ves

Potser volíeu: vés

Català

Pronúncia⁽ⁱ⁾: (nom, anar, vessar)

Oriental:	central /ˈbes/^ⓘ, balear /ˈves/
Occidental:	nord-occidental /ˈbes/
	valencià /ˈves/, /ˈbes/

Rimes: -es

Pronúncia⁽ⁱ⁾: (interjecció, veure, vesar)

Oriental:	central /ˈbɛs/
	balear /ˈvəs/, /ˈvɛs/
Occidental:	nord-occidental /ˈbes/
	valencià /ˈves/, /ˈbes/

Rimes: -ɛs
Homòfons: beç, bes, vés
Etimologia: Nom: del llatí versus ‎(«girat»), segle XVI. Doblet de vers ‎(preposició).
Etimologia: Interjecció: del català antic veies ‎(«veges, ves»), imperatiu de veure.

Nom

ves m. ‎(plural vessos)

(nàutica) Tros de tela cosit amb altres trossos formant una vela.

Variants

bes

Traduccions

Tros de tela de vela

Francès: toile ^(fr) f.

Interjecció

ves

Exclamació d’estranyesa.
Ves qui ho havia de dir.

Variants

ves per on

Traduccions

Exclamació d’estranyesa

Castellà: vaya ^(es), mira ^(es)
Francès: tu vois ^(fr)

Nom

ves f. pl.

Forma plural de ve.

Verb

ves ‎(infinitiu anar)

(ortografia del 2016) Forma alternativa de vés.

Verb

ves ‎(infinitiu veure)

(balear) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb veure.
(balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb veure.
Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb veure.

Verb

ves ‎(infinitiu vessar)

(balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de vessar.

Verb

ves ‎(infinitiu vesar)

(balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de vesar.

Vegeu també

Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Optimot

Castellà

Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈbes/, meridional /ˈbeh/

Americà: alt /ˈbes/, baix /ˈbeh/, austral /ˈbes/

Rimes: -es
Homòfon: bes

Nom

ves f. pl.

forma plural de ve

Verb

ves

segona persona del singular (tú, vos) del present d’indicatiu del verb ver

Miscel·lània

Síl·labes: 1