[go: up one dir, main page]

Vés al contingut

repudiar

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  /rə.pu.ðiˈa/
Occidental:  nord-occidental /re.pu.ðiˈa/
valencià /re.pu.ðiˈaɾ/, /re.pu.ðiˈa/

Verb

[modifica]

repudiar trans.

  1. Trencar legalment el marit el dret a la convivència matrimonial.
  2. Renunciar a un dret.
  3. Rebutjar la relació social amb una persona.
    Després de la seva traïció, va ser repudiat pels del seu grup.

Conjugació

[modifica]

Sinònims

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: re·pu·di·ar (4)

Vegeu també

[modifica]

Castellà

[modifica]
Peninsular: \re.puˈðjaɾ\
Americà: alt /re.p(u)ˈdjaɾ/, baix \re.puˈðjaɾ\

Verb

[modifica]

repudiar ‎(infinitiu t)

  1. repudiar

Conjugació

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre repudiar