Resumen Peix I Carn 2
Resumen Peix I Carn 2
Introducción y mercado
Catalunya: el 29% de la proteïna animal total que es consumeix prové del peix (0.5 kg/pers/setmana)
A Catalunya no es produeix suficient peix per cobrir la demanda → el 60% es consumeix fresc
Galicia es el principal productor de peix de l’estat i el principal origen de les importacions catalanes.
Per lo que el 50% del peix i 2/3 del marisc que trobem a mercabarna, prové d’Espanya.
També hi ha un consum important de rap, que encara no s’ha aconseguit cultivar, i de dorada, que principalment es
produeix en aqüicultura.
3. Tipo de captura/producción:
pesca acuicultura
impredecible predecible
pesca acuicultura
afectan tamaño
método de pesca
Zona de acumulación     Hígado → si alimentas con               En todo el cuerpo (predominancia de una o otra zona
                        mucha grasa de acumula en               según las especies):
                        este órgano y el pez acaba
                                                                En el tejido subcutáneo, en los músculos del vientre, en
                        muriendo.
                                                                los músculos que mueven las aletas y la cola, en la
                                                                cavidad ventral rodeando los órganos o esparcidos por
                                                                toda la estructura muscular (adipocitos) y entre el
                                                                músculo blanco y el oscuro. → evolución
                                                                comportamiento migratorio.
   5. El proceso post-pesca
                                                                      Semigrasos: 2-5% de grasa,
                                                                      dorada, lubina
Pesca i acuicultura
Usos de los productos acuáticos:
 Uso                                                          ¿Qué buscamos?
   a) Caladeros: sujetos a cuotas pesqueras→ En Europa, cada país tiene controladas las capturas admitidas totales
      por especies, la flota (registro de embarcacions) y su capacidad pesquera (horas de pesca, vedas)
   b) Zonas con derechos de pesca restringidos (territorial use rights in fisheries, TURF): Zonas de pesca en las que
      se definen derechos de pesca exclusivos para individuos o comunidades
      Finalidad: mejora de la pesca y conservación
      Diversidad de criterios:
              a. Especies: para una sola especie o para todas las especies existentes
              b. Duración:
                    i. reserva permanente
                   ii. reserva estacional
                  iii. reserva temporal: se abre en periodos determinados
      Ejemplos: Percebe en Galicia, Comités de Cogestión en Cataluña
   c) Zonas marinas protegidas (marine protected areas): áreas diseñadas para proteger especies y ecosistemas.
      Zonas de pesca en las que se combinan varios métodos de gestión
      Finalidad: mejora de la pesca y conservación
      Diversidad de criterios:
              a. Completamente protegidas -> “no-take areas”
              b. Parcialmente protegides -> se permiten algunos tipos de pesca y usos
   d) Arrecifes artificiales (artificial reefs): Estructura construida que imita algunas de las características de un
      arrecife natural. Puede acabar reproduciendo un ecosistema.
      Funciones:
              a. Zona de protección: exclusión de arrastre → Europa = control de la pesca ilegal
              b. Zona de reproducción: protección para los reproductores, puestas y juveniles
              c. Fijación de macroalgas (productores primarios)
              d. Fijación de bivalvos (filtradores, mejora la calidad del agua)
              e. Zona de alimentación (presencia de una cadena trófica)
              f. Zona de concentración por especies gregarias → Asia EEUU = mejora de la pesca
              g. Uso para actividades recreativas (submarinismo)
    e) Stock enhancement – sea ranching: Intervenciones en las poblaciones de especies acuáticas para aumentar su
       abundancia.
              a. Intervención simple: Stock enhancement ≈ Repoblación → Aportar organismos cultivados para
                 ‘rellenar’ o aumentar la abundancia de stocks salvajes
                 ¡Atención a la potencial polución genética y patológica!
                 Ejemplo : Anguila en el Rio Ebro
              b. Intervención con recuperación: Sea ranching (acuicultura basada en la pesca)→Aportar
                 organismos cultivados en un medio abierto (mar, estuario) para poder pescarlos más adelante con
                 una talla superior. Similitudes con la agricultura.
                 Hace falta garantizar el ‘recuperar’ a los individuos (cicló vital de la especie o condicionamiento
                 acústico u organoléptico). Muy típico en bibalvos que no se van.
                      a. Sea Ranching A= Acuicultura basada en la pesca → añades huevos y alevines al mar y se
                         capturan como peces normales.
                      b. Sea Ranching B= Pesca basada en acuicultura → realizan la captura del año (ej cuota
                         atunes), los mantienen en jaulas, los engordan y los pueden vender fuera de la época (esto
                         ya es acuicultura)
              c. Recuperación con intervención→ Engorde y regulación del curso (pesca basada en la acuicultura)
                 Recolectar organismos salvajes que se retienen en granjas y son alimentados hasta su venta.
