[go: up one dir, main page]
Viquipèdia

Teofania

aparició d'una deïtat als éssers humans
Per a altres significats, vegeu «Teofania (festival grec)».

Teofania[1] (del grec antic θεοφάνεια; theos, «déu», i faino, «manifestació», «aparició»)[Nota 1] és la manifestació local d'una deïtat a éssers humans, com poden ser les aparicions visibles,[2][3][4] i són comuns en la literatura clàssica, com la Ilíada.

La major part de les teofanies es descriuen com a experiències terribles, que omplen els seus testimonis d'un sentiment de por, ja que la presència física de la divinitat sol entendre's com a incompatible amb la vida dels mortals. Així passa a Arjuna quan presencia la teofania de Krixna; o Sèmele, que arriba a morir a causa de la teofania de Zeus, obligat a presentar-se davant d'ella en forma mortal. En la tradició judeocristiana, ningú pot veure en la realitat el rostre de Déu[5] i viure.[6]

Tradicionalment, el terme «teofania» s'utilitzava per referir-se a les aparicions dels déus a l'antiga Grècia i a les religions del Pròxim Orient. Encara que la Ilíada és la font més antiga de descripcions de teofanies a l'antiguitat clàssica (que es donen al llarg de tota la mitologia grega), la descripció més antiga apareix a l'Epopeia de Guilgameix.[7]

Teofanies a l'antiguitat clàssica

modifica
 
La mort de Sèmele, de Peter Paul Rubens, causada per la teofania de Zeus sense disfressa mortal

A més de les nombroses teofanies immemorials recollides en els mites grecoromans (poemes homèrics, Teogonia, Les metamorfosis), responent a teofanies divines o heroiques experimentades per grecs i romans de l'Antiguitat clàssica, era freqüent la fundació de cultes i ofrenes commemoratives.[8]

L'aparició de Zeus a Sèmele és més del que un mortal pot suportar i mor cremada per les flames del seu poder.[9] Tot i això, la majoria de les teofanies gregues eren menys mortals. Inusual per a la mitologia grega és la història de Prometeu (no un Olímpic sinó un Tità), que va portar el coneixement del foc a la humanitat. Les epifanies divines o heroiques van ser de vegades experimentades en temps històrics, ja sigui en somnis o com una visió de vigília, i sovint van conduir a la fundació d'un culte, o almenys a un acte de culte i la dedicació d'una ofrena commemorativa.[8]

La Theophania (Θεοφάνια) de Delfos era una festivitat anual de primavera, dedicada a celebrar el retorn d'Apol·lo de la seva estada hivernal a Hiperbòria. Com a culminació de les festes, s'exhibien als fidels les imatges dels déus, que la resta de l'any estaven ocultes a l'interior del temple. Els cultes mistèrics posteriors incloïen cerimònies semblants.[10]

Teofanies al Judaisme

modifica

En el judaisme i el cristianisme es denominen teofanies a les aparicions de Déu o d'àngels que es narren en diferents episodis bíblics, tant de la Bíblia hebrea (Tanakh o Antic Testament) com del Nou Testament. Quan es refereixen únicament a la divinitat de Crist es coneixen amb el nom de cristofanies, com l'Adoració dels Reis Mags o Epifania.

Sovint els relats teofànics presenten l'escena amb riquesa de detalls descriptius, situant-la al cim d'una muntanya o emmarcant-la en un núvol. Amb això s'indica que Déu és alhora present i ocult. No obstant això, en una de les teofanies del Nou Testament, la de l'Anunciació,[11] no consta cap tret descriptiu, sinó que se subratlla únicament el missatge portat per l'Arcàngel Gabriel a la Mare de Déu.

Teofanies a la Bíblia hebrea (Tanakh o Antic Testament)

modifica

A l'Antic Testament es poden entendre com a teofanies les aparicions dels tres àngels de Jahvè a Abraham a l'alzinar de Mambré,[12] en forma d'esbarzer ardent[13] o en diferents casos en Nombres,[14] Jutges[15][16] o en testimonis dels profetes: Isaïes,[17] Ezequiel,[18] Daniel.[19]

Probablement les teofanies més divulgades al món occidental són les protagonitzades per Moisès:

  • la primera quan, des de l'esbarzer ardent al mont Sinaí,[13] Déu li mana treure's les sabates, ja que el sòl que trepitjava era sagrat, i Moisès amaga el seva rostre perquè té por de mirar Déu;
  • la segona, també a la muntanya Sinaí, quan Déu li dóna les taules de la Llei (els Deu Manaments). En aquell moment, el poble d'Israel queda advertit que moriran si s'acosten molt a Déu.[20] El poble no veu la forma de Déu,[21] però aquesta primera experiència personal amb Déu és òbviament terrorífica, ja que demanen a Déu deixar-los i esperen morir si senten directament Déu una altra vegada.[22]
  • quan Moisès construeix la tenda de la trobada, la «glòria del Senyor va omplir la tenda»[23] i des de llavors Déu parlava amb Moisès des d'aquesta tenda.[24] També hi ha teofanies protagonitzades per altres personatges bíblics, com la història de la vocació d'Isaïes, quan aquest veu Déu assegut sobre un tron,[25][17] la visió d'Ezequiel[26] o l'enigmàtic episodi del carro de foc que es porta a Elies davant d'Eliseu.[27]

Les teofanies estan indicades usualment a la Bíblia dient que Déu s'apareix a algú. De la mateixa manera, «l'Àngel del Senyor»[28] és una expressió que en molts contextos es refereix a una teofania.

Les teofanies ocorren moltes vegades a la Bíblia hebrea. Tan sols a la Torà (Pentateuc), a més de Moisès, Déu s'apareix a Abraham,[12][31] a Agar[32] i a Jacob.[33][34][35][36] Molt més freqüents són els episodis en què un personatge sent la veu de Déu,[37] encara que no s'indica que el percebi amb la vista: Adam i Eva,[38] Caín,[39] Noè,[40] Elies,[41] etc. Més genèriques són les indicacions profètiques que la veu de Déu clama o arriba «des de les altures» o «des de Jerusalem».[26][42][43][44] En el relat bíblic no es concreta si la que apareix al festí de Baltasar era la mà de Déu.[45]

Tot i que Déu només apareix localment en una teofania, la Bíblia hebrea repetidament indica que Déu no està limitat per això per estar present en un sol lloc (ubiqüitat divina). Això està implicat per l'omnipotència divina, que crea el propi espai («els cels i la terra»)[46] i escolta totes les pregàries.[47] La presència universal de Déu queda explícita quan, en la seva pregària demanant que la presència de Déu habiti en el recent construït temple de Jerusalem, Salomó diu: «Viurà Déu sobre aquesta terra? Però el cel i el cel del cel no poden ni tan sols contenir-te a tu. Molt menys aquesta casa que t'he construït».[48][49][50]

Teofanies intertestamentals

modifica

Algunes tradicions jueves intertestamentals personifiquen aquesta expressió de Déu com un àngel especial que té la tasca de representar Déu davant dels homes. Aquest àngel és anomenat l'Àngel del Rostre, l'Àngel de la Presència o Metatron, o en hebreu anan o mal'ak, i es diu que té el màxim lloc al Cel, al costat de Déu, i que intercedeix per Israel.

