Pruna
La pruna es lo fruch del prunièr. S'agís d'un fruch de clòsc (en botanica, es una drupa), de pèl fina, veire transparenta dins qualques varietats, de popa sucrada e chucosa. Sa forma es sovent esferica, mas o mens alongada, sa color va del jaune clar cap al violet escur (color pruna).
Sovent sus la pruna se vei un pichon vel blanc o translucid, que rebaja la lutz. Es la "pruina". Son de pampalhetas de cira que lo fruch produch per s'aparar de las agressions exterioras, coma la calor. Sa preséncia es doncas un signe de qualitat. Mas, qualques espècias de prunas n'an pas.
Produccion per país
[modificar | Modificar lo còdi]La China es de luenh lo primièr productor mondial de prunas, al sens larg, P. domestica e P. salicina ensems e lors ibrides.
| Produccion de prunas, en 2008-2009, tonas (t) dsegon la FAO[1] | ||
| País | 2008 | 2009 |
| China | 5 223 001 | 5 373 015 |
| Serbia | 606 767 | 662 631 |
| Estats Units d'America | 493 055 | 561 366 |
| Romania | 475 290 | 533 691 |
| Turquia | 248 185 | 245 782 |
| Espanha | 198 904 | 200 100 |
| Itàlia | 183 955 | 194 100 |
| Bòsnia e Ercegovina | 132623 | 155 767 |
| França | 161 048 | 150 000 |
| Ucraïna | 135 500 | 136 700 |
Aquelas valors per França, donadas per la FAO, son inferioras a la donadas de la Federacion Nacionala dels Productors de Fruiches (FNPF). Per aquela[2], França, amb une produccion de 235 000 t de prunas (tendéncia 2002-2007) es lo segon productor en Euròpa darrièra Romania (550 000 t).
Las prunas son culhidas dins tres bacins de produccion sus une superfícia de 18 000 ectars:
- las prunas d'ensèrt qu'un còp secada donan los prunèls d'Agen, son cultivadas subretot en Gasconha, sus una superfícia de 11 500 ectars, per una produccion annala de 150 000 t - 160 000 t
- las prunas de taula reinas-claudas, dos tèrç de la proccion francesa se fa dins la region Miègjorn-Pirenèus, per una superfícia cultivada de 2 000 ha e una produccion de gaireben 22 000 t
- las mirabèlas e las questches son cultivadas subretot dins en Alsàcia e Lorena
Existisson dos labèls roges en França: la reina-clauda Doret en Miègjorn-Pirenèus e la mirabèla de Lorena.
Valeur nutricionala
[modificar | Modificar lo còdi]Las prunas crudas son una bona font de vitamina A e de vitamina K e una fòrça bona font de vitamina C.
|
Pruna Reina-Clauda, fraîche | |||
| aiga: 81,9 g | cendras totaleas: g | fibras: 2,3 g | valor energetica: 180 kJ |
| proteïnas: 0,8 g | lipids : 0,1 g | glucids : 9,6 g | sucres simples: 9,6 g |
| oligoelements | |||
| potassi: 243 mg | magnèsi: 7,33 mg | fosfòr: 25,7 mg | calci: 5,3 mg |
| sòdi: 0,75 mg | coire: 0,08 mg | fèrre: 0,3 mg | zinc: 0,1 mg |
| vitaminas | |||
| vitamina C: 5,4 mg | vitamina B1: 50 µg | vitamina B2: 40 µg | vitamina B3: 60 µg |
| vitamina B5: 200 µg | vitamina B6: 50 µg | vitamina B9: 10 µg | vitamina B12: 0 µg |
| vitamina A: 35 UI | retinòl: 0 µg | vitamina E: 55 µg | Betacarrotèn: 95 µg |
Sa riquesa en fibras alimentàrias li dona de vertuts laxativas.
Composicion fenolica
[modificar | Modificar lo còdi]Las prunas frescas contenon d'acids clorogenics, flavanòls e lors oligomèrs (procianidòls), d'eterosids d'antocianidòls (o antocianosids o antocianes, pigments colorats) e d'eterosids de flavonòls.
- Los acids clorogenics se trapan tanben dins las begudas de cafè robusta. Aqueles acids an une activitat antioxidanta, anxiolitica (a dòsi fòrta) e auriá un ròtle positiu dins la prevencion del diabèta de tipe 2.
