Mario Soldati

Mario Soldati
	; (1967)
Biografia
Naixement	17 novembre 1906 ; Torí (Itàlia)
Mort	19 juny 1999 (92 anys); Tellaro (Itàlia) (en)
Sepultura	Cementiri monumental de Torí
Residència	Tellaro (en) (1960–1999); Milà (1960–1999); Nàpols (1943–1944); Roma (1943–1960); Roma (1936–1943); Corconio (1934–1936); Roma (1931–1934); Nova York (1929–1931); Roma (1927–1929); Torí (1906–1927)
Formació	Universitat de Torí ; Sociale (en)
Activitat
Ocupació	director de cinema, escriptor, periodista, polític, guionista
Ocupador	Universitat de Colúmbia
Partit	Partit Socialista Italià
Professors	Lionello Venturi
Nom de ploma	Franco Pallavena
Premis
	(6 desembre 1995) Cavaller de la Gran Creu de l'Orde al Mèrit de la República Italiana; (1987) premi internacional Viareggio-Versilia; (1978) Napoli Prize (en) ; (1976) Premi Bagutta; (1970) Premi Campiello; (1954) Premi Strega; (28 octubre 1922) Medalla de Plata al Valor Civil ;

Mario Soldati (Torí, 17 de novembre de 1906 - Tellaro, 19 de juny de 1999) va ser un novel·lista, periodista i director de cinema italià.^[1]

Després d'estudiar amb els jesuïtes, Soldati es va llicenciar en Lletres a la seva ciutat natal. Ja a Torí va conèixer Cesare Pavese i Carlo Levi. Es va formar freqüentant el món d'escriptors liberals i radicals que encapçalava Piero Gobetti (1901-1926), cèlebre escriptor antifeixista. Es va traslladar a Roma, on va estudiar Història de l'Art a l'Institut Superior. Des de 1929 fins a 1931, va viure als Estats Units gràcies a una beca. Al seu retorn a Itàlia, va desenvolupar una intensa activitat cinematogràfica.

Literatura

A part d'un drama en tres actes, Pilato (1924), pot dir-se que l'activitat literària de l'autor comença amb els contes reconeguts ja de Salmace (1929), per a prosseguir amb America, primo amore (1935), Ventiquattro ore in uno studio cinematográfico (1935), La verità sul caso Motta (1941), L’amico gesuita (1943), Fuga in Italia (1947), A cena col commendatore (1950) -que conté una de les seves narracions més convincents: La giacca verde—, i Le lettere da Capri (1954). Amb el conjunt d'aquestes obres va aconseguir gran notorietat, i li va ser concedit el Premi Strega.

Van seguir La confessione (1955), que tracta un els seus temes dominants: com una obsessiva educació religiosa pot generar efectes contraris als que es proposa. A Il vero Silvestri (1957) pposa de manifest la impossibilitat de comunicació anímica. I racconti, (1927-1947), de 1958, La messa dei villeggianti (1959) i Storie di spetri (1962) són el preludi de la seva més ambiciosa incursió en el terreny de la novel·la: Le due Città (1964).

En contes i novel·les posteriors confirmaria la seva habilitat per a elaborar trames estranyes, amb tocs de "suspens" irònic. Les seves històries neixen del xoc entre el quotidià i l'absurd. Narrades amb ritme vivaç, plenes de forts contrastos i amb unes invencions morals i psicològiques més paradoxals.