D'acord amb el filòsof jueu Filó d'Alexandria (segle i; la seva obra és anterior per molt poc al Nou Testament), Déu és purament transcendent, així que les seves interaccions amb el món material es donen a través d'una expressió de si mateix: el seu Logos o Paraula. És a través d'aquesta Paraula que a Gènesi 1 Déu crea el món.

Teofanies al Cristianisme

modifica

Els cristians generalment reconeixen les mateixes teofanies de l'Antic Testament que els jueus.[51][52] A més, hi ha almenys dues teofanies esmentades al Nou Testament.[53][54][55] Mentre que alguns usos[56] es refereixen als baptismes de Jesús i Joan Baptista com a «teofanies», els estudiosos desaconsellen aquest ús.[2]

L'anàlisi tradicional dels passatges bíblics va portar els estudiosos cristians a entendre la «teofania» com una «manifestació inequívoca de Déu a l'home».[57] En cas contrari, s'utilitza el terme més general «hierofania».[58]

Teofanies al Nou Testament

modifica

Els grans moments en què es van manifestar teofanies al llarg del Nou Testament van ser el Baptisme de Jesús, la Transfiguració i l'Ascensió al Cel.

Encarnació

modifica

En referència al primer capítol del Gènesi, quan Déu crea totes les coses a través de la seva Paraula, l'evangeli de Joan comença: «Al principi  existia la Paraula. La Paraula estava amb Déu i la Paraula era Déu. Ella estava amb Déu al principi. Per ella tot ha vingut a l’existència, i res del que existeix no hi ha vingut sense ella».[59] La traducció «Paraula» correspon al terme grec «Logos». Continua poc després: «La Paraula s’ha fet carn i ha habitat entre nosaltres, i hem contemplat la seva glòria, glòria que té com a Fill únic del Pare, ple de gràcia i de veritat».[60]

L'exegesi cristiana d'aquests versets els converteixen en fonament central del dogma cristià de l'Encarnació de la Paraula o de Jesucrist, que requereix també la definició de la unió hipostàtica (la de les dues naturaleses, humana i divina, de Jesucrist, un ésser completament diví i completament humà, encara que mantenint la distinció entre divinitat i humanitat).

La rara paraula grega que Joan fa servir per «habitar» en aquest passatge, s'empra per descriure la residència dels nòmades a les seves tendes, cosa que sol interpretar-se com un paral·lelisme amb el passatge de l'Èxode en què es descriu la Tenda del trobament, en la qual Déu parlava amb Moisès, especialment perquè Joan es refereix a la «glòria», terme amb què es descriu igualment la «glòria de Déu» que va baixar a la tenda on Moisès escoltava Déu, i que acompanyava la presència local de Déu. L'evangeli de Joan emfatitza aquesta unió paradoxal i aquesta distinció de naturaleses afirmant: «A Déu, ningú no l’ha vist mai: el seu Fill únic, que és Déu i està en el si del Pare, és qui l’ha revelat».[61] Els homes han vist a Jesús; la conclusió és que Déu es torna específicament immanent a través de la teofania física de Jesús. Al segle iv, Eusebi de Cesarea va escriure un llibre titulat Theophania, referint-se a l'Encarnació de Jesús.[62]

Baptisme

modifica

En el moment del baptisme de Jesús per Joan Baptista al riu Jordà, els evangelis[53][63][64] descriuen la presència local simultània de tres persones divines: Jesús (Déu Fill), l'Esperit Sant (en la forma d'un colom) i Déu Pare a la forma d'una veu audible.[37]

Aquest esdeveniment íntegrament es considera una teofania, i la capacitat de les tres persones divines per aparèixer alhora, però també amb funcions diferents, es considera com a fonament central del dogma cristià de la Santíssima Trinitat. La festa de l'Epifania a l'Església ortodoxa (6 de gener del calendari gregorià celebra la teofania del baptisme de Jesús).

Cristofanies

modifica

Les cristofanies són les manifestacions de Jesucrist després de l'Ascensió, com l'ocorreguda a la conversió de Sant Pau (anomenada «cristofania de Damasc»). A partir de les obres de Justí el Màrtir (que identificava l'«àngel del Senyor» amb el Logos), s'identifiquen també cristofanies a l'Antic Testament com a manifestacions de Crist preencarnat. L'Apocalipsi abunda en descripcions enigmàtiques, alguna de les quals s'identifica amb passatges de l'Antic Testament, com les visions teofàniques d'Isaïes i Ezequiel.[65]

Teofanies en el cristianisme posterior

modifica

Posteriors als textos bíblics hi ha hagut nombroses visions de Jesús i Maria[66] (aparicions marianes, aparicions de Jesús, revelacions privades).[67]

Teofanies a l'Esglèsia Ortodoxa

modifica
 
La benedicció de l'aigua

La Teofania és una de les dotze Grans Festes del cristianisme ortodox. El 19 de gener per als ortodoxos russos i serbis, i el 6 de gener per als ortodoxos grecs,[Nota 2] l'Església Ortodoxa celebra la festa de la Teofania. Aquesta festa és la contrapartida ortodoxa de la festa de l'Epifania a l'Església Catòlica.

És en aquesta ocasió que té lloc la cerimònia de la benedicció de l'aigua; aquesta festa té lloc a l'església o a la costa, especialment a Grècia. A Rússia, s'ha estès el costum de fer un forat al gel d'un riu i submergir-se a l'aigua gelada.[68] Aquest costum rep el nom de Banys de Teofania o Jordà, en record del baptisme de Jesucrist a les aigües del Jordà.[69]

Els armenis ortodoxos celebren el 19 de gener no només la Teofania sinó també la festa de Nadal durant la qual també es beneeixen les aigües al final de la Divina Litúrgia.

Teofanies al Cristianisme evangèlic

modifica

Alguns comentaristes bíblics cristians evangèlics moderns, com Ron Rhodes, interpreten que «l'àngel del Senyor», que apareix en diversos llocs de l'Antic Testament, és el Crist preencarnat, que és Jesús abans de la seva manifestació en forma humana descrit al Nou Testament. Les adaptacions a la seva hipòtesi en la investigació evangèlica actual i el debat intercol·legial descriuen aquestes manifestacions com el Crist post-encarnat (encara per publicar), com si en ser un humà diví capaç de viatjar en el temps pogués predir la seva encarnació posterior com si l'hagués viscut.[70] El terme «Cristofania» també s'ha encunyat per identificar les aparicions post-encarnades de Crist tant a l'Antic Testament com al Nou Testament.[71] permet la interpretació que sobre el Pare-Esperit del Fill (com a tercer membre de la Trinitat que compleix la unitat de diverses persones, ja que Crist és coronat Rei de Reis) i es confereix des de la creu amb les paraules, «Eloí, Eloí, lemà sabactani? » (Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat?),[72] va néixer o es va separar així com la Paraula (o àngel) atemporal de Déu[59] amb el caràcter i la memòria de Crist, fins i tot donant permís per a la creació «Déu digué...».[46] Aquesta també ha estat la interpretació tradicional dels primers Pares de l'Església, així com del mateix apòstol Pau, que identifica la roca que hi havia amb Moisès al desert, i l'esbarzer ardent parlant, com a Crist. Per obtenir una llista més completa de «Avistaments de Déu» o teofanies, vegeu els exemples anteriors a «Teofanies al Judaisme, Teofanies a la Bíblia hebrea».