¿Donde pescar?
Carta baquimétrica: por distàncies entre lineas se puede ver si estamos en talud o en plano.
Horas de esfuerzo pequero, por debajo de 1000 no se puede pescar (reglamento UE).
Cigala: 500-600m
 Pelágico: están ahí porque hay comida: algas, placton— que hacen fotosíntesis o otros peces de los que
 alimentan (sardina-atún)
El proceso de post-pesca
Depende mucho del tipo de barco (flota de bajo, flota de altura, barco factoria)
    1. Elección y clasificación
           o Medidas
           o Especies (rechazo)
    2. Evisceración, fileteado
    3. Conservación en hielo (no siempre en flota de bajo)
Acuicultura
La producción controlada de organismos acuáticos que incluye peces, molluscos, crustaceos y algas. Implica:
Elementos del proceso productivo que afectan más a la calidad final del producto
    1. Alimentación
       Especies carnívoras: Alimentación mayoritaria a base de pienso de características bien definidas por especie:
           o elevada necesidad de proteína
           o reducido aprovechamiento de los carbohidratos
           o contenidos elevados en grasas
           o dependencia de la harina de pez como materia primera predominante
       Posibles cambios debidos a la alimentación:
       Posibles lesiones, malformaciones u otras: cambios en el aspecto del pez que afectan a su vida y, en los casos
       más leves que llegan al mercado, su aceptación por el consumidor
Intensivo Extensivo
  Densidad de            Alto, entre 20-30 kg m-3 y por                                            Bajo, entre 0,5 y 3 kg m-3
  cultivo                encima de 150 kg m-3
El proceso de comercialización:
    1. Ayuno – purga
       - Vaciado del trato digestivo (microorganismos, enzimas) para preservar la calidad
       - Reducción del porcentaje de grasa (+ cambios en la velocidad del agua)
       - En algunas especies, eliminación de off-flavors
    2. Clasificación
       - Obtención de un producto más homogéneo
       - Satisfacción de los requerimientos de diversos consumidores (tamaño)
       - Implica estrés
    3. Sacrificio: Conseguir un sacrificio respetuoso por consideraciones éticas y para preservar la calidad final del
       producto y su vida comercial
       Aplicación: Se recomienda un primer tratamiento insensibilizante y un segundo tratamiento que lleve a la
       muerte (legislación reciente a nivel UE). Métodos más utilizados:
           - choque térmico
           - concusión
           - CO2
           - Choque eléctrico
           - Ikejime (destrucción espina dorsal, atún)
           - Anestésicos
Carn
Producció
Al món:
A partir dels anys 60 la producció de carn es va multiplicar x4-5.
Pollastre:
Sobretot a la Xina el cens d’aus va augmentar molt. Després Europa i també Brasil i la par test de EEUU→ concentren
la producció en zones= tenen veterinaris, fabriques de pinsos, plantes de processament…= més eficient
Porcs:
Trobem cens als mateixos llocs que pollastre, excepte a África (musulmans).
2018 Brot de pesta porcina a la Xina → van haver d’importar carn = principal importador Espanya
Bobí:
Oví i Cabrum:
Trobem cens a diverses zones de Asia, Africa, Europa, America del Sud i Australia
Exportacions i importacions
Estan creixent amb els anys, tant per:
A la UE
Pollastre: molt repartit→ espanya està al 5e lloc
Boví: els principals productors són França i Alemanya, també son els que tenen major cens. Com més al nord, més boví
perquè hi han més farratges.
Oví-Cabrum: 40% Regne Unit, amb el brexit Espanya queda en primera posició.
La carn als països del nord es molt diferent, es venen més grans i s’alimenten amb farratges, que son més barats, pero
triguen més en créixer→ es sacrifiquen més grans = tonalitat fosca de la carn:
            -   Animals + grans
            -   S’alimenten amb farratges = elevat contingut en Fe
            -   Que es mouen = + oxigenació
Espanya
Carn més produïda= porcí (+ de 2/3 producció)
Principal productor de aviram d’Espanya (on es sacrifiquen) → Catalunya (25%) Sobretot al sud
Principal productor de boví d’Espanya (on es sacrifiquen) → Catalunya (20%) Com es crien poques vaques i hi ha molta
demanda, originàriament les granges es van situar on hi havia matèria primera. La producció d’Espanya es superior a la
quantitat de vaques que té, això es degut a que hi ha un aport de vedells d’altres llocs d’Europa i s’engreix en aquí →
es sacrifica molt pero no es produeix. On es produeix més es a Castella i Lleó.
Principal productor de conill d’Espanya (on es sacrifiquen) → Catalunya (23%) → han plegat moltes granges, es
consumeix poc = preu baix. A més tenen molts problemes d’epidèmies.
