Valmiki
Valmiki (/vɑːlˈmiːki/ ;[1] sànscrit: वाल्मीकि Vālmīki [Ʋaːlmiːkɪ]) és considerat un mític herald i poeta en la literatura sànscrita.[2] Se li atribueix l'èpica Ramayana, que data d'entre el segle V aC [3][4] i el segle I aC,[5] basant-se en l'atribució del text.[6] És venerat com Ādi Kavi, el primer poeta,[7] autor de Ramayana, el primer poema èpic.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | valor desconegut |
| Mort | valor desconegut |
| Religió | Hinduisme |
| Activitat | |
| Ocupació | poeta, escriptor |
| Activitat | (Floruit: segle II aC ) |
| Obra | |
Obres destacables | |
 
 | |
El Ramayana, escrit originalment per Valmiki, consta de 24.000 shlokas i set cantos (kaṇḍas).[8] El Ramayana està compost per unes 480.002 paraules, sent una quarta part de la longitud del text complet del Mahabharata o aproximadament quatre vegades la longitud de la Ilíada. El Ramayana explica la història d'un príncep, Rama de la ciutat d'Ayodhya al Regne de Kosala, la dona del qual, Sita és segrestada per Ravana, el rei dimoni (Asura) de Lanka. El Ramayana de Valmiki està datat de diverses maneres del 500 aC fins al 100 aC [9] o sobre coavaluació amb les primeres versions del Mahabharata.[10] Com passa amb moltes epopeies tradicionals, ha passat per un procés d'interpolacions i redaccions, cosa que fa que no es puga datar amb precisió.[11]
El satíric britànic Aubrey Menen diu que Valmiki va ser "reconegut com un geni literari" i, per tant, va ser considerat "un fora de la llei", presumiblement a causa del seu "escepticisme filosòfic",[12] com a part d'un període de "Il·lustració índia".[13] Valmiki també se cita com el contemporani de Rama.[14] Menen afirma que Valmiki és "el primer autor de tota la història a incorporar-se a la seva pròpia composició".[15]
Etimologia
modificaEn idioma sànscrit, Vālmīki significa «turó de la formiga» (formiguer),[16] derivada de la paraula vamrī-Kuta (muntanya [de terra] de formigues), sent vamrā: 'formiga' en l'antic sànscrit rigvédic.[17]
Primers anys
modificaValmiki va néixer com Agni Sharma,[18] fill d'un bramà anomenat Pracheta (també conegut com Sumali) de Bhrigu gotra.[19][20] Segons la llegenda, va conèixer al gran savi Narada i va tenir un discurs amb ell sobre les seves funcions. Emocionat per les paraules de Narada, Agni Sharma va començar a fer penitència i va cantar la paraula "Mara" que significava "morir".[21] Mentre realitzava la seva penitència durant diversos anys, la paraula es va convertir en "Rama", el nom de Lord Vishnu. Al voltant d'Agni Sharma es van formar enormes formiguers i això li va valer el nom de Valmiki. Agni Sharma, rebatejat com a Valmiki, va aprendre les escriptures de Narada i es va convertir en el més important dels ascetes, venerat per tothom.
També existeixen llegendes sobre que Valmiki havia estat un lladre abans de convertir-se en un rishi. El Nagara Khanda de l'Skanda Purana a la seva secció sobre la creació de Mukhara Tirtha menciona que Valmiki va néixer bramà, amb el nom de Lohajangha i era un fill devot dels seus pares. Tenia una bella dona i tots dos eren fidels. Una vegada, durant una sequera que va durar dotze anys, Lohajangha, pel bé de la seva famolenca família, va començar a robar a la gent que trobava al bosc. Així, va conèixer els set savis o Saptarishi[22] i també va intentar robar-los. Però els savis erudits van compadir-se d'ell i li van mostrar la bogeria dels seus camins. Un d'ells, Pulaha li va donar un Mantra per meditar i el lladre convertit en brahmà es va quedar tan absort en la seva recitació que les formigues van pujar al voltant del seu cos. Quan els savis van tornar i van sentir el so del mantra que provenia del turó de les formigues, el van beneir i li van dir: "Ja que vas aconseguir un gran Siddhi assegut dins d'un Valmīka (un formiguer), et faràs conegut al món com Vālmīki."[23]
El primer shloka
modifica
Valmiki es dirigia al riu Ganges per les seves ablucions diàries. Un deixeble que es deia Bharadwaja duia la roba. De camí, es van trobar amb el rierol Tamasa. Mirant la riera, Valmiki va dir al seu deixeble: "Mireu, quina aigua més clara, com la ment d'un bon home! Avui em banyaré ací". Quan buscava un lloc adequat per entrar al rierol, va veure una parella de grues aparellant-se. Valmiki es va sentir molt satisfet en veure els ocells feliços. De sobte, colpejat per una fletxa, l'ocell mascle va morir in situ. Omplert de pena, la seva parella va cridar agonitzant i va morir de xoc. El cor de Valmiki es va fondre davant d'aquesta vista lamentable. Va mirar al seu voltant per saber qui havia disparat l'ocell. Va veure un caçador amb arc i fletxes, a prop. Valmiki es va enfadar molt. Es va obrir els llavis i va cridar:
मा निषाद प्रतिष्ठां त्वमगमः शाश्वतीः समाः।
यत्क्रौञ्चमिथुनादेकमवधीः काममोहितम्॥'
mā niṣāda pratiṣṭhā tvamagamaḥ śāśvatīḥ samāḥ
yat krauñcamithunādekam avadhīḥ kāmamohitam[24]
(No trobareu descans durant els llargs anys de l'eternitat
Perquè vas matar un ocell enamorat i insospitant)
Sorgit espontàniament de la ràbia i el dolor de Valmiki, aquest es considera el primer shloka de la literatura sànscrita. Posteriorment, Valmiki va compondre tot el Ramayana amb les benediccions de Lord Brahma en el mateix metre que li va sortir al shloka. Així, aquest shloka és venerat com el primer shloka de la literatura hindú. Valmiki és venerat com el primer poeta o Adi Kavi i Ramayana, el primer kavya (poema).
