stirps
Llatí
[modifica]- Pronúncia(i): /stɪrps/
- Etimologia: Del protoindoeuropeu *(s)ter- («sòlid, inamovible»).
Nom
[modifica]stirps f. (genitiu stirpis)
- arrel, soca-rel
- Arbores per stirpes aluntur.
- Els arbres s'alimenten per mitjà de les arrels.
- Karthago ab stirpe interiit.
- Cartago fou destruïda de soca-rel.
- arrel, orígen
- estirp, nissaga
- Filius, anne aliquis magna de stirpe nepotum?
- El seu fill o un altre familiar descendeix d'una important nissaga?
Declinació
[modifica]| Cas | Singular | Plural |
|---|---|---|
| Nominatiu | stirps | stirpēs |
| Vocatiu | stirps | stirpēs |
| Acusatiu | stirpem | stirpēs |
| Genitiu | stirpis | stirpium |
| Datiu | stirpī | stirpibus |
| Ablatiu | stirpe | stirpibus |
Sinònims
[modifica]Vegeu també
[modifica]- Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.1022-1027