Teofanies al Moviment dels Sants dels Últims Dies

modifica
 
Representació en vitralls de la Primera Visió de Joseph Smith

Joseph Smith, el profeta i fundador del Moviment dels Sants dels Últims Dies, va dir que quan tenia 14 anys va ser visitat per Déu Pare i Jesucrist en un bosc d'arbres prop de casa seva, una teofania en resposta a la seva pregària parlada. Aquesta «Primera Visió» es considera l'esdeveniment fundacional del Moviment dels Sants dels Últims Dies.[73] El Llibre de Mormó descriu altres hierofanies i teofanies que es van produir al Nou món.[74]

Per exemple, Blake Ostler va analitzar la Teofania del Tron de Lehi al Primer Llibre de Nefi i va concloure que les teofanies de la Bíblia i el Llibre de Mormó tenen molt en comú.[75]

« I sent així vençut per l'Esperit, es va emportar en una visió, fins i tot que va veure els cels oberts, i va creure veure Déu assegut al seu tron, envoltat d'innombrables concurrències d'àngels en actitud de cantar i lloar el seu Déu.

I va succeir que va veure un que baixava del mig del cel, i va veure que la seva brillantor era per sobre de la del sol al migdia.

I també va veure que altres dotze el seguien, i la seva brillantor superava la de les estrelles del firmament. I van baixar i van sortir sobre la faç de la terra; i el primer va venir i es va posar davant del meu pare, i li va donar un llibre i li va demanar que llegís.[76]

»

Teofanies a l'hinduisme

modifica
 
Krixna es revela davant Arjuna

Ja que l'hinduisme és entès comúmnent com una religió politeista o panteística, la teofania té un significat diferent que el de les religions monoteistes. Les teofanies són un tema molt recurrent als Puranes sànscrits. La teofania més coneguda es troba al Bhagavad Gita, una petita secció de l'immens text èpic, Mahābhārata. Al Gitā, el famós guerrer Arjuna demana al seu amic Krixna (després d'un monòleg d'aquest, al camp de batalla de Kurukshetra, en què revela que és més que un mortal) que reveli la seva veritable forma. Krixna accedeix i atorga a Arjuna la visió espiritual, que permet veure Krixna en la seva veritable forma, una manifestació terrorífica que forma la major part del capítol 11.

Al Mahābhārata es descriuen una sèrie d'altres teofanies.[77] Primer, l'aparició del déu Indra a Kunti, amb el posterior naixement de l'heroi Arjuna.[78][79] Cap al final de l'èpica, el déu Yama pren la forma d'un gos per posar a prova la compassió de Yudhishthira. Encara que se li diu a Yudhishthira que no pot entrar al paradís amb un animal així, es nega a abandonar el seu company, guanyant-li elogis del Dharma.[80]

Teofanies a l'islam

modifica

La teofania més important de l'Islam és el Miraj, l'ascens del Profeta al cel. Parla a l'Esperit Sant (Gabriel), de vegades anomenat «un viatge nocturn des de La Meca a través de Jerusalem».[81][82]

Teofanies a la fe drusa

modifica

Hamza ibn Ali ibn Ahmad és considerat el fundador dels drusos i l'autor principal dels manuscrits drusos,[83] va proclamar que Déu s'havia fet humà i havia pres la forma d'home, Al-Hàkim.[84][85][86][87][88] Al-Hàkim és una figura important de la fe drusa, el fundador homònim de la qual Muhàmmad ibn Ismaïl ad-Darazí el va proclamar com l'encarnació de Déu el 1018.[84][86]

Teofanies de la fe bahàʼí

modifica

La Fe bahà'í creu que Déu es manifesta en els profetes. La «Manifestació de Déu» és un concepte que fa referència a profetes com Zoroastre, Gautama Buda, Abraham, Moisès, Jesús, Mahoma, el Báb i Bahà'u'llàh.[89] Les Manifestacions de Déu són una sèrie de personatges que reflecteixen els atributs del diví en el món humà, per al progrés i l'avenç de la moral humana i la civilització.[90] A la publicació de 1914 titulada The Reconciliation of Races and Religions (La reconciliació de races i religions), Thomas Kelly Cheyne, FBA (1841–1915), un ministre ordenat de l'Església d'Anglaterra i erudit de la Universitat d'Oxford, va descriure la Teofania en el context de la Fe bahà'í.[91][92] Cheyne va escriure: «... hom sent que una teologia sense teofania és alhora seca i difícil de defensar. Volem un avatar, és a dir, un 'descens' de Déu en forma humana».[92]

Un article de 1991 al Journal of Bahá'í Studies (JBS), va descriure la «teofanologia bah'à'í» com «l'acceptació del Profeta, o 'Manifestació de Déu', que parla en nom de Déu».[93] L'autor va explicar que Bahà'u'llàh va escriure una sèrie d'epístoles a la dècada del 1860 a reis i governants, inclosos el Papa Pius IX, Napoleó III, el tsar Alexandre II de Rússia, la reina Victòria i Nàssir-ad-Din Xah Qajar, proposant-los d'una manera «enèrgica i teofànica» a emprendre reformes.[93] Aquestes cartes es van publicar en una recopilació titulada Invocacions del Senyor dels exèrcits l'any 2002.[94] L'article de JBS va descriure la «Teofanologia» de Bahá'u'lláh com a «progressista». Va reclamar «l'autoritat espiritual» en aquestes cartes en les quals va advertir als líders occidentals dels perills als quals s'enfronta la humanitat si decideixen no actuar segons la seva guia.[93]

Aparicions divines als animals

modifica

La tradició religiosa humana inclou enregistraments literaris antics de divinitats que apareixen als animals. Normalment, els animals transmeten l'experiència als humans mitjançant la parla humana:

En l'actualitat

modifica
 
Teofanía, de l'artista mexicà Antonio García Vega

Més recentment, l'autor de ciència-ficció Philip K. Dick va tenir una teofania el 3 de febrer de 1974,[98] que es convertiria en la base de les seves obres semibiogràfiques VALIS (1981) i Radio Free Albemuth (1985).[99][100] L'any 1977, Michel Potay va declarar que va ser testimoni de cinc teofanies. Va publicar el text que diu haver rebut de Déu a The Book, la segona part de The Revelation of Ares.

