obeir

See also: obéir, and obeïr

Catalan

Etymology

Borrowed from Latin oboedīre.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [u.βəˈi]
• IPA^(key): (Balearic) [o.bəˈi]
• IPA^(key): (Valencia) [o.beˈiɾ]
• Rhymes: -i(ɾ)
• Homophone: obeí

Verb

obeir (first-person singular present obeeixo, first-person singular preterite obeí, past participle obeït)

1. (transitive, intransitive) to obey

   Antonym: desobeir

   • 2009, Jean Grave, Les Aventures d'en Nono:

     Un fill ha obeir els seus pares sense discutir

     A son must obey his parents without discussion

2. (intransitive) to comply (a with), correspond (a to), go along with
   • 2023 March 7, “Ferrovial es defensa: "El trasllat als Països Baixos no obeeix a interessos personals"”, in Bolsamanía‎^[1]:

     En aquesta ocasió ha estat Francisco Polo, director de comunicació de la companyia, que ha assenyalat als micròfons de Ràdio Nacional d'Espanya (RNE) que aquest moviment “no obeeix a l'interès personal de ningú” i que es fa per poder “competir als mercats internacionals”.

     On this occasion it was Francisco Polo, the company's director of communications, who stated to the microphones of Spanish National Radio (RNE) that this move "doesn't reflect anyone's personal interest" and that it is being done to be able to "compete in international markets".

Conjugation

    Conjugation of obeir (third conjugation, with -eix-)

infinitive			obeir
gerund			obeint
past participle				masculine		feminine
		singular		obeït		obeïda
		plural		obeïts		obeïdes
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	obeeixo	obeeixes	obeeix	obeïm	obeïu	obeeixen
	imperfect	obeïa	obeïes	obeïa	obeíem	obeíeu	obeïen
	future	obeiré	obeiràs	obeirà	obeirem	obeireu	obeiran
	preterite	obeí	obeïres	obeí	obeírem	obeíreu	obeïren
	conditional	obeiria	obeiries	obeiria	obeiríem	obeiríeu	obeirien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	obeeixi	obeeixis	obeeixi	obeïm	obeïu	obeeixin
	imperfect	obeís	obeïssis	obeís	obeíssim	obeíssiu	obeïssin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	obeeix	obeeixi	obeïm	obeïu	obeeixin
	negative (no)	—	no obeeixis	no obeeixi	no obeïm	no obeïu	no obeeixin

Derived terms

• desobeir
• obeidor

Related terms

• obediència
• obedient

Further reading

• “obeir” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “obeir”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “obeir” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “obeir” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

Middle French

Etymology

From Old French obeir.

Verb

obeir

1. to obey

Antonyms

• desobeir

Descendants

• French: obéir

Old French

Etymology

Borrowed from Latin oboedīre, present active infinitive of oboediō.

Verb

obeïr

1. to obey

This verb needs an inflection-table template.

Descendants

• Middle French: obeir
  • French: obéir
• → English: obey