Consum
A Catalunya la carn fresca que més es consumeix és el pollastre i després el porc. Si sumem els conservats el que més
el porc.
De tota la industria alimentaria catalana, la càrnica és la que més persones ocupa i més ingressos dóna.
PRODUCCIÓ DE CARN PORCINA
Races porcines:
50-60 desenvolupament de granges porcines. Van començar a creuar diferents races per obtindré les millors
característiques.
Races hiperplorífiques: algunes races de la Xina, per carn no eren bones, però eren molt plorífiques. Van introduir
aquestes races en els híbrids perquè tinguessin moltes cries.
Podria ser que les races que ja s’han extingit, tinguessin característiques que necessitem en un futur → algunes s’han
mantingut =tronc ibèric o porc mallorquí (sobrassada).
L’única forma de reduir el temps entre parts es reduir la lactació o l’interval entre alletament i concepció.
Les truges duren 2-3 anys de mitjana de vida útil (a partir del primer part) → mitjana de parts per truja = 4-5 parts
Cubrició:
Abans es feia munta natural, però ara quasi sempre es fa inseminació.
                Detecció del zel: es té un mascle que va olorant i detecta quina femella està en zel.
Gestació al porcí:
Anys 90: truges lligades: la UE hi va prohibir, llavors es van fer gàbies que no permetien més que jeure o estar de peu.
2013: prohibit mantenir truges en gàbies= de forma lliure durant la gestació. Perquè les granges prefereixen les
gàbies?
            -     + control
            -     Protecció dels altre individus → espais petits= molt conflictes
Els darrers anys s’han incorporat gàbies a les zones de gestació lliure → amb vàlvula de seguretat = quan hi ha una
truja dintre, no pot entrar un altre → entren quan volen = per protecció
Part i lactació
1 setmana abans del part passen a la zona de part i lactació → boxes individuals que impedeixen que la truja pugui
jeure de forma ràpida, sinó que llisqui = perquè no aplasti els garrins. Aquestes gàbies també tenen zones d’escalfo r→
els garrins al néixer tenen molt poc greix.
S’ha estudiat que aquest sistema estressa molt les truges, de forma natural farien un niu, això està relacionat amb
problemes al part (no alliberen algunes hormones.
En els últims temps hi ha algunes granges que estan introduint zones de maternitat lliure amb elements perquè puguin
fer el niu (encara és minoritari) → quan està a punt de parir es fica a la gàbia. 2 dies després del part, si el
comportament és correcte es torna a deixar lliure (gàbies més grans). Beneficis:
Si els garrins neixen amb <1.1 kg = creixement post natal més reduït
Lactació
Creixement dels garrins ràpid perquè la
llet de la truja és molt rica:
Creixement més ràpid possible per deslletar-los ràpid: quan neixen, a més de llet ja mengen pinso per deslletar-los
ràpid. → pinso molt car= molta proteïna i molts aromes perquè mengin → creixement més ràpid
            -     Separació de la mare
            -     No tenen llet
            -     Canvi d’espai
            -     En algunes granges agrupen garrins de diferents mares → baralles (jerarquia)
S’intenta reduir al màxim: en comptes de que marxin els garrins que marxi la truja. Problema → les gàbies de
maternitat son molt cares, s’intenta tenir-les sempre plenes.
Interval part-cubrició
Alletament 28 dies→l’úter després de parir segueix pesant molt, i va baixant
de pes amb els dies. Per lo que pot ser que quan cobreixes la truja, l’úter
encara no estigui en condicions i la truja no es quedi prenyada o sigui menys
prolifera.
Índex de productivitat
Es traspassen les dades a una entitat que compara amb altres granges, i
s’estudien les dades per millorar els índexs de productivitat.
Cicle d’engreix:
                                                                  el que menja
                                    Índex de conversió =
                                                                   el que creix
                                                         ℎ𝑎 𝑚𝑒𝑛𝑗𝑎𝑡 1.4 𝑘𝑔
                                           𝐼𝑐 = 1.4 =
                                                        𝑝𝑒𝑟 𝑒𝑛𝑔𝑟𝑒𝑖𝑥𝑎𝑟 1 𝑘𝑔
No serà igual si el pinso es sec o humit. Hem de tindre en compte que la major part del pes de l’animal és aigua.
Com més petit sigui un animal menor Ic → més eficiència
             -   Es deposita més greix. 1 kg de greix necessita molta energia, per tant, molt pinso.
             -   Al principi es deposita en ossos, músculs etc. No neccessita tanta energia, per tant menys pinso.
Sistema intensiu
Objectiu → fer el màxim de cicles possibles. Velocitat de creixement.
