The observation that the preparation of the Llibre de la terra (now MS. 12 of the Arxiu de les Se... more The observation that the preparation of the Llibre de la terra (now MS. 12 of the Arxiu de les Set Claus of the National Historical Archive of Andorra) involved the use of various documents which form part of the Codex miscel.lani (MS. 1 of the same Archive), as well as the probable identification of Miquel Ribot, compiler of the Llibre de la terra, as the author of various annotations in the margins of the Doctrina pueril preserved in the Codex miscel.lani, permit us not only to point to the notary Ribot as a reader of this Lullian work, but also to raise the possibility that the grouping of the materials included in the Codex was brought about, at the latest, at the beginning of the 16 t h century.
Jacint Verdaguer treballava extraordinàriament les seves obres, tant des del punt de vista litera... more Jacint Verdaguer treballava extraordinàriament les seves obres, tant des del punt de vista literari com lingüístic. N’hem conservat nombrosos autògrafs, amb versions en procés dels seus poemes. També ens consta que hi introduïa esmenes durant el procés d’impressió. A final de 1885 va fer arribar proves de Canigó a diverses personalitats. Hem conservat alguns dels comentaris i propostes de correcció que li va adreçar l’acadèmic i filòleg Josep Balari i Jovany. Són esmenes que cal relacionar amb el model de català acadèmic que Verdaguer buscava per a l’obra, atent a les raons filològiques i etimològiques, i també a la llengua dels clàssics que el precedien, medievals i moderns. De l’anàlisi dels canvis i les esmenes se n’extreuen algunes conclusions sobre el registre escrit que hi va usar, no sempre coincident amb el català parlat per Verdaguer, i igualment útils a l’hora d’establir-ne el text crític.
Conté: Volum 1: «Pus qu'estorts suy del lach de la mar fonda» i la memòria literària d'An... more Conté: Volum 1: «Pus qu'estorts suy del lach de la mar fonda» i la memòria literària d'Andreu Febrer / Anna Alberni -- Alessandro Manzoni e l'attesa della «Colonna infame» / Giovanni Albertocchi -- Diafebus i Hipòlit, junts i en contrast / Rafael Alemany Ferrer -- La «Lletra consolatòria» di Joan Roís de Corella: qualche postilla filologica, commento, traduzione / Annamaria Annicchiarico -- Ramon de Penyafort, Alfonso el Sabio y Ramon Llull: itinerario hispánico de un milagro mariano / José Aragüés Aldaz -- Ramon Llull i la descoberta d’Amèrica / Jaume Aymar i Ragolta -- La sogra de Juvenal (Sàtira VI), l’Emperadriu de Tirant, l’Artemia de la Serafina i altres mares lascives de comèdia / Rafael Beltrán Llavador -- A qui volia adreçar-se Ramon Llull? / Anthony Bonner -- «Per menor món l'hom per tots se nomena». Sobre Ausiàs March i la filosofia natural / Lluís Cabré Ollé -- Cerverí de Girona a la premsa catalana (1835-1938) / Miriam Cabré Ollé -- La carta pròleg d'Aldonça de Montsoriu a la «Vita Christi» d'Isabel de Villena / Rosanna Cantavella -- Els sequaços literaris de Guillem Metge / Antònia Carré Pons -- La «scripta» librària catalana primitiva als primers textos mèdics en català / Lluís Cifuentes Comamala -- Notes sobre la presència del Virgili llatí al segle XVI a la Corona d’Aragó / Alejandro Coroleu Lletget -- «L’Epistola contra alchimistas» di Nicola Eimeri / Chiara Crisciani -- Els textos rituals dels temples en època babilònica tardana (s. IV - I aC) / Rocío Da Riva -- La memoria y la fe. Reflexiones seniles en clave luliana / Fernando Domínguez Reboiras -- Rere el rastre català de «Flamenca» i del «Jaufré» / Anton M. Espadaler Poch -- Galeotto fu Metge / Giorgio Faggin -- Les paraules polisèmiques «batalla» i «lliça» al «Curial» / Kálmán Faluba -- Ministrers i música al «Curial e Güelfa» / Anna Fernàndez Clot -- Els altres herois. El cas de Marc Valeri Corb / Montserrat Ferrer Santanach -- L'astròleg maligne: notes sobre les fonts d'un exemple lul·lià / Alexander Fidora -- L'obra ibèrica d'Otto Denk, historiador de la literatura catalana medieval al segle XIX / Roger Friedlein -- Un trasllat notarial i una butlla de plom de Jaume I / Francisco M. Gimeno Blay -- El deix occità de Bartomeu de Tresbens / Sebastià Giralt Soler -- «Curial in bivio», la ciència de Bacus i la iconografia de les Arts Liberals / Francesc J. Gómez -- Eiximenis a la premsa catalana dels anys 1925-1939 / David Guixeras -- Ramon Llull and the rhetoric of prayer: a brief commentary / Robert Desmond Hughes -- Una aproximació a Jean Gerson i Felip de Malla com a mestre i deixeble / Josep Izquierdo -- Algunes observacions sobre l'etimologia del mot «dessen» de l'occità antic / Francesc Xavier Lamuela García -- Civic ideals and “humanism” in the Crown of Aragon, 1383-1588 / Jeremy N. H. Lawrance -- Per l'edizione di Guittone d'Arezzo: «Tutto mi strugge, in pensero e 'n pianto» (VI) / Lino Leonardi -- Boscà, Mendoza, Cetina i March / Albert Lloret -- Postil·les musicals franceses als «Estramps» de Jordi de Sant Jordi / Marta Marfany i Simó -- Sobre els falsos profetes al «Segon del Crestià» / Sadurní Martí -- La «Història de Jacob Xalabín», trenta anys després / Llúcia Martín Pascual -- Narcís Vinyoles i els petits animals literaris / Tomàs Martínez Romero -- Higini Anglès i Rafael Patxot i Jubert / Josep Massot i Muntaner -- Llull's arguments for the existence of God: a reflection on the basis of the «Llibre del gentil» / Annemarie C. Mayer -- Arnau de Vilanova i els títols efectistes / Jaume Mensa i VallsLola Badia és una investigadora de la cultura medieval europea que ha exercit un mestratge especialment fructífer en l’estudi de la literatura catalana antiga. Amb motiu del seu setantè aniversari, deixebles, col·legues, amics i institucions d’arreu del món li ofereixen aquesta miscel·lània de setanta treballs que coincideixen amb els seus interessos de recerca: les literatures medievals i el seu rerefons clàssic; la medicina, l’alquímia, l’astrologia i altres manifestacions de la ciència de l’edat mitjana, i la figura de Ramon Llull. Els dos volums de «Qui fruit ne sap collir» són un homenatge a la trajectòria acadèmica i professional de Lola Badia, que, entre la cordialitat i el compromís, ha dedicat més de mig segle a les lletres amb un entusiasme indomabl
... dos mestres: de Jordi Rubió, Ramon Llull i el lul·lisme, Barcelona, 1985 (Obres de Jordi Rubi... more ... dos mestres: de Jordi Rubió, Ramon Llull i el lul·lisme, Barcelona, 1985 (Obres de Jordi Rubió i Balaguer, 2), i de Batllori, Ramon Llull i el ... A part de dos estudis gene-rals, Jean Favier, Philippe le Bel, París, 1978 i Joseph R. Strayer, The Reign of Philip the Fair, Princeton, 1980 ...
La distància cronològica entre la composició del Llibre del coc, probablemen... more La distància cronològica entre la composició del Llibre del coc, probablement de mitjan segle xv, i la data de la primera edició conservada, apareguda a Barcelona el 1520, ha generat diverses especulacions respecte a la composició i la transmissió d’aquest llibre de cuina, entre les quals l’existència d’una edició incunable pretesament impresa a Toledo el 1477. L’article analitza l’origen d’aquesta possible edició i conclou que es tracta d’una confusió bibliogràfica i no pas d’una edició que, efectivament, hagués arribat a imprimir-se mai.Paraules claullibre de cuina, transmissió impresa, incunable, Llibre del coc, mestre RobertThe chronological gap between the composition of the Book of the Cook, probably from the mid-15th century, and the publication of the first known edition, printed in Barcelona in 1520, has produced a great deal of s...
Martí de Riquer afirmava que publicar un llibre a la Barcino amb Josep M. de Casacuberta equivali... more Martí de Riquer afirmava que publicar un llibre a la Barcino amb Josep M. de Casacuberta equivalia a fer un curs d'edició de textos. Aquesta circumstància no va canviar pas gaire quan, l'any 1986, després de la mort del seu fundador, Ama-deu-J. Soberanas i Lleó va assumir la direcció literària de l'editorial. La necessitat d'exigència i de rigor en el procés d'acceptació i de revisió dels originals-molt abans que es generalitzessin, fins a la perversió, aquestes dinàmiques-era un aspecte plenament assumit en els títols publicats per Barcino, que Soberanas va continuar amb tota naturalitat. Per bé que va passar bona part de la vida a Barcelona, on va desenvolupar el gruix de la seva activitat, mai no va renunciar a les seves arrels tarragonines. En l'àmbit de la investigació, que és el que ens correspon tractar, les qüestions rela-cionades amb el Camp de Tarragona hi tenen una presència ben palpable. A cau-sa de la Guerra, no va néixer a la capital, sinó al Ca...
Ramon Llull (1232-1316), mystic, missionary, philosopher and author of narrative and poetry, wrot... more Ramon Llull (1232-1316), mystic, missionary, philosopher and author of narrative and poetry, wrote both in Latin and in the vernacular claiming he had been given a new science to unveil the Truth. This book shows why his Latin and vernacular books cannot be read as if they had been written in isolation from one another. Llull was an atypical 'scholar' because he enjoyed a form of access to knowledge that differed from the norm and because he organized the production and dissemination of his writings in a creative and unconventional fashion. At a time when learned texts and university culture were conveyed for the most part using the vehicle of Latin, he wrote a substantial proportion of his theological and scientific works in his maternal Catalan while, at the same time, he was deeply involved in the circulation of such works in other Romance languages. These circumstances do not preclude the fact that a considerable number of the titles comprising his extensive output of more than 260 works were written directly in Latin, or that he had various books which were originally conceived in Catalan subsequently translated or adapted into Latin.
The observation that the preparation of the Llibre de la terra (now MS. 12 of the Arxiu de les Se... more The observation that the preparation of the Llibre de la terra (now MS. 12 of the Arxiu de les Set Claus of the National Historical Archive of Andorra) involved the use of various documents which form part of the Codex miscel.lani (MS. 1 of the same Archive), as well as the probable identification of Miquel Ribot, compiler of the Llibre de la terra, as the author of various annotations in the margins of the Doctrina pueril preserved in the Codex miscel.lani, permit us not only to point to the notary Ribot as a reader of this Lullian work, but also to raise the possibility that the grouping of the materials included in the Codex was brought about, at the latest, at the beginning of the 16 t h century.
Jacint Verdaguer treballava extraordinàriament les seves obres, tant des del punt de vista litera... more Jacint Verdaguer treballava extraordinàriament les seves obres, tant des del punt de vista literari com lingüístic. N’hem conservat nombrosos autògrafs, amb versions en procés dels seus poemes. També ens consta que hi introduïa esmenes durant el procés d’impressió. A final de 1885 va fer arribar proves de Canigó a diverses personalitats. Hem conservat alguns dels comentaris i propostes de correcció que li va adreçar l’acadèmic i filòleg Josep Balari i Jovany. Són esmenes que cal relacionar amb el model de català acadèmic que Verdaguer buscava per a l’obra, atent a les raons filològiques i etimològiques, i també a la llengua dels clàssics que el precedien, medievals i moderns. De l’anàlisi dels canvis i les esmenes se n’extreuen algunes conclusions sobre el registre escrit que hi va usar, no sempre coincident amb el català parlat per Verdaguer, i igualment útils a l’hora d’establir-ne el text crític.
Conté: Volum 1: «Pus qu'estorts suy del lach de la mar fonda» i la memòria literària d'An... more Conté: Volum 1: «Pus qu'estorts suy del lach de la mar fonda» i la memòria literària d'Andreu Febrer / Anna Alberni -- Alessandro Manzoni e l'attesa della «Colonna infame» / Giovanni Albertocchi -- Diafebus i Hipòlit, junts i en contrast / Rafael Alemany Ferrer -- La «Lletra consolatòria» di Joan Roís de Corella: qualche postilla filologica, commento, traduzione / Annamaria Annicchiarico -- Ramon de Penyafort, Alfonso el Sabio y Ramon Llull: itinerario hispánico de un milagro mariano / José Aragüés Aldaz -- Ramon Llull i la descoberta d’Amèrica / Jaume Aymar i Ragolta -- La sogra de Juvenal (Sàtira VI), l’Emperadriu de Tirant, l’Artemia de la Serafina i altres mares lascives de comèdia / Rafael Beltrán Llavador -- A qui volia adreçar-se Ramon Llull? / Anthony Bonner -- «Per menor món l'hom per tots se nomena». Sobre Ausiàs March i la filosofia natural / Lluís Cabré Ollé -- Cerverí de Girona a la premsa catalana (1835-1938) / Miriam Cabré Ollé -- La carta pròleg d'Aldonça de Montsoriu a la «Vita Christi» d'Isabel de Villena / Rosanna Cantavella -- Els sequaços literaris de Guillem Metge / Antònia Carré Pons -- La «scripta» librària catalana primitiva als primers textos mèdics en català / Lluís Cifuentes Comamala -- Notes sobre la presència del Virgili llatí al segle XVI a la Corona d’Aragó / Alejandro Coroleu Lletget -- «L’Epistola contra alchimistas» di Nicola Eimeri / Chiara Crisciani -- Els textos rituals dels temples en època babilònica tardana (s. IV - I aC) / Rocío Da Riva -- La memoria y la fe. Reflexiones seniles en clave luliana / Fernando Domínguez Reboiras -- Rere el rastre català de «Flamenca» i del «Jaufré» / Anton M. Espadaler Poch -- Galeotto fu Metge / Giorgio Faggin -- Les paraules polisèmiques «batalla» i «lliça» al «Curial» / Kálmán Faluba -- Ministrers i música al «Curial e Güelfa» / Anna Fernàndez Clot -- Els altres herois. El cas de Marc Valeri Corb / Montserrat Ferrer Santanach -- L'astròleg maligne: notes sobre les fonts d'un exemple lul·lià / Alexander Fidora -- L'obra ibèrica d'Otto Denk, historiador de la literatura catalana medieval al segle XIX / Roger Friedlein -- Un trasllat notarial i una butlla de plom de Jaume I / Francisco M. Gimeno Blay -- El deix occità de Bartomeu de Tresbens / Sebastià Giralt Soler -- «Curial in bivio», la ciència de Bacus i la iconografia de les Arts Liberals / Francesc J. Gómez -- Eiximenis a la premsa catalana dels anys 1925-1939 / David Guixeras -- Ramon Llull and the rhetoric of prayer: a brief commentary / Robert Desmond Hughes -- Una aproximació a Jean Gerson i Felip de Malla com a mestre i deixeble / Josep Izquierdo -- Algunes observacions sobre l'etimologia del mot «dessen» de l'occità antic / Francesc Xavier Lamuela García -- Civic ideals and “humanism” in the Crown of Aragon, 1383-1588 / Jeremy N. H. Lawrance -- Per l'edizione di Guittone d'Arezzo: «Tutto mi strugge, in pensero e 'n pianto» (VI) / Lino Leonardi -- Boscà, Mendoza, Cetina i March / Albert Lloret -- Postil·les musicals franceses als «Estramps» de Jordi de Sant Jordi / Marta Marfany i Simó -- Sobre els falsos profetes al «Segon del Crestià» / Sadurní Martí -- La «Història de Jacob Xalabín», trenta anys després / Llúcia Martín Pascual -- Narcís Vinyoles i els petits animals literaris / Tomàs Martínez Romero -- Higini Anglès i Rafael Patxot i Jubert / Josep Massot i Muntaner -- Llull's arguments for the existence of God: a reflection on the basis of the «Llibre del gentil» / Annemarie C. Mayer -- Arnau de Vilanova i els títols efectistes / Jaume Mensa i VallsLola Badia és una investigadora de la cultura medieval europea que ha exercit un mestratge especialment fructífer en l’estudi de la literatura catalana antiga. Amb motiu del seu setantè aniversari, deixebles, col·legues, amics i institucions d’arreu del món li ofereixen aquesta miscel·lània de setanta treballs que coincideixen amb els seus interessos de recerca: les literatures medievals i el seu rerefons clàssic; la medicina, l’alquímia, l’astrologia i altres manifestacions de la ciència de l’edat mitjana, i la figura de Ramon Llull. Els dos volums de «Qui fruit ne sap collir» són un homenatge a la trajectòria acadèmica i professional de Lola Badia, que, entre la cordialitat i el compromís, ha dedicat més de mig segle a les lletres amb un entusiasme indomabl
... dos mestres: de Jordi Rubió, Ramon Llull i el lul·lisme, Barcelona, 1985 (Obres de Jordi Rubi... more ... dos mestres: de Jordi Rubió, Ramon Llull i el lul·lisme, Barcelona, 1985 (Obres de Jordi Rubió i Balaguer, 2), i de Batllori, Ramon Llull i el ... A part de dos estudis gene-rals, Jean Favier, Philippe le Bel, París, 1978 i Joseph R. Strayer, The Reign of Philip the Fair, Princeton, 1980 ...
La distància cronològica entre la composició del Llibre del coc, probablemen... more La distància cronològica entre la composició del Llibre del coc, probablement de mitjan segle xv, i la data de la primera edició conservada, apareguda a Barcelona el 1520, ha generat diverses especulacions respecte a la composició i la transmissió d’aquest llibre de cuina, entre les quals l’existència d’una edició incunable pretesament impresa a Toledo el 1477. L’article analitza l’origen d’aquesta possible edició i conclou que es tracta d’una confusió bibliogràfica i no pas d’una edició que, efectivament, hagués arribat a imprimir-se mai.Paraules claullibre de cuina, transmissió impresa, incunable, Llibre del coc, mestre RobertThe chronological gap between the composition of the Book of the Cook, probably from the mid-15th century, and the publication of the first known edition, printed in Barcelona in 1520, has produced a great deal of s...
Martí de Riquer afirmava que publicar un llibre a la Barcino amb Josep M. de Casacuberta equivali... more Martí de Riquer afirmava que publicar un llibre a la Barcino amb Josep M. de Casacuberta equivalia a fer un curs d'edició de textos. Aquesta circumstància no va canviar pas gaire quan, l'any 1986, després de la mort del seu fundador, Ama-deu-J. Soberanas i Lleó va assumir la direcció literària de l'editorial. La necessitat d'exigència i de rigor en el procés d'acceptació i de revisió dels originals-molt abans que es generalitzessin, fins a la perversió, aquestes dinàmiques-era un aspecte plenament assumit en els títols publicats per Barcino, que Soberanas va continuar amb tota naturalitat. Per bé que va passar bona part de la vida a Barcelona, on va desenvolupar el gruix de la seva activitat, mai no va renunciar a les seves arrels tarragonines. En l'àmbit de la investigació, que és el que ens correspon tractar, les qüestions rela-cionades amb el Camp de Tarragona hi tenen una presència ben palpable. A cau-sa de la Guerra, no va néixer a la capital, sinó al Ca...
Ramon Llull (1232-1316), mystic, missionary, philosopher and author of narrative and poetry, wrot... more Ramon Llull (1232-1316), mystic, missionary, philosopher and author of narrative and poetry, wrote both in Latin and in the vernacular claiming he had been given a new science to unveil the Truth. This book shows why his Latin and vernacular books cannot be read as if they had been written in isolation from one another. Llull was an atypical 'scholar' because he enjoyed a form of access to knowledge that differed from the norm and because he organized the production and dissemination of his writings in a creative and unconventional fashion. At a time when learned texts and university culture were conveyed for the most part using the vehicle of Latin, he wrote a substantial proportion of his theological and scientific works in his maternal Catalan while, at the same time, he was deeply involved in the circulation of such works in other Romance languages. These circumstances do not preclude the fact that a considerable number of the titles comprising his extensive output of more than 260 works were written directly in Latin, or that he had various books which were originally conceived in Catalan subsequently translated or adapted into Latin.
Ramon Llull (1232-1316), mystic, missionary, philosopher and author of narrative and poetry, wrot... more Ramon Llull (1232-1316), mystic, missionary, philosopher and author of narrative and poetry, wrote both in Latin and in the vernacular claiming he had been given a new science to unveil the Truth. This book shows why his Latin and vernacular books cannot be read as if they had been written in isolation from one another. Llull was an atypical 'scholar' because he enjoyed a form of access to knowledge that differed from the norm and because he organized the production and dissemination of his writings in a creative and unconventional fashion. At a time when learned texts and university culture were conveyed for the most part using the vehicle of Latin, he wrote a substantial proportion of his theological and scientific works in his maternal Catalan while, at the same time, he was deeply involved in the circulation of such works in other Romance languages. These circumstances do not preclude the fact that a considerable number of the titles comprising his extensive output of more than 260 works were written directly in Latin, or that he had various books which were originally conceived in Catalan subsequently translated or adapted into Latin.
Uploads
Papers