Shikar: revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià, 2020
El present treball aporta una visió general de la ciutat de Lleida entre els anys 1716 i 1717. A ... more El present treball aporta una visió general de la ciutat de Lleida entre els anys 1716 i 1717. A través de la documentació de l’Arxiu Municipal de Lleida podem observar com la ciutat començava a despuntar després de la Guerra de Successió però també són ben presents al teixit urbà les seqüeles del llarg conflicte. L’estudi de la demografia, dels oficis i de diferents espais urbans sobre el mapa ens ha permès descriure la situació en què es trobava la ciutat de Lleida en un moment molt concret, és a dir, les particularitats de cada barri, dels seus habitants i de les seves cases. L’article explora una nova metodologia de treball basada en el creuament de dades documentals, extretes principalment del Cadastre de 1716 i d’una relació de veïns de 1717, amb l’estudi cartogràfic per comprendre amb més profunditat l’organització de la ciutat i les diferents dinàmiques urbanes.
El final del siglo XIV y la primera mitad del XV representaron una época de adaptación a la nueva... more El final del siglo XIV y la primera mitad del XV representaron una época de adaptación a la nueva realidad urbana marcada por los ciclos epidémicos y las crisis políticas y sociales. En Lleida, la progresiva pérdida demográfica y la desaparición de los principales espacios mercantiles, el "Mercadal de Sant Pau" y la calle de los "bruneters" (tejedores de lana teñida de color oscuro), son una clara muestra de este proceso. El sistema hospitalario era un reflejo de esta situación de abandono. Los hospitales, penosamente administrados y, en muchos casos, con las rentas silenciosamente incorporadas al patrimonio personal de los administradores, languidecían a la espera de tiempos mejores. Esta situación requería una mejora radical del sistema hospitalario emulando las soluciones ya experimentadas en Barcelona y Zaragoza
Al segle XIV la nova situacio social, l’arribada de la pobresa des del camp i les successives cri... more Al segle XIV la nova situacio social, l’arribada de la pobresa des del camp i les successives crisis demografiques van fer trontollar el mon urba. Rapidament els dirigents de les ciutats van bastir un sistema per garantir la seguretat; un entramat de normes construit a partir dels recels que generava tot allo desconegut: els mercats es van normativitzar, es va regular el llancament de residus industrials i domestics i, igualment, la figura del pobre tambe va esser objecte d’una analisis exhaustiu per determinar-ne la funcio i rebutjar aquells pobres que no eren utils al mon urba. Enmig d’aquest context l’hospital es va erigir com la millor eina per gestionar la pobresa i la xarxa hospitalaria lleidatana tambe es va haver d’adaptar a la nova situacio social. La ciutat medieval era un ambient d’olors intenses, de mercats atrafegats i de carrers fangosos per on discorrien les clavegueres plenes de bruticia. Pero, mes enlla d’aquesta sordidesa, era un ambient on l’home lluitava per viur...
La investigacio del mon medieval no es pot emprendre des d’un unic front sino que ha de partir d’... more La investigacio del mon medieval no es pot emprendre des d’un unic front sino que ha de partir d’un assalt conjunt que contempli la civilitzacio des de totes les seves caracteristiques. La present investigacio parteix d’aquesta premissa per analitzar el canvi que tingue lloc en la mentalitat medieval d’enca el segle XIV. La nova situacio social, l’arribada de la pobresa des del camp, i les successives crisis feren trontollar el mon urba. Rapidament es va bastir un sistema per garantir la seguretat; un entramat de normes construit a partir dels recels que generava tot allo desconegut: els mercats es van normativitzar, es va regular el llancament de residus industrials i domestics i, finalment, la figura del pobre tambe va esser objecte d’un analisis exhaustiu per determinar-ne la funcio i rebutjar aquells pobres que no eren utils al mon urba. Enmig d’aquest context l’hospital es va erigir com la millor eina per gestionar la pobresa i la xarxa hospitalaria lleidatana tambe es va haver...
