bisbe d'Albenga
Isidor de Kiev (Cardenal of Rutènia)	Imperi Romà d'Orient	Bisbe de Sabina; administrador de Marcellino i Pietro	18 desembre 1439	Papa Eugeni IV	Patriacar llatí de Constantinobla, administrador de la seu de Nicòsia
Bessarió (Cardenal de Nicea)	Imperi de Trebisonda	Bisbe de Frascati; commendatari de XII Apostoli	18 desembre 1439	Papa Eugeni IV	Titular arquebisbe de Nicea i Tebes, administrador de les seus de Mazara del Vallo i Pamplona; Cardenal-protector de l'Orde dels Basilians
Guillaume d'Estouteville, O.S.B.Cluny (Cardinal of Rouen)	Regne de França	Prevere de SS. Martino e Silvestro	18 desembre 1439	Papa Eugeni IV	Arquebisbe de Rouen i administrador de la seu de Saint-Jean-de-Maurienne; Arxiprest de la Basílica de Santa Maria Major; Cardenal-protector de l'Orde dels Augustinians
Juan de Torquemada, O.P. (Cardenal de S. Sisto)	Corona de Castella i Lleó	Prevere de Santa Maria in Trastevere	18 desembre 1439	Papa Eugeni IV	Administrador del suburbicarianat de Palestrina; comenadatari de Subiaco
Pietro Barbo (Cardinal of S. Marco)	República de Venècia	Prevere de S. Marco	1 juliol 1440	Papa Eugeni IV (Cardenal-nebot)	Bisbe de Vicenza; Arxiprest del patriarcat del Vaticà
Antoni Cerdà i Lloscos (Cardenal de Messina)	Corona d'Aragó	Prevere de S. Lucia in Septisolio	16 febrer 1448	Papa Nicolau V	Bisbe de Lleida; administrador de la seu de Giovinazzo
Latino Orsini (Cardenal Orsini)	Estats Pontificis	Prevere de SS. Giovanni e Paolo	20 desembre 1448	Papa Nicolau V	Administrador de la seu de Bari; Arxiprest del patriarcat Basílica del Laterà
Alain de Coëtivy (Cardenal d'Avinyó)	Regne de França	Prevere de S. Prassede	20 desembre 1448	Papa Nicolau V	Bisbe d'Avinyó i administrador de Nîmes i Dol
Filippo Calandrini (Cardenal de Bolonya)	República de Gènova	Prevere de S. Lorenzo in Lucina	20 desembre 1448	Papa Nicolau V (Cardenal-nebot)	Bisbe de Bolonya
Lluís Joan del Milà i Borja (Cardenal de Segorbe)	Corona d'Aragó	Prevere de SS. IV Coronati	20 febrer 1456	Calixt III (Cardenal-nebot)	Administrador de Sogorb; Legat a Bolonya
Juan de Mella (Cardenal de Zamora)	Corona de Castella i Lleó	Prevere de S. Prisca	17 desembre 1456	Calixt III	Bisbe de Zamora
Giovanni Castiglione (Cardenal de Pavia)	Ducat de Milà	Prevere de S. Clemente	17 desembre 1456	Calixt III	Bisbe de Pavia
Enea Silvio Piccolomini (Cardenal de Siena)	República de Siena	Prevere de S. Sabina	17 desembre 1456	Calixt III	Bisbe de Siena i Warmia
Giacomo Tebaldi (Cardenal de S. Anastasia)	Estats Pontificis	Prevere de S. Anastasia	17 desembre 1456	Calixt III	Arquebisbe de Nàpols; Camerlenc del Col·legi de Cardenals
Prospero Colonna (Cardenal Colonna)	Estats Pontificis	Diaca de S. Giorgio in Velabro	24 maig 1426	Papa Martí V (Cardenal-nebot)	Protodiaca del col·legi cardenalici
Jaume de Portugal (Cardenal de Portugal)	Regne de Portugal	Diaca de S. Eustachio	20 febrer 1456	Calixt III	Arquebisbe de Lisboa; administrador de la seu de Pafos
Roderic de Borja (Cardenal Vicecanceller)	Corona d'Aragó	Diaca de S. Nicola in Carcere; comendatari de S. Maria in Via Lata	20 febrer 1456	Calixt III (Cardenal-nebot)	Vicecanceller; Administrador de València; generalíssim de les tropes papals

Vuit electors eren italians, dos castellans, tres de la Corona d'Aragó, dos francesos, dos grecs i un portuguès. Set d'ells havien estat creats per Calixte III, sis per Eugeni IV, quatre per Nicolau V i un per Martí V.

