Accordion music

Ja tenim aquí el segon número de La Botonera, una publicació que va creixent de mica en mica i que esperem que contribueixi a la vertebració del món de l’acordió i de la cultura popular i tradicional.
En el primer número hem comprovat amb alegria com la revista ha estat acollida arreu del territori i ha servit de punt de trobada de camins acordionístics diferents. Al llarg d’aquest any de vida l’equip de redacció ha pres consciència de la feinada que hi ha al darrere d’un projecte d’aquesta magnitud i hem perfilat alguns detalls com ara la periodicitat (anual), l’extensió, la selecció d’algunes seccions o la difusió diferida en format electrònic a la nostra web.
El segon número s’obre amb un article de recerca de caire divulgatiu sobre el fenomen del cuplet, un gènere de moda a l’inici del segle XX. Relacionats amb temps més actuals, el segueixen un parell d’articles; d’una banda, ens fem ressò del desè aniversari de la nostra associació que tindrà com a punt central un cap de setmana que enllaçarà acordió i circ, i de l’altra, una entrevista al Maties Mazarico, el protagonista del cicle de primavera dels Divendres a la Plaça del Rei de Barcelona. La crònica de la trobada a Herba-Savina ens guia pel territori i les històries del llibre Dos taüts negres i dos de blancs de Pep Coll, sobre el qual ja vam poder llegir una ressenya al primer número de La Botonera. En la secció dedicada a la tècnica coneixerem una proposta de digitació per a l’acordió diatònic i en el camp més social podrem conèixer l’experiència de fer sentir l’acordió en camps de refugiats al Líban. També podrem fer el xafarder a l’experiència del Folk a Pèl, un festival per als més desimbolts o bé entrar al taller per conèixer les característiques d’inxes, veus i registres. En la secció d’imatges s’inclouen fotografies d’uns caramellaires dels anys cinquanta, que contextualitzen la imatge de portada, dedicada a la celebració del 125è aniversari del naixement de Joan Amades. Gairebé per acabar, a la secció de ressenyes es presenten algunes de les novetats editorials i discogràfiques més recents i, finalment, les col·laboracions més personals tanquen el número. I aquest cop sí, tot això acompanyat de partitures per fer-ho més rodó.
Esperem seguir l’embranzida i us animem a participar en la mesura que us vingui de gust. Benvinguts, de nou, a La Botonera.

Ja fa temps que des de l’associació La Diatònica vam flirtejar amb la idea d’editar una revista sobre el món de l’acordió diatònic. Durant aquests anys el projecte s’ha anat coent a poc a poc. Els darrers mesos s’han creat les sinergies positives per cristal·litzar en una publicació un teixit social i musical preexistent que és madur i jove, unit i divers, alegre i formal, combatiu i intranscendent. Benvinguts a La Botonera!
En aquest primer número us trobareu contribucions que s’han gestat durant el darrer any. En format de recerca, podreu fer una ullada al nou univers de possibilitats que ens ofereixen els acordions simètrics i a l’estat actual de les investigacions sobre el diatònic a Catalunya i al País Valencià. Les trobades a la Vila de Muro, l’associació Diàdona i la Via catalana marquen el contrapunt més social. Encara més, les primeres petjades de les seccions fixodiscontínues: acordió i ball, projecte Frankenstein, bricodiato, educació psicofísica, tècnica diatònica, imatges daltòniques, ressenyes i la dedicada als escrits més desconcertants del poble botoner completen un número que esperem que satisfaga tots els gustos.
Ara i ací, sincerament, volem agrair a tots els col·laboradors que han fet realitat la primera entrega de la revista i, de forma especial, als lectors que amb el vostre interés li donareu una intensa vida. El temps dirà la resta...
Finalment, us animem a participar en futures publicacions i no deixar caure la possibilitat de fer visible el món diatònic i la cultura d’arrel tradicional i popular. Tant si pertanyeu al col·lectiu d’acordionistes com si teniu el gust de dir la vostra estarem encantats de poder escoltar-vos o, millor dit, llegir-vos.

Nel suo cammino dallo studio al concertismo, l'interprete incrocia continuamente temi legati alla multidimensionale relazione con la musica, configurando un raggio di azione - riflessione assai complesso. Quattro giovani interpreti offrono al lettore uno spaccato di quattro momenti di studio e ricerca: la riflessione aperta sulle relazioni tra identità musicale, scrittura e interpretazione; la creazione di un programma da concerto; la ricerca intorno alla produzione del compositore; le connessioni tra esecutore e contesto esecutivo con particolare riferimento alla sala di registrazione.

Calle Jularbo (1893–1966) tillhör de stora pionjärerna bland artister i den svenska musikindustrins ”barndomstid” under första hälften av 1900-talet. Som en virtuos spelman på sitt instrument – dragspelet – representerar han också en kommersiellt framgångsrik och medieanpassad populärmusik på både svensk och internationell grund. Han var samtidigt en svensk ”storspelman” med romska rötter, storsäljande grammofonartist och en flitigt turnerande musiker, därtill verksam i andra medier som film och radio.