Hi ha un gran nombre de casos moderns que s'han convertit en llibres, pel·lícules i s'han transmès d'una altra manera a un públic ampli. Alguns casos s'han convertit en llibres i mitjans populars, com ara:

  • A Course in Miracle (Un curs de miracles) que s'acredita com a canalitzat divinament.[101]
  • The Attentive Heart: Conversations with Trees (El cor atent: converses amb arbres), en què els esperits contactats resideixen en espècies que no solen parlar en el sentit ordinari de la parla humana.[102]

Aquests casos es distingeixen dels casos en què les trobades divines són considerades explícitament de ficció per l'autor, un motiu freqüent en la ficció especulativa com a la sèrie Galàctica Milieu de Julian May.[103]

Notes

modifica
  1. ↑ No s'ha de confondre amb la festivitat de Delfos (grec antic: (τὰ) Θεοφάνια, Theophania).
  2. ↑ Aquesta diferència en el calendari de les festes litúrgiques s'explica per l'adopció per part de Grècia de la reforma del calendari gregorià; a Rússia aquestes festes majors continuant-se celebrant segons l'antic calendari.

Referències

modifica
  1. ↑ «Teofania». Gran Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ 2,0 2,1 «Theophany» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Arxivat de l'original el 2012-06-06. [Consulta: 20 octubre 2024].
  3. ↑ Harvey, 1964, p. 241.
  4. ↑ Burtchaell, 2002, p. 929.
  5. ↑ Eichrodt, 1967.
  6. ↑ Ex 33:20; «Però va afegir: No podràs veure el meu rostre, perquè el qui em veu no pot continuar vivint».
  7. ↑ Bulkley, 1993, p. 159-177.
  8. ↑ 8,0 8,1 Oxford Classical Dictionary, p. 546
  9. ↑ Fox, 1916.
  10. ↑ Hall i Murray, 1983, p. 70-71.
  11. ↑ Lc 1:26-38; «El sisè mes, Déu envià l'àngel Gabriel en un poble de Galilea anomenat Natzaret, a una noia verge, compromesa en matrimoni amb un home de la casa de David que es deia Josep. El nom de la noia era Maria. L'àngel entrà a trobar-la i li digué: Déu te guard, plena de la gràcia del Senyor! Ell és amb tu. Ella es va torbar en sentir aquestes paraules i pensava per què la saludava així. L'àngel li digué: No tinguis por, Maria. Has trobat gràcia davant de Déu. Concebràs i tindràs un fill, i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l’anomenaran Fill de l’Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare. Regnarà per sempre sobre el poble de Jacob, i el seu regnat no tindrà fi. Maria preguntà a l’àngel: Com podrà ser això, si jo soc verge? L'àngel li respongué: L’Esperit Sant vindrà sobre teu i el poder de l'Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit que naixerà serà sant i l’anomenaran Fill de Déu. També Elisabet, la teva parenta, ha concebut un fill a les seves velleses; ella, que era tinguda per estèril, ja es troba al sisè mes, perquè per a Déu no hi ha res impossible. Maria va dir: Soc la serventa del Senyor: que es compleixi en mi la teva paraula».
  12. ↑ 12,0 12,1 Gn 18; «El Senyor s’aparegué a Abraham a les Alzines de Mambré. Abraham seia a l’entrada de la tenda, quan la calor del dia era més forta, i va veure tres homes drets a prop d’ell. Tan bon punt els veié, corregué a trobar-los des de l’entrada de la tenda, es va prosternar fins a tocar a terra i digué: Senyor, si m’has concedit el teu favor, et prego que no passis de llarg sense aturar-te aquí amb el teu servent. Permeteu que portin aigua per a rentar-vos els peus i reposeu a l'ombra d’aquest arbre. Entretant aniré a buscar alguna cosa per menjar, i refareu les forces abans de continuar el camí. És per això que heu passat prop del vostre servent. Ells li van respondre: Fes tal com has dit (...).»
  13. ↑ 13,0 13,1 Ex 3:4-6; «Quan el Senyor va veure que Moisès s'atansava per mirar, el cridà de l'esbarzer ardent: Moisès, Moisès! Ell respongué: Soc aquí. Déu li digué: No t'acostis. Treu-te les sandàlies, que el lloc que trepitges és sagrat. I va afegir: Jo soc el Déu del teu pare, el Déu d’Abraham, el Déu d’Isaac i el Déu de Jacob. Moisès es va tapar la cara perquè tenia por de mirar Déu».
  14. ↑ Nm 22:32-35; «L'àngel del Senyor li digué: Per què has bastonejat tres vegades la teva somera? Soc jo qui he sortit per acusar-te. Has de saber que aquest viatge teu va desencaminat. La somera m'ha vist i s'ha decantat de mi tres vegades. Si no s'hagués decantat, ja t'hauria mort, i a ella l'hauria deixada amb vida. Balaam va respondre a l'àngel del Senyor: He pecat. No he sabut reconèixer que t'havies posat davant meu al mig del camí. Ara, doncs, si aquest viatge et desplau, me'n tornaré. Però l'àngel del Senyor li contestà: Ves amb aquests homes, però no has de dir sinó allò que jo et diré. I Balaam va continuar el seu camí, acompanyat dels dignataris de Balac».
  15. ↑ Jt 2:1-5; «L'àngel del Senyor va pujar de Guilgal a Boquim i digué als israelites: Jo us he tret d'Egipte i us he portat a la terra que vaig prometre als vostres pares. Vaig jurar que no trencaria mai la meva aliança amb vosaltres; vosaltres, per la vostra part, no havíeu de fer aliança amb els habitants d'aquest país i havíeu de destruir els seus altars. Però no m'heu obeït. Per què heu obrat així? Ara, doncs, jo us dic que no els expulsaré de davant vostre. Ells se us clavaran al costat i els seus déus seran per a vosaltres un parany. Quan l'àngel del Senyor hagué dit aquestes paraules a tots els israelites, el poble esclatà en grans plors. Per això van donar a aquell indret el nom de Boquim (que vol dir «els qui ploren»). Després van oferir sacrificis al Senyor».
  16. ↑ Jt 6:1-2; «Els israelites ofenien el Senyor amb el seu mal comportament, i el Senyor els deixà caure en poder de Madian durant set anys. El poder de Madian era aclaparador. Els israelites, per por dels madianites, es van fer amagatalls a les coves de les muntanyes, a les cavernes i sobre els cingles».