             -   Control de Tª
             -   Mantenir els germans junts (si es pot)→ per no afegir més estrès addicional
             -   Control de menjar
Engreix:
             -   menys prolífiques
             -   menys llet→ creixement més lent
Alimentació:
Ibérico de recebo: potser no hi ha prou glans, i la última etapa s’alimenta amb pinso. → font de frau= es van prohibir
Només es podran alimentar amb aglans aquells que estiguin a pes a la tardor. Per tant s’haurà de quadrar la producció
perquè arribin al pes a la tardor.
PRODUCCIÓ DE CARN DE POLLASTRE
Broiler: pollastres engreixats de forma industrial, tant mascles com femelles. Màxima quantitat de pit i cuixa.
Es dimensiona la producció a les granges de mares segons la demanda a les granges d’engreix.
Les gallines reproductores estan a terra, perquè s’han d’ajuntar amb els galls. Aquests s’introdueixen al voltant de les
19-20 setmanes.
Per cada 100 gallines – 10 galls (proporció 10/1). Conforme va passant el temps es va reduint el número de galls (es
moren)→ al final del cicle a vegades d’afegeixen de nous per augmentar la competitivitat entre ells i augmentar el nº
de gallines que munten.
Galls i gallines reproductores → alimentació separada → Menjadores diferents → Els galls tenen el bec més gran i més
ample i són més grans (menjadores a més alçada).
Corbes de producció:
Incubibilitat: % d’ous que es podran incubar→ no tots els ous es fecunden: les gallines tenen una bossa a la vagina on
s’acumulen els espermatozous, duren varis dies → per lo que el gall no ha de muntar la gallina cada dia.
Quan comencen la posta segueixen el creixement, per tant, part dels nutrients es gastaran pel propi creixement.
Els pollets no poden mantindre la temperatura per si sols, les granges jan de tindre sistemes de control de
temperatura → enllumenat que escalfa i il·lumina→ ells mateixos s’apropen segons les seves necessitats.
Factors clau pel ràpid desenvolupament dels pollets (35 dies -2 kG):
3r instal·lacions: il·luminació que accentuï el consum (augmentar hores de llum), ventilació, jaç, Tª...
Si posem moltes hores de llum els pollets no descansen i tenen problemes de desenvolupament harmònic,
creixement, immunitat... → quan es redueixen més les hores de foscor es al final del cicle, quan aniran a l’ecorxador
(hi ha una normativa que ho regula). Exemple de programa d’il·luminació
S’utilitzen sistemes d’insensibilització prèvia → reducció del patiment (excepte per motius religiosos que es permet no
fer-ho):
            -   Corrent elèctrica
            -   Gasos → CO2
            -   Pistola
Cada espècie té un patró de baixada de pH diferent→ té influencia sobre la qualitat de la carn, també poden sorgir
problemes al sacrifici que fan que canvi el patró de baixada:
Com solucionar-ho:
Productes:
Canal: Resultat de practicar en un animal d’abast el sagnat, espellat (excepte en el porc), evisceració, ablació de les
extremitats a nivell del carp i tars, del cap, de la cua i de les mames. En el cas del porc pot no fer-se l’ablació de les
extremitats i del cap.
Cinquè quart: Conjunt de despulles i subproductes obtinguts després del sacrifici dels animals de renda:
            -    Despulles: parts comestibles que s’obtenen dels animals de renda i que no estan compreses en el
                 terme canal.
            -    Vísceres: despulles situades a la cavitat toràcica, abdominal i pelviana, incloent la tràquea i l’esòfag
            -    Subproductes (caiguts): matèries que s’obtenen dels animals de renda i que no estan compreses en els
                 termes de canal i despulles.
 Vedell                                                         Porc
Els porcs són mes rendibles. Raons:
    •   Aprofitem el cap
    •   El boví té aparell digestiu amb quatre estomacs: el pes del digestiu és molt més elevat; el rendiment serà molt
        més baix
    •   En el porc s’aprofita tot
    •   El broiler té rendiment superior inclús que el porc
    •   El xai té encara més que el vedell pel pes de la llana
*Oreig: després de sacrificar la temperatura puja una mica i després comença a baixar, aquesta baixada s’anomena
oreig.
               -   Edat: com més a prop del pes adult estan els animals, major es el
                   rendiment de la carn → perquè primer es forma el teixit nerviós,
                   després esquelet, múscul i al final adipós. En funció del moment de
                   creixement en que es sacrifiquin tindran diferents proporcions. El
                   moment de sacrifici depèn d’aquestes corbes de creixement.
               -   Sexe: A mateix pes les femelles tenen més rendiment. Els mascles es
                   porten amb més pes a l’escorxador.
               -   Raça
               -   Alimentació
No només mirarem el rendiment de la carn, sinó també com està distribuït en el múscul→ en quines parts→
conformació = distribució muscular de la canal→ preu diferent.
Porc