Although the contextual differences, the processes that lead to the construction of general hospi... more Although the contextual differences, the processes that lead to the construction of general hospitals in Mediterranean cities were very similar. That is why the volume from the Arxiu Capitular de Lleida, which shows the works that ended with the union of Lleida's hospitals, is a representative example for the Crown of Aragon. In this article we present the study of that paperwork leaded by the bishop García Aznárez de Añón to achive the hospitals' union
El present treball pretén ser una visió fotogràfica de la Lleida de 1716. A partir del Cadastre d... more El present treball pretén ser una visió fotogràfica de la Lleida de 1716. A partir del Cadastre de Patiño hem intentat plasmar el moment exacte en que es pren declaració als habitants de Lleida per instaurar el nou impost contributiu. És mitjançant aquestes descripcions tan detallades que hem copsat com vivien i on els veïns dels barris de Sant Llorenç i de Sant Andreu.
El present article ressegueix els passos del Tribunal de Coltellades a l’hora d’indagar l’autoria... more El present article ressegueix els passos del Tribunal de Coltellades a l’hora d’indagar l’autoria i la cooperacio en un crim que tingue lloc a l’estiu del 1368. A traves de la documentacio judicial conservada a l’Arxiu Municipal de Lleida, els Llibres de Crims, som capacos de copsar la realitat quotidiana medieval amb uns colors i una vitalitat que sovint passa desapercebuda en altres tipus de fonts.
SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna
Resum: A partir dels rics fons en matèria judicial que es conserven als arxius de les ciutats de ... more Resum: A partir dels rics fons en matèria judicial que es conserven als arxius de les ciutats de València i Lleida, hem desenvolupat una recerca sobre la intervenció dels practicants de la medicina com a guaridors i com a experts cridats en els tribunals per determinar la naturalesa i la gravetat de les lesions causades per diferents formes de violència exercida contra la dona: violació, maltractament domèstic, tortura, agressions comunes. Fem una aproximació a la legislació, i la contrastem amb la documentació, particularment els testimonis d’individus cridats als judicis. A més, analitzem el paper de l’expert, com és utilitzat pel jutge, les limitacions de la seua aportació i les controvèrsies que suscita. Això en un marc social on la dona pateix moltes agressions enfront de les quals es veu indefensa, que sovint no es denuncien i on sempre parteix amb desavantatge.Paraules clau: medicina forense, maltractament a dones, tribunals de justícia, edat mitjana: Based on the rich judici...
espanolLa recurrencia de los ciclos pestiferos durante la segunda mitad del siglo XIV genero una ... more espanolLa recurrencia de los ciclos pestiferos durante la segunda mitad del siglo XIV genero una respuesta por parte de las autoridades municipales que intentaron prevenir la llegada de la enfermedad. Al mismo tiempo y compartiendo el objetivo, los medicos de la comunidad universitaria escribieron tratados destinados tanto a profesionales como a la poblacion en general. Es el caso del Regiment de preservacio de pestilencia (1348) del profesor de medicina del Estudio General de Lleida, Jaume d’Agramont. El proposito de este articulo es identificar las acciones desplegadas por el municipio ilerdense durante las epidemias posteriores a lapeste negra y analizarlas a la luz de las recomendaciones contenidas en la obra de Agramont. EnglishThis article does not intend to delve into the typology of the bacteria or viruses that caused the diseases and is also far from a positivist compilation of symptoms that may fit our respective disease labels. Our objective is to understand a disease as ...
