Economia de Guatemala
Economia de Guatemala | |
Moneda | Quetzal |
---|---|
Organizacions comercialas | OMC, DR-CAFTA |
Estadisticas[1] | |
PIB | USD 119.8 miliards (2014) |
Reng PIB | 80ena granda[2] |
Creissença del PIB | 4.2% (2014) |
PIB per càpita | 7 500 (2014) |
PIB per sector | agricultura 13.4%, industria 23.7%, servicis 62.3% (2014) |
Inflacion | 3.4%(2014) |
IDH | cap d'informacions |
Populacion jol lindal de pauretat | 54% (2011) |
Fòrça de trabalh | 4 583 000 (2014) |
Fòrça de trabalh per ocupacion | agricultura 38%, industria 14%, servicis 48% (2011) |
Caumatge | 4.1% (2011) |
Partenaris comercials[1] | |
Expòrts | 10.99 miliards (2014) |
Sòcis principals | Estats Units 36.1%, Lo Salvador 11.8%, Honduras 8.3%, Nicaragua 4.8%, Mexic 4.1% |
Impòrts | 17.05 miliards (2014) |
Sòcis principals | Estats Units 40.3%, Mexic 10.7%, Republica Populara de China 9.8%, Lo Salvador 4.6% |
Finanças publicas[1] | |
Deute extèrne | 18.33 miliards (2014) |
Revenguts | USD cap d'informacions |
Despensas | 7 866 milions (2014) |
Guatemala es lo país pus poblat de l'America Centrala, e lo sieu PIB es aperaquí mitat dels autres païses centramericans e de las Caribas. Lo país manten unes fondaments macroeconOmics solids en los darrièrs ans, amb un nivèl de resèrvas elevadas, un nivèl controtlat del deficit public (2,8% en 2011) e del deficit exterior e un deute publica bassa, de 24,3% del PIB en 2011. Lo nivèl economic de la populacion es mejan bas amb 50% de los sieus abitants que se tròban per jol lindal de pauretat e 15% en pauretat extrèma.[1]
Lo sector agricòla representa 13.4% del produch interior brut, 66% de las exportacions e 50% de la fòrça laborala de Guatemala. Lo cafè, lo sucre e la banana son los produchs principals. La manufactura e lo bastiment representan 23.7% del Produch Interior Brut.[1]
Los acòrds de patz de 1996, los que finalizèron amb una guèrra civila de 36 ans, eliminèron los obstacles a l'inversion estrangièra, e an accelerat la creissença economica del país.