Enric Olivares Torres
Doctor i Llicenciat en Història de l'Art per la Universitat de València. Actualment, treballa com a professor associat en aquesta Universitat i com a professor de secundària al col·legi Maria Auxiliadora d'Algemesí.
Especialitzat en Iconografia cristiana, art valencià i festes tradicionals.
Especialitzat en Iconografia cristiana, art valencià i festes tradicionals.
less
InterestsView All (19)
Uploads
Papers
Lligada a la celebració de festejos civils i religiosos, la dansa del torneig s’escenificava de manera habitual des del segle XVII tant a la ciutat de València com a nombroses localitats valencianes. Malauradament, sols a algunes poques ha pogut perviure sense alteració fins als nostres dies. És el cas d’Algemesí, lligat a la Festa de la Mare de Déu de la Salut, i de Morella que, amb el nom de Ball de torners, s’interpreta en les Festes del Sexenni. Sortosament, en els darrers anys el ball del torneig s’ha recuperat a dues poblacions riberenques on hi existia una llarga tradició, interrompuda durant dècades, com són les festes dedicades a la Mare de Déu de Sales de Sueca i a l’Entrà de la Mare de Déu de l’Oreto de l’Alcúdia. Atés això, aquesta és una dansa que es recupera alhora que es configura com un element representatiu i identitari de la cultura festiva valenciana.
il·lustres com ara els cèlebres escriptors Ibn Amira, Ibn Hafaja, Ibn Tomlus o Iban
Al-Zaqaq. Va ser l’escenari del martiri de tres germans que, amb el temps, esdevingueren
els seus patrons així com l’escenari de la mort del seu rei conqueridor. També
en l’etapa medieval, arran de la conquesta de Jaume I, vam ser una de les principals
viles del regne de València, juntament amb la capital i Xàtiva, Oriola i Morella. És la
pàtria del cardenal Jaume Serra que quasi arribà a ser papa a les primeries del segle
DIRECTORS
DE LA HISTÒRIA D’ALZIRA
PRESENTACIÓ
DIRECTORS
DE LA HISTÒRIA D’ALZIRA
Ester Alba Pagan
Degana de la Facultat de Geografia i Història
Aureliano J. Lairón Plá
Arxiver municipal i Cronista oficial d’Alzira
XVI. Pot presumir orgullosa de ser la pàtria i llotja de la taronja i del seu comerç, amb
algun altre camp de tarongers documentat ja en el segle XV. Va ser la ciutat que es
va prestar al savi bacteriòleg Jaume Ferran per a la pràctica de la vacuna anticolèrica
que tants i bons resultats va donar. Va ser la ciutat on Emilio Castelar, president de la
I República Espanyola, intentà el regeneracionisme republicà, una ciutat progressista
on es va desenvolupar fortament el sindicalisme, l’associacionisme obrer i agrari i on
es va fundar la segona Casa del Poble d’Espanya, va ser la ciutat que va inspirar el
novel·lista Blasco Ibáñez per a escriure una de les seues més inspirades obres literaries:
Entre naranjos, una ciutat que entre finals del segle XIX i fins als anys seixanta
del segle passat va ser pel seu nombre d’habitants la primera de la província, la ciutat
natal d’un dels més grans empresaris que ha tingut l’Estat espanyol, l’industrial Lluís
Suñer, etc.
L’anàlisi detallada de les festes patronals a les diverses poblacions riberenques registrades als arxius de la roberia Insa de València, negoci familiar que durant els segles XIX i XX ha vestit les festes de nombroses localitats valencianes, és el nucli principal d’aquesta investigació que ens vol portar cap a la reflexió sobre la importància i repercussions d’aquesta riquesa patrimonial immaterial, la qual, a dia de hui, necessita d’un coneixement precís i exhaustiu com a pas previ per a la seua revaloració i difusió com a senya d’identitat de la cultura popular valenciana.
de ellas. Destaca la representación del vellocino como imagen de la pureza y la plenitud de la gracia concedida por Yahvé, en la que los Padres de la Iglesia pronto vieron una prefiguración de la virginidad de María Inmaculada, o la imagen de la antorcha encendida junto a la jarra rota, alusión al valor y el esfuerzo realizados por Gedeón para vencer a los madianitas. Asimismo, se indaga sobre los usos de dichas imágenes en relación con el poder y las devociones, resaltando el papel de Gedeón como ejemplo de fe, gobierno eficaz y una rectitud moral.