Kaliningrad

Artìculu in LSC

Kaliningrad

Oblast de Kaliningrad

Kaliningrad (in russu: Калининград [kəlʲɪnʲɪnˈgrat]), cabudianamente narada Königsberg (tedescu: Königsberg; russu: Кёнигсберг; prussianu antigu: Twangste, Kunnegsgarbs, Knigsberg; lituanu: Karaliaučius; polonesu: Królewiec), est una tzitade de portu chi s'agatat a cara de su mare Bàlticu de unos 431.400 bividores, cabulogu de s'exclave russa posta intre Polònia e Lituània. Mancari territòriu de sa Rùssia, Kaliningrad est duncas istesiada de su restu de sa natzione.

Istòria

Su logu est istadu sea de antiga cussòrgia prussiana, sa fortileza de Twangste. In su 1255 bi fiat pesada una fortalesa noa de is caballeris teutònicos, durante is Crosadas de su Norte e ddi aiant mudadu nùmene in "Königsberg", in onore de su re Ottokar II de Boèmia. Sa bidda est istada parte de s'Istadu de s'Òrdine Teutònicu, sa Cunfederatzione Polacu-Lituana, Prùssia e Germània. Fintzas a su 1945, s'àrea costituiat sa parte prus setentrionale de sa Prùssia Orientale.

A s'acabu de sa segunda gherra mundiale, sa bidda fiat pro sa prus parte distruida. Is ruinas suas fiant cunchistadas de s'Armada Ruja in su 1945 e sa populatzione sua, a majoria tedesca si nche fiat fuida, o fiat bogada a fortza. Su territòriu de sa Prùssia Orientale, de chi Königsberg fiat cabulogu, fiat duncas tzèdidu a s'Unione Soviètica.

Mudadu nùmene in Kaliningrad su 4 de trìulas 1946, in onore de Mikhail Kalilin, est istada torrada a ocupare de sovièticos.

Kaliningrad at festadu is 750 annos de sa fundatzione in su 2005. Sa tzitade est logu de nàschida de su filòsofu Immanuel Kant.