Va ser molt lloat per Natalia Ginzburg, Cesare Garboli i Giorgio Bassani.^[2]

Filmografia

Entre les seves nombroses pel·lícules com a director destaquen Piccolo mondo antico i Malombra, basades en les novel·les d'Antonio Fogazzaro, Le miserie de Monsù Travet, de la comèdia de V. Bersezio, Eugenia Grandet, La provinciale, La donna del fiume i Policarpo ufficiale d'escrittura.^[3]

També va participar amb un curtmetratge sobre Torí, en la pel·lícula col·lectiva 12 registi per 12 città rodada en 1989, amb motiu del Mundial de Futbol de 1990, disputat a Itàlia.^[4]

Premis i distincions

Festival Internacional de Cinema de Canes

Any	Categoria	Pel·lícula	Resultat
1959^[5]	Millor comèdia	Policarpo, ufficiale di scrittura	Guanyadora

Obra literària (parcial)

Pilato, Torino, Sei, 1924. (tragedia in tre atti)
Salmace, Novara, «La Libra»,^[6] 1929 (sei novelle) 1928; Milano, Adelphi, 1993 (con una nota di Cesare Garboli).
America primo amore, Firenze, Bemporad, 1935.
24 ore in uno studio cinematografico, firmato come Franco Pallavera, Milano, Corticelli, 1935.
La verità sul caso Motta, su «Omnibus», 6 nn., aprile-giugno 1937; Milano, Rizzoli, 1941.^[7]
L'amico gesuita, Milano-Roma, Rizzoli, 1943. (racconti)
Fuga in Italia, Milano, Longanesi, 1947.
A cena col commendatore, Milano, Longanesi, 1950.
L'accalappiacani, Roma, Atlante, 1953.
Le lettere da Capri, Milano, Garzanti, 1954; (Premio Strega).^[8]
La confessione, Milano, Garzanti 1955.
I racconti, Milano, Garzanti, 1957; I racconti 1927-1947, Milano, A. Mondadori, 1961.
Il vero Silvestri, Milano, Garzanti, 1957.
La messa dei villeggianti, Milano, A. Mondadori, 1959.
Canzonette e viaggio televisivo, Milano, A. Mondadori, 1962. (poesie)
Storie di spettri, Milano, A. Mondadori, 1962.
Le due città, Milano, Garzanti, 1964.
La busta arancione, Milano, A. Mondadori, 1966.
I racconti del maresciallo, Milano, A. Mondadori, 1967.
Fuori, Milano, A. Mondadori, 1968.
L'attore, Milano, A. Mondadori 1970. Premio Campiello
55 novelle per l'inverno, Milano, A. Mondadori, 1971.
Da spettatore, Milano, A. Mondadori, 1973.
Un prato di papaveri. Diario 1947-1964, Milano, A. Mondadori, 1973.
Lo smeraldo, Milano, A. Mondadori, 1974.
Il polipo e i pirati, Milano, Emme, 1974. (fiaba illustrata)
Lo specchio inclinato. Diario 1965-1971, Milano, A. Mondadori, 1975. Premio Bagutta^[9]
La sposa americana, Milano, A. Mondadori, 1977. Premi Napoli^[10]
Lettere di Mario Soldati. Dal 3-11-78 al 12-8-79, Milano, A. Mondadori, 1979.
Addio diletta Amelia, Milano, A. Mondadori, 1979.
44 novelle per l'estate, Milano, A. Mondadori, 1979.
L'incendio, Milano, A. Mondadori, 1981.
La casa del perché, Milano, A. Mondadori, 1982.
Nuovi racconti del maresciallo, Milano, Rizzoli, 1984. ISBN 88-17-66699-8.
Sua maestà il Po, Milano, A. Mondadori, 1984.
L'architetto, Milano, Rizzoli, 1985. ISBN 88-17-66701-3.
El Paseo de Gracia, Milano, Rizzoli, 1987. ISBN 88-17-66703-X.
Rami secchi, Milano, Rizzoli, 1989. ISBN 88-17-66700-5. (ritratti e ricordi)
La finestra, Milano, Rizzoli, 1991. ISBN 88-17-66702-1.
Opere

I, Racconti autobiografici, a cura di Cesare Garboli, Milano, Rizzoli, 1991. ISBN 88-17-66704-8.

II, Romanzi brevi, a cura di Cesare Garboli, Milano, Rizzoli, 1992. ISBN 88-17-66706-4.