  17. ↑ 17,0 17,1 Is 6; «L'any de la mort del rei Ozies, vaig veure el Senyor assegut en un tron molt elevat. Els plecs del seu mantell omplien el santuari. Uns serafins l'assistien. Cada un tenia sis ales: dues per a cobrir-se la cara, dues per a cobrir-se els peus i dues per a volar. Cridaven l'un a l’altre: Sant, sant, sant és el Senyor de l'univers, tota la terra és plena de la seva glòria. El ressò d’aquell crit feia tremolar els brancals de les portes, i el santuari s'omplia de fum. Jo vaig dir: Ai de mi! Estic perdut! Jo, que soc un home de llavis impurs i visc enmig d'un poble de llavis impurs, he vist amb els meus ulls el Rei, el Senyor de l'univers! (...)».
  18. ↑ Ez 1; «L’any cinquè de la deportació del rei Jeconies, el dia cinc del mes quart, el Senyor va comunicar la seva paraula al sacerdot Ezequiel, fill de Buzí, quan tenia trenta anys. Ezequiel es trobava al país de Babilònia, entre els deportats, a la riba del riu Quebar. Allà la mà del Senyor es va apoderar d’ell. El cel s’obrí i va tenir visions divines (...)».
  19. ↑ Dn 6 «(...) Finalment el rei va ordenar que portessin Daniel i el tiressin a la fossa dels lleons. El rei li va dir: El Déu que tu adores cada dia, et salvarà. Després van dur una pedra per tancar la boca d’aquella fossa; el rei la va segellar amb el seu anell i amb l’anell dels seus magnats, perquè ningú no pogués fer res a favor de Daniel. El rei va tornar al palau, va passar la nit en dejú, no es feu portar les concubines i no pogué dormir. A trenc d’alba es va llevar i se n’anà de pressa a la fossa dels lleons. Quan era a la vora, va cridar Daniel i li preguntà amb veu adolorida: Daniel, servent del Déu viu, el Déu que tu adores cada dia t’ha pogut salvar dels lleons? Llavors Daniel va parlar al rei. Li va dir: Que el rei visqui per sempre! El meu Déu ha enviat el seu àngel a cloure la gola dels lleons i no m’han fet cap mal. Ell sap que soc innocent i que no he comès res de mal contra tu, oh rei. El rei se’n va alegrar molt i ordenà que traguessin Daniel de la fossa. El van treure i no li van trobar ni una sola ferida, perquè havia confiat en el seu Déu. Després el rei va ordenar que portessin aquells homes que havien acusat Daniel i els tiressin a la fossa dels lleons amb els seus fills i les seves dones. Encara no havien tocat a terra, que els lleons els van clavar les urpes i trituraren tots els seus ossos (...)».
  20. ↑ Ex 19:21; «El Senyor digué a Moisès: Baixa i adverteix el poble que no es precipitin cap al Senyor per veure'l. Si ho fan, en moriran molts».
  21. ↑ Dt 4:12; «El Senyor us va parlar des del mig del foc: vosaltres sentíeu una veu que parlava, però no vèieu cap figura; només sentíeu una veu».
  22. ↑ Ex 20:18-19 «Tot el poble d'Israel sentia la tronada i el so dels corns. Tots veien els llamps i la muntanya fumejant. El poble tremolava i es mantenia lluny. Llavors van dir a Moisès: Tu parla'ns, i nosaltres t'escoltarem. Que no ens parli Déu mateix, que moriríem!».
  23. ↑ Ex 40:1-12 «El Senyor va parlar a Moisès. Li digué: El primer dia del mes primer erigeix el tabernacle, és a dir, la tenda del trobament. Al fons, posa-hi l'arca de l'aliança i amaga-la darrere la cortina (...)».
  24. ↑ Lv 1:1-17; «El Senyor va cridar Moisès des de la tenda del trobament. Li digué: Ordena això als israelites: Quan algú de vosaltres presenti al Senyor una ofrena, si és d'animals, ha d'oferir un cap de bestiar del ramat de vaques o bé un cap de bestiar dels ramats d'ovelles o de cabres (...)».
  25. ↑ American Standard Bible, font citada en Throne of God
  26. ↑ 26,0 26,1 Ez 1:4-9; «Jo, Ezequiel, vaig veure que venien del nord un vent de tempesta, un gran núvol nimbat de resplendor i un foc arborat. Al bell mig es veia un esclat de llum com el del metall incandescent. Al centre hi havia la figura de quatre vivents d’aparença humana. Cada un tenia quatre cares i quatre ales. Les seves cames eren rectes i tenien els peus com les peülles d’un vedell. Els vivents brillaven com el bronze brunyit. A més de les cares i de les ales, tots quatre tenien mans d'home sota les ales, pels quatre costats. Les seves ales es tocaven l’una amb l’altra. Els vivents no es giraven quan avançaven; cada un avançava de dret endavant».
  27. ↑ 2 Re 2:11-12; «Mentre caminaven tot parlant, un carro de foc tirat per cavalls de foc els va separar l'un de l'altre, i Elies va pujar al cel enmig de la tempesta. Eliseu ho veia i cridava: Pare meu, pare meu! Carro i guia d'Israel! I ja no el va veure més. Llavors Eliseu es va esquinçar el vestit en dos trossos».
  28. ↑ Catholic Encyclopedia, font citada en Angel of the Lord
  29. ↑ Ex 13:21-22; «El Senyor caminava al davant d'ells, de dia en una columna de núvol per mostrar-los el camí, i de nit en una columna de foc per fer-los llum; així podien caminar tant de dia com de nit. La columna de núvol durant el dia i la columna de foc durant la nit, no van deixar mai de guiar el poble».
  30. ↑ Deuteronomi, Nehemies, fonts citades com «Columna de núvols»
  31. ↑ Gn 17:1-2; «Quan Abram tenia noranta-nou anys se li aparegué el Senyor i li digué: Jo soc el Déu totpoderós. Viu seguint els meus camins i sigues irreprensible. Faré una aliança entre jo i tu, i serà nombrosíssima la teva descendència».
  32. ↑ Gn 21:17-18; «Déu va sentir la veu del nen, i l'àngel de Déu cridà Agar des del cel, dient: Què tens, Agar? No tinguis por, que Déu ha sentit com el nen cridava al lloc on és. Aixeca’t, pren l'infant a collibè i agafa-li la mà: jo faré d’ell un gran poble».
  33. ↑ Gn 28:10-18; «(...) Tot somiant, va veure una escala que, des de terra, anava fins al cel. Els àngels de Déu hi pujaven i baixaven. El Senyor es trobava davant seu i li deia: Jo soc el Senyor, Déu d'Abraham, el teu avantpassat, i Déu d'Isaac. La terra on dorms, la donaré a tu i a la teva descendència.La teva descendència serà tan nombrosa com els grans de pols de la terra. T'estendràs a orient i a occident, al nord i al sud. Totes les famílies del país es valdran del teu nom i del nom dels teus descendents per a beneir-se. Jo soc amb tu. Et guardaré pertot arreu on aniràs i et faré tornar en aquesta terra. No t'abandonaré que no hagi complert tot el que t'he promès (...)».
  34. ↑ Gn 32:30; «(...) L'altre li va demanar: Com et dius? Ell respongué: Jacob. Li diu: D'ara endavant no et diràs més Jacob, sinó Israel, perquè has lluitat amb Déu i amb els homes, i has vençut. Jacob li demanà: Digues-me, si et plau, el teu nom. Però ell va respondre: Per què em preguntes el meu nom? I el va beneir allà mateix. Jacob va donar a aquell lloc el nom de Penuel, perquè deia: He vist Déu cara a cara i n’he sortit amb vida. (...)»
  35. ↑ Gn 35:9; « Déu es va aparèixer novament a Jacob, quan tornava de Padan-Aram, i el va beneir dient: El teu nom és Jacob. Però d'ara endavant no et diràs més Jacob. El teu nom serà Israel»,
  36. ↑ Gn 48:3-4; «Jacob digué a Josep: El Déu totpoderós se'm va aparèixer a Luz, en el país de Canaan, i em va beneir amb aquestes paraules: Et faré fecund i prolífic, i et convertiràs en una comunitat de pobles. Donaré aquest país a la teva descendència. Després de tu, serà per sempre la seva possessió».
  37. ↑ 37,0 37,1 Jewish Encyclopedia, font citada en Voice of God
  38. ↑ Gn 3:8; «Quan l’home i la dona van sentir els passos del Senyor-Déu, que es passejava pel jardí a l'aire fresc de la tarda, es van amagar entremig dels arbres del jardí, perquè el Senyor-Déu no els veiés».
  39. ↑ Gn 4:6-9; «El Senyor li digué: Per què estàs irritat i no aixeques el cap? Si obres bé, seràs acceptat; però, si no obres bé, el pecat aguaita a la porta: ell et desitja, però tu l'has de dominar. Caín va dir al seu germà Abel: Sortim al camp. Un cop van ser al camp, Caín es va llançar sobre el seu germà Abel i el va matar. Llavors el Senyor va preguntar a Caín: On és el teu germà Abel? Ell va respondre: No ho sé. Que potser soc el guardià del meu germà?»
  40. ↑ Gn 6:13; «Llavors Déu va dir a Noè: He decidit de posar terme a la vida de tots els homes. Per culpa d'ells, la terra és plena de violències; per això vull exterminar-los de la terra».
  41. ↑ 1 Re 17; «(...) El Senyor va comunicar la seva paraula a Elies. Li digué: Ves-te'n d’aquí cap a l’orient i amaga't al torrent de Querit, a l'altra banda del Jordà. Beu aigua del torrent. Jo he ordenat als corbs que t'alimentin. (...) Al cap d'un quant temps, el torrent es va assecar, perquè no plovia al país. Llavors el Senyor va comunicar la seva paraula a Elies. Li digué: Ves a Sarepta de Sidó i queda-t'hi. He disposat que et mantingui una viuda d’aquella ciutat. (...) Després va invocar el Senyor dient: Senyor, Déu meu! Fins i tot a aquesta viuda que m'hostatja vols mal, que fas morir el seu fill? Llavors s'estirà tres vegades sobre el nen i va invocar encara el Senyor dient: Senyor, Déu meu! Fes que la vida torni a dins d'aquest infant! El Senyor va escoltar el crit d'Elies, la vida tornà a entrar dintre l'infant, i l'infant va reviure (...)».
  42. ↑ Jr 25:30; «Tu comunica'ls aquesta profecia. Digues-los: El Senyor des del cel rugeix, clama des del lloc sant on resideix, rugeix amb totes les forces contra la seva pleta, crida, com qui trepitja raïm, contra tots els habitants de la terra»
  43. ↑ Jl 4:16-17; «El Senyor rugeix des de Sió, bramula des de Jerusalem; cel i terra s’estremeixen, però el Senyor és un refugi per al seu poble, una ciutadella per als d'Israel. Llavors sabreu que jo soc el Senyor, el vostre Déu, jo que habito a Sió, la meva muntanya santa. Jerusalem serà una ciutat santa, i els estrangers no la profanaran mai més»
  44. ↑ Am 1:2; «Amós va dir: El Senyor rugeix des de la muntanya de Sió, des de Jerusalem fa sentir el seu crit. Els pasturatges s’eixugaran, s'assecarà el cim del Carmel.»
  45. ↑ Dn 5; «(...) En aquell instant va aparèixer una mà humana que, amb els dits, escrivia a la llum del canelobre sobre el guix de la paret del palau reial. Quan el rei veié la mà que anava escrivint,va perdre el color de la cara i, alarmat en el seu interior, tot ell va defallir i els genolls li tremolaven (...)»
  46. ↑ 46,0 46,1 Gn 1; «Al principi, Déu va crear el cel i la terra. La terra era caòtica i desolada, les tenebres cobrien la superfície de l'oceà, i l'Esperit de Déu planava sobre les aigües. Déu digué: Que existeixi la llum. I la llum va existir (...)».
  47. ↑ Sl 17:1-6; «Escolta, Senyor, una causa justa, acull el meu plany. Estigues atent a la meva pregària: surt de llavis que no enganyen. (...)».
  48. ↑ 1 Re 8:27; «Però, és que Déu podria veritablement residir a la terra? Si ni el cel ni el cel del cel no poden contenir la teva immensitat, molt menys aquest temple que jo t'he construït»
  49. ↑ Is 66:1; «Això diu el Senyor: El cel és el meu tron, i la terra, l'escambell dels meus peus. Quina casa em podríeu edificar? A quin lloc podria residir?».
  50. ↑ Sl 139:7-16; «(...) On aniria lluny del teu esperit? On fugiria lluny de la teva mirada? Si pujava dalt al cel, hi ets present, si m'ajeia als inferns, també t'hi trobo. Provaré de prendre les ales de l'aurora? Aniré a viure a l'altre extrem del mar? També allà la teva mà em guiaria, també allà em sostindries. (...)»
  51. ↑ Kominiak, 1948.
  52. ↑ Bucur, 2018.
  53. ↑ 53,0 53,1 Mc 1:9-11; «Per aquells dies, Jesús vingué des de Natzaret de Galilea i fou batejat per Joan en el Jordà. I tot seguit, mentre pujava de l'aigua, veié que el cel s’esquinçava i que l'Esperit, com un colom, baixava cap a ell. I una veu digué des del cel: Tu ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m'he complagut».
  54. ↑ Lc 9:28-36; «Uns vuit dies després d'haver-los dit tot això, Jesús va prendre amb ell Pere, Joan i Jaume i pujà a la muntanya a pregar. Mentre pregava, l'aspecte del seu rostre va canviar i el seu vestit es tornà d’una blancor esclatant. Llavors dos homes es posaren a conversar amb ell. Eren Moisès i Elies, que es van aparèixer gloriosos i parlaven de la partença de Jesús, que s'havia d'acomplir a Jerusalem. A Pere i els seus companys, la son els vencia, però es van desvetllar i van veure la glòria de Jesús i els dos homes que estaven al seu costat. Quan aquests ja se separaven de Jesús, Pere li digué: Mestre, és bo que estiguem aquí dalt. Hi farem tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies. No sabia què deia. Encara ell parlava així, quan es formà un núvol que els anà cobrint. Ells s'esglaiaren, en veure que entraven dins el núvol. Llavors va sortir del núvol una veu que deia: Aquest és el meu Fill, el meu elegit; escolteu-lo. Així que s’hagué sentit la veu, Jesús es quedà tot sol. Ells guardaren silenci, i aquells dies no explicaren a ningú res del que havien vist».
  55. ↑ Cook, 2019, p. 82.
  56. ↑ «The Season of Epiphany» (en anglès). The Voice. Christian Research Institute. Arxivat de l'original el 2021-04-23 [Consulta: 20 octubre 2024].
  57. ↑ Ivakhiv, 2001, p. 253, nota 2 i els autors que són citats..
  58. ↑ Sharma, 2006, p. 109.
  59. ↑ 59,0 59,1 Jn 1:1-3; «Al principi existia la Paraula. La Paraula estava amb Déu i la Paraula era Déu. Ella estava amb Déu al principi. Per ella tot ha vingut a l'existència, i res del que existeix no hi ha vingut sense ella»
  60. ↑ Jn 1:14; «La Paraula s’ha fet carn i ha habitat entre nosaltres, i hem contemplat la seva glòria, glòria que té com a Fill únic del Pare, ple de gràcia i de veritat».
  61. ↑ Jn 1:18; «A Déu, ningú no l'ha vist mai: el seu Fill únic, que és Déu i està en el si del Pare, és qui l’ha revelat ».
  62. ↑ «Eusebius of Caesarea» (en anglès). Tertullian Project. Arxivat de l'original el 2013-10-12. [Consulta: 20 octubre 2024].
  63. ↑ Mt 3:13-17; «Llavors Jesús vingué de Galilea i es va presentar a Joan, vora el Jordà, a fer-se batejar per ell. Però Joan s'hi oposava, dient: Soc jo el qui necessita ser batejat per tu, i tu vens a mi! Jesús li respongué: Deixa’m fer, ara. Convé que complim d'aquesta manera tota justícia. Aleshores Joan el deixà fer. Un cop batejat, Jesús va pujar de l'aigua. Llavors davant d'ell el cel s'obrí, i Jesús veié l'Esperit de Déu que baixava com un colom i venia damunt d'ell. I una veu digué des del cel: Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m'he complagut»'.'
  64. ↑ Lc 3:21-22; «Tot el poble es feia batejar, i Jesús també fou batejat. Mentre pregava, el cel s'obrí, i l'Esperit Sant baixà cap a ell en forma corporal, com un colom, i una veu digué des del cel: Tu ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m'he complagut».
  65. ↑ Ap 4:1-9; «Després d'això, vaig veure una porta oberta en el cel, i vaig sentir aquella veu semblant al toc de trompeta que abans m'havia parlat. Em deia: Puja aquí dalt i et faré conèixer allò que aviat, després d'aquestes coses, ha de succeir. Immediatament, l’Esperit es va apoderar de mi, i vaig veure un tron posat en el cel. Al tron hi seia algú que tenia un esclat semblant al jaspi i la cornalina, i el tron era nimbat per un cercle de llum que brillava com la maragda. Al seu voltant hi havia vint-i-quatre trons, on seien vint-i-quatre ancians, que portaven vestits blancs i corones d'or al cap. Del tron sortien llampecs, veus i tronades. Davant el tron cremaven set torxes enceses, que són els set esperits de Déu, i per terra s’estenia com un mar de vidre semblant al glaç. En el tron, al seu voltant, hi havia quatre vivents plens d'ulls davant i darrere. El primer vivent era semblant a un lleó; el segon vivent era semblant a un toro; el tercer vivent tenia aspecte d'home, i el quart vivent era semblant a una àguila en ple vol. Cada un dels quatre vivents tenia sis ales, i estaven plens d'ulls que miraven tot al voltant i cap al tron. Nit i dia no paraven de repetir: Sant, sant, sant és el Senyor, Déu de l'univers, el qui era, el qui és i el qui ve. I sempre que aquells vivents glorificaven i honoraven el qui seu al tron i viu pels segles dels segles i li donaven gràcies»
  66. ↑ Freze, 1993.
  67. ↑ The Vatican on private revelations
  68. ↑ Boyet, 2013.
  69. ↑ «Bains de la Théophanie en Russie» (en francès). Sputnik Africa, gener 2010.
  70. ↑ Rhodes, 2008, p. 117; «Mentre examinem les Escriptures junts, crec que vosaltres també veureu que aquest no era un àngel normal, sinó que de fet era el Crist preencarnat. Els teòlegs anomenen les aparicions de Crist a l'Antic Testament Teofanies»..
  71. ↑ 1 Pe 1:3-5; «Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, que pel seu gran amor ens ha engendrat de nou gràcies a la resurrecció de Jesucrist d'entre els morts. Ell us ha destinat a una esperança viva i a una heretat incorruptible, indestructible, immarcescible, reservada dalt al cel per a vosaltres, que ara, en virtut de la fe, sou defensats pel poder de Déu; i també us ha destinat a la salvació, preparada per a revelar-se a la fi dels temps».
  72. ↑ Mc 15:34; «Arribat el migdia, es va estendre per tota la terra una foscor que va durar fins a les tres de la tarda. I a les tres de la tarda, Jesús va cridar amb tota la força: Eloí, Eloí, lemà sabactani?».
  73. ↑ «God Restored Christ's Church through Joseph Smith» (en anglès). Our Faith: The Restoration of the Gospel. Arxivat de l'original el 2010-10-13. [Consulta: 20 octubre 2024].
  74. ↑ Wright, 2011, p. 51-65.
  75. ↑ Ostler, 2019, p. 67-95.
  76. ↑ El Tron-Teofania de Lehi al Primer llibre de Nefi (1 Ne 1:8-11
  77. ↑ Laine, 2007.
  78. ↑ Coulter i Turner, 2013, p. 69.
  79. ↑ Johnson, 2009.
  80. ↑ «The Mahabharata, Book 17: Mahaprasthanika Parva: Section 3» (en anglès). Internet Sacred Texts Archive. Arxivat de l'original el 2018-11-28. [Consulta: 20 octubre 2024].
  81. ↑ Bradlow, 2007.
  82. ↑ Vuckovic, 2004.
  83. ↑ Hendrix i Okeja, 2018, p. 11.
  84. ↑ 84,0 84,1 Frischauer, 1970.
  85. ↑ Nisan, 2015, p. 95.
  86. ↑ 86,0 86,1 Poonawala, 1999, p. 542.
  87. ↑ Taher, 2002, p. 94.
  88. ↑ Dana, 2003, p. 41.
  89. ↑ Smith, 2000, p. 231.
  90. ↑ Cole, 1982, p. 1-38.
  91. ↑ «Worldwide Adherents of All Religions by Six Continental Areas, Mid-2010» (en anglès). Encyclopædia Britannica, 2010. Arxivat de l'original el 2016-11-20. [Consulta: 20 octubre 2024].
  92. ↑ 92,0 92,1 Cheyne, 1914.
  93. ↑ 93,0 93,1 93,2 Buck, 1991.
  94. ↑ Bahà'u'llàh, 1868, p. 137.
  95. ↑ Leeming, 2010.
  96. ↑ Valmiki, Ramayana
  97. ↑ Cheng'en i Chunfang, 1592.
  98. ↑ McKee, 2004, p. 1-2.
  99. ↑ McKee, 2004, p. 10.
  100. ↑ Umland, 1995, p. 82.
  101. ↑ Shucman, 1972.
  102. ↑ Kaza, 1996.
  103. ↑ May, 1987.