Absents

Vuit cardenals no van participar en aquest conclave:

Elector	Nacionalitat	Títol cardenal	Elevat	Ascensor	Notes
Pierre de Foix, OFM (Cardenal de Foix)	Regne de França	Bisbe d'Albano	Setembre de 1414	Antipapa Joan XXIII	Legat a Avinyó; administrador de les vies d'Arles, Lescar i Dax
Peter von Schaumberg (Cardenal d'Augsburg)	Ducat de Baviera	Sacerdot de S. Vitale	1439, 18 de desembre	Papa Eugène IV	Protecció del sagrat col·legi dels cardenals; Bisbe d'Augsburg
Dénes Szécsi (Cardenal de Esztergom)	Regne d'Hongria	Sacerdot de S. Ciriaco	1439, 18 de desembre	Papa Eugène IV	Arquebisbe d'Esztergom ; Canceller del Regne d'Hongria
Ludovico Trevisan (Cardenal d'Aquileia)	República de Venècia	Sacerdot de S. Lorenzo a Damaso	1440, 1 de juliol	Papa Eugène IV	Camerlengo de la Santa Església romana ; Patriarca d'Aquileia ; bisbe de Cava ; legat papal de les costes i de les illes mediterrànies; Comandant Suprem de la Flota Papal; abat commendatario de Montecassino
Juan Carvajal (Cardenal de S. Angelo)	Corona de Castella i Lleó	Sacerdot de Santa Llúcia a Septisolio	1446, 16 de desembre	Papa Eugène IV	Bisbe de Plasencia ; legat papal a Alemanya, Polònia i Hongria
Jean Rolin (Cardenal d'Autun)	Regne de França	Sacerdot de S. Stefano al Monte Celio	1448, 20 de desembre	Papa Nicolás V	Bisbe d'Autun
Nicholas of Cues (Cardenal de S. Pietro in Vincoli)	Electorat del Palatinat	Sacerdot de S. Pietro in Vincoli	1448, 20 de desembre	Papa Nicolás V	Bisbe de Brixen ; legat papal a Alemanya i Anglaterra
Richard Olivier de Longueil (Cardenal de Coutances)	Regne de França	Sacerdot [cap títol assignat]	1456, 17 de desembre	Papa Callixte III	Bisbe de Coutances

Dels cardenals absents quatre eren creacions d'Eugeni IV, dues de Nicolau V i una de Calixt III. Pierre de Foix va ser l'últim cardenal supervivent del Gran Cisma Occidental i va ser elevat per l'antipapa de Pisa Joan XXIII.

Entre ells hi havia tres francesos, dos alemanys, un castellà, un italià i un hongarès.

Candidats al papat

Les principals preocupacions en el conclave de 1458 van ser pel ràpid ascens del poder efectiu i de la influència de la monarquia francesa en els últims anys de la Guerra dels Cent Anys, que feia poc que havia acabat amb la victòria francesa. Els principals estats italians –el Regne de Nàpols, la República de Gènova i el ducat de Milà– tenien por d'un ressorgiment de l'interès francès en els assumptes italians i van intentar evitar que hi hagués un papa francès a tot preu. El candidat oficial dels milanesos va ser Domenico Capranica. La campanya per a les seves eleccions en el període preconclave va ser tan reeixida que semblava gairebé segur que seria elegit per al pontificat. Però el cardenal Capranica va morir sobtadament el 14 d'agost de 1458, dos dies abans del començament del conclave, deixant als seus partidaris en una gran confusió. Ottone de Carretto, ambaixador de Milà a Roma, va prendre la decisió ràpida i inconscient de recolzar al cardenal Enea Piccolomini i va aconseguir convèncer els Latino Orsini, un dels cardenals més influents. El principal candidat dels francesos va ser d'Estouteville. Bessarion, Torquemada i Calandrini també van ser considerats papables.

