Christiania
Christiania, conosesta ànca come "sità lìbara de Christiania", el xe in cuartiér parsialmente autogoernà de la sità de Copenhagen, Danemàrca; che el ga stabilìo in Stato semi-legàlmente riconosesto de comunità indipendente. Christiania el xe sta fondà in el 1971, cuando in grùpo de "hippie" el ga ocupà on area costituìa da edifici militari abandoné. Una de le persone piasé influenti de la maraja l'era Jacob Ludvigsen, che el publicàva in jornàl anàrchico, che anunciò la proclamasion de la sità lìbara. Par anni lo Stato legàl de la xòna el xe restà gràn "bìxo", e el goèrno Danése el ga proà, invàn, de liberàr la xòna ocupà de Christiania. Te pol entràr drénto Christiania solo atraverso do entrate prinsipàli e no se pol entràr con autoveicoli, el xe ànca proibìo ciapàr foto drénto la sità.
El comèrcio de dròghe legére
[canbia | canbia el còdaxe]Famoxa par la so via prinsipàl, ciamà ànca "pusher street", ndoe l'hashish l'éra vendesta da negosietti fìsi fin al 2004, Christiania la ga comuncue de le regole che le vieta le dròghe pesanti. Christiania el ga negosià on acòrdo co el ministèro de la difesa danése (che el xe oncora paron de el terén ndoe el xe stà fondà la "sità lìbara") in el 1995; e cuei che i abìta in la sità de Christiania no i pàga le tàse. El futùro de Christiania el xe parò mìa cèrto: le autorità danéxi le sèita a far presioni par la rimosion de Christiania. La risposta de i abitànti el xe stà gràn spiritosa: par esèmpio, in el 2002, el goèrno l'avea chiesto che la comercialixasion de l'hasish la vegnése sconta in poco; cuindi le bancarèle i xe stè coèrte co dei teli mimètici de tipo militàr. En el 2004 le bancarèle i xe stè demolìe pàr inisiatìva de i proprietàri. Come pàr dìr al goèrno danése de no continuàr co el progèto de demolision de la "sità lìbara". La vèndita de le sostanse legére la contìnua comuncue, ànca se su bàse personàl.
Stòria
[canbia | canbia el còdaxe]La sità la nàse in i anni '70, da na ìdea de in grùpo de "hippie" europèi che i ga ocupà na sitadèla militàr in dixuso e i tàca a ciamarla "stàto lìbaro de Christiania". I abitànti de la sità dopo varie ciàse i ga catà on acòrdo co el goèrno danése par el riconoscimento de Christiania come sìto autogestìo. La comunità la sa, par trent'anni, basà sul prinsìpio de autogestion e de la proprietà coletìva. Ma Christiania l'éra dientà famosa in euròpa parché drénto la sità, se podéa vènder e consumàr le droghe legére. L'uso e véndita de dròghe pesanti el xe sempre stà vietà e bandìo. Drénto la sità, gràn conosesti i era i negosi de artexanàto locàl, la famosa "pusher street" e i servisi par i sitadìni, tuti autogestìi. La sitadéla danése el xe ànca conosesta par el divièto de circolasion de le màchine, i edifici coloré e la mancansa de polisìa.
Christiania el xe on esperiménto sociàl unico al mondo e ànca on atrasion tùristica; on utopìa in tèra basà su i prinsìpi de el rispèto e de la lìbara decision personàl. Praticaménte, na xòna gestìa da on ideàl de l'anarchìa pacifìsta.
- Wikimedia Commons el detien imàjini o altri file so Christiania
- el detien schemi gràfeghi so
Controło de autorità | VIAF (EN) 145585126 · LCCN (EN) n96044181 · GND (DE) 4096769-4 · BNF (FR) cb125063268 (data) · BAV ADV11437667 · WorldCat Identities (EN) n96-044181 |
---|