- Las prunas cruda contenon de flavanòls (o catechinas) coma las pomas o los rasims. Contenon tanben d'oligomèrs e polimèrs de flavanòls, nomenats "tanins condensats" o "proantocianidòl". Aquelas moleculas an una activitat vasodilatatriça.
- Los antocianosids son de pigments naturals responsables de la coloracion roja, porpra o blava dels fruchs. Tanben se trapan dins los abajons o las cerièras. Lo madurament dels fruchs se traduch per una aumentacion de la concentracion dels pigments antocianosids[4] e de sucres e tanben qu'una diminucion de la concentracion dels acids. Los pigments antocianosidics diminuisson la permeabilitat dels capillaris e augmentan lor resisténcia[5] e coma fòrça de compausats fenolics, son de tendeires de radicals liures.
- Los flavonòls (quercetòl e kaempferòl) e lors eterosids son de metabolits secondaris de las plantas que se trapa tanben a quantitat semblabla dins lo cassís o l'abajon. Lo quercetòl es un anti-enflamatòris e un excellent antioxidant. Una activitat antiproliferativa d'extrachs de prunas (e de persecs) contra de linhadas de cellulas cancerosas del sen foguèt provada in vitro, fa pauc[6]. Lo compausat bioactiu responsable d'aquela activitat es lo quercetòl 3-glucosid.
Composicion fenolica de la pruna fresca (Prunus domestica), segon Phenol-Explorer[7]
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
I a pas de mesura absoluda de l'activitat antioxidanta dels aliments mas divèrses metodes quand s'aplican a de listas de produchs, permetent de far des comparasons. Atal, lo Nutrient Data Laboratory de Beltsville[8] dona dins sa taula de 2010, lo classament segent l'indici ORAC :
| Activitat antioxidantat ORAC de qualques fruchs total ORAC μmol TE/100 g, segon USDA database | |
| Produch | T-ORAC |
| pansarilha dorats sens grana |
10 450 |
| Prunèl | 8 059 |
| Prune, black diamond, crud amb pèl |
7581 |
| Fraga cruda | 4302 |
| lycium barbarum, goji, cruda | 3290 |
| Nectarina, cruda | 919 |
Las prunas frescas an una excellenta activitat antioxidanta, plan segur mendre que los prunèls o los pichons fruchs negres (sabuc, cassís) mas melhora qu'aquelas dels presecs, peras, pomas o iranges[9].
Utilizacions
[modificar | Modificar lo còdi]- Alimentària
Las utilizacions de la pruna son nombrosas. Se la manja coma fruch crud de taula, mas tanben de dessèrt, en còca, per acompanha de viandas e de plats, en confitura, e en fruch secat (prunèl). Se pòt la servar en bocals per la manjar mai tard.
Se fa tanben una licor, l'aigardent de pruna.
- Medecinala
La pruna a vertuts laxativas, tan mai fòrtas que pas madura.
Galariá de fotos
[modificar | Modificar lo còdi]-
Prunus domestica -
Prunus domestica -
Prunas blavas (quetsches) -
Vejatz tanben
[modificar | Modificar lo còdi]
Nòtas e referéncias
[modificar | Modificar lo còdi]- ↑ faostat
- ↑ FNPF
- ↑ anses
- ↑ (en)Quality changes during ripening of plums (Prunus domestica L.article); Valentina Usenika, Damijana Kastelecb, Robert Veberiča and Franci Štampar; rev: Food Chemistry; vol:111; n°4; 2008
- ↑ (fr)Bruneton, J., Pharmacognosie - Phytochimie, plantes médicinales, 4a ed., revista e augmentada, París, Tec & Doc - Éditions médicales internationales, 2009, 1288 p.
- ↑ (en)Identifying Peach and Plum Polyphenols with Chemopreventive Potential against Estrogen-Independent Breast Cancer Cells; GIULIANA NORATTO, WESTON PORTER, DAVID BYRNE AND LUIS CISNEROS-ZEVALLOS; rev: Journal of agricultural and food chemistry; vol:57; 2009
- ↑ Phenol-explorer
- ↑ (en)USDA Database for Oxygen Radical Absorbance Capactity (ORAC) of Selected Foods, release 2; Nutrient Data Laboratory; rev:Nutient Data; 2010}}
- ↑ la taula referéncia la varitat de pruna Black Diamond d'un Prunus salicina