Rol en el Ramayana
modificaValmiki va tenir un paper important a Uttara Kanda, l'últim capítol de l'èpica Ramayana. Es creu que la Uttara Kanda no era obra original de Valmiki. Es creu que va ser pres de Sesha Ramayana. Segons la llegenda, Rama envia Sita al bosc on troba refugi a l'ashram del savi Valmiki, on dona a llum a bessons Lava i Kusha. Lava i Kusha van ser els primers deixebles de Valmiki als quals va ensenyar el Ramayana.[25] Bala Kanda de l'epopeia també explica la història de Valmiki narrant el Ramayana als seus deixebles Lava i Kusha.[26]
Reencarnació
modificaVishnudharmottara Purana diu que Valmiki va néixer al Treta Yuga com una forma de Brahma i que les persones que desitjessin obtenir coneixement haurien d'adorar-lo.[27] Posteriorment, es va reencarnar com a Tulsidas, que va compondre els Ramcharitamanas, que era la versió awadhi-hindi del Ramayana.[28]
Temples
modifica
Els seguidors del Balmikisme veneren Valmiki, on també se'l coneix com Lal Beg o Bala Shah, com a patró, amb una gran quantitat de mandirs (temples) dedicats a ell.[2][29]
Es creu que Tiruvanmiyur, una zona de Chennai, deriva el seu nom de Valmiki, Thiru-Valmiki-Oor. Hi ha un temple per a Valmiki situat en aquest lloc, que es creu que te 1300 anys.[30]
En la cultura popular
modificaS’han realitzat diverses pel·lícules índies sobre la vida del poeta, la primera Valmiki en 1921 de G. V. Sane; el seguiren Ratnakar de Surendra Narayan Roy el mateix any, Valmiki d'Ellis Dungan en 1946, Valmiki de Bhalji Pendharkar en 1946, Valmiki de Sundarrao Nadkarni el 1946, de C.S.R. Rao Valmiki protagonitzada per Rajkumar el 1963 i Valmiki (protagonitzada per N. T. Rama Rao; 1963), i Sant Valmiki dev1991, d'Arvind Bhatt.[31]
La pel·lícula de Bhatt, que va protagonitzar Suresh Oberoi en el paper titular, no s'ha publicat després que es va presentar un cas contra Oberoi per comentaris considerats ofensius pels membres de la casta Valmiki a l'Índia.
Traduccions
modificaAl francès
modificaA l’anglès
modifica- 1870. Ralph T.H. Griffith. The Ramayan of Valmiki.[35]
- 1893. The Ramayana: Translated Into English Prose from the Original Sanskrit of Valmiki.[36][37]
Al castellà
modifica- 1952. Juan G. de Luaces.[38]
A l’italià
modifica- 1895. Paolo Emilio Pavolini . Crestomazia del Rámayana: con notizie bibliografiche e con estratti dal commento di Ramavarman.(Només bibliografia).[39]
Referències
modifica- ↑ "Valmiki". Random House Webster's Unabridged Dictionary.
- ↑ 2,0 2,1 Encyclopaedia of Scheduled Castes and Scheduled Tribes (en anglès). Institute for Sustainable Development, 2000, p. 479. ISBN 978-81-261-0655-4.
- ↑ Dalrymple, William. «All Indian life is here» (en anglès). The Guardian, 28-08-2008.
- ↑ Pattanaik, Devdutt. «Was Ram born in Ayodhya». mumbaimirror, 08-08-2020.
- ↑ «Sri Aurobindo on the Indian Epic Ramayana». uwf.edu. University of West Florida. [Consulta: 27 abril 2015].
- ↑ Valmiki, Robert P. Goldman. (IAST): An Epic of Ancient India. 1. Princeton University Press, 1990, p. 14–15. ISBN 0-691-01485-X.
- ↑ Williams, M. A Sanskrit-English Dictionary: Etymologically and philologically arranged with special reference to Greek, Latin, Gothic, German, Anglo-Saxon, and other cognate Indo-European Languages By Monier Williams. Clarendon Press, 1872, p. 119.