El conclave

Divuit cardenals van entrar al conclave al Vaticà el 16 d'agost. Inicialment van subscriure a la capitulació del conclave, que obligava els elegits a continuar la croada contra l'Imperi Otomà i millorar el benestar dels cardenals més pobres.

El primer escrutini va ser el 18 d'agost. Els cardenals Piccolomini i Calandrini van rebre cinc vots cadascun, mentre que cap dels altres en va obtenir més de tres. En aquest moment, el cardenal francès d'Estouteville va iniciar una intensa campanya simònica per a la seva pròpia candidatura. Va prometre el càrrec de vicerector del cardenal d'Avignon i va oferir altres suborns als cardenals grecs. El 18 d'agost, a la nit, estava segur que obtindria almenys onze vots l'endemà al matí Però el partit italià tampoc va perdre temps. Durant la nit, el cardenal Pietro Barbo va convidar a tots els altres cardenals italians a excepció de Prospero Colonna i els va proposar que, com que el més probable a obtenir la majoria requerida de dos terços era Piccolomini, que tots els donessin suport l'endamà.

Elecció de Pius II

Els resultats de la segona votació del dia 19 d'agost van ser una sorpresa molt decebedora per d'Estouteville. Va rebre només sis vots: els de Coëtivy, Colonna, Bessarion, Fieschi, Torquemada i Castiglione. El cardenal Piccolomini va obtenir nou vots, de Barbo, Orsini, Calandrini, Isidore de Kíev, de Mella, de la Cerdanya, de Jaume de Portugal, del Mila i Borja, i d'Estouteville, que va dubtar a votar per si mateix, però no ho va fer en considerar que Piccolomini no era un rival seriós. Els vots de Rodrigo Borgia, Giacomo Tebaldi i Enea Piccolomini van caure en altres candidats. Després d'anunciar els resultats, el cardenal Dean va obrir el procediment habitual de l'accés. Hi va haver un llarg silenci trencat per Rodrigo Borgia que va canviar el seu vot a Piccolomini. Després, els partidaris d'Estouteville van intentar ajornar la sessió, però el cardenal Tebaldi també va canviar el seu vot a Piccolomini, que només necessitava un vot més per a sortir escollit. En aquest moment, el Cardenal Colonna es va aixecar i va cridar abans que algú el pogués contenir: "També voto pel cardenal de Siena, i el faig Papa!" La resta dels partidaris del cardenal de Rouen no van poder fer res més que canviar els seus vots, i uns pocs minuts més tard el cardenal Bessarió va felicitar a Piccolomini per les seves eleccions unànimes al pontificat.

El cardenal Enea Silvio Piccolomini va acceptar el càrrec i va prendre el nom de Pius II. El 3 de setembre de 1458 va ser coronat solemnement sobre els graons de la basílica patriarcal del Vaticà pel cardenal Prospero Colonna, protodiaca de S. Giorgio a Velabro.

En la cultura popular

El procés de l'elecció de Pius II va ser la base de la pel·lícula de 2006 The Conclave .

Bibliografia

• Noel, Gerard. The Renaissance Popes: Statesmen, Warriors and the Great Borgia Myth. Nova York: Carrol & Graf, 2006. ISBN 9780786718412.  Noel, Gerard. The Renaissance Popes: Statesmen, Warriors and the Great Borgia Myth. Nova York: Carrol & Graf, 2006. ISBN 9780786718412.  Noel, Gerard. The Renaissance Popes: Statesmen, Warriors and the Great Borgia Myth. Nova York: Carrol & Graf, 2006. ISBN 9780786718412. 
• Salvador Miranda: conclave de 1458 Arxivat 2018-01-02 a Wayback Machine.
• Francis Burkle-Young "Eleccions papals del segle XV: l'elecció de Pius II Arxivat 2016-03-05 a Wayback Machine.
• Història del Vaticà: Konklave 1458 (alemany)