[go: up one dir, main page]

Vejatz lo contengut

Comarcas de Catalonha

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Mapa present de las comarcas de Catalonha

Las comarcas de Catalonha son una division territoriala de Catalonha qu'es per dessús las municipalitats e per jos las províncias. L'actuala division de la Comunitat Autonòma de Catalonha en comarcas a la siá origina en un decrèt de la Generalitat de Catalonha de l'an 1936 (division comarcala de 1936), que foguèt en vigor fins a 1939, quand foguèt suprimida pel franquisme. Posteriorament, en 1987, la Generalitat adoptèt de nòu aquela division territoriala, se plan en 1988 s'i apondèron tres nòvas comarcas: lo Plan de l'Estanh, lo Plan d'Urgèl e l'Auta Ribagòrça, e en 1990 se modifiquèt qualque limit territorial. A l'ora d'ara Catalonha es dividida en 41 comarcas e una entitat territoriala singulara, la Val d'Aran.

Comarcas Abitants Superficia (km2) Capitala
l'Aut Camp 40 017 538,01 Valls
l'Aut Empordan 118 950 1357,53 Figueres
l'Aut Penedés 93 408 592,77 Vilafranca del Penedès
l'Aut Urgèl 20 936 1447,48 La Seu d'Urgèl
l'Auta Ribagòrça 4149 426,86 El Pont de Suert
l'Anoia 105 376 866,28 Igualada
lo Bages 169 114 1295,08 Manresa
lo Bas Camp 167 889 697,07 Reus
lo Bas Èbre 74 962 1002,72 Tortosa
lo Bas Empordan 120 302 701,69 La Bisbal d'Empordà
lo Bas Llobregat 757 814 485,70 Sant Feliu de Llobregat
lo Bas Penedés 79 967 296,24 El Vendrell
la Bassa Cerdanha 16 862 546,57 Puigcerdà
lo Barcelonés 2 215 581 144,72 Barcelona
lo Berguedà 39 746 1184,89 Berga
la Conca de Barberà 20 057 650,24 Montblanc
lo Garraf 127 928 185,28 Vilanova i la Geltrú
las Garrigues 19 974 797,61 Les Borges Blanques
la Garrotxa 51 786 735,39 Olot
lo Gironés 160 838 575,40 Girona
lo Maresme 398 502 398,91 Mataró
lo Moianès 13.603 337,9 Moià
lo Montsià 64 181 735,37 Amposta
la Noguera 37 565 1784,06 Balaguer
Osona 142 337 1260,12 Vic
lo Palhars Jusan 12 566 1343,08 Tremp
lo Palhars Sobeiran 6883 1377,92 Sort
lo Plan de l'Estanh 27 905 262,83 Banyoles
lo Plan d'Urgèl 33 105 305,13 Mollerussa
lo Priorat 9665 498,60 Falset
la Ribera d'Èbre 22 925 827,31 Móra d'Ebre
lo Ripollès 26 400 956,24 Ripoll
la Segarra 20 996 722,67 Cervera
lo Segrià 183 954 1396,65 Lhèida
la Selva 144 420 995,11 Santa Coloma de Farners
lo Solsonés 12 764 1001,21 Solsona
lo Tarragonés 212 520 318,86 Tarragona
la Tèrra Auta 12 724 743,36 Gandesa
l'Urgèl 34 117 579,73 Tàrrega
la Val d'Aran (parçan occitan) 9219 633,60 Vielha
lo Valés Occidental 815 628 583,17 Sabadell e Terrassa
lo Valés Oriental 361 319 850,99 Granollers

Proposicions e reivindicacions

[modificar | Modificar lo còdi]

L'an 2000, dins l'Informatz Roca, una equipa formada de Miquel Roca i Junyent e Jèsus Burgueño, entre autras, prepausèron de crear qualque comarca mai: lo Moianès (capitala: Moià), la Vall de Camprodon (capitala: Camprodon), la Selva Marítima (o Marina) (capitala: Blanes), l'Auta Segarra (capitala: Calaf) e lo Segre Mitjà (capitala: Ponts), en mai de dividir lo Bas Llobregat en dos (la part nòrd, lo Bas Llobregat Nòrd, amb capital a Martorell). Totes los cases son d'ancianas reivindicacions comarcalas e lo Moianès se faguèt realitat.

Encara J. Burgueño, L'an 2003, prepausava de crear tanben lo Lluçanès (capitala: Prats de Lluçanès), la Vall de Ribes (capitala: Ribes de Freser), la Ribera de Sió (capitala: Agramunt), la Bassa Segarra (capitala: Sant Coloma de Queralt) e lo Bas Montseny (capitala: Sant Celoni), en mai de cambiaments de limits (las Garrigues, lo Ripollès, eca.).

Vejatz tanben

[modificar | Modificar lo còdi]