De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Substància química tipus d'entitat química Massa molecular 122,036779432 Da Trobat en el tàxon
Streptomyces lavendulae ,
riber negre ,
pollancre ver ,
Ephedra equisetina ,
Hoya australis ,
Hoya bandaensis ,
Hoya cinnamomifolia ,
Hoya coronaria ,
Hoya diversifolia ,
Hoya crassipes ,
Hoya fraterna ,
Hoya obovata ,
Hoya pseudolanceolata ,
Hoya shepherdii ,
Hoya longifolia ,
Hoya latifolia ,
Hoya macrophylla ,
Hoya bella ,
Hoya multiflora ,
Hoya imperialis ,
Hoya lacunosa ,
Osmorhiza aristata ,
albercoquer ,
presseguer ,
aranyoner ,
margaridoia perenne ,
Populus tomentosa ,
Populus tremuloides ,
Lupinus angustifolius ,
Plumeria rubra ,
Populus laurifolia ,
Populus violascens ,
Polygala senega ,
regalèssia ,
Lactobacillus plantarum ,
Senecio viscosissimus ,
Senecio adenotrichius ,
Vaccinium macrocarpon ,
Populus lasiocarpa ,
Scutellaria baicalensis ,
Populus deltoides ,
Populus euphratica ,
espinac de Ceilan ,
Populus grandidentata ,
alga dels vidriers ,
Cucumis sativus ,
Pomera ,
Paeonia veitchii ,
mango comú ,
Vaccinium vitis-idaea ,
pi ponderosa ,
Cassia obtusifolia ,
Hoffmannia strigillosa ,
Pavonia alba ,
Bracera ,
Melodorum fruticosum ,
Phaseolus vulgaris ,
plantatge gros ,
herba del pastell ,
Cinnamomum kotoense ,
Homalium cochinchinensis ,
Diplostephium ericoides ,
Oxytropis trichophysa ,
Phycomyces blakesleeanus ,
Gardenia coronaria ,
Rorippa indica ,
Gardenia sootepensis ,
Uvaria mocoli ,
Aristolochia heterophylla ,
Aristolochia foveolata ,
Paeonia obovata ,
Safranera ,
Acremonium ,
Taraxacum formosanum ,
Onosma hispida ,
Paeonia emodi ,
Cryptocarya amygdalina ,
Gynura japonica ,
Begonia nantoensis ,
Hibiscus taiwanensis ,
Pleurotus ostreatus ,
cua de cavall petita ,
Hohenbuehelia serotina ,
Aconitum japonicum ,
ilang-ilang nan ,
Securidaca inappendiculata ,
Pertya glabrescens ,
Pulicaria angustifolia ,
Pinus densiflora ,
tabaquera ,
Pinus pumila ,
Burchardia multiflora ,
Colchicum kurdicum ,
Colchicum manissadjianii ,
Colchicum soboliferum ,
Centaurea collina ,
Ifloga spicata ,
Hypoestes triflora ,
Bellardia trixago ,
Nassauvia revoluta ,
Fragaria ,
Pelargonium graveolens ,
orval ,
Stachylidium ,
neret ,
Paeonia rockii ,
Chlamydomonas reinhardtii ,
Streptomyces ambofaciens ,
formiga ,
pruenga de jardí ,
Lemna aequinoctialis ,
alvocat ,
Petiveria alliacea ,
falguera ,
Trifolium incarnatum ,
Eucalyptus ,
Hoya ovalifolia ,
Iris ,
cacau ,
Abies nephrolepis ,
Alnus pendula ,
Aloe ferox ,
bedoll comú ,
Melicope semecarpifolia ,
Paenibacillus polymyxa ,
Pteris ensiformis ,
Tabernaemontana divaricata ,
ésser humà ,
Murraya paniculata ,
Hydnocarpus annamensis ,
Viola hondoensis ,
Uvaria angolensis ,
Momordica charantia ,
Chamaecyparis formosensis ,
àlber ,
peònia asiàtica ,
Merendera sobolifera ,
Rhaponticum carthamoides ,
Populus candicans ,
Lemna perpusilla ,
Adenostoma sparsifolium ,
Paeonia peregrina ,
Caenorhabditis elegans ,
Piper sarmentosum ,
Tripterygium wilfordii ,
cirerer ,
gira-sol ,
Papaier ,
espinac ,
Llobí ,
Pisum sativum ,
magraner ,
Avet roig ,
tomàquet ,
Vaccinium ,
Osmanthus fragrans ,
dacsa ,
rave japonès ,
Aristolochia kaempferi ,
Populus balsamifera ,
Taraxacum mongolicum ,
peònia de jardí ,
Paeonia tenuifolia ,
Paeonia suffruticosa ,
Ascochyta medicaginicola ,
Populus szechuanica ,
Prunus africana ,
Aranja grossa ,
Citrus grandis ,
poncem ,
trèmol ,
escheríchia coli ,
Hoya tsangii ,
Adenostoma fasciculatum ,
Sarcomyxa serotina i
Pomera comuna Rol antifúngic , excipient i metabòlit primari Fórmula química C₇H₆O₂ SMILES canònic Identificador InChI Model 3D Densitat 1,2659 g/cm³ (a 15 °C, sòlid )sòlid ) Índex de refracció 1,504 (a 132 °C, 589 nm) PKa 4,204 (a 25 °C) Solubilitat 2,7 g/L (aigua , 20 °C)aigua , 10 °C)aigua , 25 °C)aigua , 50 °C) Punt de fusió 122,34 °C Punt d'ebullició 250,2 °C (a 101.325 Pa) Capacitat calorífica 102,7 J/(mol K), 123,5 J/(mol K), 147,4 J/(mol K) i 172 J/(mol K) Coeficient de repartiment aigua/octanol 1,88 Temperatura d'autoignició 570 °C Punt d'inflamabilitat 121 °C NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response ()
Fórmula en tres dimensions Cristalls d'àcid benzoic L'àcid benzoic, benzenoic o benzencarboxílic , de fórmula química C₇H₆O₂ o C₆H₅COOH , és el més simple dels àcids carboxílics aromàtics i es presenta en forma de sòlid cristal·lí sense olor . El nom deriva de la goma benzoïna que durant molt de temps va ser l'única font d'àcid benzoic. És un àcid feble i les seves sals es fan servir per conservar aliments. L'àcid benzoic és el precursor per a la síntesi de moltes altres substàncies orgàniques.
Va ser descobert el segle xvi . La destil·lació seca de la goma benzoïna va ser descrita el 1556 per Nostradamus i després per Alexius Pedemontanus (1560) i Blaise de Vigenère (1596).[ 1]
Justus von Liebig i Friedrich Wöhler van determinar la composició de l'àcid benzoic el 1832.[ 2]
El 1875 Salkowski descobrí les seves propietats antifúngiques.[ 3]
Comercialment l'àcid benzoic es fa per oxidació parcial del toluè amb oxigen .
Producció de nombrosos productes químics com el clorur de benzoil, clorurs de fòsfor, benzoats i fenols. Conservador d'aliments: benzoat de sodi (E211), benzoat de potassi (E212) i benzoat de calci (E213).
En medicina com antifúngic del peu d'atleta [ 4] [ 5]
↑ Neumüller O-A. Römpps Chemie-Lexikon . 6. Stuttgart: Frankh'sche Verlagshandlung, 1988. ISBN 3-440-04516-1 OCLC 50969944 ↑ Liebig J , Wöhler F «Untersuchungen über das Radikal der Benzoesäure». Annalen der Chemie DOI : 10.1002/jlac.18320030302 .↑ Salkowski E Berl Klin Wochenschr , 12, 1875, pàg. 297–298. ↑ «Whitfield Ointment ». Arxivat de l'original el 2007-10-09. [Consulta: 17 setembre 2010]. ↑ Charles Owens Wilson; Ole Gisvold; John H. Block. Wilson and Gisvold's Textbook of Organic Medicinal and Pharmaceutical . Lippincott Williams & Wilkins, 2004, p. 234. ISBN 0781734819
Cosmetic Ingredient Review Expert Panel Bindu Nair Final Report on the Safety Assessment of Benzyl Alcohol, Benzoic Acid, and Sodium Benzoate, Int J Tox, 2001, pp. 23–50, doi :10.1080/10915810152630729 ; PMID : 11766131 . 