- ↑ «Valmiki Ramayan». valmikiramayan.net. Desiraju Hanumanta Rao & K. M. K. Murthy. [Consulta: 11 maig 2020].
- ↑ «harking back : Myths and facts of the beginnings of Lahore».
- ↑ Goldman, Robert P., The Ramayana of Valmiki: An Epic of Ancient India pp. 23
- ↑ Cohen, S. Textual Criticism and Sacred Texts. Lexington Books, 2023, p. 69. ISBN 978-1-6669-0161-0.
- ↑ Menen, Aubrey. "Introduction" | The Ramayana (tesi) (en anglès), 1954, p. 4. LCCN 54035716.
- ↑ Menen (1954). "The Indian Enlightenment", p.9.
- ↑ The Rámáyaṇ of Vālmīki Translated Into English Verse by Ralph T. H. Griffith: I (en llatí). Trübner, 1870, p. 15.
- ↑ Menen (1954). "The Heritage of the Gluttons", p.81.
- ↑ Pāṇḍuraṅgārāva, Ā. Valmiki (en finès). Sahitya Akademi, 1994, p. 5 (Makers of Indian literature). ISBN 978-81-7201-680-7.
- ↑ Monier-Williams, Monier. Sanskrit-English Dictionary, (1819-1899).
- ↑ Mittal, J.P.. History Of Ancient India (a New Version) : From 7300 Bb To 4250 Bc,. Atlantic, 2006, p. 270 (History of Ancient India: A New Version). ISBN 978-81-269-0615-4.
- ↑ S. Naravane, Vishwanath. Sages, Nymphs, and Deities: Excursions in Indian Mythology (en anglès), 1997.
- ↑ Mittal, Jai Pal. History Of Ancient India (a New Version) : From 7300 Bb To 4250 Bc (en anglès). Atlantic Publishers & Dist, 2006. ISBN 8126906154.
- ↑ Dole, M. Great Indian Sant. Manoj Dole, p. 130.
- ↑ Nepo, M. Seven Thousand Ways to Listen: Staying Close To What Is Sacred. Simon & Schuster UK, 2013, p. 61. ISBN 978-1-4711-3100-4.
- ↑ «124:Creation of Mukhara Tirtha». A: Skanda Purana.
- ↑ «The Ramayana in Sanskit: Book 1 Chapter 2 | Transliteració a l'anglès». Arxivat de l'original el 21-10-2019.
- ↑ Spars, B. Setting a Plot: The Impact of Geography on Culture, Myth, and Storytelling. Wayzgoose Press, 2019, p. 127.
- ↑ T.S.Sha ma Rao. Lava Kusha (en anglès). Litent, 2014.
- ↑ Laxman Varadpande, Manohar. Mythology of Vishnu and His Incarnations (en anglès). Gyan Publishing House, 2009. ISBN 9788121210164.
- ↑ «When is Tulsidas Jayanti; why is it celebrated?» (en anglès). The Statesman, 04-07-2020.
- ↑ Dalal, Roshen. Hinduism: An Alphabetical Guide (en anglès). Penguin UK, 2014. ISBN 9788184752779.
- ↑ «MAHARISHI VALMIKI TEMPLE AT THIRUVANMIYUR» (en anglès). Columbus Lost. Arxivat de l'original el 25-06-2017.
- ↑ Rajadhyaksha, Ashish; Willemen, Paul. Encyclopedia of Indian Cinema (en anglès). Routledge, 2014. ISBN 9781135943189.
- ↑ Le Ramayana: poème sanscrit (en occità). A. Lacroix, Verboeckhoven & Ce, 1864 (Collection des épopées nationales).
- ↑ Fauche, H. Le Ramayana: poème sanscrit (en occità). Librairie internationale, 1864 (Le Ramayana: poème sanscrit).
- ↑ Pasenkiewicz, J. Los Soberanos de los Mundos Perdidos (en castellà). Editorial Kier, 1992, p. 377. ISBN 978-950-17-1705-1.
- ↑ Griffith, R.T.H.. The Rámáyan of Válmíki: Translated Into English Verse (en islandès). Trübner and Company, 1870 (The Rámáyan of Válmíki).
- ↑ Dutt, M.N.. The Ramayana: Translated Into English Prose from the Original Sanskrit of Valmiki. H.C. Dass, 1893 (The Ramayana: Translated Into English Prose from the Original Sanskrit of Valmiki).
- ↑ Dutt, M.N.. The Ramayana. Girish Chandra Chackravarti, 1891 (The Ramayana).
- ↑ Betancort, S. Oriente no es una pieza de museo: Jorge Luis Borges, la clave orientalista y el manuscrito de «Qué es el budismo» (en castellà). Ediciones Universidad Salamanca, 2018, p. 301 (Biblioteca de América). ISBN 978-84-9012-967-8.
- ↑ Pavolini, P.E.. Crestomazia del Rámayana: con notizie bibliografiche e con estratti dal commento di Ramavarman (en italià). G. Carnesecchi, 1895 (Pubblicazioni del R. Istituto di Studi Superiori ... in Firenze: Accademia Orientale).