senzill

Potser volíeu: SENZILL

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /sənˈziʎ/, occidental /senˈziʎ/
• Rimes: -iʎ
• Etimologia: Del castellà sencillo, segle XVI, del llatí vulgar *singellus, diminutiu de singulus ‎(«un de sol»).

Adjectiu

senzill m. ‎(femení senzilla, plural masculí senzills, plural femení senzilles)

1. Mancat de complexitat, que es pot fer o entendre amb facilitat.
2. De caràcter mancat de dolenteria i fàcil de conviure.
3. Persona de classe baixa.
4. Mancat de tot allò que és superflu: guarniments, cerimònies, etc.

Sinònims

• fàcil, simple, petit
• humil, modest, accessible (figurat), pla, tractable (figurat), desimbolt, espontani, franc, natural
• popular
• auster

Derivats

• senzillament
• senzillesa

Traduccions

Mancat de complexitat

• Anglès: simple ^(en)
• Castellà: fácil ^(es), sencillo ^(es)
• Francès: simple ^(fr)
• Italià: semplice ^(it)
• Llengua de signes catalana: SENZILL ^(csc)

Mancat de dolenteria

• Anglès: simple ^(en), demure ^(en)
• Castellà: sencillo ^(es), humilde ^(es), modesto ^(es)
• Francès: simple ^(fr)
• Italià: semplice ^(it)
• Llengua de signes catalana: FI ^(csc)

De classe baixa

• Anglès: humble ^(en)
• Castellà: popular ^(es), humilde ^(es)

Mancat d’allò superflu

• Anglès: simple ^(en)
• Castellà: sencillo ^(es), austero ^(es)
• Francès: simple ^(fr)
• Italià: semplice ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: sen·zill (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot