ls primers filòsofs grecs estigueren a prop de l’inici de la societat de classes; els científics ... more ls primers filòsofs grecs estigueren a prop de l’inici de la societat de classes; els científics moderns burgesos estan a prop del final. En l’obra d’Anaximandre, la cosmologia mítica del comunisme primitiu està en procés de ser transformada per la «raó pura» de les noves classes governants, però amb el seu contingut dialèctic encara en perfectes condicions; en l’obra de Kant, i encara més en la de Hegel, el nou contingut dialèctic, incomparablement més ric que l’antic, està al punt d’alliberar-se dels lligams que li ha imposat la «raó pura» de la societat burgesa. La dialèctica primitiva d’aquests materi- alistes grecs està al dia d’avui en la mateixa relació que el comunisme primitiu està amb el comunisme modern.
El principi de causalitat és un dels temes centrals de la filosofia i el debat del segle XIX entr... more El principi de causalitat és un dels temes centrals de la filosofia i el debat del segle XIX entre les posicions empiristes, el neokantisme i l’escola escocesa fou central per als debats posteriors tant en la teoria del coneixement com en la concepció positivista de la ciència.
Fer un mapa del hegelianisme resseguint la trajectòria i les contradiccions del filòsof alemany n... more Fer un mapa del hegelianisme resseguint la trajectòria i les contradiccions del filòsof alemany no és una feina fàcil. Piero Martinetti va ser capaç de sintetitzar les idees centrals i les contradiccions de Hegel en un llibre ja clàssic que no amaga els problemes de l’historicisme i de la dialèctica en la creu del present.
Auguste Comte (1798-1857) és avui un filòsof força oblidat, però sense la seva obra resulta i... more Auguste Comte (1798-1857) és avui un filòsof força oblidat, però sense la seva obra resulta impossible comprendre l’evolució del pensament filosòfic contemporani. Va revolucionar la teoria de la ciència i, òbviament, del positivisme en deriva tota la teoria sociològica i el pensament polític republicà. Entre les diverses introduccions al positivisme que es van publicar a inicis del segle XX, aquest Comte d’Emilio Morselli continua essent especialment significativa.
Quina relació tenen l’antiga màntica i els oracles grecs amb la filosofia? Va néixer la filoso... more Quina relació tenen l’antiga màntica i els oracles grecs amb la filosofia? Va néixer la filosofia com una decantació de les religions mistèriques? En aquest text clàssic, Francis M. Cornford combina una profunda erudició clàssica amb l’antropologia i la sociologia del món antic per examinar els antecedents mítics de conceptes metafísics perdurables, com ara el destí, Déu, l’ànima, la substància, la natura i la immortalitat.
Rudolf Eucken (1846-1926), premi Nobel de literatura l’any 1908, fou un dels filòsofs més p... more Rudolf Eucken (1846-1926), premi Nobel de literatura l’any 1908, fou un dels filòsofs més populars d’Europa en els primers anys del segle XX. Llibres seus com La vida de l’esperit (1909) van tenir una gran influència sobre els Noucentistes catalans i sobre Joan Creixells. El seu sistema idealista conegut com activisme ètic, antiintel·lectualista com el de James i el de Bergson, i la seva distinció entre el mundà i l’espiritual (originat a Grècia i que ha definit la història d’Occident) van ser centrals en els anys al voltant de la I Guerra Mundial.
La visió de la vida dels pensadors grecs és una part del seu llibre més conegut, La visió de la vida dels grans pensadors (1890). Segons Eucken, Grècia aporta a la història de l’esperit humà és el triomf de la voluntat i de l’acció.
Abans i després de Sòcrates (1931), el llibre clàssic de Francis M. Cornford, explica per què... more Abans i després de Sòcrates (1931), el llibre clàssic de Francis M. Cornford, explica per què l’obra de Sòcrates representa un punt d’inflexió en la història del pensament antic. Mostra com va revolucionar el concepte de filosofia, fent el pas de l’estudi de la natura a l’estudi de l’ànima humana, el significat del bé i del mal i els fins pels quals hem de viure. Cornford sintetitza la concepció jònica de la naturalesa i de la ciència, el canvi de perspectiva que va significar Sòcrates i les aportacions dels seus principals seguidors, Plató i el seu deixeble Aristòtil. És la història del període més creatiu de la filosofia grega.
El problema de la llibertat de la voluntat es presenta a la investigació racional del poble ... more El problema de la llibertat de la voluntat es presenta a la investigació racional del poble grec després d’haver recorregut més de dos segles de vida filosòfica.
De manera balbucejant fa la seva aparició amb Anaxàgoras i Sòcra- tes, i amb Plató i Aristòtil, si bé de manera inconscient, es desenvolupa per donar lloc, en la filosofia hel·lenística, amb els estoics i els epicuris, a un encès debat on s’hi afegirà posteriorment la Nova Acadèmia.
Luigi Credaro analitza la posició de cadascuna de les escoles o filòsofs sobre el lliure albir des dels presocràtics fins als neoplatònics, sense prendre posició per cap concepció i sotmetent a una acurada anàlisi els arguments esgrimits.
Estoics i escèptics (1913) és un text clàssic en la història de la filosofia hel·lenística que va... more Estoics i escèptics (1913) és un text clàssic en la història de la filosofia hel·lenística que va obrir el debat sobre les fonts estoiques del pensament de Pau de Tars i els inicis del cristianisme. Edwyn Bevan va negar el vincle entre l’escepticisme grec i la tradició hindú i mostrà com, malgrat que el triomf de les idees cristianes resultà fatal per al món clàssic, el providencialisme hel·lenístic i en especial el concepte estoic de kathekonta (les coses apropiades o els deures) empeltaren la cosmovisió cristiana.
A aquestes demandes els estoics i els epicuris hi donaren resposta des de diferents angles, però tenint sempre com a objectiu la consecució de la impertorbabilitat pròpia del savi, l'ataraxia.
Robert Hicks analitza minuciosament aquests sistemes partint dels textos que ens han arribat fins avui, donant una visió de la filosofia hel·lenística on també hi és inclòs l'escepticisme i la seva dissolució posterior en l'eclecticisme.
La teoria del coneixement, que ocupa un lloc cabdal en la filosofia moderna, en el pensament grec... more La teoria del coneixement, que ocupa un lloc cabdal en la filosofia moderna, en el pensament grec va ser, però, una part subordinada a les investigacions metafísiques. Malgrat això els grecs es veieren en la necessitat de tractar temes gnoseològics per donar suport a les seves teories filosòfiques, de manera que no es pot dir que l’estudi de la teoria del coneixement sigui aliè a la seva filosofia. Giovanni Cesca analitza les diferents teories gnoseològiques dels filòsofs grecs, des del seu sorgiment amb els pitagòrics i els eleàtics, fins a la filosofia neoplatònica, que clou el llarg recorregut del pensament grec, no sense sotmetre cada teoria al seu comentari i a la seva crítica, sempre des d’un punt de vista neokantià.
John Burnet (1863-1928) va revolucionar els estudis de filosofia antiga amb la seva conferència s... more John Burnet (1863-1928) va revolucionar els estudis de filosofia antiga amb la seva conferència sobre La doctrina socràtica de l’ànima posant l’accent en la centralitat de la psique, la força vital de l’individu, com a motor del pensament de Sòcrates. Analitzant la manera com Sòcrates va transformar la noció òrfica i pitagòrica de l’ànima fins convertir-la en un principi actiu i innegociable del coneixement, Burnet va escriure una de les planes més brillants dels estudis socràtics. Aquesta edició inclou, a més, tres altres textos clàssics, Experiment i observació en la ciència grega, Aristòtil i Llei i naturalesa en l’ètica grega.
Demostrant una erudició a l’abast de molts pocs, en aquest llibre Alfieri ha donat un nou plantej... more Demostrant una erudició a l’abast de molts pocs, en aquest llibre Alfieri ha donat un nou plantejament a l’estudi de l’atomisme antic, demostrant que no s’ha de ser ni positivista ni materialista ni científic per estudiar la concepció filosòfica de l’àtom en la seva primera gènesi i en la seva primera formulació.
Recollint les investigacions d’insignes estudiosos com Rey, Kranz, von Fritz i sobretot Bignone, l’atomisme es demostra, amb l’anàlisi i la discussió de les fonts, fill del pitagorisme i de l’eleatisme.
A "La filosofia grega. De Tales a Plató", John Burnet traça la història de la filosofia des de... more A "La filosofia grega. De Tales a Plató", John Burnet traça la història de la filosofia des del seu sorgiment a les costes de l’Àsia Menor fins al que ell considera que és el seu punt més àlgid: la filosofia de Plató.
Amb una gran perícia filològica, analitza cadascun dels presocràtics fins a arribar al que ell considera la «ruptura» protagonitzada pels sofistes, que donen lloc a Sòcrates i a la posterior maduresa de la filosofia amb Plató, del qual s’analitzen minuciosament els seus últims diàlegs, els anomenat diàlegs de maduresa, que a parer de l’autor són els que s’independitzen de l’herència socràtica per anar més enllà; per oferir l’autèntica filosofia platònica.
Es pot parlar de substància al segle XXI? Podem realment conèixer les coses tal i com són? Con... more Es pot parlar de substància al segle XXI? Podem realment conèixer les coses tal i com són? Conserva alguna validesa el concepte de causa final?
Aquestes són algunes de les preguntes que la metafísica clàssica s’ha fet, es fa i es farà, i a les quals cada filòsof i cada època hi dona una resposta diferent. Una obra que convida a la reflexió sobre els temes de la metafísica clàssica que no passen mai de moda i que ofereix arguments perquè el lector pugui donar-hi —per ell mateix— una resposta.
ls primers filòsofs grecs estigueren a prop de l’inici de la societat de classes; els científics ... more ls primers filòsofs grecs estigueren a prop de l’inici de la societat de classes; els científics moderns burgesos estan a prop del final. En l’obra d’Anaximandre, la cosmologia mítica del comunisme primitiu està en procés de ser transformada per la «raó pura» de les noves classes governants, però amb el seu contingut dialèctic encara en perfectes condicions; en l’obra de Kant, i encara més en la de Hegel, el nou contingut dialèctic, incomparablement més ric que l’antic, està al punt d’alliberar-se dels lligams que li ha imposat la «raó pura» de la societat burgesa. La dialèctica primitiva d’aquests materi- alistes grecs està al dia d’avui en la mateixa relació que el comunisme primitiu està amb el comunisme modern.
El principi de causalitat és un dels temes centrals de la filosofia i el debat del segle XIX entr... more El principi de causalitat és un dels temes centrals de la filosofia i el debat del segle XIX entre les posicions empiristes, el neokantisme i l’escola escocesa fou central per als debats posteriors tant en la teoria del coneixement com en la concepció positivista de la ciència.
Fer un mapa del hegelianisme resseguint la trajectòria i les contradiccions del filòsof alemany n... more Fer un mapa del hegelianisme resseguint la trajectòria i les contradiccions del filòsof alemany no és una feina fàcil. Piero Martinetti va ser capaç de sintetitzar les idees centrals i les contradiccions de Hegel en un llibre ja clàssic que no amaga els problemes de l’historicisme i de la dialèctica en la creu del present.
Auguste Comte (1798-1857) és avui un filòsof força oblidat, però sense la seva obra resulta i... more Auguste Comte (1798-1857) és avui un filòsof força oblidat, però sense la seva obra resulta impossible comprendre l’evolució del pensament filosòfic contemporani. Va revolucionar la teoria de la ciència i, òbviament, del positivisme en deriva tota la teoria sociològica i el pensament polític republicà. Entre les diverses introduccions al positivisme que es van publicar a inicis del segle XX, aquest Comte d’Emilio Morselli continua essent especialment significativa.
Quina relació tenen l’antiga màntica i els oracles grecs amb la filosofia? Va néixer la filoso... more Quina relació tenen l’antiga màntica i els oracles grecs amb la filosofia? Va néixer la filosofia com una decantació de les religions mistèriques? En aquest text clàssic, Francis M. Cornford combina una profunda erudició clàssica amb l’antropologia i la sociologia del món antic per examinar els antecedents mítics de conceptes metafísics perdurables, com ara el destí, Déu, l’ànima, la substància, la natura i la immortalitat.
Rudolf Eucken (1846-1926), premi Nobel de literatura l’any 1908, fou un dels filòsofs més p... more Rudolf Eucken (1846-1926), premi Nobel de literatura l’any 1908, fou un dels filòsofs més populars d’Europa en els primers anys del segle XX. Llibres seus com La vida de l’esperit (1909) van tenir una gran influència sobre els Noucentistes catalans i sobre Joan Creixells. El seu sistema idealista conegut com activisme ètic, antiintel·lectualista com el de James i el de Bergson, i la seva distinció entre el mundà i l’espiritual (originat a Grècia i que ha definit la història d’Occident) van ser centrals en els anys al voltant de la I Guerra Mundial.
La visió de la vida dels pensadors grecs és una part del seu llibre més conegut, La visió de la vida dels grans pensadors (1890). Segons Eucken, Grècia aporta a la història de l’esperit humà és el triomf de la voluntat i de l’acció.
Abans i després de Sòcrates (1931), el llibre clàssic de Francis M. Cornford, explica per què... more Abans i després de Sòcrates (1931), el llibre clàssic de Francis M. Cornford, explica per què l’obra de Sòcrates representa un punt d’inflexió en la història del pensament antic. Mostra com va revolucionar el concepte de filosofia, fent el pas de l’estudi de la natura a l’estudi de l’ànima humana, el significat del bé i del mal i els fins pels quals hem de viure. Cornford sintetitza la concepció jònica de la naturalesa i de la ciència, el canvi de perspectiva que va significar Sòcrates i les aportacions dels seus principals seguidors, Plató i el seu deixeble Aristòtil. És la història del període més creatiu de la filosofia grega.
El problema de la llibertat de la voluntat es presenta a la investigació racional del poble ... more El problema de la llibertat de la voluntat es presenta a la investigació racional del poble grec després d’haver recorregut més de dos segles de vida filosòfica.
De manera balbucejant fa la seva aparició amb Anaxàgoras i Sòcra- tes, i amb Plató i Aristòtil, si bé de manera inconscient, es desenvolupa per donar lloc, en la filosofia hel·lenística, amb els estoics i els epicuris, a un encès debat on s’hi afegirà posteriorment la Nova Acadèmia.
Luigi Credaro analitza la posició de cadascuna de les escoles o filòsofs sobre el lliure albir des dels presocràtics fins als neoplatònics, sense prendre posició per cap concepció i sotmetent a una acurada anàlisi els arguments esgrimits.
Estoics i escèptics (1913) és un text clàssic en la història de la filosofia hel·lenística que va... more Estoics i escèptics (1913) és un text clàssic en la història de la filosofia hel·lenística que va obrir el debat sobre les fonts estoiques del pensament de Pau de Tars i els inicis del cristianisme. Edwyn Bevan va negar el vincle entre l’escepticisme grec i la tradició hindú i mostrà com, malgrat que el triomf de les idees cristianes resultà fatal per al món clàssic, el providencialisme hel·lenístic i en especial el concepte estoic de kathekonta (les coses apropiades o els deures) empeltaren la cosmovisió cristiana.
A aquestes demandes els estoics i els epicuris hi donaren resposta des de diferents angles, però tenint sempre com a objectiu la consecució de la impertorbabilitat pròpia del savi, l'ataraxia.
Robert Hicks analitza minuciosament aquests sistemes partint dels textos que ens han arribat fins avui, donant una visió de la filosofia hel·lenística on també hi és inclòs l'escepticisme i la seva dissolució posterior en l'eclecticisme.
La teoria del coneixement, que ocupa un lloc cabdal en la filosofia moderna, en el pensament grec... more La teoria del coneixement, que ocupa un lloc cabdal en la filosofia moderna, en el pensament grec va ser, però, una part subordinada a les investigacions metafísiques. Malgrat això els grecs es veieren en la necessitat de tractar temes gnoseològics per donar suport a les seves teories filosòfiques, de manera que no es pot dir que l’estudi de la teoria del coneixement sigui aliè a la seva filosofia. Giovanni Cesca analitza les diferents teories gnoseològiques dels filòsofs grecs, des del seu sorgiment amb els pitagòrics i els eleàtics, fins a la filosofia neoplatònica, que clou el llarg recorregut del pensament grec, no sense sotmetre cada teoria al seu comentari i a la seva crítica, sempre des d’un punt de vista neokantià.
John Burnet (1863-1928) va revolucionar els estudis de filosofia antiga amb la seva conferència s... more John Burnet (1863-1928) va revolucionar els estudis de filosofia antiga amb la seva conferència sobre La doctrina socràtica de l’ànima posant l’accent en la centralitat de la psique, la força vital de l’individu, com a motor del pensament de Sòcrates. Analitzant la manera com Sòcrates va transformar la noció òrfica i pitagòrica de l’ànima fins convertir-la en un principi actiu i innegociable del coneixement, Burnet va escriure una de les planes més brillants dels estudis socràtics. Aquesta edició inclou, a més, tres altres textos clàssics, Experiment i observació en la ciència grega, Aristòtil i Llei i naturalesa en l’ètica grega.
Demostrant una erudició a l’abast de molts pocs, en aquest llibre Alfieri ha donat un nou plantej... more Demostrant una erudició a l’abast de molts pocs, en aquest llibre Alfieri ha donat un nou plantejament a l’estudi de l’atomisme antic, demostrant que no s’ha de ser ni positivista ni materialista ni científic per estudiar la concepció filosòfica de l’àtom en la seva primera gènesi i en la seva primera formulació.
Recollint les investigacions d’insignes estudiosos com Rey, Kranz, von Fritz i sobretot Bignone, l’atomisme es demostra, amb l’anàlisi i la discussió de les fonts, fill del pitagorisme i de l’eleatisme.
A "La filosofia grega. De Tales a Plató", John Burnet traça la història de la filosofia des de... more A "La filosofia grega. De Tales a Plató", John Burnet traça la història de la filosofia des del seu sorgiment a les costes de l’Àsia Menor fins al que ell considera que és el seu punt més àlgid: la filosofia de Plató.
Amb una gran perícia filològica, analitza cadascun dels presocràtics fins a arribar al que ell considera la «ruptura» protagonitzada pels sofistes, que donen lloc a Sòcrates i a la posterior maduresa de la filosofia amb Plató, del qual s’analitzen minuciosament els seus últims diàlegs, els anomenat diàlegs de maduresa, que a parer de l’autor són els que s’independitzen de l’herència socràtica per anar més enllà; per oferir l’autèntica filosofia platònica.
Es pot parlar de substància al segle XXI? Podem realment conèixer les coses tal i com són? Con... more Es pot parlar de substància al segle XXI? Podem realment conèixer les coses tal i com són? Conserva alguna validesa el concepte de causa final?
Aquestes són algunes de les preguntes que la metafísica clàssica s’ha fet, es fa i es farà, i a les quals cada filòsof i cada època hi dona una resposta diferent. Una obra que convida a la reflexió sobre els temes de la metafísica clàssica que no passen mai de moda i que ofereix arguments perquè el lector pugui donar-hi —per ell mateix— una resposta.
Què significa llegir la filosofia grega en "clau no-platònica"? Pot aconseguir-se això realmen... more Què significa llegir la filosofia grega en "clau no-platònica"? Pot aconseguir-se això realment? Què ens explica el pensament grec quan es mira des del materialisme, des de l’atomisme o des de la sofística? És important respondre aquestes preguntes perquè ara mateix estem vivint un període de profunda revisió en la historiografia de la filosofia en general i del pensament grec en particular.
Adriano Tilgher (1887-1941), hel·lenista, amic de Pirandello i antifeixista, fou un dels primers ... more Adriano Tilgher (1887-1941), hel·lenista, amic de Pirandello i antifeixista, fou un dels primers filòsofs italians que recollí la influència de Nietzsche.
A La visió grega de la vida (1922) estudià la teoria de l’Etern Retorn en el món antic aprofundint els orígens de la cosmovisió nietzscheana. La tesi del Gran Any i la concepció del temps cíclic fou compar- tida per gairebé totes les escoles de filosofia gregues, amb l’excepció dels atomistes i es contraposa al con- cepte lineal del temps modern.
El temps primordial de la natura fou substituït sota el cristianisme per la creença en el progrés i en la ciència i pel rebuig a l’endevinació. Amb aquest llibre, Tilgher ens recupera un dels temes més fascinants del pensament antic.
"Diogenes d'Enoanda. Un epicuri per descobrir".
Lecture on Diogenes of Oenoanda and his famous i... more "Diogenes d'Enoanda. Un epicuri per descobrir".
Lecture on Diogenes of Oenoanda and his famous inscription delivered in Ateneu Barcelonès by Harold Roig Gorina
El Sofista de Plató es considera una de les obres més grans de la història de la filosofia, però ... more El Sofista de Plató es considera una de les obres més grans de la història de la filosofia, però els estudiosos s’han mostrat tímids a l’hora d’enfrontar-se al proble- ma central del diàleg. Per a Plató, definir el sofista és el problema filosòfic bàsic: qualsevol investigador s’ha d’encarar al «sofista dins nostre» per tal d’assegurar la possibilitat mateixa del diàleg i de la filosofia contra el contraatac sofístic.
La idea que l’ordinador és un déu, o fins i tot que Déu mateix és un ordinador, és gairebé tan an... more La idea que l’ordinador és un déu, o fins i tot que Déu mateix és un ordinador, és gairebé tan antiga com la informàtica. La trobem dins l’assaig fundador de la cibernètica, God and Golem de Norbert Wiener, subtitulat «Sobre alguns punts de col·lisió entre cibernètica i religió» i a la novel·la 2001: Una Odissea de l’espai d’Arthur C. Clarke, posada en imatges per Stanley Kubrick. Va tenir el seu apogeu entre els tecno-hippies dels anys 70 i continua tenint una gran influència sobre la cultura cyberpunk.
Quan neix la filosofia? Amb aquest llibre Luca Grecchi intenta donar una resposta a aquesta pregu... more Quan neix la filosofia? Amb aquest llibre Luca Grecchi intenta donar una resposta a aquesta pregunta amb una aproximació innovadora des del punt de vista cronològic: intenta individuar els orígens de la filosofia a partir de les civilitzacions minoica i micènica, fins a la fundació de les apoikiai a la Itàlia meridional
Bildung és una paraula alemanya molt significativa en el vocabulari filosòfic, que es pot t... more Bildung és una paraula alemanya molt significativa en el vocabulari filosòfic, que es pot traduir per instrucció, formació, construcció de la personalitat segons un determinat ideal humà... La utopia de l’educació en tant que Bildung que faci possible projectar en les gen- eracions futures la construcció d’un món millor, és un dels objectius de la labor pedagògica. Clarificar les relacions entre Bildung, utopia i educació a través dels diversos ideals formatius, del neohumanisme germànic fins a l’actualitat, ens permet comprendre millor el paper de l’escola al món d’avui.
Olympe de Gouges (1748-1793) fou guillotinada pels jacobins durant la Revolució Francesa i ha es... more Olympe de Gouges (1748-1793) fou guillotinada pels jacobins durant la Revolució Francesa i ha estat silenciada durant segles, però cada vegada és més reconegut el seu paper com a iniciadora del pensament polític feminista. La seva Declaració dels drets de la dona i de la ciutadana (1791) és un dels textos fundacionals del feminisme.
Aquesta edició també recull els textos de Reflexions sobre els homes negres (1788), Al·legat pel dret al divorci (1790), Prefaci per les Dames o el retrat de les dones (1791), Declaració dels drets de la dona i de la ciutadana (1791), El bon sentit dels francesos (1792) i Memorial al tribunal revolucionari (1793), que la situen com el que sempre ha estat: una clàssica del pensament modern.
Aquest llibre vol ser un testimoni de l’activitat del Cafè filosòfic d’Esplugues que des del 20... more Aquest llibre vol ser un testimoni de l’activitat del Cafè filosòfic d’Esplugues que des del 2015 es reuneix amb regularitat al cafè El Cau de les Arts d’Esplugues i a l’Ateneu Santfeliuenc i és un espai de conversa i de debat d’idees al Baix Llobregat. Conversar sobre bioètica, i més si ho fem de la mà d’una autoritat en la matèria, és un dels exercicis de pensament més actuals i apassionants que es poden fer.
Walter Benjamin (1892-1940) va repensar el concepte d’experiència filosòfica a partir de la res... more Walter Benjamin (1892-1940) va repensar el concepte d’experiència filosòfica a partir de la resistència i el desarrelament. Per això la seva obra ofereix eines significatives per entendre el nostre present, cada vegada més a prop del col·lapse.
A partir de la lectura de Benjamin, Lluís Montull reflexiona sobre qüestions tan diverses com les formes de violència pròpies de l’estat de dret, la memòria democràtica, l’amistat, l’esperança o el significat filosòfic del suïcidi de Walter Benjamin, tan sovint banalitzat i víctima de la idolatria pop.
Ex Machina presenta els principis ètics que regulen el camp dels algoritmes, la robòtica i el... more Ex Machina presenta els principis ètics que regulen el camp dels algoritmes, la robòtica i el Big Data. És l’àmbit on es planteja avui el problema dels límits de l’autonomia humana en el sistema tècnic i on les llibertats i el progrés tecnològic entren en un clar conflicte moral. Quan la tecnologia ocupa cada cop més espai en la vida humana les regles ètiques necessiten noves argumentacions.
L’any 1935 Francesc Pujols diu que els bons artistes claven els ulls «com dos punys» a la realita... more L’any 1935 Francesc Pujols diu que els bons artistes claven els ulls «com dos punys» a la realitat per esprémer-la com els raïms i extreure’n el vi de la vida. Aquesta metàfora acompanya tota la seva biografia i tota la seva obra i serveix per entendre el seu esforç com a poeta, com a crític d’art i com a pensador. Pujols vol aferrar-se a la realitat per embriagar-se i per espiritualitzar-la. Per viure-la sense perdre’n ni una gota. Per esprémer-la amb intensitat.
Hannah Arendt (1906-1975) va ser una de les més brillants pensadores del segle XX, raó per la q... more Hannah Arendt (1906-1975) va ser una de les més brillants pensadores del segle XX, raó per la qual la seva obra és una referència indispensable en el camp de la filosofia política. En aquest escrit s’aprofundeix en el seu pensament i s’interroguen alguns dels temes cabdals de la seva biografia en diàleg amb la història més recent. Entre d’altres, s’examinen qüestions com la felicitat pública, la relació de la política amb l’espai, les diverses formes de poder entendre la barbàrie, el problema dels drets humans o la seva reinterpretació de conceptes com el poder o la violència.
Escrits republicans s’endinsa en una tradició política injustament oblidada. El viatge comença am... more Escrits republicans s’endinsa en una tradició política injustament oblidada. El viatge comença amb la polis grega que Aristòtil intentava pensar quan aquesta ja havia iniciat el seu crepuscle. Continua amb l’experiència revolucionària dels anglesos del segle XVII que, alçats en armes contra el rei Carles I, van tenir el poeta John Milton com a baluard. Recala en Marx, que reprèn i adapta les idees republicanes a l’alba de la modernitat industrial. I per últim, finalitza amb una mirada a la història el·líptica de les figures de ciutadania. Embarcar-se a contracorrent en el republicanisme és avui un gest tan apassionant com subversiu.
Com bé va escriure el compositor Jaume Pahissa l’any 1954, a la Grècia antiga el títol de mús... more Com bé va escriure el compositor Jaume Pahissa l’any 1954, a la Grècia antiga el títol de músic era equivalent al títol de filòsof i tots els poetes i filòsofs eren músics. Aquest fet ha determinat el desenvolupament filosòfic i musical d’Occident. No debades, sense les idees d’Aristòtil no s’hauria desenvolupat l’òpera moderna i, amb ella, la tonalitat, ni tampoc el sistema intertonal del mateix Pahissa. I és que, com veurem que diu Ferran i Mayoral, entre els grecs, Mozart i Schönberg hi ha una línia de continuïtat.
Friedrich Nietzsche (1844-1900) deia jo no soc un home, soc dinamita i la seva obra va desmuntar ... more Friedrich Nietzsche (1844-1900) deia jo no soc un home, soc dinamita i la seva obra va desmuntar la tradició platònica de la filosofia occidental. Amb ell va començar una metafísica de la vida que acabà amb segles de metafísica de les idees d’arrel platònica. Ningú com ell ha reflexionat sobre la manca de sentit de la modernitat i ha replantejat tan radicalment la qüestió de la veritat. Conceptes seus com nihilisme, genealogia, mort de Déu, transvaloració, voluntat de poder, Superhome o etern retorn... han estat bàsics en la definició del pensament modern.
Sovint es considera G. W. F. Hegel (1770-1831) un pensador obscur i complex, autor d’un recargola... more Sovint es considera G. W. F. Hegel (1770-1831) un pensador obscur i complex, autor d’un recargolat sistema filosòfic idealista que pretenia explicar tota la realitat. Amb motiu del 250è aniversari del seu naixement, l’Ateneu Barcelonès ha aplegat les conferències de tres grans especialistes que volen desmentir aquest tòpic: Hegel és un filòsof accessible i molt vigent, que ens ajuda a pensar qüestions actuals que van des del problema de la llibertat humana o l’ordre del món fins a aspectes de la política contemporània com l’ecologia, la democràcia, el feminisme o la revolució. Tres mirades sobre Hegel vol ser un llibre introductori, una invitació adreçada a qualsevol persona interessada a perdre la por d’endinsar-se en l’obra d’un dels pensadors més influents de la història.
Uploads
La visió de la vida dels pensadors grecs és una part del seu llibre més conegut, La visió de la vida dels grans pensadors (1890). Segons Eucken, Grècia aporta a la història de l’esperit humà és el triomf de la voluntat i de l’acció.
De manera balbucejant fa la seva aparició amb Anaxàgoras i Sòcra- tes, i amb Plató i Aristòtil, si bé de manera inconscient, es desenvolupa per donar lloc, en la filosofia hel·lenística, amb els estoics i els epicuris, a un encès debat on s’hi afegirà posteriorment la Nova Acadèmia.
Luigi Credaro analitza la posició de cadascuna de les escoles o filòsofs sobre el lliure albir des dels presocràtics fins als neoplatònics, sense prendre posició per cap concepció i sotmetent a una acurada anàlisi els arguments esgrimits.
A aquestes demandes els estoics i els epicuris hi donaren resposta des de diferents angles, però tenint sempre com a objectiu la consecució de la impertorbabilitat pròpia del savi, l'ataraxia.
Robert Hicks analitza minuciosament aquests sistemes partint dels textos que ens han arribat fins avui, donant una visió de la filosofia hel·lenística on també hi és inclòs l'escepticisme i la seva dissolució posterior en l'eclecticisme.
Malgrat això els grecs es veieren en la necessitat de tractar temes gnoseològics per donar suport a les seves teories filosòfiques, de manera que no es pot dir que l’estudi de la teoria del coneixement sigui aliè a la seva filosofia.
Giovanni Cesca analitza les diferents teories gnoseològiques dels filòsofs grecs, des del seu sorgiment amb els pitagòrics i els eleàtics, fins a la filosofia neoplatònica, que clou el llarg recorregut del pensament grec, no sense sotmetre cada teoria al seu comentari i a la seva crítica, sempre des d’un punt de vista neokantià.
Analitzant la manera com Sòcrates va transformar la noció òrfica i pitagòrica de l’ànima fins convertir-la en un principi actiu i innegociable del coneixement, Burnet va escriure una de les planes més brillants dels estudis socràtics.
Aquesta edició inclou, a més, tres altres textos clàssics, Experiment i observació en la ciència grega, Aristòtil i Llei i naturalesa en l’ètica grega.
Recollint les investigacions d’insignes estudiosos com Rey, Kranz, von Fritz i sobretot Bignone, l’atomisme es demostra, amb l’anàlisi i la discussió de les fonts, fill del pitagorisme i de l’eleatisme.
Amb una gran perícia filològica, analitza cadascun dels presocràtics fins a arribar al que ell considera la «ruptura» protagonitzada pels sofistes, que donen lloc a Sòcrates i a la posterior maduresa de la filosofia amb Plató, del qual s’analitzen minuciosament els seus últims diàlegs, els anomenat diàlegs de maduresa, que a parer de l’autor són els que s’independitzen de l’herència socràtica per anar més enllà; per oferir l’autèntica filosofia platònica.
Aquestes són algunes de les preguntes que la metafísica clàssica s’ha fet, es fa i es farà, i a les quals cada filòsof i cada època hi dona una resposta diferent. Una obra que convida a la reflexió sobre els temes de la metafísica clàssica que no passen mai de moda i que ofereix arguments perquè el lector pugui donar-hi —per ell mateix— una resposta.
La visió de la vida dels pensadors grecs és una part del seu llibre més conegut, La visió de la vida dels grans pensadors (1890). Segons Eucken, Grècia aporta a la història de l’esperit humà és el triomf de la voluntat i de l’acció.
De manera balbucejant fa la seva aparició amb Anaxàgoras i Sòcra- tes, i amb Plató i Aristòtil, si bé de manera inconscient, es desenvolupa per donar lloc, en la filosofia hel·lenística, amb els estoics i els epicuris, a un encès debat on s’hi afegirà posteriorment la Nova Acadèmia.
Luigi Credaro analitza la posició de cadascuna de les escoles o filòsofs sobre el lliure albir des dels presocràtics fins als neoplatònics, sense prendre posició per cap concepció i sotmetent a una acurada anàlisi els arguments esgrimits.
A aquestes demandes els estoics i els epicuris hi donaren resposta des de diferents angles, però tenint sempre com a objectiu la consecució de la impertorbabilitat pròpia del savi, l'ataraxia.
Robert Hicks analitza minuciosament aquests sistemes partint dels textos que ens han arribat fins avui, donant una visió de la filosofia hel·lenística on també hi és inclòs l'escepticisme i la seva dissolució posterior en l'eclecticisme.
Malgrat això els grecs es veieren en la necessitat de tractar temes gnoseològics per donar suport a les seves teories filosòfiques, de manera que no es pot dir que l’estudi de la teoria del coneixement sigui aliè a la seva filosofia.
Giovanni Cesca analitza les diferents teories gnoseològiques dels filòsofs grecs, des del seu sorgiment amb els pitagòrics i els eleàtics, fins a la filosofia neoplatònica, que clou el llarg recorregut del pensament grec, no sense sotmetre cada teoria al seu comentari i a la seva crítica, sempre des d’un punt de vista neokantià.
Analitzant la manera com Sòcrates va transformar la noció òrfica i pitagòrica de l’ànima fins convertir-la en un principi actiu i innegociable del coneixement, Burnet va escriure una de les planes més brillants dels estudis socràtics.
Aquesta edició inclou, a més, tres altres textos clàssics, Experiment i observació en la ciència grega, Aristòtil i Llei i naturalesa en l’ètica grega.
Recollint les investigacions d’insignes estudiosos com Rey, Kranz, von Fritz i sobretot Bignone, l’atomisme es demostra, amb l’anàlisi i la discussió de les fonts, fill del pitagorisme i de l’eleatisme.
Amb una gran perícia filològica, analitza cadascun dels presocràtics fins a arribar al que ell considera la «ruptura» protagonitzada pels sofistes, que donen lloc a Sòcrates i a la posterior maduresa de la filosofia amb Plató, del qual s’analitzen minuciosament els seus últims diàlegs, els anomenat diàlegs de maduresa, que a parer de l’autor són els que s’independitzen de l’herència socràtica per anar més enllà; per oferir l’autèntica filosofia platònica.
Aquestes són algunes de les preguntes que la metafísica clàssica s’ha fet, es fa i es farà, i a les quals cada filòsof i cada època hi dona una resposta diferent. Una obra que convida a la reflexió sobre els temes de la metafísica clàssica que no passen mai de moda i que ofereix arguments perquè el lector pugui donar-hi —per ell mateix— una resposta.
A La visió grega de la vida (1922) estudià la teoria de l’Etern Retorn en el món antic aprofundint els orígens de la cosmovisió nietzscheana. La tesi del Gran Any i la concepció del temps cíclic fou compar- tida per gairebé totes les escoles de filosofia gregues, amb l’excepció dels atomistes i es contraposa al con- cepte lineal del temps modern.
El temps primordial de la natura fou substituït sota el cristianisme per la creença en el progrés i en la ciència i pel rebuig a l’endevinació. Amb aquest llibre, Tilgher ens recupera un dels temes més fascinants del pensament antic.
Lecture on Diogenes of Oenoanda and his famous inscription delivered in Ateneu Barcelonès by Harold Roig Gorina
Aquesta edició també recull els textos de Reflexions sobre els homes negres (1788), Al·legat pel dret al divorci (1790), Prefaci per les Dames o el retrat de les dones (1791), Declaració dels drets de la dona i de la ciutadana (1791), El bon sentit dels francesos (1792) i Memorial al tribunal revolucionari (1793), que la situen com el que sempre ha estat: una clàssica del pensament modern.
A partir de la lectura de Benjamin, Lluís Montull reflexiona sobre qüestions tan diverses com les formes de violència pròpies de l’estat de dret, la memòria democràtica, l’amistat, l’esperança o el significat filosòfic del suïcidi de Walter Benjamin, tan sovint banalitzat i víctima de la idolatria pop.
Tres mirades sobre Hegel vol ser un llibre introductori, una invitació adreçada a qualsevol persona interessada a perdre la por d’endinsar-se en l’obra d’un dels pensadors més influents de la història.