Llibre dels Jutges
El llibre dels Jutges (en hebreu: שֹּׁפְטִים), és el setè llibre de la Tanakh i de l'Antic Testament cristià. El títol es refereix al contingut del llibre: la història dels jutges que van liderar i van guiar els israelites després de la mort de Josuè. Durant aquest període, les noves generacions israelites es van rebel·lar contra Déu, adorant déus falsos i participant en pràctiques abominables, com ara sacrificis de nens o prostitució sagrada. A causa d'això, els pobles veïns els van sotmetre i oprimir; finalment, els israelites van tornar a Déu, van clamar el seu nom, i Ell els va enviar alliberadors. Després de recuperar la llibertat, les noves generacions d’israelites tornaven a oblidar-se de Déu, i el cicle es repetia diverses vegades al llarg del llibre. Es desconeix l'autor, així com l'època precisa en què va ser escrit. La cronologia que dona és confosa.[1]
| (he) שופטים (de) Richter (en) Judges  | |
|---|---|
 | |
| Tipus | text sagrat, obra literària i llibre de la Bíblia |
| Format per | 21 |
| Sèrie | |
| Part de | Tanakh, Neviïm, Antic Testament, Septuaginta, Antic Testament catòlic i Llibres històrics |
Referències
modifica- ↑ Nácar Fuster, Eloino; Alberto Colunga. Sagrada Bíblia: Jueces [introducció]. Madrid: Católica, 1964, p. 255.
Vegeu
modifica