- Pronúncia(i): /tɾiˈuɱf/
- Etimologia: De triumfar, alternativa al tradicional triumfo, segle XIX.
triumf m. (plural triumfs)
- (col·loquial) Forma alternativa de triomf.
triumf
- (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de triumfar.
- Síl·labes: 1
- Heterograma de 6 lletres (fimrtu)
- Anagrames: trumfi, trumfí