respiro

Potser volíeu: respirò

Català

Verb

respiro

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de respirar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb respirar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb respirar.

Miscel·lània

• Síl·labes: res·pi·ro (3)
• Anagrames: peroris, priores

Italià

• Pronúncia^ⓘ: /reˈspiː.ro/
• Etimologia: De respirare.

Nom

respiro m. ‎(plural respiri)

1. respiració, respir, alenada, alè

   Fra l'ultimo nostro respiro e l'inferno, c'è tutto l'oceano della misericordia di Dio.

   Després del nostre darrer alè està l'infern, que és tot l'oceà de la misericòrdia de Déu.

Sinònims

• respirazione, sospiro, alito

Verb

respiro

1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de respirare

Miscel·lània

• Síl·labes: re·spì·ro (3)

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /rɛsˈpiː.roː/
• Etimologia: Del prefix re- i spīrō.

Verb

respīrō ‎(1a present^?), respīrās ‎(2a present), respīrāre ‎(infinitiu), respīrāvī ‎(perfet), respīrātum ‎(supí)

1. bufar, alenar, exhalar
2. respirar