La giacca verde, Milano, Rizzoli, 1993. ISBN 88-17-66707-2.
Le sere, Milano, Rizzoli, 1994. ISBN 88-17-66708-0.
Tentazioni, Novara, Interlinea, 1996. ISBN 88-8212-102-X.
Racconto di Natale, Vicenza, La locusta, 1998.
Il padre degli orfani, Palermo, Sellerio, 2006. ISBN 88-389-2095-8.
Cinematografo. Racconti, ritratti, poesie, polemiche, Palermo, Sellerio, 2006. ISBN 88-389-2112-1.
Un sorso di Gattinara e altri racconti, Novara, Interlinea, 2006. ISBN 88-8212-564-5.
Natale e satana e altri racconti, Novara, Interlinea, 2006. ISBN 88-8212-584-X.
Romanzi, Milano, A. Mondadori, 2006. ISBN 88-04-51583-X.
Romanzi brevi e racconti, Milano, Mondadori, 2009. ISBN 978-88-04-54465-4.
Boccaccino, Milano, Aragno, 2009. ISBN 978-88-8419-411-4.
La madre di Giuda, Pilato, Torino, Aragno, 2010. ISBN 978-88-8419-455-8.
Il profumo del sigaro Toscano, Bologna, Ogni uomo e tutti gli uomini, 2010. ISBN 978-88-96691-17-5.
America e altri amori. Diari e scritti di viaggio, Milano, A. Mondadori, 2011. ISBN 978-88-04-60479-2.
Il berretto di cuoio e altri racconti, Milano, Il Sole 24 Ore, 2012.
La mamma dei gatti, Milano, Beyle, 2013. ISBN 978-88-97608-47-9.

Filmografia com a director i guionista

La principessa Tarakanova (1938)
La signora di Montecarlo (1938)
Due milioni per un sorriso (1939)
Tutto per la donna (1939)
Dora Nelson (1939)
Piccolo mondo antico (1941)
Tragica notte (1942)
Malombra (1942)
Chi è Dio (1945)
Quartieri alti (1945)
Le miserie del signor Travet (1946)
Eugenia Grandet (1947)
Daniele Cortis (1947)
Fuga in Francia (1948)
Quel bandito sono io (1950)
Botta e risposta (1950)
Donne e briganti (1950)
È l'amor che mi rovina (1951)
O.K. Nerone (1951)
Il sogno di Zorro (1952)
Le avventure di Mandrin (1952)
I tre corsari (1952)
Jolanda, la figlia del Corsaro Nero (1952)
La provinciana (1953)
Il ventaglino (1954)
La mano dello straniero (1954)
La dona del riu (1954)
Era di venerdì 17 (1957)
Italia piccola (1957)
Policarpo, ufficiale di scrittura (1959)

Referències

↑ Mario Soldati, escritor y cineasta, El País, 22 de juny de 1999
↑ Solapa de La chaqueta verde, Barcelona, La fuga, 2014
↑ El escritor italiano Mario Soldati presenta en Madrid su obra cinematográfica, El País, 28 de setembre de 1983
↑ 13 cineastas italianos describen en documentales las ciudades anfitrionas del Mundial de fútbol, El País, 8 de desembre de 1989
↑ «Awards 1959: All Awards». festival-cannes.fr. [Consulta: 26 agost 2014].
↑ Rivista fondata da Soldati, Enrico Emanuelli e Mario Bonfantini nel 1928 e chiusa d'autorità nel 1930.
↑ L'opera fu pubblicata nella collana Il sofà delle Muse, diretta da Leo Longanesi, già direttore di «Omnibus».
↑ «1954,Mario Soldati». premiostrega.it. Arxivat de l'original el 2020-08-05. [Consulta: 7 gener 2021].
↑ «Premio Bagutta a Mario Soldati». archiviolastampa.it.
↑ «Premio Napoli di Narrativa 1954-2002». premionapoli.it. Arxivat de l'original el 2020-02-19. [Consulta: 7 gener 2021].

