Gno

Connochaetes

Gno blau (Connochaetes taurinus)

Classificacion

Règne	Animalia
Embrancament	Chordata
Sosembr.	Vertebrata
Classa	Mammalia
Sosclassa	Theria
Infraclassa	Eutheria
Òrdre	Artiodactyla
Familha	Bovidae
Sosfamilha	Alcelaphinae

Genre

Connochaetes
Lichtenstein, 1812

Reparticion geografica

Los gnos son las doas espècias de bovids del genre Connochaetes.

Son erbivòrs e vivon en tropèl en Africa. Son de mamifèrs onglats. Se trapan en Africa del Sud, al Kenya e en Tanzania. Ils son avegada considerats coma d’antilòps.

Taxonomia

• lo Gno blau (Connochaetes taurinus, Burchell, 1823) lo mai espandit, dins la mai granda partida de l'Africa, levat al Cap ;
• lo Gno negre (Connochaetes gnou, Zimmermann, 1780) o en Africa del Sud solament).

• 
  Gno blau (Connochaetes taurinus)
• 
  Gno negre (Connochaetes gnou)

Descripcion

Las talhas e los peses mencionats correspondon a las doas espècias de gnos.

• Nautor al garròt: 98 a 147 cm
• Longor del còrs: 150 a 240 cm
• Longor de la coa: 70 a 100 cm
• Pes dels mascles: 130 a 270 kg
• Pes de las femèlas: 110 a 220 kg
• Gestacion: 8 mois
• Nombre de jove per portada: 1
• Longevitat: 15-20 ans dins la natura e find a 40 ans en captivitat.
• Velocitat de córrer: 40 km/h sus de longas distàncias, los gnos blaus pòdon aténher 65 km/h en mejana e 80 km/h en putas maximalas sus de cortas distàncias.

Abituds de vida

Los gnos son puslèu sedentaris, levat en carestiá de manjar. Realizan alara demigrations sasoniaras grandas. Pendent aqueste viatge, de zèbres, gazèlas e elands los acompanhan, formant d’amassadas de mai de dos milions de caps.

Los pichons naisson mai sovent en febrièr. Venon alara una presa aisida pels predators, quitament se son capables de córrer sonque tres minutas après lor naissença, un còp levats del placenta.

Per seduire las femèlas, los gnos fan de graulaments, e se baton entre eles. Quand un mascle es fòrça dominant, pòt prene fins a cent cinquanta femèlas.

La carn de gnou es fòrça agradada del autoctòns per lor tendor e leugieretat. Las banas son a vegadas utilizadas per l’escultura o per lor qualitat (çò dich) afrodisiaca.

Los gnos son la presa dels leon, de las ienas, dels licaons e dels leopards. Los guepards caçan los joves fins a 6 meses. Los gnos en migracion s’amassan per passar los cors d'aiga, e son alara una caça de tria per las espècias en concurréncia. Al passar las aigas, fòrça gnos son victimas dels crocodils.

Los animals malauts, joves, nafrats, d’edat o una femèla al tèrme de sa gestacion son mai vulnerables. Los gnos en bonas condicions fisicas, mai vigorosas son fòrça rapids a la corsa, agils e se defendon fòrça plan e atacan, de crénher quand fan de cargas de grop. Lo gno es plan irritat e protector de natura.

Lo gno sembla a l’encòp a un antilòp amb sas grandas patas primas, al caval per sa corpuléncia, sa crinièra e sa coa e al taure amb sa tèsta, sas banas e sa caraga imprevisibla e brutala quand se sentís menaçat.

Galeriá

• 
  Gnos de barba blanca al zoo de Leipzig
• 
  Gno de barba blanca, en Africa de l'Èst.
• 
  Lo gno blau s’encontra en Africa de l'Èst mas tanben en Africa del Sud.
• 
  Gno de barba blanca en Tanzania
• 
  Lo gno es un romegaire erbivòr, se noirís de diferentas plantas erbacèas.
• 
  Gno dins lo Pargue nacional Kruger en Africa del Sud
• 
  Gno mascle que passa a l'ataca
• 
  La granda migracion dels gnos, e autres erbivòrs se debana dos còps per an, entre lo Kenya e la Tanzania en Africa de l'Èst. Pendent lo viatge, devon far fàcia a fòrça perilhs, (rius, crocodils, leons...)
• 
  Gno blau al pargue d'Etosha en Namibia
• 
  Gno blau sus la plana africana del Zoo de Beauval
• 
  Gno e zèbres
• 
  Lo pichon gno a una pèl fauva clar e sa fàcia e aurelhas son negras.
• 
  Gno dins lo cratèri du Ngorongoro (Tanzania)

Annèxes

Ligams extèrnes

• (en) Référence Mammal Species of the World (version 3, 2005) : Connochaetes Lichtenstein, 1812
• (fr) Référence Catalogue of Life : Connochaetes
• Referéncia Fossilworks Paleobiology Database : Connochaetes (Lichtenstein 1812) (en)
• (fr+en) Référence ITIS : Connochaetes Lichtenstein, 1812 (+ version anglaise )
• Referéncia Animal Diversity Web : Connochaetes (en)
• (en) Référence NCBI : Connochaetes
• (en) Référence UICN : taxon Connochaetes
• (en) Wildebeest images
• La grande migration des gnous, photos et textes
• (en) Gnu's World: Serengeti Wildebeest Ecology and Life History, Richard D. Estes, University of California Press, Berkeley, 2014, 368 pages