Bibliografia

modifica
  • Bahà'u'llàh. The Summons of the Lord of Hosts (en anglès). Haifa, Israel: Baháʼí World Centre, 1868. 
  • Boyet, Antoine «Russie: tous dans l'eau... glacée» (en francès). Le Journal international, gener 2013.
  • Bradlow, Khadija «A night journey through Jerusalem» (en anglès). The Times, agost 2007.
  • Buck, Christopher «Bahá'u'lláh as "World Reformer"» (en anglès). Journal of Bahá'í Studies. Association for Bahá’í Studies, 3(4), 1991.
  • Bucur, Bogdan Gabriel. Scripture Re-envisioned: Christophanic Exegesis and the Making of a Christian Bible (en anglès). Leiden: Boston Brill, 2018. ISBN 978-9-004-38610-5. 
  • Bulkley, Kelly. «The Evil Dreams of Gilgamesh: An Interdisciplinary Approach to Dreams in Mythological Texts». A: The Dream and the Text: Essays on Literature and Language (en anglès). Albany, Nova York: SUNY Press, 1993. ISBN 978-0-791-41361-6. 
  • Burtchaell, J. T.. «Theophany». A: New Catholic Encyclopedia (en anglès). vol. 13 (Seq-The), 2002, p. 929. ISBN 978-0-787-64017-0. 
  • Cheng'en, Wu; Chunfang, Li. Viatge a l'Oest (en xinès), 1592. 
  • Cheyne, Thomas Kelly. The reconciliation of races and religions (en anglès). A&C Black, 1914. ISBN 978-0-790-50976-1. OCLC 2779254. 
  • Cole, Juan «The Concept of Manifestation in the Baháʼí Writings» (en anglès). Baháʼí Studies, monografia 9, 1982.
  • Cook, Chris. «Hearing voices in Christian scripture: the New Testament». A: Hearing Voices, Demonic and Divine: Scientific and Theological Perspectives (en anglès). Nova York: Routledge, 2019. ISBN 978-0-367-58243-2. 
  • Coulter, Charles Russell; Turner, Patricia. «Arjuna». A: Encyclopedia of Ancient Deities (en anglès). Routledge, 2013. ISBN 978-1-135-96390-3. 
  • Dana, Nissim. The Druze in the Middle East: Their Faith, Leadership, Identity and Status (en anglès). Liverpool University Press, 2003. ISBN 978-1-903-90036-9. 
  • Eichrodt, Walther. «Spiritualization of the theophany». A: Theology of the Old Testament 2, The panim (the face) of God (en anglès), 1967. 
  • Fox, William Sherwood. Greek and Roman [mythology] (en anglès), 1916. ISBN 978-0-659-91993-9. 
  • Freze, Michael. Voices, Visions, and Apparitions (en anglès). OSV Publishing, 1993. 
  • Frischauer, Willi. The Aga Khans (en anglès). Bodley Head, 1970. 
  • Hall, James; Murray, John. A History of Ideas and Images in Italian Art (en anglès), 1983. 
  • Harvey, Van Austin. «Theophany». A: A Handbook of Theological Terms (en anglès). Nova York: Macmillan Publishers, 1964. OCLC 963417958. 
  • Hendrix, Scott; Okeja, Uchenna. The World's Greatest Religious Leaders: How Religious Figures Helped Shape World History (2 volums) (en anglès). ABC-CLIO, 2018. ISBN 978-1-440-84138-5. 
  • Ivakhiv, Adrian J. Claiming Sacred Ground: Pilgrims and Politics at Glastonbury and Sedona (en anglès). Bloomington, Indiana: Indiana University Press, 2001. ISBN 978-0-253-33899-0. 
  • Johnson, W. J.. «Kunti». A: A Dictionary of Hinduism (en anglès). Oxford University Press, 2009. DOI 10.1093/acref/9780198610250.001.0001. ISBN 978-0-198-61025-0. 
  • Kaza, Stephanie. The Attentive Heart: Conversations with Trees (en anglès). Shambhala, 1996. ISBN 978-1-570-62251-9. 
  • Kominiak, Benedict. The Theophanies of the Old Testament in the Writings of St. Justin (en anglès). 14. Washington, D.C.: Catholic University of America Press, 1948 (Studies in Sacred Theology). OCLC 878155779. 
  • Laine, James W. Visions of God: narratives of Theophany in the Mahābhdāhata (en angles). 16. Viena: Gerold & Company, 2007 (Publications of the De Nobili Research Library). ISBN 978-3-900-27119-0. 
  • Leeming, David Adams. Creation myths of the world: an encyclopedia (en anglès), 2010. 
  • May, Julian. Intervention: A Root Tale to the Galactic Milieu and a Vinculum between it and The Saga of Pliocene Exile (en anglès). Boston: Houghton Mifflin, 1987. 
  • Mckee, Gabriel. Pink beams of Light from the God in the gutter: the science-fictional religion of Philip K. Dick (en anglès). Lanham, Maryland: University Press of America, 2004. 
  • Nisan, Mordecai. Minorities in the Middle East: A History of Struggle and Self-Expression (en anglès). McFarland, 2015, p. 95. ISBN 978-0-786-45133-3. 
  • Ostler, Blake T. «The Throne-Theophany and Prophetic Commission in 1 Nephi: A Form-Critical Analysis» (  PDF) (en anglès). BYU Studies Quarterly, 26(4), 2019. Arxivat de l'original el 2021-10-24 [Consulta: 20 octubre 2024].
  • Poonawala, Ismail K. «Review - The Fatimids and Their Traditions of Learning» (en anglès). Journal of the American Oriental Society, 119(3), 1999. DOI: 10.2307/605981. JSTOR: 605981.
  • Rhodes, Ron. Angels Among Us: Separating Fact from Fiction (en anglès), 2008. 
  • Sharma, Arvind. «The Concept of Revelation and the Primal Religious Tradition». A: A Primal Perspective on the Philosophy of Religion (en anglès). Dordrecht: Springer Verlag, 2006. ISBN 978-1-402-05014-5. 
  • Shucman, Helen. A Course in Miracles (en anglès). Course in Miracles Society, 1972. 
  • Smith, Peter. «A Concise Encyclopedia of the Baháʼí Faith». A: Manifestations of God (en anglès). Oxford: Oneworld Publications, 2000. 
  • Taher, Mohamed. Encyclopaedic Survey of Islamic Culture (en anglès). Anmol Publications Pvt Ltd, 2002. ISBN 978-8-174-88487-9. 
  • Umland, Samuel J. Philip K. Dick: contemporary critical interpretations (en anglès). Westport, Connecticut: Greenwood Press, 1995. 
  • Vuckovic, Brooke Olson. Heavenly Journeys, Earthly Concerns: The Legacy of the Mi'raj in the Formation of Islam (en anglès). 5, 2004 (Religion in History, Society and Culture). ISBN 978-0-415-96785-3. 
  • Wright, Mark Alan «"According to Their Language, unto Their Understanding": The Cultural Context of Hierophanies and Theophanies in Latter-day Saint Canon» (en anglès). Studies in the Bible and Antiquity. Maxwell Institute for Regilious Scholarship, Brigham Young University, 3, 2011. Arxivat de l'original el 2013-01-25 [Consulta: 20 octubre 2024].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Teofania&oldid=34258813»