Bibliografia

Francesco Savio: Cinecittà anni Trenta. Parlano 116 protagonisti. Bulzoni Editore, Roma, 1979.
Orio Caldiron (a cura di): Mario Soldati: un letterato al cinema. Edizioni della Cineteca nazionale, Roma, 1979.
Gianpiero Brunetta: Storia del cinema italiano (3 voll.) Editori Riuniti, Roma, 2003 (2ª ed.) ISBN 88-359-3730-2
Luca Malavasi: Mario Soldati, Edit Il Castoro cinema, Milano, 2006. ISBN 88-8033-372-0
AA. VV. (a cura di Emiliano Morreale): Mario Soldati e il cinema, Donzelli Edit, Roma, 2009. ISBN 978-88-6036-386-2
AA.VV. Storia del cinema italiano, in particolare volume VI (1940-1944) ISBN 978-88-317-0716-9 e volume VII (1945 - 1949). ISBN 978-88-317-8229-6. Editori: Marsilio, Venezia e Scuola Nazionale del Cinema, Roma. 2003.
AA.VV. (a cura di Giorgio Barberi Squarotti, Paolo Bertetto, Marziano Guglielminetti): Mario Soldati: la scrittura e lo sguardo. Editori: Museo Nazionale del cinema e Lindau, Torino, 1991. ISBN 88-7180-030-3.

[1] Mario Soldati, escritor y cineasta, El País, 22 de juny de 1999

[2] Solapa de La chaqueta verde, Barcelona, La fuga, 2014

[3] El escritor italiano Mario Soldati presenta en Madrid su obra cinematográfica, El País, 28 de setembre de 1983

[4] 13 cineastas italianos describen en documentales las ciudades anfitrionas del Mundial de fútbol, El País, 8 de desembre de 1989

[5] «Awards 1959: All Awards». festival-cannes.fr. [Consulta: 26 agost 2014].

[6] Rivista fondata da Soldati, Enrico Emanuelli e Mario Bonfantini nel 1928 e chiusa d'autorità nel 1930.

[7] L'opera fu pubblicata nella collana Il sofà delle Muse, diretta da Leo Longanesi, già direttore di «Omnibus».

[8] «1954,Mario Soldati». premiostrega.it. Arxivat de l'original el 2020-08-05. [Consulta: 7 gener 2021].

[9] «Premio Bagutta a Mario Soldati». archiviolastampa.it.

[10] «Premio Napoli di Narrativa 1954-2002». premionapoli.it. Arxivat de l'original el 2020-02-19. [Consulta: 7 gener 2021].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

Biografia
(1967)
Naixement	17 novembre 1906 Torí (Itàlia)
Mort	19 juny 1999 (92 anys) Tellaro (Itàlia) ^(en)
Sepultura	Cementiri monumental de Torí
Residència	Tellaro ^(en) (1960–1999) Milà (1960–1999) Nàpols (1943–1944) Roma (1943–1960) Roma (1936–1943) Corconio (1934–1936) Roma (1931–1934) Nova York (1929–1931) Roma (1927–1929) Torí (1906–1927)
Formació	Universitat de Torí Sociale ^(en)
Activitat
Ocupació	director de cinema, escriptor, periodista, polític, guionista
Ocupador	Universitat de Colúmbia
Partit	Partit Socialista Italià
Professors	Lionello Venturi
Nom de ploma	Franco Pallavena
Premis
(6 desembre 1995) Cavaller de la Gran Creu de l'Orde al Mèrit de la República Italiana (1987) premi internacional Viareggio-Versilia (1978) Napoli Prize ^(en) (1976) Premi Bagutta (1970) Premi Campiello (1954) Premi Strega (28 octubre 1922) Medalla de Plata al Valor Civil