Dino Risi

Dino Risi (Milà, Itàlia, 23 de desembre de 1916 - Roma, 7 de juny de 2008) va ser un director de cinema i guionista italià.

Dino Risi

Biografia
Naixement	23 desembre 1916 Milà (Itàlia)
Mort	7 juny 2008 (91 anys) Roma
Causa de mort	càncer
Religió	Ateisme
Formació	Universitat de Roma La Sapienza Universitat de Milà
Activitat
Ocupació	director de cinema, guionista, psiquiatre
Activitat	1946 -
Gènere	Commedia all'italiana
Obra
Obres destacables (1957) Poveri ma belli (1962) L'avançament (1971) La moglie del prete (1974) Perfum de dona
Família
Fills	Claudio Risi, Marco Risi
Parents	Luigi Mazzocchi, avi matern Elda Mazzocchi Scarzella, cosina germana Cesare Mazzocchi, oncle matern
Premis
(2002)  Lleó d'Or per la carrera (1976)  Premis César (1976)  César a la millor pel·lícula estrangera, per l'obra Perfum de dona (1957)  Conquilla d'Or a la millor pel·lícula  Cavaller de la Gran Creu de l'Orde al Mèrit de la República Italiana  Orde al Mèrit de la República Italiana

Biografia

Fill de metge, comença una carrera de metge psiquiatre tot dedicant-se a la crítica cinematogràfica, així com a l'escriptura de novel·les i de guions. El 1940 Dino Risi efectua els primers passos en el cinema com a ajudant de Mario Soldati per a la pel·lícula Piccolo mondo antico i d'Alberto Lattuada a Giacomo l'idealista .

Durant la Segona Guerra Mundial, es refugia a Suïssa on segueix els cursos de Jacques Feyder. La postguerra afavoreix la recuperació del cinema italià. De 1946 a 1949 escriu guions i realitza documentals. Amb Vacanze col gangster , passa a la direcció de llargmetratges el 1952.

A partir dels anys 1950, es converteix en un dels grans realitzadors de comèdies a la italiana. El seu èxit comença el 1957 amb la farsa crítica Poveri ma belli i confirma el seu talent el 1960 amb Il mattatore que inicia una llarga col·laboració amb un dels seus actors fetitxes: Vittorio Gassman que a Profumo di donna obté el premi d'interpretació masculina al Festival de Canes de 1975. Els seus altres actors preferits són Nino Manfredi, Ugo Tognazzi, Alberto Sordi i Marcello Mastroianni.

Destaca en les pel·lícules d'esquetxos, com la sèrie I Mostri, però també en els drames (Il sorpasso) o Fantasma d'amore amb Romy Schneider el 1981.

Sovint nominat però mai premiat al Festival de Canes, aquest certamen, acaba organitzant per reconeixement una retrospectiva de quinze de les seves pel·lícules el 1993.

El 2002, el cineasta va rebre un Lleó d'or pel conjunt de la seva carrera al Festival Internacional de Cinema de Venècia. Una ovació dempeus va acompanyar aquest moment.

Dino Risi és un dels últims «monstres» de l'edat d'or del cinema italià. Treballador incansable, ha realitzat més d'una cinquantena de pel·lícules.

És el pare de Marco Risi, també director de cinema.

Filmografia

Director

Curts

1946: Barboni 1946: I Bersaglieri della signora 1946: Verso la vita 1947: Cortili 1947: Pescatorella 1947: Strade di Napoli 1947: Tugillio minore 1948: 1848 1948: Costumi e bellezze d'Italia 1948: Cuore rivelatore 1948: La Fabbrica del duomo

1948: Segantini, il pittore della montagna 1949: Caccia in brughiera 1949: La Città dei traffici 1949: La Montagna di luce 1949: Seduta spirita 1949: Terra ladina 1949: Vince il sistema 1950: Buio in sala 1950: Fuga in città 1950: La Grido della città 1950: L'Isola bianca 1950: Siero della verità

Llargmetratges

1952: Vacanze col gangster 1953: Il Viale della speranza 1953: Il segno di Venere 1953: L'amore in citta, segment Paradiso per 4 ore 1955: Pane, amore, e... 1956: Poveri ma belli 1957: Belle ma povere 1957: La Nonna Sabella 1958: Venezia, la luna e tu 1959: Il mattatore 1959: Poveri milionari 1959: Il Vedovo 1960: Un amore a Roma 1961: Una vida difícil (Una vita difficile) 1961: A porte chiuse 1962: La marcia su Roma 1962: Il sorpasso 1963: Il successo 1963: Il Giovedi 1963: I Mostri 1964: Il Gaucho 1965: I complessi segment Una jornada decisiva 1965: L'Ombrellone 1965: I Nostri mariti (segment Il Marito di Attilia) 1965: Les quatre nines (Le bambole) 1966: Operazione San Gennaro 1967: Il tigre 1968: Il profeta 1968: Straziami, ma di baci saziami 1969: Vedo nudo

1969: Il Giovane normale 1970: La moglie del prete 1971: En nom del poble italià (In nome del popolo italiano) 1971: Noi donne siamo fatte cosi 1973: Mordi e fuggi 1973: Sessomatto 1975: Telefoni bianchi 1975: Profumo di donna 1976: La stanza del vescovo 1977: Anima persa 1977: Primo amore 1978: I nuovi mostri 1979: Caro papà 1980: Sono fotogenico 1981: Fantasma d'amore 1982: Sesso e volentieri 1984: ...e la vita continua (TV) 1985: Scemo di guerra 1986: Il Commissario Lo Gatto 1987: Teresa 1988: Carla, Quattre storie di donne (TV) 1988: La Ciociara (TV) 1988: Il Vizio di vivere (TV) 1990: Tolgo il disturbo 1990: Vita coi figli (TV) 1992: Missione d'amore (sèrie TV) 1996: Giovani e belli 1996: Esercizi di stile (segment Myriam) 2002: Le ragazze di Miss Italia (TV)

Guionista

• 1949: Canzoni per le strade de Mario Landi
• 1951: Anna de Alberto Lattuada
• 1969: Vedo nudo, d'ell mateix

Premis i nominacions

Premis

• 1976. César a la millor pel·lícula estrangera per Profumo di donna
• 2002. Lleó d'Or per la carrera

Nominacions

• 1960. Os d'Or per Il mattatore
• 1955. Palma d'Or per Il segno di Venere
• 1975. Palma d'Or per Profumo di donna
• 1976. Oscar al millor guió adaptat amb Ruggero Maccari per Profumo di donna
• 1979. Palma d'Or per Caro papà
• 1985. Palma d'Or per Scemo di guerra