El presente artículo compara las medidas municipales tomadas para luchar contra la peste en Lleid... more El presente artículo compara las medidas municipales tomadas para luchar contra la peste en Lleida y en Barcelona durante el siglo XVI. El cierre de las puertas, la vigilancia en los portales y en las murallas, la imposición de cuarentenas variables tanto a personas como a mercancías fueron medidas comunes aplicadas en la gran mayoría de ciudades y villas. También la creación de espacios para asistir a los enfermos. Estos lazaretos se situaron en zonas adecuadas desde un punto de vista médico y estaban pensados tanto para depositar mercancías sospechosas como para acoger enfermos y quienes debían realizar una cuarentena. A pesar de las similitudes existen, por las particularidades geográficas y por la importancia económica de Barcelona, diferencias en la realización y en la cronología de aplicación de algunas de estas medidas.
This article explores the different supply methods of fish to an inland city in Catalonia. We hav... more This article explores the different supply methods of fish to an inland city in Catalonia. We have focused on Lleida, an inland city of the Crown of Aragon located at the confluence between Catalonia and Aragon. Although it is not near the sea, it is surrounded by rivers and canals which were also an important source of fish. What happened in Lleida is compared with other nearby towns such as Balaguer and La Seu d’Urgell as well as other areas like the middle part of the river Ebro. The article tackles the problem of which fish were consumed —marine and fresh water species—, the routes used to supply sea fish to the western Catalan inland cities and the principal fishing techniques practiced in rivers, lakes and canals.
El present treball aporta una visió general de la ciutat de Lleida entre els anys 1716 i 1717. A ... more El present treball aporta una visió general de la ciutat de Lleida entre els anys 1716 i 1717. A través de la documentació de l’Arxiu Municipal de Lleida podem observar com la ciutat començava a despuntar després de la Guerra de Successió però també són ben presents al teixit urbà les seqüeles del llarg conflicte. L’estudi de la demografia, dels oficis i de diferents espais urbans sobre el mapa ens ha permès descriure la situació en què es trobava la ciutat de Lleida en un moment molt concret, és a dir, les particularitats de cada barri, dels seus habitants i de les seves cases. L’article explora una nova metodologia de treball basada en el creuament de dades documentals, extretes principalment del Cadastre de 1716 i d’una relació de veïns de 1717, amb l’estudi cartogràfic per comprendre amb més profunditat l’organització de la ciutat i les diferents dinàmiques urbanes.
This article follows the steps of the so called Tribunal de Coltellades when it investigated the ... more This article follows the steps of the so called Tribunal de Coltellades when it investigated the author and his accomplices of a crime occurred during the summer of 1368. Through the judicial documents conserved in Lleida's Municipal Archive, the Llibre de Crims, we can see a very colorful and vital daily reality of the Middle Ages that often is unnoticed in other sources
Scripta Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna , 2020
A partir dels rics fons en matèria judicial que es conserven als arxius de les ciutats de Valènci... more A partir dels rics fons en matèria judicial que es conserven als arxius de les ciutats de València i Lleida, hem desenvolupat una recerca sobre la intervenció dels practicants de la medicina com a guaridors i com a experts cridats en els tribunals per determinar la naturalesa i la gravetat de les lesions causades per diferents formes de violència exercida contra la dona: violació, maltractament domèstic, tortura i agressions comunes. Fem una aproximació a la legislació i la contrastem amb la documentació, particularment els testimonis d'individus cridats als judicis. A més, analitzem el paper de l'expert, com és utilitzat pel jutge, les limitacions de la seua aportació i les controvèrsies que suscita. Això en un marc social on la dona pateix moltes agressions enfront de les quals es veu indefensa, que sovint no es denuncien i on sempre parteix amb desavantatge. Based on the rich judicial sources preserved in the archives from the cities of Valencia and Lleida, we have undertaken a study about the intervention of medical practitioners as healers and experts in the courts of law to determine the nature and gravity of the injuries caused by different means of violence against women: rape, domestic abuse, torture, common assault. We examine the legislation and we compare it with the documentation, namely the testimonies of people who were brought to trial. Yet, we thoroughly analyse the role of the experts, how the judges used the information received from them, the limits of their contribution and the controversy they used to arouse. These situations took place in a setting where women suffered lots of injuries to which they could not defend, and those were hardly ever reported. In brief, women were discriminated by the law.
Humanities and higher education: synergies between science, technology and humanitie, 2019
We discuss here the experience of carrying out and innovative teaching project among secong-year ... more We discuss here the experience of carrying out and innovative teaching project among secong-year students from Social Education degree and from an Industrial Engineering degree at the University of Lleida.
Humanities and Higher Education: Synergies between Science, Technolgy and Humanities , 2019
This paper presents a methodological approach to university teaching capable of integrating inclu... more This paper presents a methodological approach to university teaching capable of integrating inclusive, reflective, critical, creative learning processes and enablers of social change in the lifestyles of students and teachers within higher education. This approach is based on the concept assemblage, social space, the uses of contemporary art practices and transdisciplinary perspectives.
Shikar: revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià, 2020
El present treball aporta una visió general de la ciutat de Lleida entre els anys 1716 i 1717. A ... more El present treball aporta una visió general de la ciutat de Lleida entre els anys 1716 i 1717. A través de la documentació de l’Arxiu Municipal de Lleida podem observar com la ciutat començava a despuntar després de la Guerra de Successió però també són ben presents al teixit urbà les seqüeles del llarg conflicte. L’estudi de la demografia, dels oficis i de diferents espais urbans sobre el mapa ens ha permès descriure la situació en què es trobava la ciutat de Lleida en un moment molt concret, és a dir, les particularitats de cada barri, dels seus habitants i de les seves cases. L’article explora una nova metodologia de treball basada en el creuament de dades documentals, extretes principalment del Cadastre de 1716 i d’una relació de veïns de 1717, amb l’estudi cartogràfic per comprendre amb més profunditat l’organització de la ciutat i les diferents dinàmiques urbanes.
El final del siglo XIV y la primera mitad del XV representaron una época de adaptación a la nueva... more El final del siglo XIV y la primera mitad del XV representaron una época de adaptación a la nueva realidad urbana marcada por los ciclos epidémicos y las crisis políticas y sociales. En Lleida, la progresiva pérdida demográfica y la desaparición de los principales espacios mercantiles, el "Mercadal de Sant Pau" y la calle de los "bruneters" (tejedores de lana teñida de color oscuro), son una clara muestra de este proceso. El sistema hospitalario era un reflejo de esta situación de abandono. Los hospitales, penosamente administrados y, en muchos casos, con las rentas silenciosamente incorporadas al patrimonio personal de los administradores, languidecían a la espera de tiempos mejores. Esta situación requería una mejora radical del sistema hospitalario emulando las soluciones ya experimentadas en Barcelona y Zaragoza
Al segle XIV la nova situacio social, l’arribada de la pobresa des del camp i les successives cri... more Al segle XIV la nova situacio social, l’arribada de la pobresa des del camp i les successives crisis demografiques van fer trontollar el mon urba. Rapidament els dirigents de les ciutats van bastir un sistema per garantir la seguretat; un entramat de normes construit a partir dels recels que generava tot allo desconegut: els mercats es van normativitzar, es va regular el llancament de residus industrials i domestics i, igualment, la figura del pobre tambe va esser objecte d’una analisis exhaustiu per determinar-ne la funcio i rebutjar aquells pobres que no eren utils al mon urba. Enmig d’aquest context l’hospital es va erigir com la millor eina per gestionar la pobresa i la xarxa hospitalaria lleidatana tambe es va haver d’adaptar a la nova situacio social. La ciutat medieval era un ambient d’olors intenses, de mercats atrafegats i de carrers fangosos per on discorrien les clavegueres plenes de bruticia. Pero, mes enlla d’aquesta sordidesa, era un ambient on l’home lluitava per viur...
La investigacio del mon medieval no es pot emprendre des d’un unic front sino que ha de partir d’... more La investigacio del mon medieval no es pot emprendre des d’un unic front sino que ha de partir d’un assalt conjunt que contempli la civilitzacio des de totes les seves caracteristiques. La present investigacio parteix d’aquesta premissa per analitzar el canvi que tingue lloc en la mentalitat medieval d’enca el segle XIV. La nova situacio social, l’arribada de la pobresa des del camp, i les successives crisis feren trontollar el mon urba. Rapidament es va bastir un sistema per garantir la seguretat; un entramat de normes construit a partir dels recels que generava tot allo desconegut: els mercats es van normativitzar, es va regular el llancament de residus industrials i domestics i, finalment, la figura del pobre tambe va esser objecte d’un analisis exhaustiu per determinar-ne la funcio i rebutjar aquells pobres que no eren utils al mon urba. Enmig d’aquest context l’hospital es va erigir com la millor eina per gestionar la pobresa i la xarxa hospitalaria lleidatana tambe es va haver...
Although the contextual differences, the processes that lead to the construction of general hospi... more Although the contextual differences, the processes that lead to the construction of general hospitals in Mediterranean cities were very similar. That is why the volume from the Arxiu Capitular de Lleida, which shows the works that ended with the union of Lleida's hospitals, is a representative example for the Crown of Aragon. In this article we present the study of that paperwork leaded by the bishop García Aznárez de Añón to achive the hospitals' union
El present treball pretén ser una visió fotogràfica de la Lleida de 1716. A partir del Cadastre d... more El present treball pretén ser una visió fotogràfica de la Lleida de 1716. A partir del Cadastre de Patiño hem intentat plasmar el moment exacte en que es pren declaració als habitants de Lleida per instaurar el nou impost contributiu. És mitjançant aquestes descripcions tan detallades que hem copsat com vivien i on els veïns dels barris de Sant Llorenç i de Sant Andreu.
El present article ressegueix els passos del Tribunal de Coltellades a l’hora d’indagar l’autoria... more El present article ressegueix els passos del Tribunal de Coltellades a l’hora d’indagar l’autoria i la cooperacio en un crim que tingue lloc a l’estiu del 1368. A traves de la documentacio judicial conservada a l’Arxiu Municipal de Lleida, els Llibres de Crims, som capacos de copsar la realitat quotidiana medieval amb uns colors i una vitalitat que sovint passa desapercebuda en altres tipus de fonts.
SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna
Resum: A partir dels rics fons en matèria judicial que es conserven als arxius de les ciutats de ... more Resum: A partir dels rics fons en matèria judicial que es conserven als arxius de les ciutats de València i Lleida, hem desenvolupat una recerca sobre la intervenció dels practicants de la medicina com a guaridors i com a experts cridats en els tribunals per determinar la naturalesa i la gravetat de les lesions causades per diferents formes de violència exercida contra la dona: violació, maltractament domèstic, tortura, agressions comunes. Fem una aproximació a la legislació, i la contrastem amb la documentació, particularment els testimonis d’individus cridats als judicis. A més, analitzem el paper de l’expert, com és utilitzat pel jutge, les limitacions de la seua aportació i les controvèrsies que suscita. Això en un marc social on la dona pateix moltes agressions enfront de les quals es veu indefensa, que sovint no es denuncien i on sempre parteix amb desavantatge.Paraules clau: medicina forense, maltractament a dones, tribunals de justícia, edat mitjana: Based on the rich judici...
espanolLa recurrencia de los ciclos pestiferos durante la segunda mitad del siglo XIV genero una ... more espanolLa recurrencia de los ciclos pestiferos durante la segunda mitad del siglo XIV genero una respuesta por parte de las autoridades municipales que intentaron prevenir la llegada de la enfermedad. Al mismo tiempo y compartiendo el objetivo, los medicos de la comunidad universitaria escribieron tratados destinados tanto a profesionales como a la poblacion en general. Es el caso del Regiment de preservacio de pestilencia (1348) del profesor de medicina del Estudio General de Lleida, Jaume d’Agramont. El proposito de este articulo es identificar las acciones desplegadas por el municipio ilerdense durante las epidemias posteriores a lapeste negra y analizarlas a la luz de las recomendaciones contenidas en la obra de Agramont. EnglishThis article does not intend to delve into the typology of the bacteria or viruses that caused the diseases and is also far from a positivist compilation of symptoms that may fit our respective disease labels. Our objective is to understand a disease as ...
El presente artículo compara las medidas municipales tomadas para luchar contra la peste en Lleid... more El presente artículo compara las medidas municipales tomadas para luchar contra la peste en Lleida y en Barcelona durante el siglo XVI. El cierre de las puertas, la vigilancia en los portales y en las murallas, la imposición de cuarentenas variables tanto a personas como a mercancías fueron medidas comunes aplicadas en la gran mayoría de ciudades y villas. También la creación de espacios para asistir a los enfermos. Estos lazaretos se situaron en zonas adecuadas desde un punto de vista médico y estaban pensados tanto para depositar mercancías sospechosas como para acoger enfermos y quienes debían realizar una cuarentena. A pesar de las similitudes existen, por las particularidades geográficas y por la importancia económica de Barcelona, diferencias en la realización y en la cronología de aplicación de algunas de estas medidas.
This article explores the different supply methods of fish to an inland city in Catalonia. We hav... more This article explores the different supply methods of fish to an inland city in Catalonia. We have focused on Lleida, an inland city of the Crown of Aragon located at the confluence between Catalonia and Aragon. Although it is not near the sea, it is surrounded by rivers and canals which were also an important source of fish. What happened in Lleida is compared with other nearby towns such as Balaguer and La Seu d’Urgell as well as other areas like the middle part of the river Ebro. The article tackles the problem of which fish were consumed —marine and fresh water species—, the routes used to supply sea fish to the western Catalan inland cities and the principal fishing techniques practiced in rivers, lakes and canals.
El present treball aporta una visió general de la ciutat de Lleida entre els anys 1716 i 1717. A ... more El present treball aporta una visió general de la ciutat de Lleida entre els anys 1716 i 1717. A través de la documentació de l’Arxiu Municipal de Lleida podem observar com la ciutat començava a despuntar després de la Guerra de Successió però també són ben presents al teixit urbà les seqüeles del llarg conflicte. L’estudi de la demografia, dels oficis i de diferents espais urbans sobre el mapa ens ha permès descriure la situació en què es trobava la ciutat de Lleida en un moment molt concret, és a dir, les particularitats de cada barri, dels seus habitants i de les seves cases. L’article explora una nova metodologia de treball basada en el creuament de dades documentals, extretes principalment del Cadastre de 1716 i d’una relació de veïns de 1717, amb l’estudi cartogràfic per comprendre amb més profunditat l’organització de la ciutat i les diferents dinàmiques urbanes.
This article follows the steps of the so called Tribunal de Coltellades when it investigated the ... more This article follows the steps of the so called Tribunal de Coltellades when it investigated the author and his accomplices of a crime occurred during the summer of 1368. Through the judicial documents conserved in Lleida's Municipal Archive, the Llibre de Crims, we can see a very colorful and vital daily reality of the Middle Ages that often is unnoticed in other sources
Scripta Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna , 2020
A partir dels rics fons en matèria judicial que es conserven als arxius de les ciutats de Valènci... more A partir dels rics fons en matèria judicial que es conserven als arxius de les ciutats de València i Lleida, hem desenvolupat una recerca sobre la intervenció dels practicants de la medicina com a guaridors i com a experts cridats en els tribunals per determinar la naturalesa i la gravetat de les lesions causades per diferents formes de violència exercida contra la dona: violació, maltractament domèstic, tortura i agressions comunes. Fem una aproximació a la legislació i la contrastem amb la documentació, particularment els testimonis d'individus cridats als judicis. A més, analitzem el paper de l'expert, com és utilitzat pel jutge, les limitacions de la seua aportació i les controvèrsies que suscita. Això en un marc social on la dona pateix moltes agressions enfront de les quals es veu indefensa, que sovint no es denuncien i on sempre parteix amb desavantatge. Based on the rich judicial sources preserved in the archives from the cities of Valencia and Lleida, we have undertaken a study about the intervention of medical practitioners as healers and experts in the courts of law to determine the nature and gravity of the injuries caused by different means of violence against women: rape, domestic abuse, torture, common assault. We examine the legislation and we compare it with the documentation, namely the testimonies of people who were brought to trial. Yet, we thoroughly analyse the role of the experts, how the judges used the information received from them, the limits of their contribution and the controversy they used to arouse. These situations took place in a setting where women suffered lots of injuries to which they could not defend, and those were hardly ever reported. In brief, women were discriminated by the law.
Humanities and higher education: synergies between science, technology and humanitie, 2019
We discuss here the experience of carrying out and innovative teaching project among secong-year ... more We discuss here the experience of carrying out and innovative teaching project among secong-year students from Social Education degree and from an Industrial Engineering degree at the University of Lleida.
Humanities and Higher Education: Synergies between Science, Technolgy and Humanities , 2019
This paper presents a methodological approach to university teaching capable of integrating inclu... more This paper presents a methodological approach to university teaching capable of integrating inclusive, reflective, critical, creative learning processes and enablers of social change in the lifestyles of students and teachers within higher education. This approach is based on the concept assemblage, social space, the uses of contemporary art practices and transdisciplinary perspectives.
Uploads
Papers
article tackles the problem of which fish were consumed —marine and fresh water species—, the routes used to supply sea fish to the western Catalan inland cities and the principal fishing techniques practiced in rivers, lakes and canals.
trobava la ciutat de Lleida en un moment molt concret, és a dir, les particularitats de cada barri, dels seus habitants i de les seves cases. L’article explora una nova metodologia de treball basada en el creuament de dades documentals, extretes principalment del Cadastre de 1716 i d’una relació de veïns de 1717, amb l’estudi cartogràfic per
comprendre amb més profunditat l’organització de la ciutat i les diferents dinàmiques urbanes.
Based on the rich judicial sources preserved in the archives from the cities of Valencia and Lleida, we have undertaken a study about the intervention of medical practitioners as healers and experts in the courts of law to determine the nature and gravity of the injuries caused by different means of violence against women: rape, domestic abuse, torture, common assault. We examine the legislation and we compare it with the documentation, namely the testimonies of people who were brought to trial. Yet, we thoroughly analyse the role of the experts, how the judges used the information received from them, the limits of their contribution and the controversy they used to arouse. These situations took place in a setting where women suffered lots of injuries to which they could not defend, and those were hardly ever reported. In brief, women were discriminated by the law.
article tackles the problem of which fish were consumed —marine and fresh water species—, the routes used to supply sea fish to the western Catalan inland cities and the principal fishing techniques practiced in rivers, lakes and canals.
trobava la ciutat de Lleida en un moment molt concret, és a dir, les particularitats de cada barri, dels seus habitants i de les seves cases. L’article explora una nova metodologia de treball basada en el creuament de dades documentals, extretes principalment del Cadastre de 1716 i d’una relació de veïns de 1717, amb l’estudi cartogràfic per
comprendre amb més profunditat l’organització de la ciutat i les diferents dinàmiques urbanes.
Based on the rich judicial sources preserved in the archives from the cities of Valencia and Lleida, we have undertaken a study about the intervention of medical practitioners as healers and experts in the courts of law to determine the nature and gravity of the injuries caused by different means of violence against women: rape, domestic abuse, torture, common assault. We examine the legislation and we compare it with the documentation, namely the testimonies of people who were brought to trial. Yet, we thoroughly analyse the role of the experts, how the judges used the information received from them, the limits of their contribution and the controversy they used to arouse. These situations took place in a setting where women suffered lots of injuries to which they could not defend, and those were hardly ever reported. In brief, women were discriminated by the law.